La Bastida de les Alcusses

Reproducció ideal del jacimient.

El Bouet de Bastida, imatge del jaciment.

El poblat iber de la Bastida de les Alcusses és un assentament del segle IV a. C. situat en l'extrem sud-oest de la Serra Grossa. Està situat al terme de Moixent (la Costera, País Valencià), al cim d'un turó allargat i aïllat, a 741 m sobre el nivell del mar. S'accedeix per la carretera CV-652 Moixent-Fontanars dels Alforins, amb accés senyalitzat al km 10,5. Es pot pujar amb vehicle fins a l'aparcament del poblat.

El jaciment, situat sobre un turó, ocupa una extensió de 650 m de longitud i uns 150 m d'amplada. Està a més de 720 m sobre el nivell del mar, ia uns 200 m per sobre de les terres circumdants del Pla de les Alcusses, que és un petit altiplà elevada per la qual s'accedeix i de la qual rep el nom. Està considerat com un dels principals poblats ibèrics del País Valencià.

L'entorn actual del jaciment és un espai forestal, amb bosc de pi i matoll mediterrani baix. I encara que el cultiu actual de fruiters i cereals a la plana ha transformat moltes parcel·les, encara es pot apreciar un paisatge marcat, fonamentalment, pel ritme tradicional de les tasques agrícoles en no existir un fort impacte de construccions modernes.

Història de la investigació

Excavacions a la Bastida de les Alcusses l'any 1928

Cara A del plom de La Bastida de les Alcuses

Des de 1909 es coneixia l'existència del jaciment, descobert per Luis Tortosa, però les primeres excavacions arqueològiques en aquest jaciment no van començar fins el 1928, a proposta del recentment creat Servei d'Investigació Prehistòrica i Museu de Prehistòria de la Diputació de València. A causa del bon estat de conservació es va considerar un bon punt de partida per iniciar les investigacions del Museu, i entre 1928 i 1931 es van realitzar quatre campanyes d'excavació enormement fructíferes. Es van descobrir 250 departaments i es van trobar peces molt destacades com el conegut Guerrer de Moixent, petites planxes de plom escrites en ibèric, armes o ornaments que van començar a donar fama al jaciment. Fins a tal punt van ser destacables les excavacions i els seus resultats que la premsa va arribar a denominar el jaciment com la "nova Pompeia".

Durant aquells quatre anys es va excavar només una mínima part del poblat. Des de 1990 el Museu de Prehistòria de València ha représ els treballs al jaciment amb un projecte d'excavacions, posada en valor i activitats didàctiques. En l'actualitat el jaciment pot ser visitat i compta amb un servei de guies.

Un important document és la inscripció sobre plom, de 180 x 40 mm, amb 1 mm de gruix, trobat a les excavacions de 1928 al departament 48, enrotllada sota una pedra de molí. La làmina està escrita per les dues cares en escriptura ibèrica sud-oriental (també coneguda com meridional) i és aparentment un document comptable que conté fonamentalment registres amb noms de persones associats a quantitats, alguns dels quals apareixen cancel·lats.

El sistema defensiu

Muralla i Porta Oest del poblat

La Bastida és un poblat de 3,5 hectàrees amb una muralla de més de tres metres d'amplada en les zones més accessibles, i per tant més vulnerables. A més hi ha dues torres adossades a la muralla per millorar la defensa. Hi ha un altre recinte més estret situat a la part més accessible del poblat, a la zona oriental, que està inacabat i que es realitzaria per reforçar el control dels accessos. Aquest segon recinte defineix un espai de 1,5 hectàrees.

L'accés al poblat s'hi feia a través de quatre portes. Hi ha tres portes al sector occidental i una a l'extrem oriental. Totes elles són construccions tancades per la seva part superior i amb bancs correguts en els laterals, possiblement com a llocs de guàrdia o espais per al control de mercaderies.

Aquestes construccions protegien els dos batents de fusta, que estaven formats per diverses taules unides per platines de ferro. L'amplada dels accessos oscil·la entre els 150 cm de la Porta Est i els 250 cm de les portes Nord, Oest i Sud. Dues d'elles, la Porta Nord i la Sud estaven tapiades en el moment de la destrucció del poblat. Tant les portes com la muralla conserven actualment un sòcol de maçoneria, però en el seu dia l'alçat estava fet d'atovó. A més, un camí de ronda permetia la circulació per la muralla, les torres i les portes.

L'urbanisme i l'arquitectura domèstica

Sistema urbà

L'organització de les construccions està estructurada al llarg d'un carrer central que, d'oest a est i que creua tot el poblat. Altres carrers perpendiculars a aquesta organitzen espais laterals i espais sense construccions a manera de places.

Les cases eren de diverses grandàries (entre 70 i 150 m²) i estaven formades per diverses habitacions i algunes tenien fins i tot patis. L'arquitectura empra els mateixos elements que els utilitzats en la muralla i les portes. Els murs eren d'atovó -que són maons fets de fang i palla i assecats al sol- sobre un sòcol o base de pedres, després totes les façanes i els espais interiors s'emblanquinaven i, de vegades, es pintaven. Les cases tenien una sola planta i els sostres, que eren plans amb lleus pendents per facilitar el desguàs, eren també accessibles per a un altre tipus d'activitats.

La part central de cada casa estava formada per la llar, centre de reunió i símbol de la vida en família. En els rebosts de les cases s'emmagatzemaven i conservaven els productes conreats i, a més, es realitzaven tot tipus d'activitats com la mòlta i fins i tot altres tasques més específiques com el treball del metall i el teixit al costat de diverses tasques artesanes.

L'activitat quotidiana: tasques agrícoles i intercanvis

Got de ceràmica ibèrica de la Bastida de les Alcusses

Instrumental agrícola de la Bastida de les Alcusses

Les tasques agrícoles i ramaderes eren part fonamental per al manteniment quotidià. Els principals cultius eren els cereals de secà -ordi, blat i mill- i les lleguminoses -faves i pèsols- als quals se sumava el cultiu de fruiters com l'olivera, la vinya, l'ametller i la figuera. Aquests cultius es realitzaven amb arades de fusta reforçades amb peces de ferro que anomenem reixes, que han estat recuperades en un bon nombre en les cases de la Bastida. Això permetia extreure molt rendiment en treballar zones de terres dures o difícils. Altres eines agrícoles presents en les cases són podalls, falçs, llegones i arrejadas, que en conjunt ofereixen la millor i més complerta selecció d'eines agrícoles d'època preromana coneguts fins ara a l'Estat espanyol.

La cabanya ramadera estava formada, sobretot, per cabres i ovelles i en menor mesura, bous i porcs dels quals s'extreia llet, llana i cuir i força per al cultiu amb arades i el transport en carros. A més, no hem d'oblidar, tampoc, la carn d'aquests animals per consumir, a la qual s'afegia la dels animals silvestres caçats, que eren el conill, la llebre, el cérvol, la cabra salvatge i el senglar. S'han trobat, també, hams el que ens indica que la pesca al proper riu Cànyoles va ser un recurs també aprofitat.

Al costat de tot això les activitats comercials i els intercanvis ocupen, també, un lloc destacat en l'economia d'aquest poblat. A la Bastida s'han trobat jocs de peses i balances de precisió, sens dubte utilitzats per a transaccions i comptes relacionats, potser, amb l'intercanvi de petits lingots de plata obtinguts mitjançant processos de copel·lació de plom argentífer.

En relació amb els intercanvis també sabem que al poblat arribaven productes de diversos punts de la Mediterrània: des de l'Estret de Gibraltar arribaven àmfores que contenien productes derivats de la pesca i salaons, i des d'Atenes es transportava vaixelles de taula -plats i copes per beure- emprats pels ibers amb junt amb les seues pròpies vaixelles. Moltes d'aquestes peces eren, de vegades, imitades pels terrissaires ibers com mostra del seu interès per elles.

L'estructura social

Guerrer de Moixent (7,3 cm) descobert el 1931 per l'obrer Vicente Espí, en el departament 218.

Els treballs i tasques realitzades defineixen als grups que van habitar la Bastida. Camperols, comerciants i artesanas convivien amb altres grups l'activitat més visible dels quals és la guerra. Els guerrers més destacats van haver de ser cavallers com el de la coneguda figura de bronze del Guerrer de Moixent. En aquesta peça un home nu és representat amb els elements específics de la classe dominant: les armes i el cavall. En una mà empunya l'espasa, que es denomina falcata, i en l'altra l'escut rodó, anomenada caetra, però destaca, sobretot, el casc amb gran plomall, tot un símbol del poder. Al costat d'aquests guerrers hi va haver altres infants armats amb llances i escuts. Al costat dels guerrers les dones de rang tindrien al seu càrrec l'administració de les cases i, potser, de les terres. Paral·lelament, una de les activitats quotidianes de les dones de rang és el teixit, que coneixem, sobretot, per les fusaioles i les nombroses peses de telers trobades a les cases.

La destrucció del poblat i el seu abandonament

L'assentament va tenir una vida molt curta, ja que es va fundar i es va destruir al voltant del 330 aC. Així doncs, el poblat només va estar habitat el curs d'unes tres o quatre generacions. Aquestes dates s'han obtingut gràcies al complet repertori d'importacions gregues de vernís negre que ofereixen cronologies molt precises. Les dues portes d'entrada tapiades, les restes d'incendis, les nombroses armes, joies i ornaments personals als carrers, indiquen que es va produir un abandonament ràpid i forçat del lloc. La causes de la seua destrucció encara són dubtoses i controvertides, però han de ser posades en relació amb les activitats i conflictes entre els propis grups ibèrics, bé de la zona o bé d'altres àrees més amplis, que inclourien l'altiplà castellà, la zona de l'Alcoià -Comtat o la vall del Vinalopó. No oblidem que estem en una àrea amb molts assentaments ibèrics, i que és una zona amb passos naturals entre l'interior i la costa i que es va buscar el seu control i el domini de les terres de cultiu.

Horaris i visites

Un dels principals recursos didàctics del jaciment és la reconstrucció d'una casa ibèrica.

El Museu de Moixent i el poblat de la Bastida de les Alcusses són visitables tot l'any. En el jaciment hi ha un servei de guies i pot ser visitat seguint un recorregut amb panells explicatius.

A més, s'ha reconstruït a escala natural una casa, utilitzant les tècniques i materials ibèrics, de manera que es pot apreciar com estaven construïdes aquestes cases i s'observen els objectes i les activitats característiques de les persones que hi van viure. A més, en una visita al Museu de Prehistòria de València es pot admirar una selecció dels millors objectes trobats a la Bastida.

Entrada gratuïta. Obert de dimarts a diumenge, de 10 a 14 hi de 16 a 18 ha l'hivern i de 18 a 20 ha l'estiu.

Bibliografia comentada

Les primeres excavacions (1928-1931) queden publicades, si bé parcialment, en

• Ballester, I. y Pericot, L. (1929): "La Bastida de les Alcuses (Mogente)". Archivo de Prehistoria Levantina, I, València, 179-213.
• Fletcher, D., Pla, E. y Alcàcer, J. (1965): La Bastida de les Alcuses (Mogente, Valencia). Trabajos Varios del S.I.P., 24, València.
• Fletcher, D., Pla, E. y Alcàcer, J. (1969): La Bastida de les Alcuses (Mogente, Valencia). Trabajos Varios del S.I.P., 25, València.

i algunes notes historiogràfiques es troben al catàleg de l'exposició Arqueologia en Blanc i Negre. La labor del SIP 1927-1950, Museu de Prehistòria de València (2006). Especialment

• Bonet, H.: “Excavar a principios del siglo XX”, 67-81.
• Vives-Ferrándiz, J.: “Un plomo escrito y un jinete de bronce. Percepciones y usos de dos piezas de la Bastida de les Alcusses”, 141-148.

El projecte d'intervenció integral començat en els anys 90 està recollit en

• Díes, E., Bonet, H., Álvarez, N. y Pérez Jordà, G. (1997): “La Bastida de les Alcusses (Mogente): resultados de los trabajos de excavación y restauración. Años 1990-1995”. Archivo de Prehistoria Levantina, XXII, València, 215-295.
• Díes, E. y Bonet, H. (1996): "La Bastida de les Alcuses (Mogente, Valencia). Trabajos de restauración e investigación. 1990-1995". Revista de Arqueología, 185, Madrid, 14-21.

I un succint repàs de la investigació i dels resultats del projecte

• Bonet, H., Vives-Ferrándiz, J., Caruana, I. (2005): “La Bastida de les Alcusses (Mogente, Valencia). Investigación y Musealización”, L. Abad, F. Sala e I. Grau (eds.), La Contestania Ibérica, 30 años después, Universitat d'Alacant.

Les actuacions en l'àrea didàctica i l'experiència de la construcció de la casa ibèrica i altres treballs d'arqueologia experimental es publiquen en

• Bonet, H., Díes, E. y Rubio, F. (2000): "Proyecto de área didáctica y de investigación arquitectónica. La reconstrucción de una casa ibérica en la Bastida de les Alcusses (Mogente, Valencia)". III Reunión sobre economía en el Món Ibéric, Saguntum extra-3, València, 431-439.
• Bonet, H., Díes, E. y Rubio, F. (2001): "La reconstrucción de una casa ibérica en la Bastida de les Alcusses". I Reunió Internacional d´Arqueologia de Calafell, Barcelona, 75-93.
• Ripollés, E. y Fortea, L. (2004): “El patrimoni arqueològic com a font d’aprenentatge: tallers didàctics al jaciment de la Bastida de les Alcusses (Mogente)”, Archivo de Prehistoria Levantina, XXV, 385-406.
• Bonet, H., Izquierdo, I., Mata, C. y Vives-Ferrándiz, J. (2007), “De pesos y capacidades. Una experiencia en la Bastida de les Alcusses (Mogente, Valencia)”, M. L. Ramos, J. E. González Urquijo, J. Baena (eds.), Arqueología Experimental en la Península Ibérica. Investigación, didáctica y patrimonio, Asociación española de arqueología experimental, Santander, 2007, 283-290

Altres treballs sobre la Bastida, de caràcter més arqueològic, a més dels ja esmentats són

• Díes, E. y Álvarez, N. (1997): "Análisis del conjunto 5 de La Bastida de les Alcuses (Mogente, Valencia): un edificio con posible funcionalidad cultual." Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses, 18, Castelló, 147-170.
• Díes, E. y Álvarez, N. (1998): "Análisis de un edificio con posible función palacial: la casa 10 de la Bastida de les Alcuses (Moixent)", Los Iberos Príncipes de Occidente. Actas del Congreso Internacional, Barcelona, 327-341.
• Fletcher, D. y Bonet, H. (1994): "Bastida VI: nuevo plomo escrito de La Bastida de les Alcuses (Mogente, Valencia)". Anales de Prehistoria y Arqueología, 7-8, Múrcia, 143-150.

La Bastida en el context de la ruta ibèrica valenciana està publicada en

• Bonet, H., Ferrer, C., Mata, C., Vives-Ferrándiz, J. (2007): La ruta ibérica valenciana. Una propuesta de desarrollo, IV congreso Internacional sobre musealización de Yacimientos arqueológicos, Junta de Galicia, 337-343.
• La major part dels textos i imatges utilitzades procedeixen i són propietat del SIP. Es publiquen amb permís del propietari

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Bastida de les Alcusses

• En el Museu de Prehistòria de València es troben exposats els principals objectes excavats i informació sobre la cultura ibèrica i la prehistòria valenciana en general