Diputació d'Alacant
|
|||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | diputació provincial | ||||
| Forma jurídica | corporació de dret públic | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1822 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Carlos Arturo Mazón Guixot (2019–2023) | ||||
| Lloc web | diputacionalicante.es | ||||
Localització geogràfica  | |||||
 Escut de la Diputació d'Alacant | |
|---|---|
 Escut oficial de la Diputació. | |
| Detalls | |
| Tipus | Escut d'armes |
| Adoptat per | província d'Alacant |
| Establert/ rehabilitat | 1998 |
| Esmalts | Or, gules, atzur, argent, natural i sable |
| Càrregues | |
| Senyal Reial, castell, mont i aigua | |
| Altres detalls | |
| Estat | Espanya |
La Diputació d'Alacant és una institució de l'estat espanyol que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província d'Alacant al País Valencià.[1]
La composició del seu ple es realitza a través d'una elecció indirecta, a partir dels resultats en les eleccions municipals de la província. Actualment, Antonio Pérez Pérez és el president de la diputació d'Alacant, alcalde de la ciutat de Benidorm i president provincial del Partit Popular.
La seu central de la diputació es troba al Palau Provincial d'Alacant edifici projectat el 1928 com a seu de la institució per l'arquitecte Juan Vidal i Ramos i inaugurat el 1932. Es tracta d'un edifici d'estil neoclàssic i ornamentació barroca, catalogat com a obra cimera del "casticisme". Es troba a l'avinguda de l'Estació d'Alacant.
Escut[modifica]
L'escut oficial de la Diputació d'Alacant té el següent blasonament:
| « | Escut quadrilong acabat en punta. Truncat. Al primer quarter, d'or, quatre pals de gules, que representa les armes de la Corona d'Aragó i per tant, de l'antic Regne de València. El segon quarter, de gules amb un castell d'or maçonat de sable, amb tres torres i amb dues finestres i una porta de gules, per la fortalesa d'Alacant. El castell es troba sobre d'una penya del seu color, la qual sobresurt d'un mar d'ones d'atzur i d'argent. Al timbre, corona reial oberta, que és l'utilitzada en temps antics als escuts dels regnes pertanyents a la Corona d'Aragó.[2] | » |
Aquest escut va ser aprovat per Resolució del 16 d'octubre de 1998, del conseller de Presidència, publicada en el DOGV núm. 3.396, del 18 de desembre de 1998.[3]
El castell damunt les penyes i el mar d'ones són les armes de la ciutat d'Alacant, capital de la província.
Presidents[modifica]
- José María Palarea (1856-1858)
- Juan Bautista de Bassecourt y Baciero (1858)
- José María Palarea (1858-1859)
- Celestí Mas i Abat (1859-1861)
- Francisco Sepúlveda Ramos (1861-1862)
- Félix Fanlo y Olivar (1862-1863)
- Francisco Fernández Golfín (1863)
- Vicente Bernabeu y Marco (1864-1866)
- Carlos Morand Bordehore (1866)
- Ciro Pérez Payá (1866)
- Juan Bautista de Bassecourt y Baciero (1867)
- Francisco Pérez Marcos (1867)
- Juan Bautista de Bassecourt y Baciero (1867-1868)
- Luciano Marín Buendía (1868)
- Anselmo Bergez Dufoo (1868-1869)
- Juan Bellod Herrero (1869)
- Ciro Pérez Payá (1869-1875)
- Juan Pascual de Bonanza y Roca de Togores (1875)
- Antonio Campos Doménech (1875-1882)
- Rafael Terol Maluenda (1883-1884)
- José Maestre Vera (1884-1888)
- Francisco Ballesteros Villanueva (1888-1889)
- Alberto Ganga y Bru (1889-1891)
- Alejandro Sendra Burgos (1891-1894)
- Alberto Ganga y Bru (1894-1896)
- Alejandro Sendra Burgos (1896-1897)
- Rafael Beltrán Ausó (1897-1898)
- José María Sarget y Lillo (1898-1899)
- José Antonio de Cervera Cardona (1899-1901)
- José Atienza y Egido (1901-1903)
- José Antonio de Cervera Cardona (1903-1905)
- José María Andreu Bellido (1905-1906)
- José Atienza y Egido (1906-1907)
- José Antonio de Cervera Cardona (1907-1910)
- José Atienza y Egido (1910-1911)
- Carlos Pérez Barceló (1911)
- Higinio Formigós Latorre (1911-1913)
- Luis Martínez Domínguez (1913-1914)
- Manuel Orts Cano (1914-1916)
- José García Vidal (1916)
- Manuel Gómez Valdivia (1916-1918)
- Celestino Pons Albí (1918-1919)
- Alfredo Pastor Mengual (1919)
- Manuel Gómez Valdivia (1919-1920)
- Camilo Pérez Pastor (1920-1921)
- Pedro Juan Beneyto Rostoll (1921-1923)
- Jaime Llorca Lloret (1923-1924)
- Juan Grau Villalta (1924)
- Pascual Mas i Mas (1924-29)
- Elier Manero Pineda (1930)
- Manuel Pérez Mirete (1930-1931)
- Franklin Albricias Goetz (1931-34)
- Agustín Mora Valero (1934)
- José Pérez Molina (1934-1936)
- Alfonso de Rojas y Pascual de Bonanza (1936)
- Alvaro Botella i Pérez (1936)
- Luis Arráez Martínez (1936)
- Ramon Llopis Agulló (1936-1937)
- Francisco Valdés Casas (1937)
- Jesús Monzón Repáraz (1937-1938)
- Ramon Llopis Agulló (1938-39)
- José Martínez Alejos (1939-1949)
- Artemio Payá Rico (1949-55)
- Lamberto García Atance (1955-1960)
- Alberto Lagarde Aramburu (1960-1964)
- Alejo Bonmatí Gonzálvez (1964-1966)
- Pedro Zaragoza Orts (1966-1970)
- Manuel Monzón Meseguer (1970-1975)
- Jorge Silvestre Andrés (1975-1978)
- José Cerdán Navarro (1978-1979)
- Luís Bernardo Díaz Alperi (1979-1983)
- Antoni Fernández Valenzuela (1983-1991)
- Antonio Mira-Perceval Pastor (1991-1995)
- Julio de España Moya (1995-2003)
- José Joaquín Ripoll Serrano (2003-2011)
- Luísa Pastor Lillo (2011-2015)
- César Sánchez Pérez (2015-2019)
- Carlos Mazón Guixot (2019-2023)
- Antonio Pérez Pérez (2023- )
Organismes[modifica]
Organismes que depenen totalment o parcialment de la Diputació:
- Alacant Natura
- Caixa de Crèdit Provincial per Cooperació
- Consorci per al Proveïment i Sanejament d'Aigües de la Marina Alta
- Consorci per al Proveïment i Sanejament d'Aigües de la Marina Baixa
- Consorci per a la Gestió dels Residus Sòlids Urbans del Baix Vinalopó
- Costa Blanca
- Empresa Provincial de l'Aigua Proaguas Costablanca
- Geonet
- Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert
- Institut de la Família Doctor Pedro Herrero
- Museu Arqueològic Provincial d'Alacant (MARQ)
- Museu de Belles Arts Gravina (MUBAG)
- Suma Gestió Tributària
Composició política[modifica]
Els resultats de les eleccions municipals del 2023 configuren la composició del Ple fins al 2027, amb 31 representants distribuïts de la següent manera:
| Partit Polític | Nº Escons | Lider | |||||
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) | 16 | Antonio Pérez Pérez | Govern | ||||
| Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) | 13 | Vicente Arques Cortés | Oposició | ||||
| Vox | 1 | Gema Alemán Pérez | Oposició | ||||
| Coalició Compromís (Compromís) | 1 | Ximo Perles Pérez | Oposició | ||||
Referències[modifica]
- ↑ Corts Generals del Regne d'Espanya. Constitució Espanyola (pdf). Agència Estatal Butlletí Oficial de l'Estat, 2014. NIPO: 007-14-088-9 [Consulta: 15 març 2016]. «El govern i l'administració autònoma de les províncies seran encomanats a Diputacions o altres Corporacions de caràcter representatiu (art. 141.2)»
- ↑ Generalitat Valenciana. Escuts i banderes dels municipis de la Comunitat Valenciana (pdf), 2003, p. 116 [Consulta: 12 setembre 2015].
- ↑ «Resolució de 16 d'octubre de 1998, del conseller de Presidència, per la qual s'aprova l'escut de la Diputació Provincial d'Alacant» (pdf). Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, 3.396, 18-12-1998, pàg. 20.150 [Consulta: 15 març 2016].