Premià de Mar
|
|||||
| Localització | |||||
| Municipi del Maresme | |||||
| Ajuntament | |||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Maresme |
||||
| Gentilici | Premianenc, premianenca | ||||
| Superfície | 1,97 km² | ||||
| Altitud | 8 msnm | ||||
| Població (2011[1]) • Densitat |
28.310 hab. 14.370,56 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 446560 4593555(i) | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
1 Miquel Buch i Moya (CiU) |
||||
| Codi territorial | 081727 |
||||
Premià de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme. Se situa al litoral de la comarca, entre el Masnou, Vilassar de Mar i Premià de Dalt, a uns vint quilòmetres al nord de la ciutat de Barcelona.
Taula de continguts |
[modifica] Història
L'actual Premià de Mar era antigament un petit barri mariner de Premià que se segregà de l'actual Premià de Dalt (aleshores Sant Pere de Premià, o simplement Premià), l'any 1836. Sant Cristòfol fou el patró de la nova vila. La inauguració de la primera via fèrria entre Barcelona i Mataró, l'any 1848, va afavorir notablement el creixement del poble.
El nucli urbà inicial s'estengué al llarg de la carretera de Mataró (Camí Ral) i al voltant de l'actual carrer de Sant Antoni i de la plaça de l'ajuntament i l'església de Sant Cristòfol. Les antigues cases típiques premianenques (de les quals avui se'n conserven encara moltes al casc antic) són construccions de façana blanca, de planta baixa i pis, amb una àmplia finestra amb reixa que dóna al carrer i generalment amb pati al darrera.
Cap a finals del segle XIX i inicis del XX, Premià de Mar va patir la temuda plaga de la fil·loxera, que va fer desaparèixer totes les vinyes existents al poble. Posteriorment, començà a desenvolupar-se una important activitat industrial en el sectors tèxtil, metal·lúrgic i de la construcció, amb la implantació al poble d'algunes fàbriques importants com Lió, Can Za, La Propagadora de Gas o el Vapor Vell.
Després de la Guerra Civil, l'activitat del sector serveis va anar guanyant terreny a mesura que Premià de Mar s'anava consolidant com un lloc d'estiueig. El Bellamar (juntament amb l'estació de RENFE) fou durant molt de temps l'únic edifici que s'aixecà entre les vies i el mar. Era un local de restauració amb una discoteca i tenia una petita platja de pagament. A començaments de la dècada dels 90 fou enderrocat ja que violava la Llei de Costes. Avui només se'n conserva el nom de la platja.
A partir de finals dels anys seixanta començà una extensió ràpida de la superfície urbanitzada, especialment cap a la banda de muntanya fins enllaçar amb els barris perifèrics de Premià de Dalt al límit de l'autopista Barcelona-Mataró. També s'urbanitzà la popularment anomenada Gran Via (aleshores Avenida del 27 de enero) on es construïren edificis d'apartaments i de més d'alçada. Paral·lelament en les zones més perifèriques tocant a mar proliferaren les construccions de torres d'estiueig i habitatges unifamiliars.
Actualment el poble (ja considerat ciutat) s'ha fusionat amb els límits de Premià de Dalt, del Masnou i de Vilassar de Mar, degut a la increïble expansió que la ciutat està experimentant, amb la immigració massiva que arriba a Premià. Compta amb 27.860 habitants, dels quals com a mínim 1000 són immigrants, tant magribins, com sud-americans, com asiàtics. Per edificar nous habitatges els constructors s'estan veient obligats a enderrocar antics edificis i en aquests petits espais aixecar edificis de cinc plantes o més. Avui dia totes les torres anteriorment d'estiueig estan ocupades com a primer habitatge, però la majoria de gent del poble que treballa ho fa a les rodalies, entre Mataró i Barcelona, o fins i tot per la zona del Vallès, convertint a Premià en una ciutat-dormitori. Els immigrants nouvinguts treballen sobretot en petits negocis comercials i en la floricultura, pujant el nivell de la ciutat.
En quant a la política, el poble sempre ha estat un feu convergent, tot i la importància dels socialistes. Últimament, l'esquerra independentista i anticapitalista ha aconseguit força vots al municipi.
[modifica] Immigració
Premià de Mar és una de les ciutats de Catalunya que més immigrants ha rebut en l'última dècada. Provenen, sobretot, del Marroc i de l'Àfrica subsahariana, cosa que ha provocat un auge de l'islamisme a tot Premià,[2] amb una polèmica sobre la hipotètica construcció d'una gran mesquita que finalment no es va dur a terme.[3]
[modifica] Economia
L'economia premianenca actual es basa en tres elements: la floricultura, la indústria (construcció i tèxtil) i en el sector serveis. La Gran Via de Lluís Companys constitueix l'eix bàsic al voltant del qual gira l'activitat comercial de la localitat. En aquesta via s'hi troba el mercat de Sant Joan i una gran quantitat de botigues, bars i comerços.
Els dijous te lloc el mercat setmanal.
[modifica] Geografia
Els límits del terme municipal són:
| Teià | Premià de Dalt | Vilassar de Mar |
| El Masnou | mar |
[modifica] Demografia
Durant el primer terç del segle XX fou una petita població marinera, tèxtil (estampació) i un lloc tradicional d'estiueig. La població va augmentar considerablement a partir de 1960 i actualment té un important contingent d'immigració procedent del Magrib i de l'Àfrica subsahariana. El terme municipal és un dels més petits de Catalunya i està urbanitzat en un 90% de la seva superfície. El codi postal de la població de Premià de Mar és el 08330.
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
[modifica] Medi ambient
La platja és arenosa i pateix una forta regressió marina, el que obligà a construir espigons. En els darrers anys s'ha intentat corregir amb l'aportació artificial de sorra del fons marí. La construcció del Port de Premià, encara avui inacabat, també ha contribuït a alterar els volums de sorra de les platges.
La Fundació per la Conservació i Recuperació d'Animals Marins (CRAM) de Premià, és una iniciativa d'un grup de voluntaris i professionals amb l'objectiu de salvar animals marins ferits, especialment tortugues i altres espècies de la Mediterrània. Les seves instal·lacions es troben en una torre d'estiueig al barri de Can Pou-Camp de Mar, al límit amb el terme municipal de Vilassar de Mar i es pot visitar concertant cita prèvia.
[modifica] Entitats
| 41° 29′ 15.7″ N 2° 21′ 1.7″ E |
- El Col·legi La Salle s'inaugurà el juliol de l'any 1908 després que dos anys abans tres Germans procedents de França arribaren a la vila per fer-se càrrec de la construcció d'un edifici destinat a la formació de nous Germans de La Salle. Poc després, el 1910, hi morí Sant Miguel Febres Cordero. L'edifici està situat prop del mar. L'any 1911 s'inaugurà el Noviciat i, poc després, una escola annexa, situada prop de la Nacional II, pels nens i nenes de la població. A partir de l'any 1968, l'edifici es converteix en escola d'EGB, amb un total de setze classes. La recent Reforma Educativa l'ha convertit, per ara, en un centre d'Educació Primària i Secundària amb vint classes, trenta-tres professors/es i sis-cents alumnes. Després d'uns anys, la Salle adopta la nova llei d'educació amb Parvulari, Primària i Secundària (ESO).
Seu del Patronat Social, edifici de 1888. - El Patronat Social Premianenc és una entitat d'inspiració cristiana i caràcter cultural i social amb seu al carrer del seu fundador, Mossèn Josep Paradeda, núm. 26, de Premià de Mar, que històricament ha participat de forma activa en la dinamització cultural de la localitat maresmenca.[4] Va ser fundat l'any 1928,[5] com una societat apostòlica social anomenada Patronat Social Catòlic, amb àmbit d'acció en la parròquia de Sant Cristòfol. Posteriorment prengué el nom de Patronat Catequístic fins el febrer de 1972, en què passà a denominar-se Patronat Social Premianenc.
[modifica] Cultura
Un dels equipaments culturals més importants és el Museu de l'Estampació Tèxtil instal·lat inicialment a Can Manent i després traslladat a l'Antiga Fàbrica del Gas[6]
Entre les entitats socials i culturals més arrelades a la història de Premià de Mar cal destacar:
- El Patronat Social Premianenc, amb seu a un edifici entre modernista i art déco, de 1888.
- El Centre L'Amistat
- Coordinadora de colles d'arrel tradicional De Bòlit
Les Festes Majors de Premià de Mar, dedicades a Sant Cristòfol, es celebren als voltants del 10 de juliol, i són conegudes com la Festa dels Pirates.[7]
[modifica] Edificis històrics d'interès
- Masia Can Manent (Camí Ral 54. Acollia la biblioteca municipal)
- Escola d'Assís
- Fàbrica La Lió (edifici industrial avui convertit en escola. Interessant porxo)
- L'Antiga Fàbrica del Gas de Premià de Mar, d'estil modernista i neoclàssic, construïda el 1884. És l'única fàbrica de gas d'hulla conservada a Catalunya. Ha estat rehabilitada per l'arquitecte Rafael de Cáceres.
- El Col·legi La Salle Premià, on va morir el sant equatorià Miguel Febres Cordero.
- Església de Sant Cristòfol, iniciada el 1798 i acabada el 1854 (altar i pòrtic barrocs amb motius mariners i campanar octogonal)
- Can Roure (noucentista, acull el Jutjat de Pau de la població)
- Masia Ribas (1881)
- Can Maristany (seu de l'Escola Municipal de Música)
- Jutjat de Pau
[modifica] Política
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Convergència i Unió | Miquel Buch i Moya | 4.005 | 10 | 39,30% | |
| Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal | Tomás Esteban Úbeda | 1.546 | 4 | 15,17% | |
| Partit Popular | Aurora Juvé Lafuente | 1.236 | 3 | 12,13% | |
| Crida Premianenca[10][11][12] - Poble Actiu | Joan Ribet i Casademunt | 1.074 | 2 | 10,54% | |
| ICV-EUiA-EPM | Ildefons Barreras Milla | 848 | 2 | 8,32% | |
| Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal | Josep Maria Molins i Ballester | 463 | - | 4,54% | |
| Reagrupament - SI | Lluís Bernaus i Salinas | 243 | - | 2,38% | |
| En blanc | 777 | - | 7,62% | ||
| Total | 10.402 | 21 | 100% | ||
Pacte de govern: CiU en minoria (amb 10 dels 21 regidors presents al consistori) Alcalde: Miquel Buch i Moya (2011).[13]
[modifica] Comunicacions
Premià de Mar disposa de molt bones comunicacions tant amb transport públic com privat. Pel que fa al vehicle privat, la ciutat està connectada amb Mataró, la capital de comarca, i amb Barcelona a través de l'autopista de peatge C-32 El Vendrell - Blanes.
Alhora, disposa actualment d'una estació de ferrocarril (en espera de la construcció de la segona) on efectuen parada tots els trens de la línia R1 de la xarxa de rodalia de Barcelona, (Hospitalet de Llobregat-Maçanet/Massanes), amb una freqüència de pas que oscil·la entre els 6 minuts en hora punta i els 10 minuts en hora vall.
A més a més, Premià de Mar disposa de fins a 7 línies d'autobús (5 de diürnes i 2 de nocturnes) que connecten el municipi amb les localitats de la rodalia i també amb les principals ciutats de la regió.
[modifica] Línies d'autobús diürnes
La línia C3/4 connecta directament per l'autopista la ciutat amb Barcelona. La línia C10 la connecta amb localitats properes com El Masnou, Vilassar de Mar, Montgat o Badalona realitzant el trajecte entre Barcelona i Mataró a través de la Nacional II. D'altra banda, la línia C30 connecta la vila amb l'Hospital de Mataró a través de Vilassar de Mar i Cabrera de Mar. Finalment, les línies C14 i C31 connecten el centre de la ciutat (amb origen a l'estació de tren) amb les localitats de Premià de Dalt i Vilassar de Dalt respectivament.
[modifica] Línies d'autobús nocturnes
Les dues línies d'autobús nocturnes que circulen per Premià de Mar són la N-80 i la N-81. Ambdues connecten la ciutat amb el centre de Barcelona per l'autopista. La primera té com origen Mataró i la segona parteix de Vilassar de Dalt i es dirigeixen a la capital catalana un cop han fet parada també en d'altres localitats com Montgat (N-80) o Alella (N-81).
[modifica] Esports
Entre les societats esportives localitzades a Premià de Mar cal destacar-ne:
- Club Esportiu Premià (futbol)
- Club Nàutic Premià
- Club Tennis Premià
- C.F.S Atlètic Premià de Mar
- Agrupació Bàsquet Premià
- Club Natació Premià
- Club Voleibol Santa Maria Premià de Mar
- Associació Esportiva l'Empenta
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
- ↑ [1]
- ↑ [2]
- ↑ «Premià de Mar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ http://www.premiademar.cat/entitats/patronat
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 97. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ FestaCatalunya.Ressenya de l'edició del 2011 de les festes de Premià de Mar. [Consulta: 03 maig 2011]
- ↑ http://www.elmundo.es/elecciones/elecciones-2011/resultados/municipales/2011/09/08/p172.html
- ↑ http://www.3cat24.cat/especials/eleccions2011/municipi/0908172.htm
- ↑ http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/417441-crida-premianenca-agraeix-els-suports.html
- ↑ http://diarimaresme.com/2011/crida-premianenca-arrenca-amb-novetats/
- ↑ http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/391549.html?dema=1
- ↑ Municat
[modifica] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Guia turística de Premià de Mar (monuments, fires, festes...)
- Patrimoni històric i artístic de Premià de Mar
- Meteorologia i dades actuals del temps a Premià de Mar
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
|
|||||||