Rojals

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a la població de la Conca de Barberà vegeu Rojals (Montblanc).
Rojals
Rojales
Bandera de Rojals Escut de Rojals
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Rojals respecte del País Valencià Localització de Rojals respecte del Baix Segura


Municipi del Baix Segura
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Baix Segura
Torrevella
Gentilici Rojaler, rojalera
Predom. ling. Castellà
Pressupost 9346213
Superfície 27,56 km²
Altitud 8 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
21.686 hab.
786,87 hab/km²
Coordenades 38° 05′ 19″ N, 0° 43′ 25″ O / 38.08861°N,0.72361°O / 38.08861; -0.72361Coord.: 38° 05′ 19″ N, 0° 43′ 25″ O / 38.08861°N,0.72361°O / 38.08861; -0.72361
Organització
Nuclis
• Alcalde/ssa:

1
Antonio Pérez García
Codi territorial 03113
Web

Rojals (oficialment i en castellà Rojales) és un municipi del Baix Segura a la vora del riu Segura que travessa el nucli tradicional al llarg de dos kilòmetres. Compta amb 10.681 habitants, que habiten majoritàriament a Ciutat Quesada i també al nucli de Las Heredades

De tradicional economia basada en l'agricultura i en l'artesania del cànem, el lli i l'espart ha vist aquesta reforçada amb el turisme en les darreres dècades. Els monuments més importants són l'església, la nòria i el pont de pedra sobre el riu Segura. Aquest pont consta de tres ulls i va ser construït baix el regnat de Carles III, finalitzat el 23 d'octubre de 1790. També destaquen les coves al marge esquerre del riu, habitades per pintors i bohemis.

Història[modifica | modifica el codi]

Ja del neolític podem trobar testimonis de poblament; del Bronze trobem vestigis en el Cabeçó de les Particions i en el de Soler, el qual fortificaren els musulmans i hi fundaren l'alqueria d'Al-Mudawwar (Almodòvar); des de la seua fundació fins al 1602 va pertànyer a Oriola i des d'aquesta data fins al 29 de maig de 1773 en què compra la seua independència al rei a Guardamar del Segura; el 21 de març va perdre gran part del patrimoni i 30 veïns en el terratrèmol que va assolar les terres del Baix Segura; en febrer de 1833 fou escenari d'un avalot a favor de l'Arxiduc Carles; durant la guerra civil es va formar una col·lectivitat agrícola de la CNT que el 1938 fou amenaçada per l'ajuntament en pretendre aquest la devolució de les terres confiscades per la col·lectivitat a llurs antics propietaris; des del darrer terç del passat segle la tendència poblacional ha estat contínuament alcista.

El municipi va pertànyer a Guardamar del Segura fins al 29 de maig de 1773. Ha viscut les riuades del Segura en especial les de 1879 (6'54 metres), 1946, 1948, 1973 (5,60 metres), 1982, 1987 i 1989. També el terratrèmol del 21 de març 1829, de 6'2 graus a l'escala de Richter que va causar 30 morts a Rojals a més de 34 ferits, 319 cases destruïdes i 81 danyades.

La població, de parla castellana, en 2004, arriba a les 11.657 persones, la majoria dels quals resideixen a Ciutat Quesada, amb 6.312, que ha superat al centre històric que compta amb 4.052. Un altre nucli de població és "Las Heredades" amb 193. L'ajuntament està compost per 7 regidors del PSPV i 6 del PP segons els resultats de les votades de 2003. El gentilici és rojaler.

Patrimoni[modifica | modifica el codi]

El patrimoni rojaler, com veurem tot seguit, s'articula al voltant de la hidrologia:

  • Pont de Carles III. Pont de pedra, acabat el 23 d'octubre de 1790, que uneix els nuclis modern i antic del poble.
  • L'Atzud. Bastit en el segle XVI, actualment conserva la seua funció.
  • La Sénia. Del Segle XIX i també en funcionament a hores d'ara.
  • Aljubs de Gasparito. Donaven aigua als pobles de la contrada. Actualment un continua sent dipòsit d'agua i l'altre s'ha convertit en Museu Etnològic i sala d'exposicions.
  • Ecomuseu d'Hàbitat Soterrani. Antic barri de les Coves rehabilitat per allotjar activitats artesanals en el Soc Artesanal creat a l'efecte.
  • Museu Arqueològic.
  • Museu de l'Horta.
  • Museu de la Setmana Santa.
  • Jaciments fóssils del Cabezo Soler.
  • La llegenda de "La Encantá". No és un patrimoni fisic però, no obstant a això es tracta d'un relat

popular molt interessant.

  • Relat de l'aparició de la Verge del Rosari al poble.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

La cuina, apegada al terreny, està farcida de plats confeccionats amb els productes de l'horta i els animals de granja: arròs amb conill i caragols, truita de creïlla, carabasseta, carxofa i faves tendres; putxero amb pilota, etc. De dolç: flam de taronja, toñas de repulgo, coca de Sant Pere, dolç de raïm, bunyolers rojalers, migues amb xocolata i més encara.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rojals