Premià de Mar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Premià de Mar
Bandera de Premià de Mar Escut de Premià de Mar
(En detall) (En detall)
Localització

Premià de Mar situat respecte Catalunya
Premià de Mar situat respecte Catalunya

Localització de Premià de Mar respecte del Maresme


Municipi del Maresme
Ajuntament
Ajuntament
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Maresme
Gentilici Premianenc, premianenca
Superfície 1,97 km²
Altitud 8 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
28.136 hab.
14.282,23 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 446560 4593555Coord.: 41° 29′ 31″ N, 2° 21′ 35″ E / 41.49194°N,2.35972°E / 41.49194; 2.35972
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

1
Miquel Buch i Moya (CiU)
Codi territorial 081727

Premià de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme. Se situa al litoral de la comarca, entre el Masnou, Vilassar de Mar i Premià de Dalt, a uns vint quilòmetres al nord de la ciutat de Barcelona.

Història[modifica | modifica el codi]

Vista general
Ceràmica de la història de Premià, a la plaça.

L'actual Premià de Mar era antigament un petit barri mariner de Premià que se segregà de l'actual Premià de Dalt (aleshores Sant Pere de Premià, o simplement Premià), l'any 1836. Sant Cristòfol fou el patró de la nova vila. La inauguració de la primera via fèrria entre Barcelona i Mataró, l'any 1848, va afavorir notablement el creixement del poble.

El nucli urbà inicial s'estengué al llarg de la carretera de Mataró (Camí Ral) i al voltant de l'actual carrer de Sant Antoni i de la plaça de l'ajuntament i l'església de Sant Cristòfol. Les antigues cases típiques premianenques (de les quals avui se'n conserven encara moltes al nucli antic) són construccions de façana blanca, de planta baixa i pis, amb una àmplia finestra amb reixa que dóna al carrer i generalment amb pati al darrere.

Cap a finals del segle XIX i inicis del XX, Premià de Mar va patir la temuda plaga de la fil·loxera, que va fer desaparèixer totes les vinyes existents al poble. Posteriorment, començà a desenvolupar-se una important activitat industrial en el sectors tèxtil, metal·lúrgic i de la construcció, amb la implantació al poble d'algunes fàbriques importants com Lió, Can Za, La Propagadora de Gas o el Vapor Vell.

Després de la Guerra Civil, l'activitat del sector serveis va anar guanyant terreny a mesura que Premià de Mar s'anava consolidant com un lloc d'estiueig. El Bellamar (juntament amb l'estació de RENFE) fou durant molt de temps l'únic edifici que s'aixecà entre les vies i el mar. Era un local de restauració amb una discoteca i tenia una petita platja de pagament. A començaments de la dècada dels 90 fou enderrocat, ja que violava la Llei de Costes. Avui només se'n conserva el nom de la platja.

A partir de finals dels anys seixanta començà una extensió ràpida de la superfície urbanitzada, especialment cap a la banda de muntanya fins a enllaçar amb els barris perifèrics de Premià de Dalt al límit de l'autopista Barcelona-Mataró. També s'urbanitzà la popularment anomenada Gran Via (aleshores Avenida del 27 de enero) on es construïren edificis d'apartaments i de més d'alçada. Paral·lelament en les zones més perifèriques tocant a mar proliferaren les construccions de torres d'estiueig i habitatges unifamiliars. Entre mitjans i finals dels anys 80 es van acabar d'edificar els dos extrems nord i sud del poble, coneguts com Can Pou i El Palmar, edificant-se en el primer els institus d'ensenyament secundari Serra de Marina i Cristòfol Ferrer.

Mereix especial esment el barri de Santa Anna - Tió. Situat a l'extrem nord de la ciutat, és un cas únic de barri amb doble gestió, donat que la meitat del mateix pertany a Premià de Mar i l'altre meitat a Premià de Dalt. La manca de comunicació amb els centres d'ambdós pobles i l'estigmatització com a barri de migració durant els anys seixanta, l'han fet mereixedor d'especial atenció a la Llei de Barris de 2010.[2]

Economia[modifica | modifica el codi]

Riera de Premià
Antiga Fàbrica del Gas.

L'economia premianenca actual es basa en tres elements: la floricultura, la indústria (construcció i tèxtil) i en el sector serveis. La Gran Via de Lluís Companys constitueix l'eix bàsic al voltant del qual gira l'activitat comercial de la localitat. En aquesta via s'hi troba el mercat de Sant Joan i una gran quantitat de botigues, bars i comerços.

Els dijous té lloc el mercat setmanal.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Els límits del terme municipal són:

Teià Premià de Dalt Vilassar de Mar
Brosen windrose-fr.svg
El Masnou mar

Demografia[modifica | modifica el codi]

Durant el primer terç del segle XX fou una petita població marinera, tèxtil (estampació) i un lloc tradicional d'estiueig. La població va augmentar considerablement a partir de 1960 i actualment té un important contingent d'immigració procedent del Magrib i de l'Àfrica subsahariana. El terme municipal és un dels més petits de Catalunya i està urbanitzat en un 90% de la seva superfície. Els immigrants que ha rebut en l'última dècada provenen, sobretot, del Marroc i Gàmbia,[3] cosa que ha provocat un auge de l'islamisme a tot Premià,[4] amb una polèmica sobre la hipotètica construcció d'una gran mesquita que finalment no es va dur a terme.


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- - - - - 1.290 1.527 1.735 2.239 2.924
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
3.422 3.380 3.855 3.947 5.513 11.284 19.935 22.209 23.107 24.691
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
24.420 25.529 26.130 26.889 27.464 27.860 27.545 - - -
 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Medi ambient[modifica | modifica el codi]

La platja és arenosa i pateix una forta transgressió marina, el que obligà a construir espigons. En els darrers anys s'ha intentat corregir amb l'aportació artificial de sorra del fons marí. La construcció del Port de Premià, encara avui inacabat, també ha contribuït a alterar els volums de sorra de les platges.

Premià de Mar fou durant 17 anys la seu de la Fundació per la Conservació i Recuperació d'Animals Marins (CRAM, una iniciativa d'un grup de voluntaris i professionals amb l'objectiu de salvar animals marins ferits, especialment tortugues i altres espècies de la Mediterrània. Les seves instal·lacions es trobaven en una torre d'estiueig al barri de Can Pou-Camp de Mar, al límit amb el terme municipal de Vilassar de Mar. L'any 2011, degut a la necessitat de disposar de més espai per a les seves activitats, la Fundació es traslladà al Prat de Llobregat.

Entitats[modifica | modifica el codi]

41° 29′ 15.7″ N 2° 21′ 1.7″ E
Seu del Patronat Social, edifici de 1888.
  • El Patronat Social Premianenc és una entitat d'inspiració cristiana i caràcter cultural i social amb seu al carrer del seu fundador, Mossèn Josep Paradeda, núm. 26, de Premià de Mar, que històricament ha participat de forma activa en la dinamització cultural de la localitat maresmenca.[5] Va ser fundat l'any 1928,[6] com una societat apostòlica social anomenada Patronat Social Catòlic, amb àmbit d'acció en la parròquia de Sant Cristòfol. Posteriorment prengué el nom de Patronat Catequístic fins al febrer de 1972, en què passà a denominar-se Patronat Social Premianenc.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Un dels equipaments culturals més importants és el Museu de l'Estampació Tèxtil instal·lat inicialment a Can Manent i després traslladat a l'Antiga Fàbrica del Gas[7]

Entre les entitats socials i culturals més arrelades a la història de Premià de Mar cal destacar:

  • El Patronat Social Premianenc, amb seu a un edifici entre modernista i art déco, de 1888.
  • El Centre L'Amistat
  • Coordinadora de colles d'arrel tradicional De Bòlit

Les Festes Majors de Premià de Mar, dedicades a sant Cristòfol màrtir, se celebren als voltants del 10 de juliol, i són conegudes com la Festa Major de Pirates i Premianencs.[8] La gent surt al carrer disfressada de pirates i premianencs. A l'inici de la festa, els pirates desembarquen a la platja de Premià, liderats perl pirata Omar, per conquerir i saquejar el poble i van fins a la plaça de l'ajuntament, mentrestant els premianencs i premianenques i lluiten contra els pirates perquè no entrin a l'ajuntament i s'emportin a l'Ester, una jove premianenca i parella d'en Martí.

Edificis històrics d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Masia Can Manent (Camí Ral 54. Acollia la biblioteca municipal)
  • Escola d'Assís
  • Fàbrica La Lió (edifici industrial avui convertit en escola. Interessant porxo)
  • L'Antiga Fàbrica del Gas de Premià de Mar, d'estil modernista i neoclàssic, construïda el 1884. És l'única fàbrica de gas d'hulla conservada a Catalunya. Ha estat rehabilitada per l'arquitecte Rafael de Cáceres.
  • El Col·legi La Salle Premià, on va morir el sant equatorià Miguel Febres Cordero.
  • Església de Sant Cristòfol, iniciada el 1798 i acabada el 1854 (altar i pòrtic barrocs amb motius mariners i campanar octogonal)
  • Can Roure (noucentista, acull el Jutjat de Pau de la població)
  • Masia Ribas (1881)
  • Can Maristany (seu de l'Escola Municipal de Música)
  • Jutjat de Pau
  • Jaciment romà de Can Farrerons

Política[modifica | modifica el codi]

Consistori actual[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Premià de Mar, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Convergència i Unió Miquel Buch i Moya 4.005 10 39,30%
Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal Tomás Esteban Úbeda 1.546 4 15,17%
Partit Popular Aurora Juvé Lafuente 1.236 3 12,13%
Crida Premianenca[11][12][13] - Poble Actiu Joan Ribet i Casademunt 1.074 2 10,54%
ICV-EUiA-EPM Ildefons Barreras Milla 848 2 8,32%
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal Josep Maria Molins i Ballester 463 - 4,54%
Reagrupament - SI Lluís Bernaus i Salinas 243 - 2,38%
En blanc 777 - 7,62%
Total 10.402 21 100%

Pacte de govern: CiU en minoria (amb 10 dels 21 regidors presents al consistori) Alcalde: Miquel Buch i Moya (2011).[14]

Llistat d'alcaldes anteriors[modifica | modifica el codi]

Els alcaldes aquí llistats corresponen al període entre el restabliment de les primeres eleccions democràtiques posteriors a la mort de Franco fins avui.[15]

  • Miquel Buch i Moya - CiU (2007-2011)
  • Jaume Batlle i Garriga † - CiU (2003-2007) → Succeït pel primer Tinent d'Alcalde Miquel Buch
  • Maria Jesús Fanego Lorigados - PSC-PM (1995-2003)
  • Josep Torrents i Morales - CiU (1991-1995)
  • Josep Torrents i Morales - Nova Opció Premianenca (1987-1991)
  • Josep Maria Molina i Cosialls - PSC (1983-1987)
  • Josep Torrents i Morales - ERC (1979-1983)

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

Premià de Mar disposa de molt bones comunicacions tant amb transport públic com privat. Pel que fa al vehicle privat, la ciutat està connectada amb Mataró, la capital de comarca, i amb Barcelona a través de l'autopista de peatge C-32 El Vendrell - Blanes.

Alhora, disposa actualment d'una estació de ferrocarril (en espera de la construcció de la segona) on efectuen parada tots els trens de la línia R1 de la xarxa de rodalia de Barcelona, (Hospitalet de Llobregat-Maçanet/Massanes), amb una freqüència de pas que oscil·la entre els 6 minuts en hora punta i els 10 minuts en hora vall.

A més a més, Premià de Mar disposa de fins a 7 línies d'autobús (5 de diürnes i 2 de nocturnes) que connecten el municipi amb les localitats de la rodalia i també amb les principals ciutats de la regió.

Línies d'autobús diürnes[modifica | modifica el codi]

La línia C3/4 connecta directament per l'autopista la ciutat amb Barcelona. La línia C10 la connecta amb localitats properes com El Masnou, Vilassar de Mar, Montgat o Badalona realitzant el trajecte entre Barcelona i Mataró a través de la Nacional II. D'altra banda, la línia C30 connecta la vila amb l'Hospital de Mataró a través de Vilassar de Mar i Cabrera de Mar. Finalment, les línies C14 i C31 connecten el centre de la ciutat (amb origen a l'estació de tren) amb les localitats de Premià de Dalt i Vilassar de Dalt respectivament.

Línies d'autobús nocturnes[modifica | modifica el codi]

Les dues línies d'autobús nocturnes que circulen per Premià de Mar són la N-80 i la N-81. Ambdues connecten la ciutat amb el centre de Barcelona per l'autopista. La primera té com a origen Mataró i la segona parteix de Vilassar de Dalt i es dirigeixen a la capital catalana un cop han fet parada també en altres localitats com Montgat (N-80) o Alella (N-81).

Esports[modifica | modifica el codi]

Entre les societats esportives localitzades a Premià de Mar cal destacar-ne:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. «El Barri de Santa Maria –Santa Anna-Tió, serà un dels beneficiaris de la Llei de Barris». premiademar.cat, 22 juny 2010 [Consulta: 11 juliol 2014].
  3. «Premià de Mar». Població estrangera per països. 2013. Idescat. [Consulta: 7/3/2014].
  4. [1]
  5. «Premià de Mar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. [enllaç sense format] http://www.premiademar.cat/entitats/patronat
  7. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 97. ISBN 84-393-5437-1. 
  8. FestaCatalunya.Ressenya de l'edició del 2011 de les festes de Premià de Mar. [Consulta: 03 maig 2011]
  9. [enllaç sense format] http://www.elmundo.es/elecciones/elecciones-2011/resultados/municipales/2011/09/08/p172.html
  10. [enllaç sense format] http://www.3cat24.cat/especials/eleccions2011/municipi/0908172.htm
  11. [enllaç sense format] http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/417441-crida-premianenca-agraeix-els-suports.html
  12. [enllaç sense format] http://diarimaresme.com/2011/crida-premianenca-arrenca-amb-novetats/
  13. [enllaç sense format] http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/391549.html?dema=1
  14. Municat
  15. «Municat: Els ens locals de Catalunya - Premià de Mar». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 juliol 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]