Cabrils
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi del Maresme | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Maresme |
||||
| Gentilici | Cabrilenc, cabrilenca | ||||
| Superfície | 7,1 km² | ||||
| Altitud | 147 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
7.140 hab. 1.005,63 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 447375 4597600Coord.: 41° 31′ 42″ N, 2° 22′ 9″ E / 41.52833,2.36917 | ||||
| Organització Entitats de població |
1 |
||||
| Codi territorial | 080305 |
||||
| Festa major | 18 d'agost (S. Helena) | ||||
| Patró/Patrons | Santa Elena de Constantinoble | ||||
Cabrils és un municipi de la comarca del Maresme.
Se situa entre els municipis de Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt, Òrrius, Argentona i Cabrera de Mar, i a uns deu quilòmetres de Mataró, capital de la comarca.
| Òrrius | Argentona | |
| Vilassar de Dalt |  |
Cabrera de Mar |
| Vilassar de Mar |
Cabrils està envoltat pels turons d'en Cirers i de Montcabrer, entre abundants boscos de pins i alzines. Predomina la funció residencial amb una quantitat considerable d'urbanitzacions.
Taula de continguts |
Economia [modifica]
L'economia tradicional de Cabrils es basava en l'agricultura (tarongers i hortalisses). Actualment ja no hi ha taronges i els conreus hortícoles han anat també desapareixent, en benefici de les floricultura (clavells i roses especialment). Pel que fa a la indústria, la construcció és el sector econòmic més important. Des del anys vuitanta ençà el creixement de Cabrils ha estat notable fins esdevenir una important població residencial. L'edificació d'urbanitzacions residencials ha canviat el paisatge del municipi tot augmentant la funció comercial i de serveis, sent el segon municipi amb la renda per càpita més alta de Catalunya.
Els dimarts té lloc el mercat setmanal.
Clima [modifica]
El clima de Cabrils és del tipus mediterrani, amb temperatures suaus a l'hivern i càlides a l'estiu, un règim de precipitacions irregular, amb un període de sequera als mesos de juliol i agost i un màxim de precipitació a la tardor, especialment als mesos de setembre i octubre.
La mitjana de precipitació anual pel període 1981-2004 va ser de 632 mm/any, mentre que la temperatura mitjana del mes més càlid (agost) va ser de 29 °C i la del mes més fred (gener), de -8.0 °C.
Les precipitacions de règim torrencial són freqüents a la tardor, havent assolit els en ocasions valors superiors a 150 mm en un sol dia (una quarta part de la precipitació mitjana anual).
Vegetació [modifica]
La vegetació de Cabrils és aparentment dominada per les pinedes de Pi pinyer (Pinus pinea), que s'estenen als vessants saulonencs de la Serra de Marina. No obstant això, no és estrany trobar-hi clapes de pinedes de Pi blanc (Pinus halepensis) i alguna pineda de Pinastre (Pinus pinaster). Totes aquestes pinedes són d'origen antròpic. De forma espontània i natural, l'alzinar apareix gairebé arreu, en els estrats inferiors d'aquestes pinedes. Es tracta d'un fenomen de substitució natural, atès que aquests alzinars són les comunitats pròpies del territori de Cabrils. En alguns sectors, creixents, aquests alzinars ja formen un bosc més o menys dens. En alguns sectors de pinedes degradades, o simplement de conreus recentment abandonats, les brolles silicícoles ocupen una petita part del territori. D'altra banda, la Riera de Cabrils seria el domini potencial de l'alocar, però la urbanització de la llera tan sols permet una presència fragmentada, escassa i ruderalitzada d'aquesta comunitat vegetal, substituïda generalment pel canyar. També hi ha cactus.
Història [modifica]
El lloc de Cabrils s'esmenta des del 1037, com a part de la jurisdicció del veí castell de Vilassar de Dalt fins al 1820, quan aconseguí ser municipi independent amb administració pròpia.
Eclesiàsticament depenia de Sant Genís de Vilassar fins al 1779, quan l'església de la Santa Creu assolí la categoria de parròquia.
La població havia estat estacionaria des del segle XIX i fins als anys seixanta, quan la funció d'estiueig i l'augment de la construcció de segones residències, fan créixer notablement la seva població.
El 16 de juny de 2007 per primera vegada a la història, el municipi va tenir com a alcaldessa a una dona.[2]
Demografia [modifica]
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Festes [modifica]
- Festa Major de la Santa Creu: 3 de maig i de Santa Helena: 18 d'agost
- Els Tres Tombs, per Sant Antoni
- Catifes de flors per Corpus
- Mostra gastronòmica, comercial i d'artesans a l'agost
Gegants [modifica]
Els Gegants de Cabrils es diuen Esteve i Eulàlia, fan 3,5 metres d'alçada i van ser estrenats el maig del 2004. Els anteriors gegants es deien Cristòfol i Helena.
Construccions singulars [modifica]
- Ermita de Sant Cristòfol, d'estil preromànic, a la vora del veïnat del Sant Crist, pròxim al terme de Vilassar de Mar, una part de la qual és anterior al segle VIII, amb nau rectangular, absis quadrat i portalada de mig punt.
- Torre de Can Vehils del segle XVI, amb una important torre de defensa, considerada Bé Cultural d'Interès Nacional.
- Ca n'Amat és una masia del segle XIV amb una torre de defensa que està declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
- Can Carbonell: segles XVI-XVIII a prop del qual es troben les restes d'una vila romana.
- Can Vives és una masia del segle XVI.
- Mas de Baix, edificat el 1648, actualment seu d'un hotel.
- Castell de Can Jaumar, edificat per en Jaume Bofarull, el 1923.
Serveis i equipaments [modifica]
- Biblioteca Pública de Cabrils «Enllaç».
- Museu de Ca l'Arrà Municipal. Museu rural. Masia del segle VIII. Obert des del 18 d'agost de 1984.
- Museu-Arxiu de Cabrils. Ubicat a Ca la Lluisa.
- Arboretum de Catalunya Mostra tots els arbres autòctons de Catalunya
- Centre cívic La Fàbrica
- Camp municipal de futbol
- Piscines municipals
- Casal d'avis
- Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)«Enllaç».
Centres Educatius [modifica]
- Escola Bressol Germana Rosa Aymerich (Primer cicle)«Enllaç».
- CEIP l'Olivera «Enllaç».
- CEIP Mas Maria «Enllaç».
- IES Cabrils
Comunicacions [modifica]
Cabrils està comunicat per la carretera BV-5022[3] amb Vilassar de Mar, i amb Vilassar de Dalt.
L'estació de ferrocarril més propera és la de Vilassar de Mar, a la línia R1 de Rodalies Barcelona (xarxa ferroviària integrada), (Hospitalet de Llobregat-Maçanet/Massanes) que es troba a 4 quilòmetres.[4]
Per arribar a l'estació de ferrocarril de Vilassar de Mar, hi ha un servei d'autobusos (C-12) que fa el trajecte Vilassar de Mar - Cabrils cada 30 minuts els dies feiners.[5]
L'autopista C-32, Corredor del Mediterrani, voreja el municipi, tot i que no hi té cap enllaç. Les sortides més properes són la 92 (a 3,5 quilòmetres) [6] i la 95 (a 4,5 quilòmetres).[7]
Entitats [modifica]
- Associació de Voluntaris Bona Terra
- Dones d'avui.cat
- Amics de Cabrils
- Societat La Concòrdia. Fundada el maig de 1891
Llista d'alcaldes des de 1979 [modifica]
| Alcaldes | mandat |
|---|---|
| Lina Morales Serra (CiU) | 2011- |
| Joaquim Colomer Godàs[8][9](PSC) | 2008-2011 |
| Lina Morales Serra[10] (CiU) | 2007- 2008 |
| Manel Pérez García (CiU)[11] | 2005- 2007 |
| Joaquim Colomer Godàs[12](PSC) | 2001- 2005 |
| Josep Grau i Casanovas[13][14][15](CiU) | 1995- 2001 |
| Pau Suari i Tolrà (CiU) | 1987- 1995 |
| Pau Suari i Tolrà (CiU) | 1987- 1991 |
| Pau Suari i Tolrà (A.E. Entesa de Cabrils) | 1983- 1987 |
| Pau Suari i Tolrà (A.E. Unió Electoral de Cabrils) | 1979- 1983 |
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ 1
- ↑ Titularitat de la Diputació de Barcelona
- ↑ Ruta a l'estació de tren de Vilassar de Mar
- ↑ Horaris d'autobús
- ↑ Ruta a l'enllaç 92 de l'autopista C-32
- ↑ Ruta a l'enllaç 95 de l'autopista C-32
- ↑ Cabrils canvia de govern després que l'oposició hagi fet cessar l'alcaldessa de CiU
- ↑ Colomer torna a l'alcaldia de Cabrils ara amb el suport d'ERC, ICV i GPC
- ↑ Lina Morales, alcaldessa de Cabrils, 16 Juny de 2007
- ↑ Elecciones Locales 2003
- ↑ Blog de Joaquim Colomer, secció "Quant a mi"
- ↑ Segons "175 Any d'Història de Cabrils", Ramón Tolrà
- ↑ La dimissió de Pau Suari al Diari de Mataró
- ↑ Un tránsfuga arrebata a CiU la alcaldía de Cabrils a El Mundo (castellà)
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cabrils |
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Elements d'interès històric i artístic a http://poblesdecatalunya.cat
|
|||||||
