Calella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Calella
Bandera de Calella Escut de Calella
(En detall) (En detall)
Localització

Calella situat respecte Catalunya
Calella situat respecte Catalunya

Localització de Calella respecte del Maresme


Municipi del Maresme
Platja
Platja
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Maresme
Gentilici Calellenc, calellenca
Superfície 8,01 km²
Altitud 5 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
18.469 hab.
2.305,74 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 472014 4607306Coord.: 41° 37′ 1″ N, 2° 39′ 51″ E / 41.61694,2.66417
Distàncies 25 km de Mataró
53 km de Barcelona
Organització
Entitats de població
• Alcaldessa:

5
Montserrat Candini i Puig (2011)[2] (CiU)
Codi territorial 080351

Calella és un municipi de la comarca del Maresme. És coneguda com la capital turística de la Costa del Maresme, es caracteritza per ser una ciutat cosmopolita i alegre, amb un clima típic del Mediterrani. A 50 km de Barcelona i de Girona la seva situació geogràfica, així com les vies de comunicació esdevenen, un factor clau per a la realització de tota classe d’excursions i activitats. Aquest fet la converteix en una destinació turística ideal.

La configuració de la seva trama urbana, amb una gran zona de vianants i comercial així, com la disposició de 15 places, agradables espais verds i una gran oferta d’allotjament (amb prop de 14.000 places en hotels, apartaments i càmpings), fan de Calella una de les destinacions turístiques més importants del país.

Una oferta de prop de tres quilòmetres de longitud de platges i més de 180.000 m2 de sorra daurada i neta, aigües intensament blaves, zones naturals com el Parc Dalmau, passeig de Manel Puigvert, passeig de Garbí o Les Torretes, fan de Calella una ciutat dinàmica, moderna i acollidora que permet gaudir al visitant d’una destinació amb una singularitat pròpia.

La ciutat de Calella acull anualment aproximadament uns 250.000 turistes, que provenen d'Europa, principalment britànics i alemanys.

Des de fa uns anys, s'ha endegat un procés ambiciós: esdevenir una ciutat de referència en el camp de la cultura popular i tradicional, d'arrels mediterrànies i catalanes, tot integrant aquells elements propis de les persones que han volgut fer de la ciutat el seu lloc de residència i s'hi senten integrades i amb voluntat pregona d'esdevenir calellenques, sense cap altre adjectiu.

Calella és una ciutat amb més de 650 anys d'història. Ha estat i és encara avui una ciutat oberta al mar i a la muntanya, gelosa de la seva història, d'un passat ric en fets i sempre oberta a la catalanitat, que ha esdevingut, amb el pas dels anys, una comunitat receptora de persones nouvingudes de multitud de països, culturalment diferents, però amb una gran riquesa personal i col·lectiva.[3]

Entitat de població Habitants
Calella 17.619
Can Carreras 67
Parc de Calella 733
Quilòmetre 3 28
Sant Quirze 153
Dades: 2011. Font: Idescat

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme municipal de Calella limita amb:

Sant Cebrià de Vallalta Pineda de Mar
Brosen windrose-fr.svg
Sant Pol de Mar mar

El seu terme municipal:

  • Al nord hi ha els turons, amb Can Carreras.
  • A l'est hi ha el rierany dels Frares, que al sud separa el nucli urbà del barri del Poble Nou de Pineda.
  • A l'oest, els turons arriben fins al mar formant una costa abrupta, anomenada popularment com Les Roques, i on hi ha el far i les Torretes.
  • Al sud, hi ha el seu nucli urbà que arriba a l'oest fins a Les Roques. Entre el nucli urbà i el mar hi ha la via del tren, els passeigs marítims Manuel Puigvert (al centre) i el de les palmeres, i finalment la platja que continua a l'est amb la del terme municipal de Pineda.
  • La Riera de Calella, procedent del nord-est del terme forma la vall d'en Guli i que, al sud i passada la carretera, separa l'antic nucli urbà de la zona dels hotels (a l'oest), si bé aquesta zona dels hotels també s'ha estès al nord de la carretera per la vall d'en Guli.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- - 93 768 2.637 3.529 3.527 3.813 4.316 5.054
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
6.195 7.886 7.956 7.642 7.947 9.696 10.751 11.817 11.463 11.943
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
11.687 12.187 13.055 14.530 16.008 17.673 18.615 18.625 18.529 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Les següents dades del capítol procedeixen de la Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya.[4]

Edat[modifica | modifica el codi]

Població per grups d'edat (percentatges 2012)

0-14 anys 15-64 anys 65 anys i més Total
15,4 66,7 17,9 18529

Moviment natural de la població[modifica | modifica el codi]

Dades 2011

Naixements Defuncions
172 192

Creixement de la població[modifica | modifica el codi]

En taxes per mil habitants. Dades 2001

Naixements Defuncions Creixement natural Saldo migratori Creixement total
10,6 11,4 -0,8 29,6 28,8

Lloc de naixement[modifica | modifica el codi]

Dades 2009

Catalunya Mateixa comarca Altra comarca Resta d'Estat Estranger Total
10927 6963 3964 3122 4578 18627

Història[modifica | modifica el codi]

De l'edat antiga al segle XIV. El naixement de Calella.[modifica | modifica el codi]

Les primeres restes que trobem a l'actual municipi de Calella, que daten dels segles I aC i I dC., corresponen a una vil·la romana coneguda com la vil·la del Roser, ja que se situen entorn del turó amb el mateix nom, prop de l'hospital de la ciutat.

No serà fins al segle XI quan trobarem dades que afirmen l'existència del veïnat de Capaspre. Aquest petit nucli s'integrava a la Parròquia de Pineda de Mar i depenia del senyor del castell de Montpalau. Estava format per un reduït nombre de masies situades al capdamunt de la riera, amb una torre de defensa i un parell de capelles, dedicades a Sant Quirze i a Sant Elm.

El topònim de Calella apareix documentat des del principi del segle XII. En aquell moment, alguns veïns van construir les primeres cases de pescadors prop de la desembocadura de la riera. El document més antic que fa referència a Calella és el testament del Bisbe Bernat Umbert, redactat el 1101.

Altres dates importants pel naixement de la ciutat són el 1327 (quan es donà el privilegi de celebrar el mercat municipal a la ciutat) i el 1338 (quan el vescomte Bernat II de Cabrera, senyor de Montpalau, atorgà la carta de poblament i Calella passa a dependre del seu vescomtat). En aquest document, a més, es fixen els límits de la població (des de l'actual carrer de Romaní fins a la riera).

Aquests privilegis confirmats per la mateixa família el 1429 i el desenvolupament de la pesca van afavorir el creixement urbà: durant el segle XV moltes famílies pageses del veïnat de Capaspre abandonen els masos i s'instal·len a la vila.

L'edat moderna[modifica | modifica el codi]

Durant el s.XVI la ciutat va anar traçant el seu entramat urbà i, el 1525 el Papa hi autoritza construir una església, tres anys després, s'inicien les obres del temple parroquial. Mentre durava la construcció, els calellencs rebien els sagraments a la capella de Sant Elm, dedicada a partir del segle XIX a Sant Quirze i a Santa Julita. El 1564 es consagra la nova església i el 1599 els Cabrera atorguen nous privilegis establint l'organització definitiva del consell municipal, representat per jurats i consellers, renovables anualment, i dividint els habitants en tres classes: acomodats, menestrals i jornalers. És en aquesta època quan es cartografia per primera vegada el nom de Calella en un mapa de la península dibuixat a Roma.

Després d'un llarg període d'estancament a causa de les guerres i les epidèmies que assolaren el país durant el segle XVII, a partir del 1714, un cop acabada la guerra de Successió, la vila inicia un procés de creixement demogràfic i econòmic, passant dels 768 habitants del 1718 als 2.637 el 1787. Durant aquests anys, les tradicionals activitats agrícoles i pesqueres es van veure ampliades amb la construcció de vaixells. El darrer terç de segle, gràcies a la liberalització del comerç amb les colònies americanes, va ser l'època daurada del comerç ultramarí, que contribuí decisivament al desenvolupament industrial de tota la comarca. El 1790 ja hi havia més de 200 telers dedicats a la fabricació de mitges de seda i de cotó.

A la fi del segle, molts nous carrers s'havien afegit al nucli inicial, mentre els grans eixos de desenvolupament eren el carrer de l'Església i el carrer de Jovara.

Els segles XIX i XX[modifica | modifica el codi]

Tot i les guerres i revolucions, l'activitat industrial (tèxtil) i comerç transatlàntic mantenen la seva producció. A partir de 1854 s'inicia la construcció de grans vaixells i barques de pesca i poc després, el 1861, el tren arriba per primer cop a Calella. Aleshores la població assolia el seu màxim, superant els 3.500 habitants, amb un posterior estancament fins a final de segle. El sotrac que va suposar per al comerç marítim la pèrdua de les colònies es va veure compensat amb la instal·lació de les primeres fàbriques mogudes per vapor, cap al 1885. Cal destacar-ne la fàbrica tèxtil Llobet-Guri. (A Wikimedia Commons: la fàbrica).

Les primeres dècades del segle XX van ser una època d'esplendor per a la indústria calellenca, estroncada per la guerra civil. La davallada del sector tèxtil va anar paral·lela a l'espectacular desenvolupament del turisme, sobretot a partir dels anys seixanta. Aquest procés queda reflectit clarament en la demografia: fort creixement entre 1900 i 1930, estancament entre 1930 i 1960, i creixement espectacular durant els anys seixanta i setanta.

En els anys 1970 i fins a la meitat dels anys 1990, va ser un destinació turística molt important per al turisme centreeuropeu (alemany, holandès, danès, anglès, francès), sent coneguda popularment com a Calella dels Alemanys, arribant-se a triplicar la seva població en la temporada alta de turisme (que coincideix amb final de primavera, estiu i principi de tardor). Actualment s'ha ampliat la varietat turística arribant a rebre visitants de pràcticament tots els països d'Europa.

Patrimoni històric[modifica | modifica el codi]

Malgrat l'espectacular transformació del municipi a partir dels anys seixanta, Calella conserva, en bona part, l'estructura urbana del seu nucli original i el traçat quadriculat del seu primer eixample.

Del poblament del terme anterior al naixement del nucli urbà en resta ben poca cosa. Només el Can Salvador de la Plaça testimonia la importància de l'agricultura en l'economia del municipi durant molts segles. Actualment, aquest edifici acull la Biblioteca municipal. (A Wikimedia Commons: Can Salvador de la Plaça).

La part més interessant de la ciutat és l'entorn de la plaça de la Vila, on a partir del segle XIV se celebrava el mercat que originà el posterior creixement urbà. Val la pena destacar els diversos casals gòtics, que conserven en gran part la seva estructura original i els elements decoratius del segle XVI. (A Wikimedia Commons: la plaça).

Altres edificis representatius d'aquesta zona són: la capella de Sant Quirze i Santa Julita, del segle XVI, l'església parroquial de Santa Maria i Sant Nicolau i el Museu-Arxiu de Calella.

Capella de Sant Quirze i Santa Julita: Dedicada inicialment al patró dels mariners (Sant Elm), va ser habilitada com a parròquia el 1528, any de l'emancipació eclesiàstica de Pineda, fins que es va finalitzar la construcció de l'església de Santa Maria i Sant Nicolau. La capella, a més, va tenir altres usos, com a escola i lloc de reunió del comú, quan encara no hi havia la casa de la Vila. Antigament, presidia l'altar major un retaule gòtic del segle XV que el 1936, als inicis de la guerra civil, fou destruït. L'edifici, d'una sola nau amb una capella lateral al costat de la sagristia, va ser restaurat el 1702. (A Wikimedia Commons: la capella).

Església de Santa Maria i Sant Nicolau: Dedicada a l'Assumpció i a Sant Nicolau de Bari. D'estil neoclàssic, va ser construïda el 1747 i ampliada el 1785. Conserva a la portalada els magnífics relleus de Jean de Tours.

Museu-Arxiu de Calella Josep Ma. Codina i Bagué: Instal·lat en un casal del segle XVII connectat per un gran pati amb l'arxiu, que es troba en un edifici de nova planta que dóna al carrer de Bartrina, mostra la tradició i l'obra de diversos artistes locals. L'origen data del 1959, tot i que no s'obrí al públic fins el 1979.

Té un interès especial el fons documental conservat a l'Arxiu Històric, nodrit amb l'aportació de diverses famílies calellenques, amb pergamins que es remunten al segle XI i que permeten resseguir la història de la ciutat des dels seus orígens.

L'exposició permanent tracta sobre la història de Calella i del Maresme. Ofereix una gran diversitat d'objectes patrimonials: minerals, fòssils, materials arqueològics, rajoles, ceràmica popular, maquinària tèxtil, mostraris de gèneres de punt, eines d'oficis tradicionals, documents, vestits, robes, brodats... També hi ha la pinacoteca dedicada a Lluís Gallart i Garcia,[5] l'antiga farmàcia Barri de començament del segle XX i la reproducció d'una cuina antiga.

Obres de Jeroni Martorell: Arquitecte municipal de la ciutat, construí diversos edificis municipals com l'antiga biblioteca (Biblioteca Costa i Fornaguera), el mercat municipal i l'escorxador. Urbanitzà, a més, el passeig Manel Puigvert (passeig de Mar) i el Parc Dalmau (Els Pins), un espai amb jardins situat a l'altra banda de la carretera N-II. (A Wikimedia Commons: la biblioteca, el mercat, l'escorxador i el passeig de mar).

Altres llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Maqueta a Catalunya en Miniatura del Far de Calella

Can Galceran o Can Giol (plaça de l'Ajuntament núm. 16): d'aquest edifici situat al costat de l'ajuntament, cal destacar-ne la façana amb elements gòtics.

Can Bartrina (c/Francesc Bartrina núm. 18): és el casal gòtic de la ciutat en millor estat de la ciutat. Cal destacar-ne la seva torre de defensa. En aquest edifici hi va néixer i morir l'advocat Francesc d'Assís Bartrina i Roca (1870-1947), figura clau en la creació de la Mancomunitat de Catalunya.

Escola Pia (carrer Ànimes-St. Pere): antiga escola Lestonnac, vinculada a la institució religiosa Companyia de Maria, fundada per santa Joana de Lestonnac el 1608. Al centre de l'edifici hi ha l'església, amb una façana molt austera d'estil neomedival. Els elements més destacables són els dos claustres.

Les Torretes: construïdes el 1849-1850, antigues torres de telègraf manual estan situades entre la torre de Caldetes i les de Malgrat i Blanes. Van deixar de funcionar quan es va implantar la telegrafia elèctrica. Tot i el seu estat ruïnós, la seva privilegiada ubicació, permet gaudir d'una bona panoràmica de la ciutat.

El far de Calella: un dels símbols més característics de la ciutat, està situat al mateix indret on hi havia una torre de guaita medieval i va ser inaugurat el 1859. Situat a l'entrada de la ciutat, és un dels millors miradors del municipi. El 2009 l'ajuntament de la ciutat aprova la reforma de l'equipament per a fer-hi una aula-museu. (A Wikimedia Commons: el far).

La platja de Calella i el carrer Església (com a carrer major i centre comercial) constitueixen els punts de major atracció turística.

Les places de l'Església, de Catalunya i la del Bunyol.

Economia[modifica | modifica el codi]

Viu fonamentalment del turisme i del comerç. A destacar l'Hospital comarcal de Sant Jaume.

Resta un sector agrari dedicat a la maduixa.

Els dissabtes té lloc el mercat setmanal.

Població ocupada per sectors[modifica | modifica el codi]

Percentatges 2001.[4]

Agricultura Indústria Construcció Serveis Total
2,5 17,9 10,9 68,7 5330

Esdeveniments Importants[modifica | modifica el codi]

  • Aplec de la Sardana: El primer diumenge de juny. Se celebra des de 1926.
  • Festa major petita: 16 de juny, en honor de St. Quirze i Sta. Julita.
  • Festa major de la Minerva: 23 de setembre.
  • Fira de Calella i l'Alt Maresme: la fira, celebrada el mes de setembre, pretén ser una mostra dels productes i les tradicions catalanes.
  • Festa de la Cervesa (Oktoberfest): intentant emular la tradició alemanya, durant el mes d'octubre una gran carpa acull bandes d'arreu i ofereix una mostra culinària de productes d'aquell país.
  • Exposició de Roses de Catalunya[6]
  • Triatlons Ironman d'àmbit internacional i amb punt de sortida i arribada a Calella:[7]

Entitats i associacions[modifica | modifica el codi]

Vegeu la llista de l'ajuntament.[10]

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Vegeu la categoria:Calellencs

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. «Ajuntament de Calella». Generalitat de Catalunya, 2011.
  3. «Ajuntament de Calella. La Vila.».
  4. 4,0 4,1 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
  5. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 44. ISBN 84-393-5437-1. 
  6. Montañola, Sònia. «Guanyadors exposició-concurs de roses». RadioCalella.cat, 14/05/2012.
  7. «Pàgina d'Ironman». Ironman WTC, 2014.
  8. «Pàgina d'Ironman Barcelona». Ironman WTC, 2014.
  9. «Pàgina d'Ironman Barcelona 70.3». Ironman WTC, 2014.
  10. «Entitats». Ajuntament de Calella.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Mir i Moragas, Domènec: Compilació històrica de Calella. Ed. Cedro, 1982

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calella