Santa Susanna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el municipi de Santa Susanna. Vegeu altres significats a «Santa Susanna (desambiguació)».
Santa Susanna
Bandera de Santa Susanna Escut de Santa Susanna
(En detall) (En detall)
Localització

Santa Susanna situat respecte Catalunya
Santa Susanna situat respecte Catalunya

Localització de Santa Susanna respecte del Maresme


Municipi del Maresme
Plaça de l'Ajuntament de Santa Susanna
Plaça de l'Ajuntament de Santa Susanna
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Maresme
Gentilici Susannenc, susannenca
Superfície 12,68 km²
Altitud 10 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
3.325 hab.
262,22 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 475682 4609493Coord.: 41° 38′ 12″ N, 2° 42′ 29″ E / 41.63667°N,2.70806°E / 41.63667; 2.70806
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

7
Joan Campolier i Montsant(2011)[2]
Codi territorial 082613

Santa Susanna és un municipi de la comarca del Maresme. Se situa arran la costa, entre Malgrat de Mar i Pineda de Mar. L'any 2012 tenia 3.338 habitants.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Es troba entre els municipis de Malgrat de Mar i de Pineda de Mar, seguint la carretera N-II que els travessa. Al nord, també limita amb els termes de Tordera i de Palafolls.

Tordera Palafolls
Brosen windrose-fr.svg Malgrat de Mar
Pineda de Mar mar

Barris i entitats de població[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Can Torrent-Alta Maresma i Can Gelat 966
Santa Susanna 627
Zona Hotelera 385
la Muntanya 256
el Pla 148
la Riera 78
la Vall-Can Ratés 857
Dades: 2011. Font: Idescat

Història[modifica | modifica el codi]

Es tenen dades de la vila des de l'any 1024. Però la seva història comença, pel que sabem, a les terres de la vall situada entre el turó de Gràcia i el turó de la Guàrdia, quan els pagesos de la zona van decidir poblar-les. Sembla que els antics habitants, pagesos, van decidir poblar primerament la zona superior de la riera, la part alta de Santa Susanna, per protegir-se dels perills del mar. Però a poc a poc es van anar poblant les zones més properes a la costa. Va néixer Can Ratés, Can Jordà, Can Mestres, etc.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- - 28 - 497 528 474 456 408 420
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
397 434 490 455 540 565 518 896 1.074 1.323
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.453 1.660 1.908 2.258 2.681 2.939 3.119 3.308 3.338 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política[modifica | modifica el codi]

Eleccions municipals 2011
Partit polític Escons Regidors electes
Convergència i Unió 8 Joan Campolier, Maria Lluïsa Francisco, Josep Serra, Robert Pi,Vanesa Abellán, Natàlia Piqué, Joan Solà i Jordi Cusachs.
Partit dels Socialistes de Catalunya 2 Isidro Jiménez i Salamaña i Josep Ramon Sola
Partit Popular de Catalunya 1 Immaculada Orts i Ruiz

Economia[modifica | modifica el codi]

Actualment, la vila té un sistema econòmic basat en el turisme i en menor grau en l'agricultura. El desenvolupament d'una zona hotelera i turística propera a la costa ha permès a la població del Maresme poder donar-se a conèixer a nivell internacional i ha permès una gran millora en tot l'àmbit de la població. La bona gestió del sol ha permès una construcció endreçada. Per altra banda trobem el sector agrícola que ha perdut importància tot i ser un sector de qualitat i innovació. Actualment s'estan duent a terme nous projectes tals com la construcció d'hotels i pàrquings per autocars per garantir un aparcament endreçat.

Els dissabtes té lloc el mercat setmanal.

Patrimoni arquitectònic i artístic[modifica | modifica el codi]

Torres de guaita[modifica | modifica el codi]

Can Ratés

Can Ratés. La torre de refugi de Can Ratés (l'antic mas Poch) és cilíndrica i merletada amb arquacions cegues. Està adossada a la masia, juntament en el vèrtex d'un angle creat per la galeria porticada, la zona que abans era la dels estables i les estances, al pis superior. Aquesta disposició permet deixar al centre un gran espai lliure on hi havia l'era. La topografia va permetre donar accés a l'estany en un nivell més inferior a través de les escales d'aquest pati. Tot el conjunt amb l'estany que ara és una piscina i les habitacions i antics estables són equipaments municipals.

Mas Galter. La torre del Mas Galter és de planta cilíndrica i escapçada per la part alta. Està situada al carrer del Bou, al costat de la plaça Lola Anglada i del parc del Colomer.

Masia de Can Bonet d'Avall

Can Bonet d'Avall. La torre de Can Bonet d'Avall, de planta quadrangular, segurament, fou construïda a final del segle XV. Amb les reformes de millora de l'any 1805 la van arrebossar i la van pintar de color ocre a més de modificar la part més alta. Mirada ara sembla una torre de quatre segles posterior a la seva construcció; és similar a un edifici del XIX.

Pla de la torre. El Pla de la torre segueix el model cilíndric, però difereix de les altres en el diàmetre -el d'aquesta és major-, i en la situació: és la que queda situada més a prop del mar. Actualment, a l'interior hi ha les dependències de Renfe per la venda dels bitllets de tren. Les andanes queden al peu de la torre, fet que il·lustra perfectament la fusió de modernitat i tradició que comentàvem. A més, l'estació garanteix la conservació d'aquesta històrica torre durant molts més anys.

La torre Montagut. La torre Montagut, com la de Can Bonet, és de planta quadrangular però en el seu cas no ha estat restaurada.

Església Parroquial[modifica | modifica el codi]

L'església parroquial de Santa Susanna és un edifici senzill construït durant la postguerra amb l'esforç de tots els veïns, fins i tot amb el seu treball personal i gratuït. Destaquen les pintures del presbiteri fetes per Aurelio Crosiet, un deixeble de Josep Maria Sert, especialista a ornar grans espais pintant sobre una tela recoberta amb una fina capa d'or. La pintura central és una al·legoria a l'Eucaristia: a la dreta està representat el martiri de Santa Susanna, mentre que la pintura de l'esquerra és una visió fantàstica de la seva arribada al cel. La cúpula dibuixa un cel de núvols amb un evangelista a cada racó.

Capelles[modifica | modifica el codi]

Capella de Sant Isidre. Afectada per la construcció de l'autopista del Maresme, es va haver de derruir per construir-la novament a uns metres d'on s'alçava l'antiga. Ara és just a la plaça de Llillota. És d'estructura moderna, però conserva l'encant d'estar situada en un paratge natural de gran bellesa, idoni per passejar i descansar-hi. Precisament aquí, és on any rere any se segueix celebrant el dinar de germanor per la festa de Sant Isidre, el 15 de maig, tot i que se celebra el diumenge següent.

Capella de Sant Crist. La coneguda capella del Sant Crist és un petit oratori situat en un encreuament de camins on els viatgers s'encomanaven al sant per prosseguir amb èxit el seu camí. Encara avui s'hi poden veure ciris encesos, signe evident de la devoció que s'hi professa. Concretament, es troba al camí del mig, envoltada dels camps de conreu del pla de Santa Susanna.

Capella de Santa Susanna

Capella de Santa Susanna. L'antiga capella de Santa Susanna és la que donà nom a la localitat. No és com l'anterior una edificació exempta, sinó que es troba adossada a una altra edificació. Un escut de pedra recorda el de Can Ratés, cosa que significa que la masia i la capella pertanyien a la mateixa família. De fet, la capella es troba entre Can Ratés i Can Bonet, dos edificis històrics de Santa Susanna. La capella ha estat restaurada pels seus propietaris.

Ermita de la Mare de Déu de Gràcia. L'ermita de la Mare de Déu de Gràcia es troba dins del terme municipal de Santa Susanna, tot i que pertany a la parròquia de Pineda. Propera a les dues viles, tant els susannecs com els pinedencs solen anar-hi caminant, ja sigui per demostrar la seva devoció a la Mare de Déu o per descobrir els indrets d'itinerari pels boscos de la zona. El seu nom és molt vinculat al nostre poble i per celebrar-ho l'esbart dansaire i la Colla de Geganters i Grallers batejaren la gegantona amb el nom de Gracieta. De la mateixa manera, recordant la capella de Sant Isidre i la de Santa Susanna van batejar els gegants com en Sidru i la Susanna. Per altra banda, si la parròquia de Santa Susanna va batejar les noves campanes de l'església amb els noms de Susanna i Maria Gràcia fou també per triar dos referents totalment identificats amb la vila.

Molins[modifica | modifica el codi]

Molí d'en Jordà

Molí d’en Jordà (Molí d’en Rufo). Aquest antic molí fariner, que data de final del segle XVII i principi del XVIII, prenia aigua de la riera de Santa Susanna. De l'edifici moliner se'n conserven algunes parets, com les d'un aqüeducte, amb dues arcades, que conduïa l'aigua fins al molí.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. [enllaç sense format] http://www.municat.gencat.cat/municat/index.php?page=consulta&mostraEns=0826130008
  • Panareda Clopés, Josep Maria; Rios Calvet, Jaume; Rabella Vives, Josep Maria (1989). Guia de Catalunya, Barcelona:Caixa de Catalunya. ISBN 84-87135-02-1.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Susanna Modifica l'enllaç a Wikidata