Sant Vicenç de Montalt

Sant Vicenç de Montalt

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi del Maresme
Ajuntament
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Maresme
Gentilici	Santvicentí, santvicentina
Superfície	8,10 km²
Altitud	143 msnm
Població (2011)   • Densitat	5.854 hab. 722,72 hab/km²
Coordenades	UTM(ED50) 31T 459034 4603300
Organització Entitats de població • Alcalde:	8 Miquel Àngel Martínez i Camarasa (CiU)
Codi territorial	082649

Sant Vicenç de Montalt és un municipi de la comarca del Maresme que s'estén, de Nord-Oest a Sud-Est, des dels contraforts de la serralada Litoral catalana fins a les aigües del mar Mediterrani. Històricament ha estat anomenat Sant Vicenç de Llavaneres en relació al municipi veí, Sant Andreu de Llavaneres, ja que en depenia administrativament. L'any 1935 la Generalitat de Catalunya n'aprovà el nom actual, després d'una breu etapa en què s'anomenà Llavaneres del Montalt. Actualment té 5.486 habitants i una extensió de terreny de 8,1 km², per tant, la densitat de població és de 666 h/km². La població s'ha triplicat en els últims 20 anys, passant dels 1.516 h. l'any 1986 als 5.486 de l'actualitat. El gentilici dels habitants és santvicentí/ina, i són coneguts popularment com a xurravins/ines.

Motiu dels santvicentins

Als habitants de Sant Vicenç de Montalt se'ls coneix popularment amb el nom de xurravins amb motiu de la presència tradicional de l'ocell passeriforme anomenat gafarró. L'origen d'aquesta atribució és incerta, encara que sembla que l'activitat agrícola tradicional dedicada al conreu de vinyes n'ha fet propícia la seva presència. Ocell amic de la pagesia, acostuma a acostar-se als anals o portadores, que són els cubells que serveixen per transportar el raïm del camp a la masia, i un cop allí menjar els grans del raïm sobrants.

Avui dia no se'n veuen tants com abans, tenint en compte que els usos majoritaris del sòl han transformat les antigues vinyes en zones residencials. Tot i això els vilatans l'han incorporat a la cultura popular amb el motiu i el nom d'algunes entitats, com el Casal d'Avis Els Xurravins i l'assoc. de ciclistes de muntanya Xurribikers[1].

Geografia

Limita administrativament amb Sant Andreu de Llavaneres, Dosrius, Arenys de Munt, Arenys de Mar i Caldes d'Estrac. A diferència de moltes altres viles del Maresme que han patit amb els anys una segregació del nucli residencial marítim, Sant Vicenç es caracteritza per conservar ambdós nuclis, l'històric o de dalt, i el marítim o de baix. D'aquesta manera ocupa una franja del territori comarcal que va des del mar Mediterrani fins a la serralada Litoral.

Dosrius	Arenys de Munt	Arenys de Mar
Sant Andreu de Llavaneres		Caldes d'Estrac
		mar

El Montalt és el turó és el punt més alt del poble, a 594 m. sobre el nivell del mar. En aquest cim neixen dues rieres que delimiten el terme al costat de llevant, la riera de Torrentbò, i la de Caldetes.

És la riera de Caldetes la que arriba fins al mar, limitant històricament els bisbats de Barcelona i Girona, així com les jurisdiccions del castell de Mata i del vescomtat de Cabrera. Per l'altre costat, el de ponent, la riera que limita el terme és la del Balís, que neix del turó de l'Oriola, a 435 m. d'alçària. Dins el terme hi ha tres rieres principals, el torrent de La Gironella, la riera de Sant. Vicenç i la del Gorg.

Importància de les rieres

Al Maresme la riera és una de les xarxes naturals de comunicació més antigues i característiques, degut a que la morfologia de la comarca. Els contraforts de la serralada Litoral corren paral·lels al llarg de la costa, fet que obliga els maresmencs a utilitzar les rieres de les diferents viles per arribar als nuclis enclavats en alçades diferents de la carena. En l'actualitat l'aprofitament humà dels recursos naturals les ha convertit en camins i carreteres, sovint sense respectar el seu medi natural que les fa saludables. També és molt habitual veure-hi l'agressió humana en forma d'abocador furtiu de deixalles, o bé la construcció de murs de contenció o carreteres que la fan malbé. L'aloc és un arbust característic de les rieres del Maresme, la presència del qual està amenaçada per la degradació que han anat patint les espècies autòctones.

Comunicacions

Els romans van fer passar pel Maresme un tram de la Via Augusta, a més de disposar d'una xarxa de carreteres locals que enllaçaven la depressió del Vallès amb la costa mediterrània. A l'època medieval es reconvertí la via romana en Camí Reial, que ha acabat convertint-se en carretera nacional de l'Estat.

L'actual xarxa de comunicacions està formada per dues carreteres locals, una carretera nacional, la NII, una autopista, la C32, i una línia de ferrocarril, les Rodalies de Barcelona de la RENFE. El mitjà de transport més utilitzat és l'automòbil, i en segon lloc la motocicleta, juntament amb els camions i furgonetes. Hi ha transport públic d'autobús que enllaça diferents punts del poble amb l'estació de tren de Caldes d'Estrac.

Població

La població es concentra fonamentalment en dues grans àrees dividides per l'autopista, el recorregut de la qual va d'Est a Oest. L'àrea septentrional conté el centre històric de St. Vicenç, a una altitud de 143 m. Més amunt, a tocar del parc natural del Montnegre i Corredor, hi trobem les urbanitzacions residencials del Supermaresme i La Ferrera. D'altra banda, l'àrea meridional està articulada al llarg de la carretera nacional i del passeig marítim, anomenat, a Sant. Vicenç, Pg. del Marquès de Casa Riera, i, a Caldes, Pg. dels Anglesos. Aquí hi conviuen paisatgísticament grans blocs d'apartaments juntament amb cases d'estil modernista i noucentista.

Entitat de població	Habitants
Ànimes, les	691
Baix Poble	970
Apartaments el Balís	124
Passeig del Marquès de Casa Riera, el	176
Plana d'en Manent, la	2
Apartaments la Riera de Caldetes	119
Sant Vicenç de Montalt	2.561
Supermaresme i la Ferrera	148
Font: Municat

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 27 - - 385 641 775 691 716 658 755

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 802 823 959 802 947 939 1.175 1.685 1.685 1.902

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2.248 2.638 3.334 4.123 4.549 5.127 5.486 - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Activitat econòmica

Actualment l'ocupació majoritària són els serveis, que ocupen el 68% de la població activa; en segon lloc, la indústria ocupa el 22%, i, en tercer lloc, la construcció n'ocupa el 8%. L'agricultura, que ha estat l'activitat tradicional juntament amb l'artesania, ocupa un lloc marginal amb un 2%.

Antigament l'agricultura era una de les principals activitats del territori, però avui s'ha vist reduïda a causa de la conversió del municipi en lloc de segones residències i estiueig. Les vinyes han desaparegut i amb dificultats es mantenen productes com les maduixes o algunes hortalisses.

La tradició de les punteres -puntes de coixí- va comportar la creació d'una indústria tèxtil. La indústria de la construcció tampoc va massa malament àdhuc havent patit diverses crisis.

Els dijous te lloc el mercat setmanal.

Agricultura

• 

  Vinyes de Can Mora de Dalt

• 

  Vinyes d'En Ferran

Creació de la Parròquia (1557-1620)

Existeixen testimonis sobre l'antigor de la parròquia, en caràcter autònom, que remunten fins al segle XII, abans de l'any 1174; més tard, concorrent encara aquesta condició, l'any 1230, un noble militar barceloní, en Pere Gruny, terratinent i degudament facultat, decidí erigir una capella a la Mare de Déu i un hospital per a peregrins en el lloc anomenat call de Starach i, per a realitzar el seu propòsit, li calgué l'assentiment dels rectors de Sant Andreu i de Sant Vicenç, per tal com el lloc de Caldes d'Estrac figurava dintre el terme de les esmentades parròquies, que a la vegada eren compreses dintre el terme i domini del castell de Mata. Certament, més tard, la Parròquia de Sant Vicenç perdé la seva independència i passà a dependre de la de Sant Andreu (any 1230), però l'església conservà una activitat evident: hi celebrava missa el vicari de Sant Andreu el tercer diumenge de cada mes i, més endavant ho féu cada diumenge.

Retaule

Actualment, i a causa de la Guerra Civil, només es conserva el basament, que es pot observar en la part exterior, a la intempèrie. El 29 de juny de 1614 se signà el contracte de la seva creació. El temps de realització previst fou de cinc anys i el preu acordat 800 lliures barcelonines. Es fabricà el retaule seguint "lo modello i trassa" que els mestres d'obra presentaren i signaren, "conforme lo mateix de Sant Andreu de Llavaneres". Entre els seus trets s'hi trobava un clar concepte en els volums de les figures, l'elegància en els plecs de les robes i una encertada expressió en les imatges.

Casal del Delme

L'autor del projecte fou l'arquitecte Francesc Albanell, molt vinculat al poble. L'edifici ha petit molts canvis, no fa pas gaires anys es feia servir per fer teatre i cinema, el qual fou construït als anys 1939-1940. Fins i tot tenia pista esportiva on jugava el CB Santvicentí.

Actualment el bar El Casinet ocupa el que havia estat la biblioteca. El Museu del Pessebre n'ocupa la planta baixa, la sala més transformada on hi havia la sala d'espectacles; inicialment era plana i amb una capacitat d'unes tres quartes parts de la que té ara. A la primera planta, a la gran sala davantera, hi havia l'escola parroquial. I la segona planta era l'hostatge del mossèn Lluís Grabalosa, mestre d'aquella escola.

• 

  Basament del retaule

• 

  Fonaments de l'església

• 

  Vista de l'església

Les cases pairals

Can Mora de Dalt

És una masia del segle XVIII,situada a la part alta de la vila,davant un panorama preciós del poble i del mar.A la façana principal hi trobem dos balcons, un portal d'arc rebaixat i blocs de pedra granítica,que demostren la bona qualitat de la construcció.Al costat d'una finestra de la planta baixa hi trobem l'escut,amb un petit bou,de la família Boet,de Can Mora De Baix. Al costat de la masia hi ha el celler i l'estable on fa anys que cuidaven vaques. Un altre activitat anterior important havia estat el conreu de la patata. Avui Can Mora de Dalt ha estat restaurada, i dóna servei com a hotel rural de gran qualitat per famílies i convencions. Tot i que conserva encara alguns animals com conills o gallines, on abans hi creixien patates, ara hi trobem una meravellosa piscina, i on abans hi munyien vaques, ara ballen nuvis i convidats.

Can Saurí

Era una casa on vivien pagesos,la família Brunet. La casa era molt antiga i s'ha reformat fa 15 anys. Aquesta masia és del segle XV i ha donat un batlle a Sant Vicenç de Montalt, Josep Saurí entre 1801 i 1803. Té la teulada a dues vessants amb dues finestres gòtiques a la primera planta, i al cantó esquerra té una torre quadrada de tres plantes.Aquesta torre no es conserva íntegrament, però conserva les mènsules.

Can Milans del Bosch

Va ser propietat de Francesc Milans del Bosch (Sant Vicenç de Montalt 1769 - Sant Vicenç de Montalt 1834), militar català, que destaca per la seva lluita en la guerra del Francès, comandant els miquelets durant el bloqueig de Barcelona i en la defensa del territori del Maresme.

Torres de defensa i guaita

A Sant Vicenç de Montalt hi ha diverses torres de defensa i guaita, algunes integrades en masies. La seva construcció fou conseqüència de la pirateria que va existir a la comarca del Maresme des de l'antiguitat, però arribà al seu punt culminant als segles XVI, XVII i XVIII. D'aquesta època es conserven les torres de defensa i guaita següents:

Passeig del Marquès de Casa Riera

Platja de Sant Vicenç de Montalt

Al llarg d'aquest passeig s'estenen un seguit d'apartaments i hotels, que han anat substituint les cases del segle passat, actualment les platges de Sant Vicenç són les més netes amb bandera blava del maresme. La platja està molt ben situada ja que esta en el centre i en plena costa del maresme. També hi tenim el Port Balís que pertany a las dos viles de Sant Vicenç i Sant Andreu de Llavaneres.

Té un estil noucentista. Al passeig del Marquès, just davant la platja, podem contemplar un conjunt d'habitatges unifamiliars amb jardí, construïdes durant els anys vint com a residències d'estiueig. Concebudes dins els paràmetres estètics del noucentisme, solen tenir grans terrasses amb balustrada, sovint recolzades sobre columnes clàssiques, i algunes tenen torratxes-mirador, cobertes amb teulada a quatre aigües.

"Can Arquer del Passeig", anomenat així per diferenciar-lo del Can Arquer antic de la Santema, va ser construït l'any 1918, tal i com indica l'escut de marbre que hi ha sobre la porta. Ocupa actualment el nº 15 del passeig marques de Casa Riera i es caracteritza pel seu estil italianitzant amb grans terrasses amb balustrades sostingudes per columnes. Els enteixinat si paviments del seu interior són remarcables, així com les seves dimensions que semblen obeir a una escala diferent respecte a la resta d'edificacions veïnes. Un altre detall que la caracteritza és que el seu jardí va ser elevat sobre el nivell del carrer. Aquesta casa com moltes altres del passeig es va poder salvar durant la Guerra Civil gràcies a ser ocupada per una delegació diplomàtica estrangera. Cal remarcar que tant Can Arquer com la majoria de torres d'aquest passeig tenien un segon jardí que moria a la platja a l'altra banda del carrer.

Castell del Montalt

Estat de conservació: enderrocat. Situació: estava situat al cim de Montalt a 580 metres d'alçada. S'hi pot arribar des del terme de Dosrius, Arenys de Munt, Sant Vicenç de Montalt i sant Andreu de Llavaneres, ja que aquest cim està en el vèrtex d'aquestes poblacions. Historia: surt documentat per primer cop en una venda d'un senyoriu el 8 de desembre de 1016. Aquest document que esmenta els límits del terreny venut ens fa saber de l'existència d'una torre en el cim de Montalt.

• 

  Casa pairal de Can Mora de Dalt

• 

  Fanal de llum amb l'emblema de l'ajuntament

• 

  Nucli històric

• 

  Torreó del CEIP Sant Jordi

Indrets del nucli històric

Baixada de La Riera

• 

  Baixada de La Riera

• 

  Entrada de la Fonda Ventura

• 

  La Virgueria

El Carrer de Baix i l'entorn de l'església

• 

  Carrer de Baix

• 

  Vista des de la façana de l'església

El Carrer de Dalt

• 

  Barri de casa antiga

El Carrer Major i el Carrer de Sant Antoni

• 

  Vista de Can Rams

• 

  Vista de la terrassa de l'ajuntament i Can Rams

L'entorn de Can Gasull

• 

  Xemeneies i teulades

L'entorn del pont de la carretera

• 

  Escales del pont

• 

  Vista del nucli històric des del pont

La plaça del Poble

• 

  Façana de l'Escola Municipal de Música L'Oriola vista des de la Plaça del Poble

• 

  Vista del Carrer Major des de la Plaça del Poble

Cultura i tradicions

Festivitats

Festa major

A la nostra població celebrem dues festivitats,una d'estiu el 15 d'agost,festivitat de l'Assumpció i una altre a l'hivern el 22 de gener,on celebrem la festivitat del nostre patró,Sant. Vicenç.

A nosaltres els santvicentins,la d'estiu ens agrada molt perquè podem celebrar-ho tot a l'aire lliure.El que més ens agrada és el cinema a la fresca,el ball de festa major,la repicada de campanes,la cantada d'havaneres,la bibliopiscina i el correfoc. En canvi a la d'hivern tenim la festa del nostre patró amb un mercat medieval,amb la trobada de gegants,la pedalejada popular,la baixada de carretons,la bibliogimcana i la gran escudellada.

Es molt important participar a la nostra festa Major,perquè ens trobem els veïns,veiem els nostres amics i deixem de banda les preocupacions,els deures i les obligacions per uns dies.

Entre tots volem fer de Sant Vicenç un poble acollidor i us animem a tothom a participar-hi.

Grup "Festa Major" de la bibliogimcana 2009.

Xavi,Marcel,Eva,Manel,Andrea,Maria José i Paqui.

L'11 de setembre

• 

  Ball de sardanes

• 

  Placa de la Sardana

Gegants i capgrossos

Les figures dels gegants de Sant Vicenç de Montalt, En Bòbul i Na Margaridassa, van ser construïts per el taller de Can Boter de Tiana . Fets de Cartró i fibra . En Bòbul té un pes de 45 Kg i una alçada de 3’45 m[2] i la Margaridassa té un pes de 40 Kg i una alçada de 3’35 m[3]

Varen ser estrenats, el 15 d'agost de 1986. El 25 de gener de 1987, és van batejar sota el padrinatge dels gegants d'Arenys de Mar i de Sant Andreu de Llavaneres ,actuant de capellà Mossèn Biscuter, gegant de la parròquia de Maria Auxiliadora de Mataró I aquests, representen als Bòbuls i les Margaridasses[4], que eren uns personatges esperpèntics que eren els encarregats de mantenir vius els festejos, tot empaitant la gent, amagant els útils de treball, per tant que tothom participés en la festa . També vigilaven pel normal desenvolupament dels actes. Quan algú amb no gaire bones intencions interferia alguna celebració ,l'empaitaven i el punxaven amb una gatosa que portaven lligada a la seva cintura. Aquests personatges anaven disfressats amb faldons i bruses ,tot d'una peça de roba blanca, i es tapaven les cares amb caretes. La Margaridassa anava tocada amb una mantellina i empunyava un fuet. El Bòbul tenia com a capell, un cabàs de palma ,de sobre en sortien dues banyes de brau i empunyava una pistola i portava una falç penjada a la cintura, a més de diversos picarols i l'esmentada gatosa. Ara, la imatge és molt diferent, tan sols és disfressen per carnestoltes. Habitualment en Bòbul porta els vestits típics dels menestrals de principi del segle XIX, i que tenen el seu origen en els Comptats de Barcelona. La Margaridassa porta el vestit i coixí típic de les puntaires, que tanta tradició han tingut en el nostre poble al que, amb les seves puntes ,han donat a conèixer fins llocs molt llunyans.

El Gegantó Toni Sors, va ser construït per en Toni Mujal de Cardona, fet de fibra, amb una alçada de 2’90 i un pes de 28 Kg. Va ser estrenat el 17 de setembre de 2005 sota l’apadrinat de la Blanca de la Colla de Geganters d’Argentona i L’Ernest de la Colla de Geganters de Malgrat de Mar[5]. Aquest representa, a un santvicentí què el 28 d'agost del 1985 va formar part de la 1ª ascensió catalana que aconsegueix fer el Cim de l'Everest, juntament amb l'Oscar Cadiach i Carles Vallès.

Els Capgrossos varen ser construïts al 1987 per en Nona de Mataró, amb el nom de el dimoni, l'avi pagès, l'avi mariner, la minyona, el boig, el majordom i el pinxo. A la Festa major de 2007, s'estrenà una altre Capgròs, l'avi Pera, construït per en Toni Mujal de Cardona. Aquest representa un avi molt famós a Sant Vicenç per el seu caràcter simpàtic i festiu[6].

Totes aquestes figures festives, participen activament a les Festes Major d'hivern i estiu, a l'Ofrena floral amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya i a altres esdeveniments que per la seva importància o solemnitat representativa de la Cultura Popular ho requereix.

Gastronomia

La gastronomia de Sant Vicenç de Montalt és una cuina típica i tradicional catalana on podem trobar els productes de l'horta (tomàquets, pèsols, patates) aviram i caça (pollastre, conill i caça en general).

Tots aquests productes combinats donen lloc al típics rostit de la nostra terra. Plat típic del dia de festa major. Els bolets també formen part de la gastronomia de tardor, podem trobar en els nostres boscos: rossinyols, siurenys, carlets, pinetells, rovellons, entre d'altres, a la temporada de bolets els santvicentins boletaires fan una exposició al nostre centre cívic de totes aquestes varietats.

Avui en dia les arrossades i escudellades populars tenen molt de renom en tots els actes i celebracions populars de la vila.

Els postres típics són les teules, les belgues i els carquinyolis de Sant Vicenç de Montalt que acompanyats d'un bon vi dolç posaran el punt final a la taula.

Vells oficis

Les puntaires

El Maresme és conegut per les puntaires. Avui en dia es continua fent, com a molts altres pobles de la zona. Abans les puntaires s'asseien a la porta de casa seva a fer puntes de coixí. Tenien un coixí en forma allargada on hi clavaven agulles i amb fils teixien puntes pels coixins, llençols i camisoles.

Entitats

Colla de Geganters de Sant Vicenç de Montalt

La Colla de Geganters[7] va ser creada igual que els Gegants de Sant Vicenç al 1986. La seva principal activitat és vetllar el manteniment i la representació dels Gegants i Capgrossos en les seves diverses trobades que son convidats i les activitats locals. La Trobada de Gegants i Capgrossos de la Festa Major d'hivern amb més de 15 Colles vingudes de la comarca i del nostre país fent-se el tercer diumenge de gener, la Passejada Popular i Acompanyament de les Autoritats a l'Ofici i al Vermut Popular de la Festa Major d'Estiu fent-se el 15 d'agost i L'Ofrena floral al monument de l'Onze de setembre amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, son les principals activitats dins de la Vila. La Colla està formada per 55 membres d'edats compreses dels 2 anys fins els 80 anys, entre portadors de gegants, portadors de capgrossos, grallers, tabalers i xanquers. La formació té una tasca constant per assolir els objectius en l'aprenentatge de balls, tant en les coreografies com en la interpretació musical per part dels grallers, els xanquers son una incorporació recent per els més petits. El local social, situat a l'Avda. de Nostra Senyora de Montserrat, és considerat "la casa dels geganters", segons diu en el conveni signat amb l'Ajuntament a l'any 2009. La Colla de Geganters està agermanada amb la Colla Jove de Geganters de Taradell, degut al vincle de la nostra Vila amb la Vila Osonenca, gràcies a en Toni Sors, l'alpinista santvicentí, també molt vinculat a la Vila de Taradell.

Agrupació teatral EMLED

Els alumnes del Centre Parroquial del Delme, son els protagonistes de l'inici de les obres teatrals. En aquells temps contrastava la rigorositat de l'escola amb l'ambient afable del casal teatral del Centre Parroquial del Delme. Actualment L'Evarist March es el president i fa les funcions de Director. La seva vida teatral comença al Delme, representaven els pastorets i coses així De jove ja col·laborava en les obres de teatre (anys 50 o 60), havien arribat a participar més de 100 persones. En el Delme ja no podien fer teatre per motius de seguretat i van plegar. Quan es va construir el Centre Cívic, van crear un grup de teatre i es van associar amb el nom EMLED (Delme del Revés). També es fa teatre pels mes menuts, nens de 6-12 anys,i s'esta provant amb nens de 12-14

Dins la programació de la Festa Major del 2009 esta previst l'obra de teatre UN DIA NOMES? Es farà el dia 29 de Gener i 1 Febrer a les 6 de la tarde al C. Cívic. La majoria dels actors son santviçentins.

Santvicentins il·lustres

• Francesc Milans del Bosch, militar.
• Antoni Sors i Ferrer, escalador.
• Carme Martí de Missé, va néixer a Sant Quirze de Besora, el 24 de juny de 1872. Als 7 anys va començar els estudis al Col·legi de les Sagramentàries de Vic, on va madurar la idea de crear una institució per tallar i confeccionar vestits diferents a les formes arcaiques que s'utilitzaven en aquella època. El primer llibre de Carme Martí de Missé va ser Mètode o sistema de tallar patrons.
• Josep Cornudella i Capdevila
• Esteve Albert i Corp
• Antoni Buch i Esteban
• Max Cahner i Garcia, editor, polític i historiador de la literatura catalana.
• Lluís Bisbal i Pujol, primer alcalde d'un govern d'esquerres a Sant Vicenç de Montalt, des de la restauració democràtica als Ajuntaments. Bisbal (PSC) va governar conjuntament amb ERC i ANEM durant el mandat 2003-2007.
• Jordi Cornudella i Martorell, poeta, traductor i editor. [8]
• Pius Morera i Prat, professor i poeta.

Vegeu també

• Turó d'en Bosc.

Bibliografia

• AMAT I TEIXIDÓ, J. Un temps, dues viles (1931-1939...) República, Guerra Civil i Primer Franquisme a Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt
• BARRAL, Xavier (Dir.). Guia del Patrimoni Monumental i artístic de Catalunya. Vol. 1. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000.
• BRUNET I EZQUERRO, J.[et. al]Sant Vicenç de Montalt. Imatges d'ahir. 1900-1970. Sant Vicenç de Montalt: Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt.
• BUCH I ESTEBAN, A. Sant Vicenç de Montalt. Narració històrica. Barcelona: Curial
• El meu país. Tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya. Vol. 3. Barcelona: 62, 2005
• Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Suplement. Vol. 2. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2004
• Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 2. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Colla de Geganters de Sant Vicenç de Montalt
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• El temps en directe a Sant Vicenç de Montalt
• Patrimoni històric i artístic de Sant Vicenç de Montalt
• Biblioteca Municipal La Muntala. Bloc