Convergència i Unió

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Convergència i Unió
President Artur Mas i Gavarró
Secretari general Ramon Espadaler i Parcerisas
Fundació 19 de setembre de 1978 (1978-09-19)
(coalició)
2 de desembre de 2001 (2001-12-02)
(federació)
Fusió de Convergència Democràtica de Catalunya
Unió Democràtica de Catalunya
Seu C/Còrsega, 331-333
08037 Barcelona
Publicació oficial Butlletí electrònic e-ciu.cat
Joventuts JNC (Convergència)
UJ (Unió)
Ideologia liberalisme,
democràcia cristiana,
nacionalisme català, sobiranisme i independentisme català[1][2][3][4]
Afiliació internacional Internacional Liberal (CDC)
Internacional Demòcrata de Centre (UDC)
Afiliació europea Liberals, Demòcrates i Reformistes Europeus (CDC),
Partit Popular Europeu (UDC)
Grup al Parlament Europeu Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa i Partit Popular Europeu - Demòcrates Europeus
Colors oficials Blau, taronja i blanc
Diputats al
Parlament
Diputats al
Congrés
Senadors al
Senat
Eurodiputats al
Parlament Europeu
Lloc web
www.ciu.cat

Convergència i Unió (CiU) és una federació de dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana o socialcristiana.

És una federació de partits polítics, que reconeixen la federació com a única eina electoral. El català és la llengua pròpia de la federació, juntament amb l'aranès a la Vall d'Aran.

Història

La Federació de CiU naix el 2 de desembre de 2001, quan Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya signen l'acord que dóna solidesa i estabilitat al projecte col·lectiu que compartien des de feia més de 20 anys.

Ambdós partits s'han presentat conjuntament a totes les eleccions des del 1978, quan Convergència Democràtica de Catalunya va arribar a un acord electoral amb Unió Democràtica de Catalunya per a presentar-se, conjuntament, a les eleccions -19 de setembre de 1978-. La federació ha governat a la Generalitat de Catalunya des de 1980 a 2003, i des de finals de 2010 fins a l'actualitat.

L'any 2003, l'històric president de la Generalitat Jordi Pujol i Soley no es presentà a les eleccions, sinó que el candidat va ésser Artur Mas, que tot i guanyar les eleccions contra pronòstic no va aconseguir ésser president de la Generalitat de Catalunya a causa de no tenir la majoria parlamentària necessària vers l'autoanomenat pacte de govern d'entesa (més conegut com tripartit) format per: PSC, ERC i ICV-EUiA.

A les eleccions generals espanyoles del 2008, Convergència i Unió obtingué un total de 10 escons al Congrés dels Diputats. Josep Antoni Duran i Lleida és el president del Grup Parlamentari Català i en Xavier Trias és l'alcalde de Barcelona.

L'1 de novembre de 2006 se celebren les eleccions al Parlament de Catalunya. Per segona vegada consecutiva Artur Mas encapçala la candidatura de CiU. La federació es presenta amb l'eslògan de campanya "Estimar Catalunya, governar bé!". La federació guanya les eleccions per vuitena vegada consecutiva, en vots i escons a les 4 demarcacions catalanes, i obté 48 diputats. La reedició del pacte tripartit, en obtenir un altre cop la majoria parlamentària necessària, impedeix que la federació torni a la Generalitat, però el 28 de novembre de 2010, a les eleccions al Parlament de Catalunya, obté una majoria relativa, doblant en escons al PSC (el segon partit del Parlament).[5]

El 23 de desembre de 2010, el candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya per la federació, Artur Mas, fou escollit President en segona volta gràcies a l'abstenció del PSC al segon debat d'investidura del Parlament de Catalunya.

Després d'aquestes eleccions, CiU comença una política d'aliança amb el PPC, com per exemple amb els primers pressupostos de la legislatura, que s'han caracteritzat per la seva austeritat i estalvi de la despesa pública, a causa de la delicada situació econòmica de la Generalitat causada per l'espoli fiscal.

A les Eleccions generals espanyoles de 2011 Convergència i Unió obtingué 16 diputats al Congrés dels Diputats aconseguint, per primer cop a la història, ésser la força catalana amb més diputats i amb més vots passant per davant al PSC que fins aleshores no havia perdut mai a les eleccions generals.

Arran de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 CiU va patir una davallada considerable del nombre d'escons i només n'obtingué 50, la qual cosa suposà una pèrdua de 12 escons respecte a les eleccions anteriors. Aquest càstig electoral,[6] vulnerà aleshores la posició capdavantera del partit per a realitzar una consulta popular d'autodeterminació que havia assumit anteriorment el president Mas.

Representació

Suport en tant per cent de CiU a les eleccions catalanes del 2010. En vermell les zones de major suport, en blau on el suport és mínim

CiU té, a hores d'ara, la majoria d'alcaldies de Catalunya, ja que en té un total de 516, entre els quals les ciutats de Barcelona, Girona, Reus, Sant Cugat del Vallès, Figueres, Vic, Vilafranca del Penedès, Igualada, Tortosa, Berga, Lloret de Mar, El Vendrell, Premià de Mar, Martorell, Valls, Amposta, Tortosa, Vielha, Olot, Mataró, Balaguer, Tàrrega, La Seu d'Urgell entre d'altres.

Convergència i Unió governa a la Diputació de Tarragona, a la Diputació de Lleida, a la Diputació de Girona i per primera vegada a la història també governa la Diputació de Barcelona.

Amb 50 diputats al Parlament de Catalunya, 16 diputats al Congrés dels Diputats, 13 senadors al Senat i 1 eurodiputat al Parlament europeu, Convergència i Unió és la major força política de Catalunya.

Líders destacats

Vegeu també

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Convergència i Unió