Alella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alella
Bandera d'Alella Escut d'Alella
(En detall) (En detall)
Localització

Alella situat respecte Catalunya
Alella situat respecte Catalunya

Localització d'Alella respecte del Maresme


Municipi del Maresme
Església de Sant Feliu
Església de Sant Feliu
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Maresme
Gentilici Alellenc, alellenca
Superfície 9,59 km²
Altitud 90 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
9.690 hab.
1.010,43 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 441226 4593975Coord.: 41° 29′ 43″ N, 2° 17′ 45″ E / 41.49528,2.29583
Organització
Entitats de població

1
Codi territorial 080039
Agermanament Carquefou (França) i Brogliano (Itàlia)
Masia de Can Lleonard
Parròquia de Sant Feliu

Alella és un municipi de la comarca del Maresme.

Història[modifica | modifica el codi]

Edat Mitjana[modifica | modifica el codi]

L'actual municipi d'Alella es troba documentat per primer cop l'any 975, en un contracte de venda de terres de Premià, marcant-ne els límits de ponent. S'han trobat documents que daten de 993 on s'esmenta la parròquia de Sant Feliu d'Alella en una permuta de terres entre el matrimoni de Guillem i Guilla i el monestir de Sant Cugat del Vallès.

La jurisdicció del poble d'Alella va ser propietat dels comtes de Barcelona, i per tant Alella va continuar sent poble de caràcter reial. En algunes ocasions, però, la corona va alienar els seus drets sobre aquestes terres, com en el cas de Pere III que va vendre les terres a Pere Desplà per 3000 florins (1353), encara que van tornar a les propietats reials confirmant-ne els privilegis Joan II, Carles I i Felip II.

Aliena a totes les compravendes reials, al poble hi vivien els senyors de la Casa d'Alella, que gaudien de l'usdefruit de la tercera part dels delmes de la parròquia i n'exercien una mena de senyoria. La Casa d'Alella també era anomenada Casa del Terçó o de les Quatre Torres, i està documentada des del segle XVII. Els primers senyors que van gaudir d'aquests drets van ser els Banyeres, documentats des de finals de XIII.

Edat Moderna[modifica | modifica el codi]

A partir del decret de Nova Planta, Alella va passar de ser una parròquia a ser un municipi, i les reunions del Consell es fan ja a l'ajuntament. Durant la Guerra de Successió les propietats de les famílies d'Alella van ser confiscades, donada la tendència que tenien a favor de l'arxiduc Carles.

Edat Contemporània[modifica | modifica el codi]

L'any 1934 s'edifiquen les escoles Fabra, gràcies al suport del Marquès d'Alella, Ferran Fabra i Puig. El 22 de juliol de 1936 la part interior de l'església és destruïda. Un cop acabada la Guerra Civil Espanyola, Alella va viure 40 anys de dictadura, i va evolucionar en mesura del que permetia el règim.

L'any 1960 apareix el primer exemplar de la Revista Alella, que va ser una de les primeres publicacions en català. Poc més tard, es construeix la sortida de l'autopista Barcelona-Mataró., que va millorar molt les comunicacions.

El 1975 es comencen a celebrar a Alella els actes del Mil·lenari, i aquest any es comencen a celebrar les festes de la Verema i l'aplec de l'Arròs.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Límits del terme municipal:

Santa Maria de Martorelles Vallromanes
Tiana Brosen windrose-fr.svg Teià
Montgat El Masnou

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
44 - 48 511 867 1.605 1.565 1.507 1.370 1.387
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.498 1.597 1.542 1.673 1.903 2.300 3.386 6.433 6.943 7.319
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
7.696 7.889 8.413 8.796 8.831 9.013 9.260 9.557 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Alellencs destacats[modifica | modifica el codi]

El 31 de març de 2011, el Ple de l'Ajuntament d'Alella, municipi on va néixer el pedagog, va aprovar la concessió del títol de fill predilecte d’Alella.

"Els motius per a la concessió del títol de fill predilecte han tingut en compte, entre d’altres, la rellevància històrica de Francesc Ferrer i Guàrdia, la transcendència i vigència de la seva contribució a la pedagogia, la seva aportació a la divulgació del coneixement i la seva condició d’alellenc més universal."[2]

La producció vinícola[modifica | modifica el codi]

L'agricultura d'Alella es basa preferentment en la producció vitícola. Hi ha una important producció de vi, preferentment blanc, amb denominació d'origen pròpia. La cooperativa Alella Vinícola, fundada el 1906, n'és la principal productora i fou un dels primers cellers cooperatius de Catalunya.

El vi de la Denominació d'Origen Alella (D.O. Alella) procedeix de vinyes conreades a la pròpia localitat d'Alella però també als termes municipals veïns de Tiana, Montgat, El Masnou, Teià i altres.

Eleccions 2007[modifica | modifica el codi]

Càrrecs polítics[modifica | modifica el codi]

  • Alcalde: Andreu Francisco i Roger (2007).[3]

Alella (Maresme)- 13 regidors

Candidatures % Vot 2007 Reg. 2007 % Vot 2003 Reg. 2003
Esquerra Republicana de Catalunya / La Garnatxa (ERC-AM) 37.29 6 25.9 4
Convergència i Unió (CiU) 18.97 3 24.48 3
Partit Popular de Catalunya (PPC) 10.35 1 15.34 2
Amor per Alella COR (COR) 9.81 1 - -
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM) 8.89 1 14.44 2
Gent d'Alella (GA) 6.83 1 - -
Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA-EPM) 3.9 - 10.25 1
en blanc 3.96 - N/D -

Edificis d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Església de Sant Feliu d'Alella, construcció romànica
  • Cal Marquès, edifici classicista.
  • Casa Alella o de les Quatre Torres, edifici eclèctic (segle XIX).
  • Escoles Pies o Cal governador, edifici neoclàssic-historicista (segle XIX)
  • Cooperativa Alella Vinícola; el celler és de l'arquitecte modernista Jeroni Martorell i Terrats.
  • Masia Museu Municipal Can Magarola, Casal del Vi d'Alella. S'hi pot tastar el fruit de les vinyes d'Alella i s'hi pot veure un recull d'objectes relacionats amb les tradicions i feines del vi.[4]
  • Centre Cultural Can Lleonart. De propietat municipal des de 1985, els seus orígens es remunten a l’Edat Mitjana. Presenta una característica façana esgrafiada coronada per un ornament ondulat d’època barroca. La casa es troba a la confluència d’ambdues rieres i estava situada prop de la creu de terme del municipi, desapareguda a causa dels aiguats del darrer terç del segle XVIII. L’aspecte actual de la casa s’explica en el context de bonança econòmica del segle XVIII.
  • Can Gaza, on hi ha l'esplai d'Alella, casal de joves i casal d'avis, a més dels diables i els capgrossos, inclosos els gegants

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. http://diarimaresme.com/2011/ferrer-i-guardia-fill-predilecte-dalella/
  3. [enllaç sense format] http://www.municat.gencat.cat/municat/index.php?page=consulta&mostraEns=0800390004
  4. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura (Barcelona). Servei de Museus. A Guide to the museums of Catalonia. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2001. ISBN 9788439354376 [Consulta: 19 de desembre de 2010]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alella