Argentona
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi del Maresme | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Maresme |
||||
| Gentilici | Argentoní, argentonina | ||||
| Malnom | Repicatruges | ||||
| Superfície | 25,40 km² | ||||
| Altitud | 88 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
11.914 hab. 469,06 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 450180 4600628Coord.: 41° 33′ 21″ N, 2° 24′ 9″ E / 41.55583,2.40250 | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
13 Ferran Armengol (CiU) |
||||
| Codi territorial | 080095 |
||||
Argentona és una vila i municipi de la comarca del Maresme. Està situada a la part central de la comarca, i va des dels peus de la Serralada Litoral fins gairebé la costa. Limita amb Dosrius i la Roca del Vallès al nord, amb Mataró a l'est, amb Òrrius a l'oest i amb Cabrera de Mar al sud.
| La Roca del Vallès | Dosrius | |
| Òrrius |  |
Mataró |
| Cabrils | Cabrera de Mar |
Taula de continguts |
Declaració d'independència [modifica]
El 17 de setembre del 2012, Argentona va ser proclamada Territori Català Lliure[2]
Llocs d'interès [modifica]
- Museu del Càntir, dedicat especialment a la ceràmica i terrissa tradicional per a l'aigua. La major part dels objectes de les seves col·lecions són càntirs, cànters i altres atuells per a l'aigua, des de l'Edat del Bronze fins a quatre exemplars de Pablo Picasso.[3]
- Castell de Burriac: Situat al terme de Cabrera de Mar, però amb accés directe des d'Argentona i molt vinculat a aquesta vila
- Casa Garí: Modernista, de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch.
- Casa Puig i Cadafalch: Modernista, de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch.
- Baró del Viver: Casa d'estil modernista amb uns jardins de gran valor estètic.
- Passeig Baró de Viver: Magnífiques residències d'estiu de la burgesia barcelonina.Urbanitzat a finals del segle XIX, es conserven nombroses edificacions modernistes, historicistes i neoclàssiques. En aquesta avinguda reconeixerem, a primer cop d'ull, la bellesa de la Casa Mora, edifici singular per la seva decoració. Hi destaquen els elements d'inspiració àrab, combinats amb motius noucentistes.
- Masia de Can Cabanyes (s.XVI), amb façana d'estil plateresc [4]
- Església de Sant Julià (s.XVI). D'estil gòtic tardà. Presenta una magnífica rosassa rematant el portal, i també la capella modernista del Sacrament (1897), obra de Puig i Cadafalch. Cal destacar a l'interior del temple els tapissos de Josep Grau Garriga i el mosaic de la Mare de Déu de Montserrat, obra de la nissaga d'artistes locals formada per Rodolf Tur i els seus fills Lídia, Rodi i Jordi Tur Font.
- Can Calopa: Casa pairal del 1661 on destaquen diversos elements decoratius característics del segle XVII. Part de l'interior està decorat per Puig i Cadafalch.
- Font Picant: indret emblemàtic del poble on concorria gent de tota la comarca a fer-hi passejades i passar-hi els dies de lleure, tot gaudint de la seva aigua picant amb els típics anissos. Actualment l'espai és de propietat municipal i s'ha restaurat la font i el seu entorn, que és el punt de partida de les rutes de les fonts i de muntanya.
Fills il·lustres [modifica]
- Manuel de Llauder i de Camín (1789-1851), militar i polític.
- Jaume Nonell i Mas (1844-1922), autor de treballs per la llengua catalana.
- Josep Puig i Cadafalch, arquitecte modernista i polític vinculat a la vila.
- Francesc Carreras i Candi, historiador i geògraf vinculat a la vila.
- Enric Granados, músic vinculat a la vila.
- Eugeni d'Ors, escriptor vinculat a la vila.
- Lina Casanovas i Berenguer, poetessa.
- Jaume Clavell i Nogueras, escultor.
- Dr. Gonçal Calvo, metge. Se'l declarà fill adoptiu de la vila i es construí un gegant amb la seva figura.
Celebracions destacables [modifica]
La Festa Major d'Argentona se celebra coincidint amb Sant Domènec, el 4 d'agost, i té el seu origen en un aplec d'agraïment al sant per haver sanat les aigües de la vila i en una antiga fira de càntirs. Durant aquestes dates també se celebra la Festa del Càntir i Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa, coneguda com la Fira del Càntir (del 6 d'agost al 8 d'agost en l'edició de 2010).
La Garrinada és la festa major per als joves que se celebra a Argentona del 4 al 6 d'agost cada any. Té origen el 1999 amb el Festa'l Fotre, una iniciativa jove alternativa a la festa major de Sant Domingo, coincidint els mateixos dies.[5]
El segon cap de setmana de gener se celebra la Festa Major de Sant Julià o d'hivern. Coincidint amb la Festa Major d'hivern es realitzen cada any les "12 hores contra el racisme i la xenofòbia".
És important també la festa del Corpus que se celebra el primer diumenge de juny, en què els carrers i entitats diverses realitzen catifes de flors pels carrers de la vila.
Des de fa molt temps se celebra el Carnestoltes. Organitzat pel jovent del poble, consta d'un pregó molt crític amb els polítics d'Argentona, l'Església i el capellà de la vila, etc. així com d'un concert amb concurs de disfresses.
Els divendres té lloc el mercat setmanal.
Demografia [modifica]
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Argentona | 8.519 |
| Can Cabot | 285 |
| Can Raimí | 438 |
| Can Ribosa | 51 |
| Can Vilardell | 55 |
| Clarà | 69 |
| Cros, el | 940 |
| Ginesteres, les | 973 |
| Madà | 257 |
| Pujada, la | 60 |
| Sant Jaume de Traià | 81 |
| Veïnat de Lladó | 4 |
| Veïnat de Pins | 44 |
| Dades: 2011. Font: Idescat | |
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Galeria d'imatges [modifica]
-
Quatre Rellotges
-
Casa Puig i Cadafalch
-
Monument a Lluís Companys i Jover
-
Mural del Tsunami de l'Oceà Índic
Política [modifica]
Composició Ajuntament d'Argentona [modifica]
- Tots per Argentona: 5
- Convergència i Unió: 4
- Partit dels Socialistes de Catalunya: 2
- Partit Popular: 2
- Candidatura d'Unitat Popular: 1
- Argencat: 1
- L'Entesa d'Argentona: 1
- Agrupació Argentona: 1
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ «Tot Mataró - El diari electrònic de Mataró i el Maresme - Argentona es declara 'territori català lliure'».
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 14. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ J. de Camps i Arboix i F. Català i Roca, Les Cases Pairals Catalanes, Barcelona, 1965 Edicions Destino.
- ↑ Vilaweb Pomada, La Carrau i Inadaptats protagonitzen "La Garrinada"
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Argentona |
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Pàgina web del Museu del Càntir d'Argentona
- Patrimoni monumental d'Argentona
- Informació de la Diputació de Barcelona
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Municipi adherit a la campanya Un país, una bandera
- El parlament argentoní
- Pàgina web d´informació turística i comercial d´Argentona
|
|||||||
