Cabrils

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca


(En detall)	(En detall)

Localització

Municipi del Maresme

Ajuntament

Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Maresme

Gentilici Cabrilenc, cabrilenca

Superfície 7,1 km²

Altitud 147 msnm

Població (2011^[1])
• Densitat 7.196 hab.
1.013,52 hab/km²

Coordenades UTM(ED50) 31T 447375 4597600(i) 41° 31′ 42″ N, 2° 22′ 9″ E / 41.52833, 2.36917

Organització
Entitats de població 1

Codi territorial 080305

Festa major 18 d'agost (S. Helena)

Patró/Patrons Santa Elena de Constantinoble

Cabrils és un municipi de la comarca del Maresme.

Se situa entre els municipis de Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt, Òrrius, Argentona i Cabrera de Mar, i a uns deu quilòmetres de Mataró, capital de la comarca.

	Òrrius	Argentona
Vilassar de Dalt		Cabrera de Mar
	Vilassar de Mar

Cabrils està envoltat pels turons d'en Cirers i de Montcabrer, entre abundants boscos de pins i alzines. Predomina la funció residencial amb una quantitat considerable d'urbanitzacions.

Taula de continguts

1 Economia
2 Clima
3 Vegetació
4 Història
5 Demografia
6 Festes
- 6.1 Gegants
7 Construccions singulars
8 Serveis i equipaments
- 8.1 Centres Educatius
- 8.2 Comunicacions
9 Entitats
10 Llista d'alcaldes des de 1979
11 Imatges
12 Referències
13 Enllaços externs

[modifica] Economia

Cabrils, comarca del Maresme

L'economia tradicional de Cabrils es basava en l'agricultura (tarongers i hortalisses). Actualment ja no hi ha taronges i els conreus hortícoles han anat també desapareixent, en benefici de les floricultura (clavells i roses especialment). Pel que fa a la indústria, la construcció és el sector econòmic més important. Des del anys vuitanta ençà el creixement de Cabrils ha estat notable fins esdevenir una important ciutat dormitori. L'edificació d'urbanitzacions de xalets d'estiueig ha canviat el paisatge del municipi tot augmentant la funció comercial y de serveis.

Els dimarts té lloc el mercat setmanal.

[modifica] Clima

Diagrama Ombrotèrmic de Cabrils

El clima de Cabrils és del tipus mediterrani, amb temperatures suaus a l'hivern i càlides a l'estiu, un règim de precipitacions irregular, amb un període de sequera als mesos de juliol i agost i un màxim de precipitació a la tardor, especialment als mesos de setembre i octubre.

La mitjana de precipitació anual pel període 1981-2004 va ser de 632 mm/any, mentre que la temperatura mitjana del mes més càlid (agost) va ser de 29 °C i la del mes més fred (gener), de -8.0 °C.

Les precipitacions de règim torrencial són freqüents a la tardor, havent assolit els en ocasions valors superiors a 150 mm en un sol dia (una quarta part de la precipitació mitjana anual).

[modifica] Vegetació

La vegetació de Cabrils és aparentment dominada per les pinedes de Pi pinyer (Pinus pinea), que s'estenen als vessants saulonencs de la Serra de Marina. No obstant això, no és estrany trobar-hi clapes de pinedes de Pi blanc (Pinus halepensis) i alguna pineda de Pinastre (Pinus pinaster). Totes aquestes pinedes són d'origen antròpic. De forma espontània i natural, l'alzinar apareix gairebé arreu, en els estrats inferiors d'aquestes pinedes. Es tracta d'un fenomen de substitució natural, atès que aquests alzinars són les comunitats pròpies del territori de Cabrils. En alguns sectors, creixents, aquests alzinars ja formen un bosc més o menys dens. En alguns sectors de pinedes degradades, o simplement de conreus recentment abandonats, les brolles silicícoles ocupen una petita part del territori. D'altra banda, la Riera de Cabrils seria el domini potencial de l'alocar, però la urbanització de la llera tan sols permet una presència fragmentada, escassa i ruderalitzada d'aquesta comunitat vegetal, substituïda generalment pel canyar. També hi ha cactus.

Masia de Can Vives

Masia de Can Amat

[modifica] Història

El lloc de Cabrils s'esmenta des del 1037, com a part de la jurisdicció del veí castell de Vilassar de Dalt fins al 1820, quan aconseguí ser municipi independent amb administració pròpia.

Eclesiàsticament depenia de Sant Genís de Vilassar fins al 1779, quan l'església de la Santa Creu assolí la categoria de parròquia.

La població havia estat estacionaria des del segle XIX i fins als anys seixanta, quan la funció d'estiueig i l'augment de la construcció de segones residències, fan créixer notablement la seva població.

El 16 de juny de 2007 per primera vegada a la història, el municipi va tenir com a alcaldessa a una dona.^[2]

[modifica] Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
-	-	26	-	-	808	782	781	789	801

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
756	777	826	715	884	913	1.504	2.782	3.073	3.512

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
3.756	4.112	4.693	5.282	6.003	6.536	6.834	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[modifica] Festes

Catifa de flors de l'escut de Cabrils a Corpus

Festa Major de la Santa Creu: 3 de maig i de Santa Helena: 18 d'agost
Els Tres Tombs, per Sant Antoni
Catifes de flors per Corpus
Mostra gastronòmica, comercial i d'artesans a l'agost

[modifica] Gegants

Els Gegants de Cabrils es diuen Esteve i Eulàlia, fan 3,5 metres d'alçada i van ser estrenats el maig del 2004. Els anteriors gegants es deien Cristòfol i Helena.

[modifica] Construccions singulars

Castell de Can Jaumar, edificat per en Jaume Bofarull, el 1923)

Torre de defensa de la Masia de Can Amat

Portal adovellat de la Masia de Can Amat

Torre de Can Vehils, amb una torre de defensa

Ermita de Sant Cristòfol, d'estil preromànic, a la vora del veïnat del Sant Crist, pròxim al terme de Vilassar de Mar, una part de la qual és anterior al segle VIII, amb nau rectangular, absis quadrat i portalada de mig punt [1].
Torre de Can Vehils del segle XVI, amb una important torre de defensa, considerada Bé Cultural d'Interès Nacional.
Ca l'Amat del segle XIV. Gòtic Popular, considerada Bé Cultural d'Interès Nacional [2].
Can Carbonell: segles XVI-XVIII a prop del qual es troben les restes d'una vila romana.
Can Vives, dels segles XVI, XVII [3].
Mas de Baix, edificat el 1648, actualment seu d'un hotel de luxe [4].
Castell de Can Jaumar, edificat per en Jaume Bofarull, el 1923) [5].

[modifica] Serveis i equipaments

Biblioteca Pública de Cabrils [6]
Museu de Ca l'Arrà Municipal. Museu rural. Masia del segle VIII. Obert des del 18 d'agost de 1984.
Museu-Arxiu de Cabrils. Ubicat a Ca la Lluisa.
Arboretum de Catalunya Mostra tots els arbres autòctons de Catalunya
Centre cívic La Fàbrica
Camp municipal de futbol
Piscines municipals
Casal d'avis
Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)[7]

[modifica] Centres Educatius

Escola Bressol Germana Rosa Aymerich (Primer cicle)[8]
CEIP l'Olivera [9]
CEIP Mas Maria [10]
IES Cabrils

[modifica] Comunicacions

Cabrils està comunicat per la carretera BV-5022^[3] amb Vilassar de Mar, i amb Vilassar de Dalt.

L'estació de ferrocarril més propera és la de Vilassar de Mar, a la línia R1 de Rodalies Barcelona (xarxa ferroviària integrada), (Hospitalet de Llobregat-Maçanet/Massanes) que es troba a 4 quilòmetres.^[4]

Per arribar a l'estació de ferrocarril de Vilassar de Mar, hi ha un servei d'autobusos (C-12) que fa el trajecte Vilassar de Mar - Cabrils cada 30 minuts els dies feiners.^[5]

L'autopista C-32, Corredor del Mediterrani, voreja el municipi, tot i que no hi té cap enllaç. Les sortides més properes són la 92 (a 3,5 quilòmetres) ^[6] i la 95 (a 4,5 quilòmetres).^[7]

[modifica] Entitats

Associació de Voluntaris Bona Terra
Dones d'avui.cat
Amics de Cabrils
Societat La Concòrdia. Fundada el maig de 1891

[modifica] Llista d'alcaldes des de 1979

Alcaldes	mandat
Joaquim Colomer Godàs^[8]^[9](PSC)	2008-
Lina Morales Serra^[10] (CiU)	2007- 2008
Manel Pérez García (CiU)^[11]	2005- 2007
Joaquim Colomer Godàs^[12](PSC)	2001- 2005
Josep Grau i Casanovas^[13]^[14]^[15](CiU)	1995- 2001
Pau Suari i Tolrà (CiU)	1987- 1995
Pau Suari i Tolrà (CiU)	1987- 1991
Pau Suari i Tolrà (A.E. Entesa de Cabrils)	1983- 1987
Pau Suari i Tolrà (A.E. Unió Electoral de Cabrils)	1979- 1983