Pi blanc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pi blanc
Pinyes
Pinyes

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Pinophyta
Classe: Pinopsida
Ordre: Pinales
Família: Pinaceae
Gènere: Pinus
Subgènere: Pinus
Espècie: P. halepensis
Nom binomial
Pinus halepensis
Miller
Àrea de distribució
Àrea de distribució

El pi blanc (Pinus halepensis) o pina, anomenat pi bord a Eivissa i Formentera, i sovint pi carrasco al País Valencià és un arbre del gènere Pinus originari de la regió mediterrània, tant del nord com del sud. El nom científic de l'espècie prové del nom la ciutat siriana d'Alep.

Descripció[modifica | modifica el codi]

És un arbre de fins a 20 metres d'alçada, amb les branques i l'escorça són grisenques (d'aquí li vé el nom de pi blanc). Les fulles tenen de 0'7 a 1 mm d'amplada i de 3'5 a 7 cm de longitud i són d'un verd groguenc. Floreix a l'abril o al maig i fa moltes pinyes, de 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb esquames amb escudets poc prominents. És un arbre bastant xeròfil i heliòfil.

Als Països Catalans es troba des del nivell del mar fins a un màxim de 1.200 metres d'altitud, al País Valencià, 1.100, a les Balears, i 1.000 a Catalunya. És l'arbre dominant en grans extensions del país de l'alzinar, on s'ha estès colonitzant els conreus abandonats, ja que es tracta d'una espècie oportunista. També els incendis n'afavoreixen la propagació, ja que d'una banda el foc fa esclatar les pinyes i n'escampa les llavors i d'una altra les altes temperatures afavoreixen l'obertura de les pinyes: és una espècie piròfita. En general ocupa la banda de solana, excepte al sud de l'Alacantí i del Baix Segura, on l'augment de l'aridesa fa que es refugiï en les obagues i llocs frescals.

Usos[modifica | modifica el codi]

Les grans repoblacions forestals ajuden a la conservació del sòl enfront de l'erosió. La fusta es fa servir només per a la producció de cel·lulosa o per a fer caixes de fusta, perquè la soca no acostuma a ser gaire recta i no es pot fer servir per a altres utilitats.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]