Igualada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Igualada
Escut d'Igualada
(En detall)
Localització

Igualada is located in Catalunya
Igualada is located in Catalunya

Localització d'Igualada respecte de l'Anoia


Municipi de l'Anoia
Igualada des de l'Aire
Igualada des de l'Aire
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Penedès
Anoia
Gentilici Igualadí, igualadina
Pressupost 54.370.172 € (2011)
Superfície 8,12 km²
Altitud 313 msnm
Població (2012[1])
  • Densitat
39.198 hab.
4.827,34 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 384825 4604075Coord.: 41° 34′ 43.11″ N, 1° 37′ 3.8″ E / 41.5786417,1.617722
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

1
Marc Castells i Berzosa (CiU)
Codi postal 08700
Codi territorial 081022
Patró/Patrons Sant Bartomeu
Mare de Déu de la Pietat
Dies de mercat Dimecres i Dissabte
Fira tradicional Vegeu l'apartat corresponent
Agermanament Guimarães, Lecco,
Nueva Esperanza i Alcántara
Web

Igualada és la capital de la comarca de l'Anoia.

El municipi està situat a uns 60 km a l'oest de Barcelona, a l'interior de Catalunya i s'estén a l'esquerra del riu Anoia, en el curs mitjà. Igualada està agermanada, entre d'altres, amb Guimarães (Portugal), Lecco (Itàlia), Aksakovo (Bulgària),[2] Nueva Esperanza (El Salvador) i Alcántara.

Taula de continguts

Història [modifica]

El nom Igualada prové de la paraula llatina aqualata, que significaria on el riu Anoia es fa ample.[3] Inicialment era un petit nucli de població, datat de l'any 1003, ubicat en la cruïlla entre l'antic camí militar que anava de Manresa a Tarragona i el camí ral que comunicava Barcelona amb Lleida i Aragó.[3] Hi destacava una església dedicada a Santa Maria, relacionada amb el Monestir de Sant Cugat. Tot i això, Igualada es va delimitar en els límits del domini feudal d'Òdena i dels senyors de Montbui i Claramunt.

Les primeres muralles que es coneixen daten, probablement, del segle XII. L'any 1233 hi ha constància de l'existència de la sotsvegueria d'Igualada.[4] El 1381 Igualada va rebre el títol de Carrer de Barcelona quedant lliure del domini feudal i equiparant-se amb la ciutat de Barcelona a nivell de drets i llibertats.[3] Igualada va anar engrandint els seus límits durant el segle XIV per incloure-hi les construccions del sector del sol ponent, el Raval de Capdevila. Aquestes muralles van arribar fins al segle XVIII, havent patit la seva tercera ampliació al segle XV.

Cap a finals del segle XVIII s'edifiquen els Barris de Sant Agustí i de la Soledat (a l'exterior de les muralles). També en aquest segle es construeixen les noves adoberies.

L'any 1925 Igualada amplia el seu terme municipal comprant terrenys a Òdena, fet que va permetre la seva posterior expansió. La immigració peninsular durant el franquisme va provocar la creació de barris obrers com el de Fàtima, el del Sant Crist i el de Montserrat.

L'any 1984 es va aprovar el Pla Especial de Millora Urbana 'Les Comes II', que va oferir una zona residencial a la ciutat, de la qual se'n va aprovar l'ampliació l'any 1988.

Economia [modifica]

Tradicionalment l'activitat principal d'Igualada ha estat la indústria tèxtil, paperera i de adobat de pells. Durant els darrers anys del segle XX i primers del XXI, el sector del tèxtil ha patit una forta crisi. Malgrat aixo, entre les empreses de moda que han encertat l'estratègia i s'han adaptat als canvis del sector es poden citar Buff, Sita Murt, Punto Blanco, Messcalino o Escorpión.[5]

La tradició adobera d'Igualada l'ha convertit en un reconegut centre d'estudis relacionats amb el cuir i l'adobat de pells, que actualment s'imparteixen a l'Escola d'Enginyeria d'Igualada, centre universitari públic adscrit a la Universitat Politècnica de Catalunya. El centre ofereix també els graus en Enginyeria Química i Enginyeria en Organització industrial.

Demografia [modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
143 161 179 1.630 4.925 14.000 11.879 10.201 10.442 10.575
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
12.512 13.885 15.603 16.945 19.866 27.941 31.451 31.855 31.934 32.262
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
32.512 32.526 32.516 33.382 35.195 36.817 38.164 - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès [modifica]

Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia [modifica]

Vegeu l'article principal a Museu de la Pell d'Igualada

El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia és un dels tres primers d'aquesta especialitat existents a Europa i té els seus orígens a l'any 1954. Les col·leccions estan repartides en dos edificis d'Igualada: la fàbrica de Cal Boyer i l'antiga adoberia de Cal Granotes. Des de l'any 1996 és una secció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.[6]

Cal Boyer és una antiga fàbrica tèxtil cotonera de finals del segle XIX. Conserva dues naus i una xemeneia; cal destacar les columnes de ferro colat a la planta baixa i les encavallades de fusta a les quadres superiors. En aquest espai hi podem visitar el Museu de la Pell, on dos àmbits configuren el recorregut expositiu pel món de la pell: la pell en la història, la producció, la utilitat i la significació cultural de la pell en la nostra civilització mediterrània, i un univers de pell que ens acosta a la diversitat dels seus usos i utilitats. També hi ha oberta al públic la secció L'Home i l'Aigua que pretén donar una visió de diferents aspectes del món de l'aigua relacionats amb la nostra societat.

Cal Granotes és una construcció industrial del segle XVIII on s'explica l'antic sistema d'adobar vegetalment les pells utilitzat abans de la industrialització. És una de les adoberies més antigues d'Europa i conserva les dues plantes típiques d'una adoberia: la ribera i l'estenedor

Museu del Traginer [modifica]

Vegeu l'article principal a Museu del Traginer

El Museu del Traginer - Col·lecció Antoni Ros és un museu que mostra l'ofici del traginer, l'evolució del transport emprant energies de sang i els diferents oficis relacionats, com els basters, boters i carreters. El museu acull 39 carros i carruatges i 2.175 peces en total, provinents en gran part de la col·lecció creada per Antoni Ros i Vilarrubias. Està situat a tocar del nucli antic de la ciutat, en una masia del segle XVIII, propietat de la família Ros, estretament vinculada amb l'Antic Gremi de Traginers d'Igualada.

Església de Santa Maria [modifica]

Vegeu l'article principal a Santa Maria d'Igualada

L'església de Santa Maria, coneguda també com l'Església Gran, és el conjunt historico-artístic més important de la capital anoienca. Els primers pobladors d'Igualada es van establir, al voltant de l'any mil, a l'àrea on hi ha l'actual basílica, on es trobava la cruïlla de camins que unien Barcelona amb Aragó i la Catalunya Nova amb la Catalunya Vella. Tot i que els orígens de l'església de Santa Maria es remunten al segle XI, l'actual edifici data bàsicament del segle XVII. Convertida en mercat durant la guerra civil espanyola, l'església de Santa Maria va ser restaurada després del conflicte, sota la direcció de l'arquitecte Cèsar Martinell. En va ésser sacerdot d'aquesta església el que més tard seria abat del Monestir de Montserrat dom Gabriel Maria Brasó i Tulla. El 1949 Santa Maria va obtenir de Pius XII el títol de basílica menor. Els anys vuitanta se'n va portar a terme la darrera reforma, que va ser inaugurada el 1990. Els elements que configuren l'església són el resultat de diferents etapes constructives i, per tant, responen a diverses influències estètiques. Actualment hi ha una exposició permanent d'art religiós, coneguda amb el nom de Fulgentia.[7]

Cementiri Nou [modifica]

Vegeu l'article principal a Cementiri Nou d'Igualada

Cementiri d'Igualada

Entre 1985 i 1994 es construí el cementiri nou que va guanyar el premi FAD d'Arquitectura l'any 1992. El cementiri va ser obra del despatx de la parella d'arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós. Enric Miralles va morir l'any 2000 a causa d'un tumor cerebral i fou enterrat, seguint la seva voluntat, al cementiri que ell mateix dissenyà.

Asil del Sant Crist [modifica]

Vegeu l'article principal a Asil del Sant Crist

L'Asil del Sant Crist és un singular edifici que ocupa una illa sencera a l'oest del nucli antic d'Igualada. Tant per les dimensions monumentals, com per l'exuberància arquitectònica, és un dels elements més singulars de la ciutat. La construcció va començar l'any 1931, a partir d'una donació efectuada per les germanes Castells, membres d'una influent família de mecenes locals, relacionada amb la corona. Entre el 1936 i el 1939 la guerra civil espanyola va interrompre'n les obres, que no van finalitzar fins a l'any 1941. Actualment és un asil gestionat per les Germanetes dels Ancians Desemparats. L'edifici de respon a un projecte de Joan Rubió i Bellver, deixeble d'Antoni Gaudí. Tot i que les línies bàsiques són pròpies del modernisme, es tracta d'una construcció tardana i eclèctica, que integra diferents formes de l'arquitectura popular i tradicional catalana.

Edificis modernistes [modifica]

A Igualada hi ha un bon nombre d'edificis modernistes, incloent habitatges i adoberies industrials, d'arquitectes i mestres d'obres com Joan Alsina i Arús, Ignasi Colomer i Oms, Antoni de Facerias, Modest Feu i Estrada, Isidre Gili i Moncunill, Josep Pausas i Coll, Josep Pujol i Brull, Pau Riera i Galtés, Josep Ros i Ros, Enric Sagnier, Pau Salvat i Espasa i Salvador Valeri i Pupurull, entre d'altres.[8]

Tradicions, fires i festes [modifica]

  • Gener: La Cavalcada dels Reis d'Igualada és la segona més antiga de l'Estat Espanyol, amb referències del seu inici l´any 1895.[9] Es caracteritza per l´espectacular desfilada de la comitiva el dia 5 de gener a la tarda, formada per les carrosses dels tres Reis Mags d'Orient, el patge Faruk[10] i més de 500 patges a darrera, curosament vestits, els quals utilitzen escales de fusta per pujar als balcons dels domicilis i reparteixen els regals per tota la ciutat, lliurant-los directament als nens i nenes.
Diligència dels Tres Tombs d'Igualada
  • Gener: Els Tres Tombs d'Igualada són els Tres Tombs més antics de Catalunya portats a terme ininterrompudament des de l'any 1822[11] i exemplifiquen la importància que segueixen tenint les celebracions de Sant Antoni. La transcendència històrica dels traginers de l'Anoia l'han convertit en una diada molt especial, declarada festa d'interès turístic nacional l'any 1981. Destaca la importància de l'Antic Gremi de Traginers d'Igualada i la diligència Igualada-Barcelona.
  • Març/Abril: La Festa del Sant Crist d'Igualada és celebra el dimarts de Pasqua. Commemora el miracle succeït el 20 d'abril de 1590 quan es va produir la suor de sang del Sant Crist d'Igualada. Foren testimonis la noia Coloma, la vidua Masarda, Miquel Quadres, Gaspar Sanjust, les declaracions dels quals estan documentades. Es realitza un ofici litúrgic amb presència del bisbe de Vic i una tradicional processó religiosa.[12]
  • Abril: La Mostra – Fira de teatre infantil i juvenil és la fira catalana de referència en teatre i arts escèniques per a tots els públics,[14] i se celebra en el mes d'abril a Igualada des de l'any 1990.[15]L'objectiu de La Mostra és la difusió de les millors produccions catalanes de teatre infantil i juvenil per tal de proveir la programació dels municipis del territori de parla catalana. La Mostra dedica també atenció a una selecció del millor teatre infantil i juvenil de la resta de l'Estat i d'altres àmbits europeus. La Mostra nasqué impulsada pel Moviment Rialles de Catalunya, delegació d'Òmnium Cultural. Des de l'any 1995 és organitzada per la Fundació Xarxa. L'edició de l'any 2009 aplegà 51 companyies, un centenar de representacions i 17.000 espectadors entre públic general i programadors.[14]
  • Maig: Aerosport és una fira d'aeronàutica esportiva i corporativa que se celebra anualment des de 1993 a l'Aeròdrom d'Igualada-Òdena General Vives, organitzada per Fira d'Igualada i la Federació Aèria Catalana (FAC), conjuntament amb la Generalitat de Catalunya mitjançant la societat pública Aeroports de Catalunya. És l'única fira de tot l'Estat que està dedicada íntegrament a l'aviació general i esportiva.[16]
Components del seguici de la Festa Major d'Igualada
  • Agost: La Festa Major d'Igualada se celebra en honor de sant Bartomeu apòstol (24 d'agost), patró de la ciutat. Entre les nombroses activitats hi ha teatre infantil i juvenil, visites a edificis singulars d'Igualada, presentació del Salero i el Saleret de la ciutat, homenatge als Bartomeus de la ciutat, lectura del pregó de petits i del pregó dels grans, encesa de la tronada, cercavila del sant, ball de l'Àliga d'Igualada, Ball de Cercolets, esmorzar de forquilla i ganivet, correfocs, tirades populars de bitlles catalanes, sardanes, exhibició castellera amb els Moixiganguers d'Igualada i colles convidades, revetlla popular de les cinc places, havaneres i un piromusical final.[19] Als seguicis populars de la festa major hi participen els Gegants d'Igualada (1943), gegants de Sant Ignasi, gegants del Barri del Poble Sec (1950), Àliga d'Igualada (2005), Nanos d'Igualada (1943/2007), el Pinxo i la Iaia (1943/2008), Capgrossos Rufus el Traginer, Petra l'Encantadora, Martingales el Músic i El Mosca l'Aviador (1983), Drac d'Igualada (1981), Víbria d'Igualada (1988), ball de cavallets d'Igualada (1990), ball de bastons d'Igualada (1687/2009) i els diables d'Igualada i la guita de la ciutat, gegants Conxita Teixidora (2002), Tonet Blanquer (2001) i Pia i Tomeu (2005), Drac Mal Llamp (1989), Víbria Jove d'Igualada (2006), Bufarot, petit drac d'Igualada (2003), Guita d'Igualada (2003) i Cavall d'Igualada (2006).[20]
  • Setembre: La Fira de Setembre d'Igualada se celebra des de l'any 1954 i està organitzada per Fira d'Igualada.[21] En els seus orígens era una fira agrícola i ramadera d'àmbit comarcal i posteriorment passà a ser multi-sectorial. Entre les tradicions que es segueixen mantenint hi ha la proclamació de la Pubilla de la Fira i les seves dames d'honor, l'homenatge a la parella d'avis més grans de la comarca, l'ofrena dels fruits del camp i la cercavila amb les parelletes d'hereus i pubilles.
Passeig Mossèn Jacint Verdaguer

Transports [modifica]

La A-2 és la via principal situada al nord que comunica Igualada en cotxe. També al nord hi ha la C-37 que comunica amb Manresa. Al sud hi trobem la C-15 que comunica amb Vilafranca del Penedès. També hi ha connexió amb la Línia Llobregat-Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat, amb l'Estació d'Igualada.

A dos km de Igualada està situat l'Aeròdrom d'Igualada-Òdena General Vives, que es transformarà properament en l'Aeroport Corporatiu Empresarial d'aviació privada amb capacitat per operar amb vols de curta, mitjana i llarga distància, majoritàriament a Europa i Espanya. A l'aeròdrom hi ha l'única fàbrica de globus aerostàtics que existeix a Espanya, i la segona del món per xifra de negocis: Ultramagic.[22]

Mitjans de comunicació [modifica]

- Premsa escrita i publicacions

- Premsa digital

- Televisió i Ràdio

Política [modifica]

Alcaldes en el període democràtic [modifica]

Període Alcalde Partit
1979-1991 Manuel Miserachs i Codina CiU
1991-1992 Ramon Tomàs i Riba CiU
1992-1995 Jordi Aymamí i Roca PSC
1995-1999 Josep Maria Susanna CiU
1999-2011 Jordi Aymamí i Roca Entesa per Igualada (PSC i ICV)
2011-actual Marc Castells i Berzosa CiU

Igualadins destacats [modifica]

Vegeu llista a Categoria:Igualadins

Esport

Espectacle i teatre

Música

Pintura i escultura

Disseny i Moda

Mitjans de comunicació

Política

  • Antoni Dalmau i Ribalta (1951-), ex-polític i escriptor. President de la Diputació de Barcelona de 1982 a 1987.
  • Marina Llansana i Rosich (1976-), política. Portaveu d'ERC entre 2004 i 2008, i diputada al Parlament de Catalunya de 2003 a 2010.
  • Flora Sanabra i Villarroya, diputada de CiU al Parlament de Catalunya a les eleccions de 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999, i membre de la mesa del Parlament.

Altres

Vegeu també [modifica]

Referències [modifica]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
  2. Ciutats agermanades
  3. 3,0 3,1 3,2 Ajuntament d'Igualada, Breu història de la ciutat
  4. Cabruja Vallès, Elisabet. «Els batlles reials a la sotsvegueria d'Igualada». Pedralbes, n.23, 2003, p.115.
  5. Anoia Diari, 5 de juny de 2010, La moda internacional té un focus d'interès a l'Anoia
  6. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 69. ISBN 84-393-5437-1. 
  7. Fulgentia Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  8. Pau Llacuna, L'ARQUITECTURA MODERNISTA A IGUALADA
  9. Anoia Diari, Avui parlem amb la Comissió de Reis d'Igualada
  10. Comissió organitzadora de la Cavalcada dels Reis d'Igualada
  11. Anoia Diari, El Bisbe de Vic presideix l'ofici dels Tres Tombs d'Igualada
  12. festacatalunya.cat, Festa del Sant Crist d'Igualada
  13. Festival Internacional d'Orgue
  14. 14,0 14,1 Anoia Diari, 6 d'abril de 2009, La Fira de Teatre Infantil i Juvenil es consolida amb èxit: 17.000 espectadors passen per La Mostra a Igualada
  15. La Mostra – Fira de teatre infantil i juvenil
  16. El Periodico, 27/4/2008, L'aviació se cita a Igualada
  17. El Periodico, juliol de 2008, Globus al cel d'Igualada
  18. 3cat24.cat, Igualada acull la trobada de globus aerostàtics més important del sud d'Europa
  19. festacatalunya.cat, Festa Major d'Igualada
  20. Ajuntament d'Igualada, Imatgeria festiva de la ciutat
  21. Fira d'Igualada, Història de la Fira de Setembre d'Igualada
  22. El Periodico, Onze mesos en globus
  23. Vuelve la moda masculina a la Pasarela Cibeles El País, 03/02/1996 (castellà)
  24. Homs vesteix homes de l'Orient Mitjà 40 històries d'èxit d'empreses catalanes, Ariadna Boada

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Igualada Modifica l'enllaç a Wikidata