Stolpersteine

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els Stolpersteine (paraula plural alemanya que significa pedres o llambordins de topada) són petits monuments creats per l'artista alemany Gunter Demnig en memòria de víctimes del nazisme, tot arreu del món.

Pedra dedicada a Arthur Wese, homosexual, arrestat a Celle, mort maltractat a la presó de Celle

Les pedres de topada o stolpersteins són un petit monument d'admonició que es posa a l'andana davant de la darrera habitació d'una víctima del nacionalsocialisme, abans del seu arrest i la seva deportació. Segons l'artista, s'ha de prosternar-se per llegir el text, un signe de respecte de la persona eliminada. A la pàgina d'entrada al web del projecte es diu:

« PEDRES DE TOPADA
Aquí vivia 1933-1945
un projecte artístic per a Europa de Gunter Demnig
Un projecte que vol mantenir viva la memòria de l'expulsió i de l'assassinat dels jueus, dels gitanos, dels polítics perseguits, dels homosexuals, dels testimonis de Jehovà i de les víctimes dels programes d'eutanàsia del nacionalsocialisme.
[1]
»

Són llambordins fets de formigó de 10 cm per 10 cm cobertes d'una fulla de llautó a la qual es graven les dades essencials de la persona. Han de fer aturar el vianant i fer-lo pensar a la persona desapareguda, assassinada, torturada. Ensenyen l'omnipresència del mal a la vida quotidiana. Hi ha un llambordí únic per a cada persona. Des de l'inici del projecte el 1993, el febrer de 2011 ja hi ha més de 28.000 llambordins, és a dir més de 280 m², a nou països d'Europa: Alemanya, Àustria, Hongria, Països Baixos, Bèlgica, Txèquia, Polònia, Ucraina, Itàlia i Noruega.[2] En pocs anys, va esdevenir el memorial més llarg del món.

Tothom pot proposar a l'artista la creació d'una pedra per a un preu modest. Cada llambordí està fet a mà, un per un, un gest de respecte i d'humanitat que vol explícitament contrastar amb l'exterminació industrialitzada perpetrada pels nazis.[3] Al juny 2011, Gunter Demnig va tenir un conflicte amb l'administració fiscal de Colònia. Aquests burocrates no accepten pas que les creacions són obres d'art, amb una IVA de 7% però els consideren com productes industrials per als quals cal pagar 19% d'IVA. El conflicte encara no és resolt, però va pactar-se un primer compromís: l'artista no ha de pagar un suplement per als llambordins realitzats els darrere set anys. Demnig insisteix que cada objecte és únic, personalitzat i només creat després d'una recerca històrica profunda.[4]

Galleria[modifica | modifica el codi]

Referències i enllaços[modifica | modifica el codi]

  1. Traducció de l'Introducció al web oficial del projecte
  2. Web del projecte, Technik, 30 de juny de 2011
  3. Web del projecte, Start
  4. "Stolperstein"-Künstler hat Ärger mit dem Finanzamt, dpa a l'Hamburger Abendblatt, 17 de juny de 2011 (traducció: Gunter Demnig, l'artista dels Stolpersteine té poblemes amb l'administració fiscal)
  5. Carola Grosse-Wilde, «Stolpersteine auch online. Internet-Projekt bietet Chance, die Gedenktafeln besser zu finden» al diari Die Welt, 11 d'abril 2012 pàgina 26