Baix Segura

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Baix Segura
Vega Baja del Segura
Localització

Mapa del Baix Segura

Comarca del País Valencià
Estat
• Autonomia
• Província
Espanya
Comunitat Valenciana
Província d'Alacant
Capital Oriola
Llengua pròpia Castellà i
Valencià (Guardamar del Segura)
Superfície 957,30 km²
Població 
  • Densitat
325.278 hab.
339,79 hab/km²
Coordenades 38° 5′ 2.85″ N, 0° 56′ 41.75″ O / 38.0841250°N,0.9449306°O / 38.0841250; -0.9449306Coord.: 38° 5′ 2.85″ N, 0° 56′ 41.75″ O / 38.0841250°N,0.9449306°O / 38.0841250; -0.9449306
Organització
Municipis

27
Municipi més populós Torrevella (84.348 hab.)
Municipi més dens Rafal (2.356,25 hab./km²)
Municipi més extens Oriola (365,40 km²)

El Baix Segura (en castellà i oficialment Vega Baja del Segura) és una comarca del sud del País Valencià amb capital a Oriola (en castellà i oficialment Orihuela).

És una comarca de llengua castellana excepte al municipi de Guardamar del Segura, al sud del riu, i la pedania oriolana de Barba-roja, que conserven el valencià entre la gent d'avançada edat. De tota manera, igual que a Múrcia, hi existeixen nombrosos préstecs del català. Això es deu al fet que esta comarca era, al segle XV, completament valencianoparlant, però ciutats com Oriola es van castellanitzar pels repoblaments des del segle XVII endavant.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Limita al nord amb el Vinalopó Mitjà i el Baix Vinalopó, a l'est amb la Mar Mediterrània i a l'oest i al sud amb la Regió de Múrcia, en la comarca del Camp de Cartagena.

És la comarca alacantina amb un creixement demogràfic més alt als últims anys, sobretot per la ciutat de Torrevella que ha sobrepassat els 84.000 habitants, i Oriola mateixa que arriba als 75.000. La població de la comarca és de 325.278 habitants.

Municipis[modifica | modifica el codi]

Baix Segura (2005)
Municipi     Població     Extensió     Densitat
Albatera 10.449 66,50 157,13
Algorfa 2.297 18,40 124,84
Almoradí 16.549 42,70 387,52
Benejússer 5.249 9,30 564,41
Benferri 1.385 12,40 111,69
Benijòfar 3.380 4,40 768,18
Bigastre 5.962 4,10 1.454,15
Callosa de Segura 16.866 24,80 680,08
Catral 6.642 20,00 332,10
Coix 6.477 16,80 385,54
Daia Nova 1.562 7,10 220,00
Daia Vella 336 3,10 108,39
Dolores 7.095 18,70 379,41
Formentera del Segura 2.898 4,30 673,95
Granja de Rocamora 2.099 7,20 291,53
Guardamar del Segura 13.122 35,60 368,60
Los Montesinos 3.319 15,10 219,80
Oriola 75.009 365,40 205,28
Pilar de la Foradada 18.051 77,90 231,72
Rafal 3.770 1,60 2.356,25
Redovà 6.645 9,40 706,91
Rojals 13.807 27,60 500,25
Sant Fulgenci 8.197 19,70 416,09
Sant Isidre 1.568 11,70 204,18
Sant Miquel de Salines 6.620 54,90 120,58
Torrevella 84.348 71,40 1.181,34
Xacarella 1.776 12,20 145,57
Total 325.278 957,30 339,79

Situació social al Baix Segura[modifica | modifica el codi]

Va entrar al País Valencià el 1304 juntament amb comarques com l'Alacantí, el Baix Vinalopó i el Vinalopó Mitjà i la seua capital, Oriola, era capital de governació i segona ciutat en importància darrere de València (vegeu Sentència Arbitral de Torrelles). Des del 1304 tan sols va pertànyer a Múrcia un any, el 1822, amb una divisió provincial que no va tenir repercussions en les que després es van fer (1833 i 1851), fet pel qual històricament és una comarca valenciana. A més, enquestes fetes a les dècades dels 80 i els 90 mostren l'acceptació que tenen les institucions autonòmiques i provincials a la comarca i reflecteixen un sentiment valencià, als últims anys reforçat amb la contaminació del riu Segura que procedeix de Múrcia i que tant perjudica aquesta comarca.

Encara que l'ensenyament del valencià és optatiu a tota la comarca, exceptuant Guardamar del Segura, hi ha municipis on voluntàriament s'estudia durant la primària i l'ESO, com és el cas d'Algorfa. En línies generals el coneixement d'aquesta llengua no ha augmentat molt a la comarca des de 1983, com ho reflectixen els estudis sociolingüístics fets per la Generalitat Valenciana.

Comarca històrica[modifica | modifica el codi]

El Baix Segura és una comarca històrica que ja apareixia com a Horta d'Oriola al mapa de comarques d'Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de València" publicat l'any 1934. L'única diferència és que ençà no s'hi incloïa el municipi de Guardamar del Segura, que aleshores pertanyia a l'antiga comarca de l'Horta d'Alacant, motiu pel qual alguns consideren que aquest municipi hauria de pertànyer al Baix Vinalopó.

Cal afegir que el topònim Horta d'Oriola conserva certa vitalitat als pobles valencianoparlants, sobretot entre la gent major, ja que esta és la denominació històrica que ha rebut la comarca oriolana fins a mitjans del segle XX quan van aparéixer les primeres propostes comarcals que canviaven aquest topònim pel de Vega Baixa del Segura o Baix Segura.

Llengua[modifica | modifica el codi]

El valencià era la llengua que es parlava a tot el Baix Segura des de la conquesta per iniciativa de Jaume el Just a finals del segle XIII. Posteriorment, al segle XVIII-XIX, es va consumar la substitució lingüística del valencià pel castellà, concretament pel panotxo que és el dialecte del castellà parlat a Múrcia.

Els historiadors han explicat la desaparició del català mitjançant dos factors: En primer lloc, el despoblament de la comarca provocada per l'expulsió dels moriscos el 1609 i les epidèmies de pesta al llarg del segle XVII, ambdues circumstàncies provocaren un despoblament gairebé total de la comarca i les posteriors repoblacions van ser fetes principalment de murcians que portaren la seua llengua. En segon lloc, el factor que acabà consumant la substitució lingüística fou el Decret de Nova Planta promulgat al Regne de València el 1707, que relegava la llengua pròpia a l'al·legalitat.

Davant aquesta conjuntura hostil l'únic llogaret que ha mantingut viu el valencià fins als nostres dies ha sigut la pedania oriolana de Barba-roja, llevat de Guardamar del Segura, que moltes vegades no és considerat del Baix Segura precisament seguint el criteri lingüístic.

El valencià actualment només hi queda a la toponímia del Baix Segura (cabo Roig, cabo cervera, Molins "pedania d'Oriola", etc.), a l'antroponímia (molts cognoms típics són d'origen català: Torregrosa, Martí) i en alguns elements lèxics del parlar: al recer "a recer", bajoca (pronunciat amb fricativa uvular sorda "bajoca", blea "bleda", calbote o calbotaso "calbot", camal "camal", chicon "xicon", embolicar "embolicar", estar amagaíco "estar al llit ben tapat", esclatar "esclatar", llampo "llamp", ràpid", milocha "milotxa", pésoles "pésols", etc.

Hi ha una dita valenciana molt popular que solen dir a Guardamar del Segura (localitat valencianoparlant, tot i que compta amb una pedania castellanoparlant: el Camp de Guardamar) de les xiques de Torrevella que diu així:

« Les xiques de Torrevella al cresol diuen candil, a la finestra, ventana, i al julivert, perejil. »

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baix Segura Modifica l'enllaç a Wikidata