Beneixama

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Beneixama
Escut de Beneixama
(En detall)
Localització

Localització de Beneixama respecte del País Valencià Localització de Beneixama respecte de l'Alt Vinalopó


Municipi de l'Alt Vinalopó
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Alt Vinalopó
Manc. Beneixama, C. de Mirra i Canyada
Villena
Gentilici Beneixamut, beneixamuda
Predom. ling. Valencià
Superfície 34,89 km²
Altitud 592 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.778 hab.
50,96 hab/km²
Coordenades 38° 42′ 00″ N, 0° 46′ 02″ O / 38.70000°N,0.76722°O / 38.70000; -0.76722Coord.: 38° 42′ 00″ N, 0° 46′ 02″ O / 38.70000°N,0.76722°O / 38.70000; -0.76722
Distàncies 139 km de València
12,1 km de Villena
69,9 km de Alacant
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

2 (Beneixama i El Salze)
5 PPCV, 2 PSPV i 2 JpB
Antonio Teodoro Valdés Vilar (PPCV) (2007)
Codi postal 03460
Codi territorial 03023
Festes majors Divina Aurora i Moros i Cristians
6 de setembre
Dies de mercat Dimecres
Web

Beneixama és una població del País Valencià. Segons l'ordenació establerta per la Generalitat Valenciana s'inclou a la DTH (demarcació territorial homologada) de tercer grau de l'Alt Vinalopó.

Història[modifica | modifica el codi]

El primer senyal de poblament es troba en el jaciment eneolític del Molí Roig. La vila actual té els seus orígens en una antiga alqueria musulmana pertanyent al terme de Biar. Fou integrada a la corona d'Aragó per Jaume I mitjançant el pacte del 1245. En 1248 s'esmenta Beneixama en el Llibre del Repartiment indicant que serà poblada per Pere Ballester i cinquanta colons cristians. En 1276 el rei va donar el lloc i la torre a Gil Martí d'Oblites per la seua lluita contra els musulmans. En el segle XV es va veure molt afectada per les guerres amb Castella. El 1448 Alfons el Magnànim va atorgar el títol de vila. En el XVII, roman gairebé despoblada. El XVIII és un segle de creixement, posterior a la seua crema i pràctica destrucció durant la "Guerra de Successió", per ser "mauleta", segons que es desprén d'alguns documents històrics conservats; en 1777 assoleix la independència eclesiàstica i el 14 de desembre de 1795 l'administrativa amb la definitiva Separació de Biar, per decret de Carles IV.

Demografia i economia[modifica | modifica el codi]

En la segona meitat del segle XIX i durant la primera dècada del XX, es va produir un notable increment de la població, passant de 1.813 habitants (beneixamuts) el 1857 a 2.662 el 1910, conseqüència de la forta puixança de l'agricutura en aquesta època, amb productes de reconegut prestigi, com la coneguda com a Roja de Beneixama. A partir d'aquesta data es produeix un gradual descens de la població a causa de l'emigració d'habitants vers centres industrials propers com Villena i Alcoi, i altres de més allunyats com Barcelona i València. El 2003 tenia 1.816 habitants repartits en dos nuclis de població: Beneixama i el Salze, en un terme de 34,9 km2. El nombre d'habitants ha sofert una certa variació els darrers temps amb l'arribada d'immigrants de diverses nacionalitats (equatorians i búlgars, principalment) que han enriquit el panorama humà del poble, molt homogeni fins aleshores.

Evolució demogràfica de Beneixama[2]
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2009 2010 2011 2012
Población 2.529 2.622 2.328 2.197 2.073 2.183 2.252 2.078 1.895 1.866 1.795 1.802 1.811 1.820 1.817 1.792

L'economia es basa en l'exportació dels seus productes agrícoles: oli d'oliva, fruites, vins i aiguardents. Al seu terme trobem paratges naturals com Rita i la Talaieta.

Edificis d'interès[modifica | modifica el codi]

Glorieta de Beneixama en l'actualitat.
Torre Talaia, al voltant de la qual s'organitzà la població original.

El seu patrimoni comprèn:

38° 41′ 59.2″ N 0° 45′ 58.93″ O
  • Museu etnològic de Beneixama. Situat a la plaça "del Mesón (sic)". Aprofita part de l'edifici de l'antic llavador del poble. Recull una interessant col·lecció d'eines agrícoles, mobles i objectes que mostren maneres de fer i de viure al passat recent de Beneixama.
  • Maset de la Filà de Moros. Situat a prop de la plaça de l'Ajuntament, enfront de la torre de Beneixama.
  • Maset de la Filà de Cristians
  • Maset de la Comparsa d'Estudiants. Situat a l'antiga carretera, aprofita l'edifici de l'antic "Teatre Cervantes".
  • Maset de la Comparsa de Llauradors. Situat al carrer Cardenal Payà (antic carrer de la Séquia).
  • Ajuntament de Beneixama.
  • Cases del carrer de les Monges. Situades a l'actual "carrer de la Constitució", presenten unes façanes d'interés arquitectònic ben divers. Es tracta d'edificis de les acaballes del s. XIX i primeries del XX que mostren elements decimonònics i modernistes ben interessants.
  • Molins de Beneixama, arreu del terme, vestigis d'antigues activitats econòmiques.
  • Escasses restes del castell i la muralla que no deixen saber si fou castell o alqueria fortificada.
  • Ermita de sant Isidre. Situada a la partida de "la Talaieta".
  • Pouet de neu en la serra de la Solana.

Molins de Beneixama[modifica | modifica el codi]

38° 42′ 9.45″ N 0° 44′ 35.54″ O

Els Molins de Beneixama estan situats principalment a les vores de l'anomenat "Camí dels Molins". És un conjunt de prop d'una desena de molins, actualment en desús, testimonis de l'activitat econòmica de Beneixama des del segle XVII a primeries del segle XX.[3]

Tot i que la majoria estan necessitats d'una restauració urgent, encara conserven restes d'arqueologia industrial ben interessants. Aprofitaven la força de l'aigua d'una séquia propera per moure "la cacau", que movia les moles de pedra.

Hi ha molins destinats a feines diverses. La major part es destinava a la mòlta de cereals (blat i civada, principalment), tot i que també n'hi havia destinats a almàssera per a la producció de l'oli. Es tracta de construccions de caràcter particular, la qual cosa ha permès que alguns dels molins s'hagen reaprofitat com a xalets o segones residències i es troben en condicions adequades de conservació.

Juntament amb els molins, hi ha tota una altra sèrie d'infraestructures relacionades amb l'aprofitament de l'aigua, com "el partidor" (assut i basses) i diverses séquies i braçals que testimonien l'ús racional de l'aigua que es feia des de temps ben antics.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Hi ha diversos plats típics, comuns a la resta de pobles valencians. Així, podríem parlar de la "coca de creïlla", "l'arròs i conill", "l'olla", "el putxero amb facegures", "l'olleta de blat picat", "els gaspatxos", "l'arròs caldós" (equivalent a "arròs brut" mallorquí), la paella a l'estil de Beneixama, "les miques", "els rovellons torrats", "la pericana", "el mullador", "els ronyons de masover",i molts altres plats d'arròs i de verdures.

Quant als embotits, hi destaca el "figatell", les botifarres de ceba, les botifarres de carn, la llonganissa, els blanquets, les salsitxes i fuets, etc.

Pel que fa a la dolceria i rebosteria, també hi trobarem una gran varietat: tonyes, polvorons, tortada de Beneixama, coca bova, sospirs, ametllats, rotllets d'anís, rotllets de vi, rotllets encarats, torrons de neu, torrons de rovell d'ou, crocant, bunyols, casques, melcutxa, etc. Quant a les begudes, hi ha actualment bons vins i licors elaborats per diferents empreses locals, de més a més dels que alguns veïns i veïnes del poble elaboren per a autoconsum, com "l'herberet". S'hi cultiva una poma, la Roja de Beneixama coneguda per al seu gust i perfum exquisits, però amenaçada sota la pressió d'espècies comercialment més rendibles.[4] Antigament, també s'hi feia vi arrobat.

Política[modifica | modifica el codi]

Ajuntament de Beneixama.
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Manuel Aynat Juan UCD
1983 - 1987 Juan Sarrió Sanjuan CDS
1987 - 1991 José Paya Valdés AP
1991 - 1995 Manuel Felipe Sánchez Sandaza PSPV-PSOE
1995 - 1999 Vicente Paya Gracia PSPV-PSOE
1999 - 2003 Antonio Teodoro Valdés Vidal PP
2003 - 2007 Antonio Teodoro Valdés Vidal PP
2007 - 2011 Amparo Barceló Segura PSPV-PSOE
Des del 2011 Antonio Teodoro Valdés Vidal PP
Resultats electorals de Beneixama, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Antonio Teodoro Valdés Vidal 664 5
Partit Socialista del País Valencià Vicente Ibañez Cruz 350 2
Junts per Beneixama Josep Antoni Mataix Rubio 234 2
Total 1248 9

Els partits principals al poble són el PP, el PSOE i el partit d'àmbit local Junts per Beneixama. Aquest darrer es formà l'any 2007 i es defineix com un partit d'esquerra, valencianista i ecologista. El 2007 van aconseguir 2 escons a l'ajuntament i, gràcies a la unió amb el PSPV-Beneixama, van formar part de l'ajuntament amb un bipartit. El 2011 van aconseguir de nou 2 regidors, però quedaren a l'oposició.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística de España. Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842, Series de población de los municipios de España desde 1996.
  3. «Camí dels molins». Ajuntament de Beneixama. [Consulta: 28/5/2012].
  4. Una manzana en vías de extinción. La deliciosa manzana roja de Benejama está a punto de desaparecer., Industria alimenticia, Para los procesadores de Alimentos Latinoamericanas, 19 d’octubre de 2011, (en català: Una poma en via d’extinció. La deliciosa Roja de Beneixama està a punt de desaparèixer)
  5. «Composició ajuntament de Beneixama». Ajuntament de Beneixama. [Consulta: 26/3/2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]