Conca del Mediterrani
La Conca del Mediterrani són les terres que envolten el mar Mediterrani. En biogeografia, la Conca del mediterrani es refereix a les terres al voltant del Mediterrani que tenen Clima Mediterrani, amb hiverns suaus i plujosos i estius calents i secs, que donen lloc a la vegetació de boscos, deveses i arbusts mediterranis. Com a regla simplificadoera la conca del mediterrani és la regió del Vell Món on s'hi conrea l'olivera.
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
La conca del Mediterani abasta porcions de tres continents, Europa, Àsia, i Àfrica.
A Europa, que està al nord hi ha tres grans penínsules: la Ibèrica, la Italiana i la Balcànica. Un sistema muntanyós que inclou els Pirineus els Alps els Alps dinàrics,les muntanyes dels Balcans i les muntanyes Rhodope.
La conca del Mediterrani s'estèn a l'oest d'Àsia en la part oest i sud d'Anatòlia, excloent els climes temperats del centre de la península. També inclou la banda est del Mediterrani fent frontera amb els deserts de Síria i del Nègev.
A l'Africa inclou el Magrib separada del Sàhara per la serralada de l'Atles. També l'arxipèlag de les Canàries. La Cirenaica, a l'est del Magrib, és l'única regió amb clima mediterrani de la resta del nord d'Àfrica
Ecoregions [modifica]
- Boscos escleròfils i mixtos de l'Egeu i oest de Turquia (Grècia, Macedònia, Turquia)
- Boscos de coníferes i caducifolis d'Anatòlia (Turquia)
- Boscos de les Illes Canàries (Espanya)
- Boscos de fulla ampla de Còrsega (França)
- Boscos de Creta (Grècia)
- Boscos de Xipre (Xipre)
- Boscos de coníferes i escleròfils de l'Est del Mediterrani (Líban, Israel, Cisjordània, Franja de Gaza, Jordània, Síria, Turquia)
- Boscos de coníferes ibèriques (Portugal, Espanya)
- Boscos escleròfils i semicaducifolis ibèrics (Portugal, Espanya)
- Boscos caducifolis d'Il·líria (Albània, Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Grècia, Itàlia, Eslovènia)
- Boscos d'Itàlia escleròfils i semicaducifolis (França, Itàlia)
- Boscos d'Acàcia-Argania (Marroc, Illes Canàries (Espanya))
- Estepes i arbredes seques mediterrànies (Algèria, Egipte, Líbia, Marroc, Tunísia)
- Boscos i arbredes mediterrànies (Algèria, Marroc, Tunísia)
- Boscos del nord-est d'Espanya i sud de França mediterranis (França, Espanya)
- Boscos montans del nord-oest d'Ibèria (Portugal, Espanya)
- Boscos del Pindus (Albània, Grècia, Macedònia)
- Boscos mixtos del sud dels Apenins (Itàlia)
- Deveses i arbusts del sud-est d'Ibèria (Espanya)
- Boscos montans de coníferes del sud d'Anatòlia (Líban, Israel, Jordània, Síria, Turquia)
- Boscos mixtos i escleròfils mediterranis del sud-oest d'Ibèria (França, Itàlia, Marroc, Portugal, Espanya)
- Boscos mixtos i escleròfils Tirrènics-Adriàtics (França, Itàlia)
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- Attenborough, David 1987. The First Eden: the Mediterranean World and Man. Little Brown and Company, Boston.
- Dallman, Peter F. 1998. Plant Life in the World's Mediterranean Climates. California Native Plant Society, University of California Press, Berkeley, California.
- Suc J-P. 1984. "Origin and evolution of the Mediterranean vegetation and climate in Europe". Nature 307: 429-428.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conca del Mediterrani |
- Mediterranean Basin biodiversity hotspot (Conservation International)
- Wiki-Recipe.org Mediterranean recipes
Coord.: 35° N, 18° E / 35,18
