Igualada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Igualada
Escut d'Igualada
(En detall)
Localització

Igualada situat respecte Catalunya
Igualada situat respecte Catalunya

Localització d'Igualada respecte de l'Anoia


Municipi de l'Anoia
Igualada des de l'aire
Igualada des de l'aire
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Penedès
Anoia
Gentilici Igualadí, igualadina
Pressupost 54.370.172 €
Superfície 8,12 km²
Altitud 313 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
38.978 hab.
4.800,25 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 384825 4604075Coord.: 41° 34′ 43.11″ N, 1° 37′ 3.8″ E / 41.5786417,1.617722
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

1
Marc Castells i Berzosa (CiU)
Codi postal 08700
Codi territorial 081022
Patró/Patrons Sant Bartomeu
Mare de Déu de la Pietat
Dies de mercat dimecres i dissabte
Fira tradicional Vegeu l'apartat corresponent
Agermanament Guimarães (Portugal), Lecco (Itàlia) i Aksakovo (Bulgària).[2]
Web

Igualada és la capital de la comarca de l'Anoia. El municipi és a uns 60 km a l'oest de Barcelona, a l'interior de Catalunya i s'estén a l'esquerra del riu Anoia, en el curs mitjà.

Història[modifica | modifica el codi]

Igualada neix al voltant de l'any mil, al marge esquerra del riu Anoia que dóna nom a la comarca. El nom d'Igualada prové del llatí aqualata, que ve a significar on el riu s'eixampla, un riu ben aprofitat per proveir d'energia hidràulica els molins.

Té l'origen en una cruïlla de camins, un de militar des de Manresa, a través d'Òdena i Montbui, fins als castells més llunyans del camp de Tarragona, i el camí ral que comunica Barcelona amb Lleida, Aragó i Castella. La seva posició enmig de la Conca d'Odena, esdevé un lloc de trobada natural també per a la pagesia i afavoreix l'intercanvi i venda de mercaderies. El primer indici de construcció que tenim de la vila és l'edificació d'una capella el 1003 al costat d'una “mota” o “força”, fortificació de defensa menor. La capella consta com a parròquia l'any 1059.

L'any 1381 Igualada rep el títol de Carrer de Barcelona, quedant sota la tutela de la ciutat de Barcelona i equiparant-se a aquesta en drets, llibertats i prerrogatives. La vila va creixent i, entre els segles XIV i XV es construeixen dues muralles, fins que al segle XVIII, la vila s'allarga cap a Soldevila i Capdevila, seguint el camí Ral.

Si bé durant els primers segles de vida, la vila creix a un ritme contingut, pendent d'epidèmies i migracions, fou durant els segles XIX i XX, que Igualada, a més de rebre el títol de Ciutat i de disposar de línia ferroviària, assisteix a una expansió econòmica espectacular. Les indústries de teixits esdevenen les més importants de Catalunya, com també les adoberies de pells, que es mecanitzen i esdevenen el primer centre productor de la península. Gradualment sorgeixen les primeres indústries de gènere de punt assolint una importància capdal a nivell nacional. Entre els anys 1800 i 1900, la població es duplica fins a arribar als 10.486 habitants. A l'any 2005, la població supera els 35.000 habitants, en un terme municipal de vuit quilòmetres quadrats.

AQUALATA, la llegenda de la formació d'Igualada

L'antiga Conca d'Òdena s'estenia en un immens estany d'aigua que conformava la unió de la muntanya del Castell de Claramunt i la muntanya dels Tres Mollons. L'embassament donà nom al riu en aquell indret, Aqualata, que vol dir aigua ampla.

Prop d'aquell estany, en una gran masia sobre el turó d´Òdena, vivia un pagès de molt mal humor i caràcter aspre, tant que tots els mossos que llogava li fugien. L'amo estava tant desesperat que va prometre vendre's l'ànima al diable si aquest l'ajudava. Només dir això, se li presentà el Maligne amb aparença de jornaler i li digué que es faria càrrec de tot, amb la condició que mentre l'amo li manés feina seria el seu servent, però que si aquest no tenia res a ordenar-li el diable li prendria l'ànima per sempre.

Quan arribà el moment que el pagès no tenia res a manar, se li va ocórrer ordenar al diable que dessequés el gran estany que cobria aquella part de la comarca, la qual cosa va executar extraient grans pedres i terres formant un gran terrabastall i tremolor de terres per tota la contrada, que va donar lloc a la formació de la muntanya dels Tres Mollons. Aleshores el propietari ja no va tenir cap més feina a manar-li, i el diable es va emportar la seva ànima a l'Infern. És per això que l'escut de la ciutat té pintades unes aigües a la part inferior en record de quan el lloc era un estany.

Camí de Sant Jaume al seu pas per Igualada

Amb la denominació de Camí de Sant Jaume es fa referència al conegut “Camino de Santiago”. La ciutat d'Igualada forma part d'aquest camí en el camí de Catalunya que surt de Montserrat fins la nostra ciutat on se sol fer parada després de 24,6 Km. Així, a dia d'avui, el Camí de Sant Jaume a Catalunya compta amb l'itinerari que va de Montserrat a Lleida, Zaragossa i Logroño. La ruta més fàcil, més rectilínia i, per això, la més utilitzada actualment a Catalunya.


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
143 161 179 1.630 4.925 14.000 11.879 10.201 10.442 10.575
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
12.512 13.885 15.603 16.945 19.866 27.941 31.451 31.855 31.934 32.262
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
32.512 32.526 32.516 33.382 35.195 36.817 38.164 - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia[modifica | modifica el codi]

El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia és un dels tres primers d'aquesta especialitat existents a Europa i té els seus orígens a l'any 1954. Les col·leccions estan repartides en dos edificis d'Igualada: la fàbrica de Cal Boyer i l'antiga adoberia de Cal Granotes. Des de l'any 1996 és una secció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.[3]

Cal Boyer és una antiga fàbrica tèxtil cotonera de finals del segle XIX. Conserva dues naus i una xemeneia; cal destacar les columnes de ferro colat a la planta baixa i les encavallades de fusta a les quadres superiors. En aquest espai hi podem visitar el Museu de la Pell, on dos àmbits configuren el recorregut expositiu pel món de la pell: la pell en la història, la producció, la utilitat i la significació cultural de la pell en la nostra civilització mediterrània, i un univers de pell que ens acosta a la diversitat dels seus usos i utilitats. També hi ha oberta al públic la secció L'Home i l'Aigua que pretén donar una visió de diferents aspectes del món de l'aigua relacionats amb la nostra societat.

Cal Granotes és una construcció industrial del segle XVIII on s'explica l'antic sistema d'adobar vegetalment les pells utilitzat abans de la industrialització. És una de les adoberies més antigues d'Europa i conserva les dues plantes típiques d'una adoberia: la ribera i l'estenedor

Museu del Traginer[modifica | modifica el codi]

El Museu del Traginer - Col·lecció Antoni Ros és un museu que mostra l'ofici del traginer, l'evolució del transport emprant energies de sang i els diferents oficis relacionats, com els basters, boters i carreters. El museu acull 39 carros i carruatges i 2.175 peces en total, provinents en gran part de la col·lecció creada per Antoni Ros i Vilarrubias. Està situat a tocar del nucli antic de la ciutat, en una masia del segle XVIII, propietat de la família Ros, estretament vinculada amb l'Antic Gremi de Traginers d'Igualada.

Església de Santa Maria[modifica | modifica el codi]

L'església de Santa Maria d'Igualada, coneguda també com l'Església Gran, és el conjunt historico-artístic més important de la capital anoienca. Els primers pobladors d'Igualada es van establir, al voltant de l'any mil, a l'àrea on hi ha l'actual basílica, on es trobava la cruïlla de camins que unien Barcelona amb Aragó i la Catalunya Nova amb la Catalunya Vella. Tot i que els orígens de l'església de Santa Maria es remunten al segle XI, l'actual edifici data bàsicament del segle XVII. Convertida en mercat durant la guerra civil espanyola, l'església de Santa Maria va ser restaurada després del conflicte, sota la direcció de l'arquitecte Cèsar Martinell. En va ésser sacerdot d'aquesta església el que més tard seria abat del Monestir de Montserrat dom Gabriel Maria Brasó i Tulla. El 1949 Santa Maria va obtenir de Pius XII el títol de basílica menor. Els anys vuitanta se'n va portar a terme la darrera reforma, que va ser inaugurada el 1990. Els elements que configuren l'església són el resultat de diferents etapes constructives i, per tant, responen a diverses influències estètiques. Actualment hi ha una exposició permanent d'art religiós, coneguda amb el nom de Fulgentia.[4]

Cementiri Nou[modifica | modifica el codi]

Entre 1985 i 1994 es construí el Cementiri Nou d'Igualada que va guanyar el premi FAD d'Arquitectura l'any 1992. El cementiri va ser obra del despatx de la parella d'arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós. Enric Miralles va morir l'any 2000 a causa d'un tumor cerebral i fou enterrat, seguint la seva voluntat, al cementiri que ell mateix dissenyà.

Antiga Mútua Igualadina[modifica | modifica el codi]

Inaugurat el 1968, aquest edifici va albergar durant anys la clínica privada de la Mútua Igualadina. Als anys 80, l'edifici va ser llogat com a ampliació de l'Hospital d'Igualada fins a la inauguració del nou hospital, l'any 2007. Des de llavors, l'antiga clínica de la Mútua Igualadina està tancada. Es diu que aquest hospital està encantat, i ho demostren varis testimonis que durant la seva estada com a pacients o com a treballadors han vist coses suposadament, sobrenaturals. Es va fer un reportatge per al programa d'Iker Jiménez "Cuarto Milenio" de Cuatro, que es va retransmetre el 29/09/2013.

Asil del Sant Crist[modifica | modifica el codi]

L'Asil del Sant Crist és un singular edifici que ocupa una illa sencera a l'oest del nucli antic d'Igualada. Tant per les dimensions monumentals, com per l'exuberància arquitectònica, és un dels elements més singulars de la ciutat. La construcció va començar l'any 1931, a partir d'una donació efectuada per les germanes Castells, membres d'una influent família de mecenes locals, relacionada amb la corona. Entre el 1936 i el 1939 la guerra civil espanyola va interrompre'n les obres, que no van finalitzar fins a l'any 1941. Actualment és un asil gestionat per les Germanetes dels Ancians Desemparats. L'edifici de respon a un projecte de Joan Rubió i Bellver, deixeble d'Antoni Gaudí. Tot i que les línies bàsiques són pròpies del modernisme, es tracta d'una construcció tardana i eclèctica, que integra diferents formes de l'arquitectura popular i tradicional catalana.

Edificis modernistes[modifica | modifica el codi]

A Igualada hi ha un bon nombre d'edificis modernistes, incloent habitatges i adoberies industrials, d'arquitectes i mestres d'obres com Joan Alsina i Arús, Ignasi Colomer i Oms, Antoni de Facerias, Modest Feu i Estrada, Isidre Gili i Moncunill, Josep Pausas i Coll, Josep Pujol i Brull, Pau Riera i Galtés, Josep Ros i Ros, Enric Sagnier, Pau Salvat i Espasa i Salvador Valeri i Pupurull, entre d'altres.[5]

Tradicions, fires i festes[modifica | modifica el codi]

  • Gener: La Cavalcada dels Reis d'Igualada és la segona més antiga de l'Estat Espanyol, amb referències del seu inici l´any 1895.[6] Es caracteritza per l'espectacular desfilada de la comitiva el dia 5 de gener a la tarda, formada per les carrosses dels tres Reis Mags d'Orient, el patge Faruk[7] i més de 500 patges a darrere, curosament vestits, els quals utilitzen escales de fusta per pujar als balcons dels domicilis i reparteixen els regals per tota la ciutat, lliurant-los directament als nens i nenes.
Diligència dels Tres Tombs d'Igualada
  • Gener: Els Tres Tombs d'Igualada són els més antics de Catalunya duts a terme ininterrompudament des de l'any 1822[8] i exemplifiquen la importància que segueixen tenint les celebracions de Sant Antoni. La transcendència històrica dels traginers de l'Anoia l'han convertit en una diada molt especial, declarada festa d'interès turístic nacional l'any 1981. Destaca la importància de l'Antic Gremi de Traginers d'Igualada i la diligència Igualada-Barcelona.
  • Març/Abril: La Festa del Sant Crist d'Igualada és celebra el dimarts de Pasqua. Commemora el miracle succeït el 20 d'abril de 1590 quan es va produir la suor de sang del Sant Crist d'Igualada. Foren testimonis la noia Coloma, la vidua Masarda, Miquel Quadres, Gaspar Sanjust, les declaracions dels quals estan documentades. Es realitza un ofici litúrgic amb presència del bisbe de Vic i una tradicional processó religiosa.[9]
  • Abril: La Mostra – Fira de teatre infantil i juvenil és la fira catalana de referència en teatre i arts escèniques per a tots els públics,[11] i se celebra en el mes d'abril a Igualada des de l'any 1990.[12]L'objectiu de La Mostra és la difusió de les millors produccions catalanes de teatre infantil i juvenil per tal de proveir la programació dels municipis del territori de parla catalana. La Mostra dedica també atenció a una selecció del millor teatre infantil i juvenil de la resta de l'Estat i d'altres àmbits europeus. La Mostra nasqué impulsada pel Moviment Rialles de Catalunya, delegació d'Òmnium Cultural. Des de l'any 1995 és organitzada per la Fundació Xarxa. L'edició de l'any 2009 aplegà 51 companyies, un centenar de representacions i 17.000 espectadors entre públic general i programadors.[11]
  • Maig: Aerosport és una fira d'aeronàutica esportiva i corporativa que se celebra anualment des de 1993 a l'Aeròdrom d'Igualada-Òdena General Vives, organitzada per Fira d'Igualada i la Federació Aèria Catalana (FAC), conjuntament amb la Generalitat de Catalunya mitjançant la societat pública Aeroports de Catalunya. És l'única fira de tot l'Estat que està dedicada íntegrament a l'aviació general i esportiva.[13]
  • Maig: El tercer diumenge de maig es celebra a Igualada la festa del arbre de Maig. La festa consisteix en tallar un pi i transportar-lo a la plaça del ajuntament. Allà es realitza un concurs de grimparies on es competeix per ser el més ràpid en pujar a dalt de l'arbre. tot i que la festa es celebrava des l'època medieval a finals de segle XIX la festa es va deixar de realitzar. L'any 2012 es decidir va recuperar la festa popular. [14]
Components del seguici de la Festa Major d'Igualada
  • Agost: La Festa Major d'Igualada se celebra en honor de sant Bartomeu apòstol (24 d'agost), patró de la ciutat. Entre les nombroses activitats hi ha teatre infantil i juvenil, visites a edificis singulars d'Igualada, presentació del Salero i el Saleret de la ciutat, homenatge als Bartomeus de la ciutat, lectura del pregó de petits i del pregó dels grans, encesa de la tronada, cercavila del sant, ball de l'Àliga d'Igualada, Ball de Cercolets, esmorzar de forquilla i ganivet, correfocs, tirades populars de bitlles catalanes, sardanes, exhibició castellera amb els Moixiganguers d'Igualada i colles convidades, revetlla popular de les cinc places, havaneres i un piromusical final.[17] Als seguicis populars de la festa major hi participen els Gegants d'Igualada (1943), gegants de Sant Ignasi, gegants del Barri del Poble Sec (1950), Àliga d'Igualada (2005), Nanos d'Igualada (1943/2007), el Pinxo i la Iaia (1943/2008), Capgrossos Rufus el Traginer, Petra l'Encantadora, Martingales el Músic i El Mosca l'Aviador (1983), Drac d'Igualada (1981), Víbria d'Igualada (1988), ball de cavallets d'Igualada (1990), ball de bastons d'Igualada (1687/2009) i els diables d'Igualada i la guita de la ciutat, gegants Conxita Teixidora (2002), Tonet Blanquer (2001) i Pia i Tomeu (2005), Drac Mal Llamp (1989), Víbria Jove d'Igualada (2006), Bufarot, petit drac d'Igualada (2003), Guita d'Igualada (2003) i Cavall d'Igualada (2006).[18]
  • Setembre: La Fira de Setembre d'Igualada se celebra des de l'any 1954 i està organitzada per Fira d'Igualada.[19] En els seus orígens era una fira agrícola i ramadera d'àmbit comarcal i posteriorment passà a ser multi-sectorial. Entre les tradicions que se segueixen mantenint hi ha la proclamació de la Pubilla de la Fira i les seves dames d'honor, l'homenatge a la parella d'avis més grans de la comarca, l'ofrena dels fruits del camp i la cercavila amb les parelletes d'hereus i pubilles.
Passeig Mossèn Jacint Verdaguer

Transports[modifica | modifica el codi]

La A-2 és la via principal situada al nord que comunica Igualada en cotxe. També al nord hi ha la C-37 que comunica amb Manresa. Al sud hi trobem la C-15 que comunica amb Vilafranca del Penedès. També hi ha connexió amb la Línia Llobregat-Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat, amb l'Estació d'Igualada.

A dos km de Igualada està situat l'Aeròdrom d'Igualada-Òdena General Vives, que es transformarà properament en l'Aeroport Corporatiu Empresarial d'aviació privada amb capacitat per operar amb vols de curta, mitjana i llarga distància, majoritàriament a Europa i Espanya. A l'aeròdrom hi ha l'única fàbrica de globus aerostàtics que existeix a Espanya, i la segona del món per xifra de negocis: Ultramagic.[20]

Mitjans de comunicació[modifica | modifica el codi]

- Premsa escrita i publicacions

- Premsa digital

- Televisió i Ràdio

Alcaldes en el període democràtic[modifica | modifica el codi]

Període Alcalde Partit
1979-1991 Manuel Miserachs i Codina CiU
1991-1992 Ramon Tomàs i Riba CiU
1992-1995 Jordi Aymamí i Roca PSC
1995-1999 Josep Maria Susanna CiU
1999-2011 Jordi Aymamí i Roca Entesa per Igualada (PSC i ICV)
2011-actual Marc Castells i Berzosa CiU

Igualadins destacats[modifica | modifica el codi]

Vegeu llista a Categoria:Igualadins

Esport

Espectacle i teatre

Música

Pintura i escultura

Disseny i Moda

Mitjans de comunicació

Política

  • Antoni Dalmau i Ribalta (1951-), ex-polític i escriptor. President de la Diputació de Barcelona de 1982 a 1987.
  • Marina Llansana i Rosich (1976-), política. Portaveu d'ERC entre 2004 i 2008, i diputada al Parlament de Catalunya de 2003 a 2010.
  • Flora Sanabra i Villarroya, diputada de CiU al Parlament de Catalunya a les eleccions de 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999, i membre de la mesa del Parlament.

Altres

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. Ciutats agermanades
  3. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 69. ISBN 84-393-5437-1. 
  4. Fulgentia Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  5. Pau Llacuna, L'ARQUITECTURA MODERNISTA A IGUALADA
  6. Anoia Diari, Avui parlem amb la Comissió de Reis d'Igualada
  7. Comissió organitzadora de la Cavalcada dels Reis d'Igualada
  8. Anoia Diari, El Bisbe de Vic presideix l'ofici dels Tres Tombs d'Igualada
  9. festacatalunya.cat, Festa del Sant Crist d'Igualada
  10. Festival Internacional d'Orgue
  11. 11,0 11,1 Anoia Diari, 6 d'abril de 2009, La Fira de Teatre Infantil i Juvenil es consolida amb èxit: 17.000 espectadors passen per La Mostra a Igualada
  12. La Mostra – Fira de teatre infantil i juvenil
  13. El Periodico, 27/4/2008, L'aviació se cita a Igualada
  14. http://arbredemaig.cat
  15. El Periodico, juliol de 2008, Globus al cel d'Igualada
  16. 3cat24.cat, Igualada acull la trobada de globus aerostàtics més important del sud d'Europa
  17. festacatalunya.cat, Festa Major d'Igualada
  18. Ajuntament d'Igualada, Imatgeria festiva de la ciutat
  19. Fira d'Igualada, Història de la Fira de Setembre d'Igualada
  20. El Periodico, Onze mesos en globus
  21. «latossa.com».
  22. Vuelve la moda masculina a la Pasarela Cibeles El País, 03/02/1996 (castellà)
  23. Homs vesteix homes de l'Orient Mitjà 40 històries d'èxit d'empreses catalanes, Ariadna Boada

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]