Moixent

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Moixent
Moixent/Mogente
Bandera de Moixent Escut de Moixent
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Moixent respecte del País Valencià Localització de Moixent respecte a la Costera


Municipi a la Costera
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Costera
Manc. La Costera-Canal
Xàtiva
Gentilici Moixentí, Moixentina
Predom. ling. Valencià
Pressupost 5.574.000,00
Superfície 150,23 km²
Altitud 284 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
4.697 hab.
31,27 hab/km²
Coordenades 38° 52′ 30″ N, 0° 45′ 06″ O / 38.87500°N,0.75167°O / 38.87500; -0.75167Coord.: 38° 52′ 30″ N, 0° 45′ 06″ O / 38.87500°N,0.75167°O / 38.87500; -0.75167
Distàncies 74 km de València
29,7 km de Xàtiva
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
6 PP i 5 PSPV
Vicente Dubal Bon (PP) (2007)
Codi postal 46640
Codi territorial 46170
Festes majors Darrera setmana d'agost
Patró/Patrons Crist del Calvari
Web

Moixent (amb denominació bilingüe igualment oficial: Moixent/Mogente) és una població de la comarca de la Costera.

Limita amb La Font de la Figuera i Vallada (a la mateixa comarca), i amb Enguera (Canal de Navarrés), Fontanars dels Alforins i Ontinyent (a la comarca de la Vall d'Albaida).

Geografia[modifica | modifica el codi]

La localitat és a la vora del riu Cànyoles en el sector oriental de la comarca i als peus de la Serra Grossa. Des de València, per carretera, s'accedeix a esta localitat a través de l'A-7. També compta amb estació de ferrocarril de la línia de rodalies C-2 de València.

Història[modifica | modifica el codi]

El guerrer íber de Moixent

El poblat iber[modifica | modifica el codi]

En la partida de la Bastida de les Alcusses es troba el major jaciment ibèric del País Valencià: es tracta d'un poblat enmurallat on s'estima van viure unes 1000-1200 persones. Situat a 714 metres d'altura, va ser declarat Monument Històric-Artístic en 1931.

S'estima que el poblat va ser violentament destruït entorn del 330 aC, probablement a causa d'alguna acció bèl·lica.

El guerrer de Moixent[modifica | modifica el codi]

En el recinte del poblat es va trobar en 1931 una figureta ibèrica de bronze que representa un guerrer a cavall, datada en el segle V o IV abans de Crist, anomenada comunament com el "guerrer de Moixent". Peça de bronze de fosa, s'ha interpretat com una escultura funeraria que podria servir al difunt en la transició a l'altra vida, o bé com agraïment pels favors concedits, motius els dos de caràcter religiós.

La peça original pot visitar-se en el Museu de Prehistòria de València.

La vila cristiana[modifica | modifica el codi]

Les primeres dades de l'existència d'un nucli de població a Moixent es remunten a l'època musulmana.

Moixent va ser conquistada als àrabs per tropes castellanes comandades per l'infant Alfonso, futur Alfons X el Savi, el que va provocar nombroses tensions amb la Corona d'Aragó per incomplir el tractat de Cazorla. Finalment, pel tractat d'Almizra (1244), Moixent va passar a les mans de Jaume I d'Aragó.

La localitat va ser repoblada en 1303 per D. Gonzalo García, conseller del rei Jaume II.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007
Habitants 4.333 4.187 4.053 3.745 3.812 3.792 3.713 3.710 3.976 4.070 4.269 4.542 4.646

Economia[modifica | modifica el codi]

A principis del segle XIX produïa blat, ordi, dacsa, oli, garrofes i verdures, a més tenia una fàbrica de vi, sis molins fariners i tradicional indústria cistellera; a hores d'ara la indústria del moble, l'agricultura i el sector serveis són la base de la seua economia. Hi ha un celler, on s'elaboren vins ecològics, que es pot visitar, observar el procés d'elaboració dels mateixos i, fins i tot, tastar-los i adquirir-los, i bodegues on s'elaboren vins de gran qualitat, que a poc a poc van adquirint renom i una important quota de mercat.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Pascual Palmer Carreres PSPV
1983 - 1987 Pascual Palmer Carreres PSPV
1987 - 1991 Vicent Francés Torres PSPV
1991 - 1995 Vicent Francés Torres PSPV
1995 - 1999 Vicente Juan Rodríguez Benito PP
1999 - 2003 Vicente Juan Rodríguez Benito PP
2003 - 2007 Vicente Dubal Bon PP
2007 - 2011 Vicente Dubal Bon PP
Des del 2011 Vicente Dubal Bon PP

Monuments[modifica | modifica el codi]

Torre del Coloms
Pont romà
Presa del Bosquet
  • Castell de Moixent. D'època almohade, de finals del segle XII, destaca la presència de diverses torres amb almenares, així com altra aïllada i més alta, la Torre de Coloms, un monument emblemàtic de Moixent.
  • Castell de Garamoixent. També musulmà. Poc documentat i en estat ruïnós.
  • Bastida de les Alcusses. Poblat ibèric del segle IV aC declarat en 1931, per la importància de les troballes i per la seua conservació, Monument Històric. La peça més important trobada és l'universalment conegut Guerrer de Moixent, que es pot veure al Museu de Prehistòria de València. Hi funciona com a aula didàctica una reproducció d'una casa ibera que dóna una idea aproximada de com era la vida quotidiana llavors.
  • Corral de Saus. Necròpoli del poblat contigu, Castellaret de Baix. S'hi han trobat tombes amb formes curioses com ara La Sirena o Les Dametes i importants aixovars funeraris alguns dels quals es poden observar en el Museu Municipal d'Arqueologia.
  • Embassament del Bosquet. És un embassament que se situa en la Serra Grossa. Va ser construïda en el segle XVIII i és fruit de les idees renovadores que van afectar a les obres hidràuliques i a la racionalització agrícola, pròpies de la política il·lustrada de Carles III.
  • Església de Sant Pere Apòstol. Construïda en 1880-89. Campanar en agulla, rosassa acristalada d'estil neogòtic. En el seu interior podem observar: vidrieres amb motius religiosos, medallons en la nau central, retaules de fusta representant el Viacrucis, pintures murals de J. López.
  • Pont romà de la Cadena.
  • Font de Villapetorro. Centenària. D'aigües terapèutiques.
  • Ermita de les Santes Relíquies.
  • Calvari i ermita de la Verge de la Cova. Segle XIX, reconstruïda en 1955. Al costat hi ha les restes de l'aqüeducte d'un antic molí fariner.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • El Bosquet. És el paratge més emblemàtic del municipi, d'interès turístic tant per les seues vistes com per la presència d'un llac artificial, que arreplega les aigües dels barrancs de la zona gràcies a dos murs de contenció que van ser construïts a finals del segle XVIII. Des del poble s'arriba a ell per un angost i bell barranc, en el Bosquet es mescla la bellesa arquitectònica de l'embassament amb un entorn de naturalesa i aire pur ideal per a realitzar esports aquàtics, senderisme, mountain-bike, fúting, etc.
  • El Regolf. És un paratge molt pròxim a la població, entre xops i arbres fruiters. Posseeix una font amb aigua fresca i és ideal per a passejar.
  • Corredor verd. Diversos quilòmetres aprofitant l'antiga via del tren, huí abandonada i que travessa quasi tot el terme municipal fins a arribar al baixador de La Parella, ja en desús.
  • Barranc de la Fos. Un dels barrancs més angostos i bells del terme municipal. Destacar les pintures rupestres, coves, cingles, rierols, etc.
  • Cova de Patas. No molt profunda, però espectacular per les seues estalactites, és ideal per a principiants i per a iniciar-se en el món de les Coves.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Setmana Santa. Les diferents cofradies de caputxins celebren processons i actes religiosos.
  • Pasqua i Sant Vicent. És tradicional anar al Bosquet a menjar la llonganissa amb "mona", saltar a la corda i volar els estels.
  • Sant Abdó i Sant Senént. El tercer cap de setmana d'agost se celebra altra festa de gran tradició en la Casa Rabosa, en honor als Sants de la Pedra. El dissabte hi ha "bous al carrer" i revetlla, i el diumenge Missa Solemne i processó.
  • Festes Patronals. Se celebren l'última setmana completa d'agost, en honor del Santíssim Crist del Calvari i de les Santes Relíquies. Se celebren processons i tot tipus d'actes festius. Els actes més emotius són les entrades i presentacions de les reines de les festes.
  • Festes del Arrabal. Primer cap de setmana d'Agost, dedicat a la Mare de Déu dels Àngels. Fan ball al carrer divendres i dissabte a la nit. I diumenge, bous al carrer.
  • Festes de Moros i Cristians. De poca tradició, però amb moltes ganes de continuar amb aquesta festa, que tant representa al País Valencià. Se celebra el segon cap de setmana de novembre, en honor a la Verge Milagrosa.
  • Mig any de Moros i Cristians. Primer cap de setmana de maig.
  • Sant Pere. 28 i 29 de juny, festa del patró del poble.
  • Durant la major part dels caps de setmana de juliol, alguns barris i carrers del poble fan festes: Santa Anna, La Bastida, l'Escalinata...
  • Per a finalitzar l'estiu, a setembre, se celebren les festes del Carrer Villa Maria, conegut a "les torretes".
  • Nit de cap d'any. Hi ha tracidió de menjar-se el raïm a la Plaça Major amb els tocs del Campanar, i durant tota la nit la gent va disfressada.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moixent Modifica l'enllaç a Wikidata