Xacarella
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi del Baix Segura | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província d'Alacant Baix Segura Manc. de municipis Baix Segura Oriola |
||
| Gentilici | Xacarellenc, xacarellenca | ||
| Predom. ling. | Castellà | ||
| Pressupost | 2428378.54 | ||
| Superfície | 12,20 km² | ||
| Altitud | 23 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
2.076 hab. 170,16 hab/km² |
||
| Coordenades | 38° 03′ 38″ N, 0° 52′ 00″ O / 38.06056,-0.86667Coord.: 38° 03′ 38″ N, 0° 52′ 00″ O / 38.06056,-0.86667 | ||
| Organització Nuclis |
1 |
||
Xacarella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Segura. S'hi parla castellà i, en 2003, hi havia 1.638 habitants governats pel PP que obtingué aqueix any 6 dels 9 regidors municipals; els altres 3 són del PSPV.
El desenvolupament del regadiu i la reparcel·lació del segle passat han donat prosperitat i creixement demogràfic al municipi. El terme és molt menut (6,8 km2) i, dedicat a l'agricultura, no presenta gaires paratges dignes d'esment, llevat dels jardins del Palau de Las Eras, que presenten un important nombre d'espècies vegetals.
Taula de continguts |
Història [modifica]
Consta que en el segle IV aC hi havia un assentament iber, una mena de santuari que era receptor de pelegrinatge i que es deia Sakariskera ("lloc on s'atura el riu de sorra"), aquell primitiu evoluciona a Xacariella, Hacarilla o Xacara, que és com apareix en el Llibre de Repartiment d'Oriola; el senyoriu ha estat unit a la família Togores des que en la conquesta els cavallers d'aquest llinatge que acompanyaren Jaume I foren distingits amb prebendes; al segle XV, un d'ells, mossén Bartolomé Togores i Brizuela maridà amb La filla de Jaume Ibáñez de Ruidoms, senyor de Xacarella i el senyoriu passà als Togores, que el mantingueren fins 1811 en què, a la mort sense descendència d'Ignasi Joaquim Togores i Escorcia, va heretar-lo el seu nebot Francesc de Paula Manel Sandoval i Togores, el qual va obtenir la separació municipal de Bigastre; en el segle XVII Xacarella obtingué la segregació d'Oriola, a la qual jurisdicció pertanyia; en 1734 obté la separació eclesiàstica d'Oriola i en 1917 la independència administrativa local, en separar-se de la de Bigastre; en 1915 adquireix el lloc Francesc de Cubas i Erice, marquès de Fontalba el qual, en 1920, es va construir al lloc conegut com Las Eras un palau amb magnífics jardins; el marquès va mantenir les possessions en règim gairebé medieval, per la seua família fins a 1947 en què Felip de Cubas i Urquijo, marquès de Fontalba, va reparcel·lar-lo i va vendre'l als habitants del poble.
Cultura i patrimoni [modifica]
Quant al patrimoni torna a ser el palau el referent més evident tot i que no es pot visitar per ser de propietat privada. També hi ha:
- Caserna de la Guàrdia Civil. Tampoc és visitable per estar en servei. Va ser costejada Pel Marquès i es troba adossada als jardins.
- Església de nostra senyora de Betlem. Neogòtica i també costejada pel Marquès que àdhuc ordenà construir-hi una petita llotja per al seu exclusiu ús al costat de l'altar.
De menjars, els propis del terreny són l'arròs amb conill i el guisat de titot amb pilotes. També hi ha bons dolços
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs [modifica]
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- El portal de la Vega Baja.
|
|||||
