Pi blanc

Pinyes

Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació

Risc mínim

Classificació científica

Regne:	Plantae
Divisió:	Pinophyta
Classe:	Pinopsida
Ordre:	Pinales
Família:	Pinaceae
Gènere:	Pinus
Subgènere:	Pinus
Espècie:	P. halepensis

Nom binomial

Pinus halepensis
Miller

Àrea de distribució

El pi blanc (Pinus halepensis), dit pi bord a Eivissa i Formentera, és un arbre del gènere Pinus originari de la regió mediterrània tant del nord com del sud. El nom científic de l'espècie prové de la ciutat síria d'Alep.

Descripció [modifica]

Arbre de fins a 20 metres d'alçada, les branques i l'escorça són grisenques (d'aquí li vé el nom de pi blanc). Fulles de 0'7 a 1mm d'amplada i de 3'5 a 7 cm de longitud d'un verd groguenc. Floreix l'abril o el maig. Nombroses pinyes, de 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb esquames amb escudets poc prominents.

És un arbre bastant xeròfil i heliòfil.

Als Països Catalans es troba des del nivell del mar fins un màxim de 1200 metres d'altitud al País Valencià, 1100 a les Balears i 1000 metres a Catalunya. És l'arbre dominant a grans extensions del país de l' alzinar, on s'ha estès colonitzant els conreus abandonats, ja que es tracta d'una espècie oportunista. També els incendis afavoreixen la seva propagació, ja que d'una banda el foc fa esclatar les pinyes i n'escampa les llavors i d'una altra les altes temperatures afavoreixen l'obertura de les pinyes: és una espècie piròfita. En general ocupa les posicions de solana excepte de l'Alacantí i el Baix Segura cap al sud, on l'augment de l'aridesa fa que es refugiï en l'obaga i llocs frescals.

Usos [modifica]

Conservació del sòl contra l'erosió. La fusta es fa servir per a producció de cel·lulosa o caixes de fusta, com el tronc no acostuma a ser gaire recte no es poden fer servir per altres utilitats.

Port d'un individu madur aïllat.
Flors masculines
Fullatge mostrant els brots en creixement, algunes flors masculines i una pinya.
Pinyes tancades i obertes.
Llavors fora de les pinyes.