Sant Andreu de Llavaneres

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Andreu de Llavaneres
Bandera de Sant Andreu de Llavaneres Escut de Sant Andreu de Llavaneres
(En detall) (En detall)
Localització


Municipi del Maresme
Ajuntament i església de Sant Andreu de Llavaneres
Ajuntament i església de Sant Andreu de Llavaneres
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Maresme
Gentilici Llavanerenc, llavanerenca
Superfície 11,84 km²
Altitud 125 m
Població (2007)
  • Densitat
9.745 hab.
823,06 hab/km²
Coordenades 41° 34′ 24″ N, 2° 28′ 58″ E / 41.57333, 2.48278(i) 41° 34′ 24″ N, 2° 28′ 58″ E / 41.57333, 2.48278
Sistema polític
Entitats de població
• Alcalde:

1
Bernat Graupera i Fàbregas (2007) [1]

Sant Andreu de Llavaneres és una vila i municipi situat a 36 km al nord de Barcelona (Catalunya), a la vora de la costa mediterrània. Pertany a la comarca del Maresme. Llavaneres està entre el mar situat a l'est i el Parc Natural del Montnegre i el Corredor a l'oest.

La població té bones comunicacions amb Barcelona gràcies a una línia 1 de rodalies de Renfe Operadora així com l'autopista C-32 i la carretera N-II.

Taula de continguts

[edita] Història

Les roques de Sant Magí (Serralada Montalt) indiquen la presència de població en el neolític. Antigament entre la Riera de Llavaneres i el torrent de les Bruixes estava Cal Sanç. Cal Sanç era una vil·la rural que des de la romanització s'havia desplaçat des de zones iberes. Allà es cultivaven vinyes i oliveres. Més tard, Llavaneres fou part de Mataró i cap a la meitat del segle XVI va assolir la independència. Allò que un inici era una població dispersa es va anar desenvolupant i es van anar formant barris com el de Cal Sanç, on la gent s'ajuntava mica en mica. Més endavant, Llavaneres va resultar ser també un bon racó per molts barcelonins que buscaven fugir temporalment del nucli urbà. D'aquí la gran quantitat d'edificis modernistes de Sant Andreu de Llavaneres. Actualment es tracta d'un focus residencial i turístic.

[edita] Origen del nom

Sant Andreu és un topònim usat a diferents municipis catalans. Segons la llegenda, el nom de Llavaneres a l'inrevés, Serena Vall, indica la vall situada enmig de dues muntanyes. Una altra explicació el fa provenir d'Heras de Llevant, nom que li van posar els primers pagesos que van treballar la terra de la zona. En tot cas, l'origen del nom resta incert. És esmentat l'any 968 com Levandarias, i el 988 com Labandarias.[2]

[edita] Geografia

Els límits del terme municipal són:

Dosrius Sant Vicenç de Montalt
Mataró mar

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
30 - 64 952 960 1.439 1.226 1.206 1.129
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
1.196 1.314 1.508 1.609 1.758 2.003 2.575 2.918 4.389
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
4.447 5.301 6.194 6.418 7.161 8.091 8.707 9.463 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Població i activitat econòmica

En temps llunyans, com Mataró i d'altres municipis, aquest s'encarrega de la qüestió merament agrícola i centrava el seu interès en el cultiu d'hort. Però ara Llavaneres enfoca l'activitat econòmica cap a un nou sector: el turisme. Tradicionalment, no hi havia els moviments migratoris que succeeixen actualment, ni la gent disposava generalment de diners per permetre's una segona residència. En quan als estrangers, comentar que mai ha estat un poble a qui li hagi costat acollir forasters. Però de la mateixa manera diríem que és de fa poc temps que el municipi agafa aquest sector com a econòmic.

[edita] Monuments i curiositats

Com s'ha comentat, Sant Andreu de Llavaneres compta d'una gran quantitat de cases com la torre Gran, la del Sot, Cal Mates, Ca l'Alfaro, Cal Tomàs i d'altres. Las tres darreres pertanyen a l'últim gòtic. L'església del cementiri (s. XII) té en el centre un temple neoclàssic singular, del segle XIII. El torrent de les Bruixes ens recorda el pas llegendari de la figura de les 'bruixes' que ha tingut en terres del Maresme. El club de golf (a més de dos camps més de pitch&putt) i el port esportiu del Balís col·laboren a donar un aire elitista a Llavaneres. La població és també coneguda actualment pel seu pèsol dolç (es realitza una festa del pèsol anualment) i per la seva coca anomenada Coca de Llavaneres de forma aplanada i molt tova al tacte.

[edita] Festes

  • Festa Major: Se celebra el cap de setmana més proper al 30 de novembre.
  • Festa Major de la Minerva: 3r diumenge de juliol
  • Festa del Pèsol: un cap de setmana del mes d'abril
  • Mostra Gastronòmica del Pèsol: mes d'abril

[edita] Referències

  1. http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=0&cod=0819760009&err=0
  2. Hiperenciclopèdia

[edita] Enllaços externs