Fontanars dels Alforins
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Vall d'Albaida | |||
 |
|||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Vall d'Albaida Manc. de la Vall d'Albaida Ontinyent |
||
| Gentilici | Alforiner, alforinera | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 74,70 km² | ||
| Altitud | 625 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
1.020 hab. 13,65 hab/km² |
||
| Coordenades | 38° 47′ 00″ N, 0° 47′ 06″ O / 38.78333,-0.78500Coord.: 38° 47′ 00″ N, 0° 47′ 06″ O / 38.78333,-0.78500 | ||
| Distàncies | 95,3 km de València 17,3 km de Ontinyent |
||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 8 PP i 1 PSPV Vicente Ribera Lladosa (PP) |
||
| Codi postal | 46635 |
||
| Web | |||
Fontanars dels Alforins és un xicoteta població situada a l'extrem més occidental de la comarca de la Vall d'Albaida. Compta amb nombrosos camps de cultiu i boscos de pins. El seu terme llimita amb La Font de la Figuera i Villena, a l'oest, Moixent, al nord, Ontinyent, a l'est, i Banyeres de Mariola, Beneixama, i Camp de Mirra al sud.
Taula de continguts |
Toponimia [modifica]
El terme Fontanars prové de Fontanals", una de les quatre partides en què es dividien els Alforins d'Ontinyent, aquella en la qual es situa el nucli urbà de Fontanars. Fontanals", a la seua vegada, prové segurament de font, en relació a l'abundància de naixements d'aigua al territori.
Per la seua banda, el terme Alforins prové de l'àrab al-hurï (graner o dipòsit de gra), nom que dona fe de la intensitat de l'explotació agrària en aquesta zona, tradicionalment dedicada al conreu del cereal.
La primera menció al terme Alforins és del 1256, en el document pel qual Jaume I feia entrega d'aquestes terres als habitants de la vila d'Ontinyent. En la documentació apareix tant en plural (Els Alforins), com en singular (L'Alforí). El terme Fontanars es molt posterior i no començà a generalitzar-se fins els segles XVII i XVIII.
Quan a l'agost de 1927 es creà el nou municipi, aquest rebé el nom castellanitzat de Fontanares. Finalment, al 1992 es canvià el seu nom per l'actual de Fontanars dels Alforins, que uneix el nom popular i el nom històric.
Història [modifica]
Els Alforins abans de la conquesta [modifica]
Als Alforins hi ha constància del pas de l'home des del calcolític, i trobem nombrosos jaciments de l'Edat del Bronze, d'època ibèrica i d'època romana. Durant l'ocupació musulmana, hi va existir una Alqueria dels Àlbers, que no s'ha conservat. D'aquest moment també prové el topònim de l'Alforí (al-höri, graner o diposit de gra).
L'edat mitjana i moderna [modifica]
Els Alforins van ser incorporats al Regne de València el 1245 per les tropes de Jaume I, qui, en un primer moment, se'ls va reservar com a patrimoni propi. No obstant això, vista la conflictivitat d'aquest territori (situat a la frontera entre el Regne de València i el Regne de Castella), el rei decidí adjudicar la seua jurisdicció a la vila d'Ontinyent el gener de 1256.
Aquest fet va suscitar les discrepàncies dels castellans, que desitjaven el control del territori. Així s'iniciava un conflicte que va afectar principalment a les viles valencianes d'Ontinyent i de Cabdet i la vila castellana de Villena. Al llarg de tota l'edat mitjana es produïren diversos enfrontaments bèl·lics entre valencians i castellans, entre els que destaquen els conflictes de 1333, en el marc de la Guerra dels Dos Peres; de 1425 ("los debats de Villena"), de 1429-1430, en el marc de la Guerra de Castella, o en 1495, quan tropes villeneres destruiren 25 masies a l'Alforí. Carles I va intentar posar fi al conflicte mantenint les anteriors fronteres: la major part dels Alforins quedarien en mans dels ontinyentins, mentre la part de ponent (els Alforins o los Alhorines de la Safra) passaven a formar part del terme de Villena. Açò deixava a Cabdet separat de la resta del Regne de València, iniciant-se un nou conflicte que dura encara actualment ("el fet de Cabdet").
Hi ha constància de què en 1520 es va autoritzar des del Consell d'Ontinyent la construcció d'una ermita dedicada a Sant Antoni i Sant Miquel, encara que l'esclat de les Germanies paralitzaria clarament el projecte. El 1593 es va donar l'autorització definitiva per a la construcció de l'ermita, que aniria a càrrec dels pobladors de l'Alforí, cosa que indica que aquesta població començaria a adquirir importància.
Edat Contemporània [modifica]
Al segle XIX, la població alforinera va augmentar considerablement (va passar de 392 habitants el 1819 als 1.100 de 1867)degut a la immigració de pobles del voltant. La llarga distància que separava el naixent llogaret de Fontanars de la seua capital municipal, Ontinyent, obligava els camperols a perdre una jornada completa per a desplaçar-se quan havien de fer qualsevol gestió. A partir de 1849, quan es permeté celebrar matrimonis i soterraments al propi lloc, les demandes, i algunes concessions, de serveis anaren succeint-se. Finalment, el 1924 tots els habitants de Fontanars es reuniren per sol·licitar a Ontinyent la segregació del seu terme, cosa que aquest va denegar. El 1926 es tornà a presentar altra sol·licitud, aquesta vegada al govern central. El 5 d'agost de 1927 arriba per fi la independència del nou municipi, amb el nom de "Fontanares". Aquesta va ser possible gràcies a l'acció conjunta de camperols i propietaris i de la influència decisiva del Comte de Salvatierra. El 1992 es decidí canviar el nom del poble pel definitiu de Fontanars dels Alforins.
El poble ha seguit l'evolució típica del camp valencià, i al llarg de la segona meitat del segle XX i patit un procés de concentració de la població, en detriment de la tradicional constitució dispersa, i, especialment, d'emigració, perdent una part important de la seua població. No obstant això, des de les dues últimes dècades la població ha sofert una petita recuperació fins estabilitzar-se al voltant dels mil habitants.
Economia i demografia [modifica]
Economia [modifica]
L'economia ha estat tradicionalment agrícola però des de mitjans segle passat hi ha hagut forta despoblació, i conseqüent abandonament de la terra, causada per l'emigració cap a nuclis industrials propers, com ara Ontinyent.
La producció de vi ha sigut des d'antic important a Fontanars. No obstant això, del centenar, més o menys, de cellers que es podien localitzar a mitjan segle XX, actualment sols 6 continuen en funcionament. La iniciativa d' aquests cellerers del municipi, que s'han replantejat els sistemes de producció i explotació del camp, està donant resultats en forma de bons vins que comencen a abastar justa anomenada.
A part del cultiu del raïm (1388 ha), destinat en la seua major part a la producció de vi, als Alforins també es cultiven els cereals (1785 ha), els arbres fruiters (288 ha) i les oliveres (260 ha).
Actualment, la construcció ha adquirit una gran importància en l'economia del municipi (33% de la població activa en dades de 2001), mentre que l'agricultura (23%), la indústria (20%) i el sector serveis (24%) ocupa la resta de la població.
Demografia [modifica]
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | 2010 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 988 | 952 | 965 | 970 | 972 | 970 | 966 | 996 | 988 | 990 | 1014 | 1024 | 1024 | 1038 |
Geografia [modifica]
El terme dels Alforins ocupa una extensió de 73,8 km2.
El poble de Fontanars es troba situat al bell mig de l'altiplà dels Alforins, amb una altura mitjana de 660 m, 300 m superior a la mitjana de la resta de la Vall. L'altiplà es troba tancat pel sud per la Serra de l'Ombria i pel nord per la Serra Grossa. Els Cabeços semitanquen l'altiplà per l'est, mentre que aquest es troba totalment obert per l'oest.
Les altures principals del terme són: la Replana del Moro (994 m), la Lloma Plana (988 m), l'Alt del Moro (971 m), el Ponsalet (961 m) i l'Alt de la Creu (729 m).
Edificis d'interés [modifica]
El patrimoni arquitectònic ens mostrarà:
- Església de Nostra Senyora del Rosari. Construïda a principis del segle XIX amb un estil neoclássic sobre l'ermita de Sant Antoni i Sant Miquel del segle XVI. El campanar ha sigut construït en dos fases: en 1860-1862 i en 1915.
- La Cava. Sistema de captació d'aigües, tipus aljub.
- Casa Forestal L'Alt del Moro. Construcció rural de primeries del segle XX.
- Almàssera dels Cups. En funcionament fins 1958, conserva els elements propis.
- Mas de sant Elies. Amb gran bodega, en funcionament fins 1975.
Des de València, s'accedeix a aquesta localitat a través de la A-7 per a enllaçar en la Font de la Figuera amb la CV-650 i finalitzar en la CV-657.
Festes locals [modifica]
- 16 i 17 de gener: Festes de Sant Antoni.
- Primer cap de setmana de març: Mig Any Fester.
- Finals de juny: Festa de les Xiques o de la Immaculada.
- Cap de setmana comprés entre el 30 d'agost i el 5 de setembre: "Festes de Moros i Cristians": Alards (divendres), Entrada (dissabte), Dia de les Comparses (diumenge), Dia de la Mare de Déu (dilluns) i Dia de l'Eixabegó (dimarts)
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fontanars dels Alforins  |
Enllaços externs [modifica]
- Ajuntament de Fontanars dels Alforins, pàgina oficial de l'Ajuntament de Fontanars dels Alforins
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
|
|||||
