Calaf
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi de l'Anoia | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Penedès Anoia |
||||
| Gentilici | Calafí, calafina | ||||
| Superfície | 9,22 km² | ||||
| Altitud | 680 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
3.538 hab. 383,73 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 376408 4621358Coord.: 41° 44′ 4″ N, 1° 30′ 50″ E / 41.73444,1.51389 | ||||
| Organització Entitats de població |
2 |
||||
| Codi postal | 08280 |
||||
| Codi territorial | 080312 |
||||
Calaf és una vila i municipi situat a la comarca de l'Anoia pertanyent a l'Alta Segarra. El municipi consta de 3.435 hab. (2007) i té una extensió de 9,22 km². El terme municipal està delimitat des del nord i seguint el sentit de les agulles del rellotge amb: Calonge de Segarra, Sant Pere Sallavinera, Els Prats de Rei, Sant Martí Sesgueioles i Pujalt.
Calaf és situat a la zona septentrional de la comarca de l'Anoia, dins de l'altiplà al qual dóna nom. El terme de Calaf és a una alçada de 680 metres sobre el nivell del mar.
Aquest altiplà és anomenat altiplà de Calaf o Alta Segarra. El sentit popular sempre ha distingit entre l'alta i la baixa Segarra. L'alta Segarra és un conjunt d'altiplans, d'entre 600 i 800 metres sobre el nivell del mar, a l'est de la Segarra, entre els quals es troba l'altiplà de Calaf, que actualment constituex la part nord de la comarca de l'Anoia.
Així doncs, Calaf és la capital indiscutible d'aquesta subcomarca, la qual engloba els municipis de Calonge de Segarra, els Prats del Rei, Castellfollit de Riubregós, la Molsosa, Pujalt, Sant Martí de Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera, Veciana i part del municipi de Rubió.
Taula de continguts |
Estructura administrativa [modifica]
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Calaf | 3.345 |
| Pineda, la | 177 |
| Dades: 2011. Font: Idescat | |
Història [modifica]
Els comtes catalans, a partir de l'any 801, després de la conquesta de la ciutat de Barcelona i de diversos intents de portar la frontera al riu Ebre, intenten establir una línia de frontera segura, fins assolir una línia divisòria que s'establí definitivament als rius Llobregat-Cardener. Per la banda musulmana, també es fixà una ratlla fronterera a ponent de la cristiana. Per defensar-la, es repoblà el territori amb tribus berebers. A la zona de l'alta Segarra es conserven dos topònims que s'han identificat com a berebers: Veciana i Calaf, sens dubte pertanyents a establiments d'aquest grup que devien defensar els llocs claus de la zona.
No se sap molt bé el pas d'aquests establimets a mans cristianes. S'ha considerat que l'alta Segarra fou reconquerida pel comte Guifred a finals del segle IX. Més endavant, en la reconquesta de l'any 942, el comte Sunyer va ocupar la ciutat de Tarragona i la Conca de Barberà, així com la zona de l'alta Segarra.
Al 976 Al-Mansur i el seu fill Abd al-Malik feren incursions continuades contra les terres frontereres i que d'anada o de tornada, arrassaven les terres de l'alta Segarra, produint així una gran despoblació.
Això va fer que entre l'any 1010 i 1015, el comte Ramon Borrell i la comtessa Ermesenda donaren al bisbe de Vic un territori per poblar, que antigament s'anomenava Segarra, dins dels quals hi havia tres puigs anoments Calaf, Calafell i Ferrera. Posterior el bisbe Borrell procedí a encomanar la repoblació del territori a Guillen. Va ser l'encarregat de construir fortificacions als tres puigs esmentats i governar-los. Més endavant va passar a ser territori de l'església d'Osona.
L'any 1093 al peu del puig i del recinte fortificat del castell de Calaf sorgí un nucli de població que es protegia amb una muralla feta de mur de tàpia.
En aquest moment ja es devia celebrar a fora de les muralles un mercat que servia per a l'intercanvi de productes entre els habitants de l'alta Segarra i els d'altres contrades. Això no obstant, el mercat no es documenta com a existent fins l'any 1226, quan en el seu testamnet Bernat de'n Blanc fa constar que tenies unes cases a la vila de Calaf i unes altres en el mercat de Calaf.
Entre finals del s XI i principis del s.XII va sorgir la moneda pròpia de Calaf degut a la necessitat a mercat i s'estengué la moneda fins a Manresa. Va desaparèixer degut a que, les monedes encunyades a Calaf, s'emportaven el benefici els vescomtes de Cardona i les de Manresa, el bisbe de Vic. Això Va portar un gran conflicte i al final només va circular la moneda de Vic.
A tota vila catalana que hi hagués una certa activitat econòmica, com en el cas de Calaf, no podia faltar-hi una comunitat jueva. A Calaf (1361/1411) es documenta l'existència de diverses persones que es dedicaven al prèstec de diners i sel's feia constar com a jueus. Sembla ser que la presecució de jueus que es produí a Catalunya no va afectar als jueus que residien a Calaf, però més endavant no es fa cap altra referència, fent pensar, que els que hi havia es van convertir, van emigrar o van ser expulsats de Catalunya.
La Batalla de Calaf fou una de les batalles de la Guerra Civil Catalana tingué lloc el 28 de febrer del 1465 entre l'exèrcit de Pere el Conestable de Portugal, que comandaven Jofre de Rocabertí i de Montcada juntament amb Bernat Gilabert II de Cruïlles contra els partidaris de Joan el Gran comandats per l'aragonès Fernando de Rebolledo i Joan Ramon Folc IV de Cardona, i que acabà amb victòria reial.
Calaf es comença a desenvolupar com a vila cap a a la fi del segle XI, però no és fins al segle XVII que arriba a tenir un relleu important.
Els comtes de Cardona l'afavoriran en moltes ocasions amb privilegis, de manera que es convertirà així en un centre comercial i de mercat.
La vila es va anar desenvolupant al voltant del castell, situat en un puig des d'on es pot dominar tota la vila; així aquesta aprofita la protecció que li proporcionen les muralles del castell. Actualment encara queden restes de tres dels seus portals, el de Xuriguera, el de l'Hospital i el del carrer Sant Jaume, tot i que aquests corresponen a una reconstrucció feta cap al 1584.
Al costat dels murs hi havia l'antigua parròquia de Sant Pere de Calaf, la qual havia estat la parròquia de la vila fins al segle XIV. Amb això, Sant Pere passà a ser una sofregància de la parròquia de Sant Jaume fins al segle XVII i queda relegada a fer-hi les misses exequials, ja que era l'església que quedava més a prop del cementiri i es va ensorrar l'any 1781 a causa del seu mal estat.
El priorat canonical de Sant Jaume era un edifici romànic amb tres absis. Aquest edifici va ser reduït per construir-hi el nou convent de franciscans, del qual queda l'edifici, encara que en un estat ruïnós. Es va crear com a filial de l'abadia canonical de Sant Vicenç de Cardona el 1069.
El primer prior secular fou el Dr. Francesc Sala entre els anys 1597 i 1624. Va ser qui va començà les obres de l'actual església de Sant Jaume al centre de la vila. No es coneix exactament la data de l'inici de les obres, però sí se sap que ja s'hi treballava al 1603 i que l'obra va ser finalitzada al 1639.
Més endavant, l'any 1670, es va contruir la façana i el campanar els quals van ser acabats en l'any 1720 i 1889 respectivament.
Entre el 1649 i 1654 va sorgir a Catalunya la pesta bubònica, i Calaf es va trobar afectada al 1651. Només va durar deu mesos però va reduir la població a un 40% guanyant-se 413 morts dels 1097 habitants.
En acabar l'epidèmia, el poble de Calaf va aixecar l'ermita de Sant Sebastià, situada en un cim que porta el mateix nom, en acció de gràcies per haver-se acabat la devastadora epidèmia.
Durant el segle XVIII Calaf no es va veure al marge dels successos que es produïren a la resta de Catalunya. Més directament o indirecta també va patir les conseqüències del Corpus de Sang i la guerra de Successió, ja que aquests fets dificultaren l'exportació de gra. A més a més, amb la guerra de Successió, Calaf va patir moltes vegades els replegament de les tropes borbòniques i el poble es veia trasbalsat a causa del comportament brutal de la soldadesca.
Durant el segle XIX Calaf també va patir les contingències de la guerra del Francès.
Al 1833 Calaf va ser afectada per la primera guerra carlista, ja que al 1837 es va produir la càrrega de la cavalleria de Serrano a Calaf. La raó era que les tropes carlistes de Benet Tristany havien posat setge a la nostra població. Els voluntaris de la milícia van defensar-se dels carlistes; aquests, però, van aconseguir entrar al poble i quan la milícia s'havia replegat cap al castell per poder-se defensar millor, van arribar els reforços dels llierals pel camí de Manresa. Els dos exèrcits es van enfrontar i els carlins es van haver de retirar.
Durant la tercera guerra carlista, Calaf també es va veure entre dos focs, ja que, una tropa carlista es va refugiar a Calaf i una brigada de perseguidors al campanar de Sant Sebastià per fer-hi nit. En despuntar l'alba van fer foc contra la població i van causar la mort d'una persona i en van ferir una altra.
Entrats al segle XX, Calaf va patir com a tot Catalunya les penúries de la guerra civil de 1936-1939. Durant aquesta contesa, la parròquia de sant Jaume va ser saquejada i el seu capellà va ser assassinat. En el saqueig es van cremar els retaules de l'època barroca que hi havia a l'església, l'orgue que datava del 1670 i també bona part de l'arxiu parroquial.
Segons el llibre "El paper-moneda català" escrit per Antoni Turró, a Calaf durant l'any 1937 es van crear uns bitllets que tenen la particularitat d'ésser confeccionats en uns fulls de plàstic (nitrocel·lulosa transparent). Aquests bitllets de Calaf van ser els primers del món que van ser fets amb aquest material.[2] Els valors d'aquests bitllets estaven era en pessetes.
A principis del segle XX hi hagué un fet que va suposar una gran millora per al poble: l'arribada d'aigua potable a Calaf, ja que per la manca d'aigua de la zona, la vila no tenia aigua corrent i calia emmagatzemar-la en cisternes.
Cultura [modifica]
Al llarg de tot l'any es presenten diverses festivitats en els diversos nuclis de població (Calaf i La Pineda):
- Cada dissabte de l'any hi ha el Mercat de Calaf.[3]
- Hi ha la 'Festa Major d'Hivern al febrer (per Santa Calamanda).
- Es celebra la Festa Major el primer cap de setmana de setembre. El mateix cap de setmana se celebra la Fira de l'Eix on hi ha una mostra de productes de caire artesà i tradicionals de les comarques per on passa l'Eix Transversal.
- El dia 1 de novembre hi ha la Fira de Tots Sants.
- L'últim cap de setmana de juny hi ha el desFOLCa't - Festival de Música Popular i Tradicional de Calaf, organitzat per la Comissió Organitzadora de Música Tradicional de Calaf i Alta Segarra (COMTCASE).
- Des del dia 25 de desembre fins a finals de gener hi ha la representació dels Pastores de Calaf".
Patrimoni arquitectònic i artístic [modifica]
Església parroquial de Sant Jaume [modifica]
.JPG)
L'església parroquial de Sant Jaume, situada en una dels extrems de la plaça Gran, és d'estil renaixentista però de tradició gòtica. L'església està formada per un única gran nau coberta amb volta de creueria que té annexionades capelles laterals obertes entre els contraforts.
La construcció de l'església començà l'any 1603, i s'erigí en el mateix lloc on s'havia alçat la capella de sant Miquel l'any 1356. L'any 1720 les obres de construcció acabaren, però ja havia estat obert el culte molt abans, l'any 1639. L'any 1899 es va afegir un portal neogòtic. L'església compta també amb un campanar amb forma octogonal de 52 m d'alçada que va ser començat l'any 1670 però no va ser acabat fins el 1889. El campanar s'ha convertit en un dels símbols de la localitat.
Una de les curiositats de l'església és que a la cripta, finalitzada l'any 1649 i que es troba sota el presbiteri, hi ha les restes de Santa Calamanda, la patrona de Calaf.
Convent de Sant Francesc [modifica]
Ermita de Sant Sebastià [modifica]
L'Ermita de Sant Sebastià està situat al turó de Sant Sebastià i és un edifici construït a finals del segle XVII pels jurats de Calaf en agraïment a la població que s'havia deslliurat de la pesta negra.
Escultures de les trobades internacionals d'escultors [modifica]
Castell [modifica]
El Castell de Calaf és una fortificació que es troba a la part alta de Calaf en un estat de semi-ruïnes. Aquest emplaçament és un punt estratègic de control perquè es troba entre dues vies de comunicació ja existents en època romana. Aquesta fortificació té un perímetre poligonal amb els angles arrodonits. Tot i que es troba en un estat de semi-ruïna encara es conserven dos portals a dins del recinte de les muralles que són: el de Xurriguera i el de l'Hospital. L'any 1781, el castell acabà enrunant-se fins arribar avui dia que s'han aplicat diverses feines de recuperació. Està declarat com a Bé Cultural d'Interès Nacional.
Hospital [modifica]
L'Hospital està situat a la part més alta Calaf a l'alçada dels peus de castell. Actualment aquest hospital s'ha reconvertit en un Centre Cívic de Calaf tot i que la seva fundació original és del segle XIX. Primerament, aquesta edificació tenia com a objectiu el donar acollida als viatgers que visitaven la zona. Més tard, va ser la seu de les monges carmelites, i posteriorment de les monges dominiques.
Política i govern [modifica]
| Candidatura | Vots | %Vots | Regidors | ||
|---|---|---|---|---|---|
| Convergència i Unió (CIU) | 942 | 53,74 | 6 | ||
| Partit dels Socialistes de Catalunya – Progrés Municipal (PSC-PM) | 549 | 31,32 | 4 | ||
| Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal (ERC-AM) | 176 | 10,04 | 1 | ||
| Partit Popular (PP) | 53 | 3,02 | - | ||
| vot en blanc | 33 | 1,87 | - | ||
| Total | 1.764 | 11 | |||
Font: Departament de governació i administracions públiques - Les eleccions municipals 2007[4]
Demografia [modifica]
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Serveis [modifica]
Centres d'ensenyament [modifica]
- CEIP Alta Segarra
- IES Alexandre de Riquer
Comunicacions [modifica]
Per arribar a aquest municipi existeixen diverses vies d'accés tant per via ferroviària com per turismes, i són les següents:
- Per l'autovia A-2 que va de Barcelona a Lleida.
- Per la carretera comarcal C-25 que va de Girona a Lleida.
- Per la carretera comarcal C-1412 que va d'Igualada fins a Tremp.
- A través de la línia ferroviària de RENFE que va des de Manresa fins a Lleida.
Calafins il·lustres [modifica]
Alguns personatges il·lustres provinents d'aquesta municipi són:[5]
- Laureà Figuerola va ser un dels instauradors de la pesseta, ministre de finances i també va ser un defensor de les teories lliurecanvistes del moment.
- Pere Jorba i Gassó va ser el fundador dels magatzems Jorba que podem trobar a Manresa i Barcelona.
- Alexandre de Riquer i Ynglada fou un artista modernista polifacètic.
- Celdoni Fonoll és un cantautor.
- El barceloní Apel·les Mestres, que va escriure una rondalla que reflecteix alguns dels trets característics de la vila i que va donar lloc a la coneguda dita que s'utilitza per definir una situació de molt rebombori que no permet que la gent s'entengui: "Això sembla el mercat de Calaf".
Ciutats agermanades [modifica]
Eu manté una relació d'agermanament amb les següents ciutats:
(Articles relacionats [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ Turró i Martínez, Antoni. Les Emissions monetàries oficials de la Guerra Civil (1936-1939). Institut d'Estudis Catalans, 2007, p.98. ISBN 8472839087.
- ↑ Trullàs, Glòria. «Vuit segles comprant i venent». Sàpiens [Barcelona], núm. 87 data = gener 2010, p. 71. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Departament de governació i administracions públiques - Les eleccions municipals 2007
- ↑ Ajuntament de Calaf - Una mica d'història
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calaf |
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Informació de la Diputació de Barcelona
- Informació de l'Ajuntament de Calaf
- Webcams de TVC
Esdeveniments [modifica]
- Els Pastorets de Calaf
- Casal de Calaf
- desFOLCa't - Festival de Música Popular i Tradicional de Calaf
|
|||||||
