Costera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la comarca valenciana. Vegeu-ne altres significats a «La Costera (Mallorca)».
la Costera
Localització

Mapa de la Costera

Comarca del País Valencià
Pantà del Bosquet a Moixent
Pantà del Bosquet a Moixent
Estat
• Autonomia
• Província
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de València
Capital Xàtiva
Llengua pròpia Valencià
Superfície 528,10 km²
Població 
  • Densitat
71.610 hab.
135,6 hab/km²
Coordenades 38° 55′ 29.88″ N, 0° 40′ 17.75″ O / 38.9249667°N,0.6715972°O / 38.9249667; -0.6715972Coord.: 38° 55′ 29.88″ N, 0° 40′ 17.75″ O / 38.9249667°N,0.6715972°O / 38.9249667; -0.6715972
Organització
Municipis

19
Municipi més populós Xàtiva (29.400 hab.)
Municipi més dens l'Alcúdia de Crespins (948,65 hab./km²)
Municipi més extens Moixent (150,20 km²)

La Costera és una comarca central del País Valencià, amb capital a Xàtiva.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Limita al nord amb la Canal de Navarrés i la Ribera Alta, a l'est mínimament amb la Safor, al sud amb la Vall d'Albaida i a l'oest amb l'Alt Vinalopó.

La comarca està dividida geogràficament en tres subcomarques, la Vall de Montesa una gran vall que aplega les poblacions de Montesa, Vallada, Moixent i La Font de la Figuera; La Costera de Ranes una vall més estreta i en costera que aplega les poblacions de La Llosa de Ranes, Rotglà i Corberà, Llanera de Ranes, Torrella, Cerdà, Novetlè, Vallés, La Granja de La Costera, l'Alcúdia de Crespins i Canals; i l'Horta de Xàtiva una extensa horta amb el Puig al bell mig que aplega els pobles de Xàtiva, Barxeta, Llocnou d'En Fenollet i Genovés (situat, com Xàtiva entre falda de la muntanya i començament de la vall).

La comarca de La Costera, és una comarca estreta que s'estén d'Est a Oest entre la Serra Grossa i la Serra d'Ènguera. Aquesta, ha estat pas natural entre Castella i el País Valencià durant tota la història. Per això, la Costera no només és travessada pel riu Cànyoles, sinó també pel Camí de Castella o Camí Reial.

Demografia[modifica | modifica el codi]

La comarca compta amb un total de 19 municipis:

Costera (2013)
Municipi     Població     Extensió     Densitat
L'Alcúdia de Crespins 5.319 5,20 948,65
Barxeta 1.623 28,50 56,95
Canals 12.104 21,80 625,46
Cerdà 383 1,50 202,67
Estubeny 129 6,40 25,94
La Font de la Figuera 2.150 84,30 25,16
El Genovés 2.847 15,20 173,09
La Granja de la Costera 382 0,80 438,75
Llanera de Ranes 1.098 9,30 113,55
Llocnou d'En Fenollet 928 1,50 554,67
La Llosa de Ranes 3.721 7,10 522,822
Moixent 4.697 150,20 30,24
Montesa 1.333 48,10 29,40
Novetlè 879 1,50 476,67
Rotglà i Corberà 1.135 6,30 161,59
Torrella 152 1,10 150,00
Vallada 3.169 61,50 54,13
Vallés 161 1,20 76,67
Xàtiva 29.400 76,60 368,43
Total 71.610 528,10 134,18

Història[modifica | modifica el codi]

La comarca de la Costera és de creació moderna, l'any 1989, i hi comprèn part de les antigues comarques de la Vall de Montesa, la Costera de Ranes, i l'Horta de Xàtiva, a més del municipi d'Estubeny (antiga comarca de la Ribera Alta). Aquestes comarques antigues apareixen al mapa de comarques d'Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de València" publicat l'any 1934.

Evolució dels municipis de la comarca[modifica | modifica el codi]

Fins al segle XIX la comarca comptava amb 26 municipis que van reduir-se fins als actuals 19 a la segona meitat d'eixe segle per diferents causes, una d'elles la poca població de moltes de les localitats. El 1857 els municipis de Corberà i Rotglà es fusionaren per formar l'actual Rotglà i Corberà, mentre que les localitats de Sorió i la Torre d'en Lloris s'annexionaren a Xàtiva i Alboi passaria a dependre de El Genovés. Eixe mateix any es formaria per contra el municipi de la Granja de la Costera al separar-se'n de Vallés.

El 1877 desapareixerien com a municipis la Torre de Cerdà i Torrent de Fenollet que serien annexionats als municipis d'Aiacor i Llanera de Ranes respectivament. A finals de segle però, el 1887 encara la xicoteta localitat d'Annauir passaria a ser annexionada a Xàtiva mentre que Aiacor (amb la Torre de Cerdà annexionada una dècada abans) passaria a dependre definitivament de Canals, configurant-se així els 19 municipis que formen la comarca actualment.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]