Beneixama

Beneixama

(En detall)
Localització
Municipi de l'Alt Vinalopó
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província d'Alacant Alt Vinalopó Manc. Beneixama, C. de Mirra i Canyada Villena
Gentilici	Beneixamut, beneixamuda
Predom. ling.	Valencià
Superfície	34,90 km²
Altitud	592 msnm
Població (2011)   • Densitat	1.817 hab. 52,06 hab/km²
Coordenades	38° 42′ 00″ N, 0° 46′ 02″ O
Distàncies	139 km de València 12,1 km de Villena 69,9 km de Alacant
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	2 (Beneixama i El Salze) 5 PPCV, 2 PSPV i 2 JpB Antonio Teodoro Valdés Vilar (PPCV)
Codi postal	03460
Festes majors	Divina Aurora i Moros i Cristians 6 de setembre
Dies de mercat	Dimecres
Web	http://www.beneixama.es

Beneixama és una població del País Valencià. Segons l'ordenació establerta per la Generalitat Valenciana s'inclou a la DTH (demarcació territorial homologada) de tercer grau de l'Alt Vinalopó.

Història

El primer senyal de poblament es troba en el jaciment eneolític del Molí Roig. La vila actual té els seus orígens en una antiga alqueria musulmana pertanyent al terme de Biar. Fou integrada a la corona d'Aragó per Jaume I mitjançant el pacte del 1245. En 1248 s'esmenta Beneixama en el Llibre del Repartiment indicant que serà poblada per Pere Ballester i cinquanta colons cristians. En 1276 el rei va donar el lloc i la torre a Gil Martí d'Oblites per la seua lluita contra els musulmans. En el segle XV es va veure molt afectada per les guerres amb Castella. El 1448 Alfons el Magnànim va atorgar el títol de vila. En el XVII, roman gairebé despoblada. El XVIII és un segle de creixement, posterior a la seua crema i pràctica destrucció durant la "Guerra de Successió", per ser "mauleta", segons que es desprén d'alguns documents històrics conservats; en 1777 assoleix la independència eclesiàstica i el 14 de desembre de 1795 l'administrativa amb la definitiva Separació de Biar, per decret de Carles IV.

Demografia i economia

En la segona meitat del segle XIX i durant la primera dècada del XX, es va produir un notable increment de la població, passant de 1.813 habitants (beneixamuts) el 1857 a 2.662 el 1910, conseqüència de la forta puixança de l'agricutura en aquesta època, amb productes de reconegut prestigi, com la coneguda com a poma de Beneixama. A partir d'aquesta data es produeix un gradual descens de la població a causa de l'emigració d'habitants vers centres industrials propers com Villena i Alcoi, i altres de més allunyats com Barcelona i València. El 2003 tenia 1.816 habitants repartits en dos nuclis de població: Beneixama i el Salze, en un terme de 34,9 km². El nombre d'habitants ha sofert una certa variació els darrers temps amb l'arribada d'immigrants de diverses nacionalitats (equatorians i búlgars, principalment) que han enriquit el panorama humà del poble, molt homogeni fins aleshores.

L'economia es basa en l'exportació dels seus productes agrícoles: fruites, vins i aiguardents. Al seu terme trobem paratges naturals com la Rita i la Talaieta.

Edificis d'interès

Església de Sant Joan Baptista.

Glorieta de Beneixama en l'actualitat.

Torre Talaia, al voltant de la qual s'organitzà la població original.

El seu patrimoni comprèn:

• L'església de sant Joan Baptista, de 1841, neoclàssica amb dues torres bessones i bella cúpula central. Va ser promoguda pel cardenal Miquel Payà i Rico (fill de Beneixama i confessor de la reina Isabel II) i construïda amb l'ajut de tota la població. Són destacables la seua grandiositat i lluminositat. Hi ha qui l'anomena "la catedral de Beneixama". Actualment, s'hi han col·locat vidrieres als finestrals i dos quadres de grans dimensions obra del pintor local Josep Navarro i Ferrero, basats en la vida de sant Joan.
• Torre de Beneixama, musulmana. Fortificava l'alqueria a què pertanyia. Actualment és un B.I.C. S'hi han trobat restes de ceràmica almohade als seus voltants. És previst que siga restaurada en un termini no massa llarg.
• Torre del Negret, de la mateixa època i també dintre d'una alqueria. Ambdues són citades en el Llibre del Repartiment.
• Ermita de la Divina Aurora. Aixecada sobre l'anterior església en el segle XVIII. Conté la imatge de la patrona del poble. Ha estat restaurada de fa pocs anys i paga la pena ser visitada. La imatge de l'Aurora té un elevat valor patrimonial, a més de ser d'una gran bellesa.
• Ermita de Sant Vicent Ferrer – El Salze. 1847.
• Ermita del Santíssim Crist. 1867.
• Convent de les Monges Teresianes. Actual Escola Llar.
• Museu Poeta Pastor Aicart. Es tracta d'un museu dedicat a la memòria del poeta local Joan-Baptista Pastor i Aicart
• Auditori Municipal. Construït recentment, ocupa els terrenys de l'antiga "Casa del Poble", enderrocada per construir-hi l'actual edifici.
• Museu etnològic. Situat a la plaça "del Mesón (sic)"
• Maset de la Filà de Moros. Situat a prop de la plaça de l'Ajuntament, enfront de la torre de Beneixama.
• Maset de la Filà de Cristians
• Maset de la Comparsa d'Estudiants. Situat a l'antiga carretera, aprofita l'edifici de l'antic "Teatre Cervantes".
• Maset de la Comparsa de Llauradors. Situat al carrer Cardenal Payà (antic carrer de la Séquia).
• Ajuntament de Beneixama.
• Cases del carrer de les Monges. Situades a l'actual "carrer de la Constitució", presenten unes façanes d'interés arquitectònic ben divers. Es tracta d'edificis de les acaballes del s. XIX i primeries del XX que mostren elements decimonònics i modernistes ben interessants.
• Molins de Beneixama, arreu del terme, vestigis d'antigues activitats econòmiques.
• Escasses restes del castell i la muralla que no deixen saber si fou castell o alqueria fortificada.
• Ermita de sant Isidre. Situada a la partida de "la Talaieta".
• Pou de neu en la serra de la Solana.

Gastronomia

Hi ha diversos plats típics, comuns a la resta de pobles valencians. Així, podríem parlar de la "coca de creïlla", "l'arròs i conill", "l'olla", "el putxero amb facegures", "l'olleta de blat picat", "els gaspatxos", "l'arròs caldós" (equivalent a "arròs brut" mallorquí), la paella a l'estil de Beneixama, "les miques", "els rovellons torrats", "la pericana", "el mullador", "els ronyons de masover",i molts altres plats d'arròs i de verdures. Quant als embotits, hi destaca el "figatell", les botifarres de ceba, les botifarres de carn, la llonganissa, els blanquets, les salsitxes i fuets, etc. Pel que fa a la dolceria i rebosteria, també hi trobarem una gran varietat: tonyes, polvorons, tortada de Beneixama, coca bova, sospirs, ametllats, rotllets d'anís, rotllets de vi, rotllets encarats, torrons de neu, torrons de rovell d'ou, crocant, bunyols, casques, melcutxa, etc. Quant a les begudes, hi ha actualment bons vins i licors elaborats per diferents empreses locals, de més a més dels que alguns veïns i veïnes del poble elaboren per a autoconsum, com "l'herberet". Antigament, també s'hi feia vi arrobat.

Política

Ajuntament de Beneixama.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Manuel Aynat Juan	UCD
1983 - 1987	Juan Sarrió Sanjuan	CDS
1987 - 1991	José Paya Valdés	AP
1991 - 1995	Manuel Felipe Sánchez Sandaza	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Vicente Paya Gracia	PSPV-PSOE
1999 - 2003	Antonio Teodoro Valdés Vilar	PP
2003 - 2007	Antonio Teodoro Valdés Vilar	PP
2007 - 2011	Amparo Barceló Segura	PSPV-PSOE
2011 - ara	Antonio Teodoro Valdés Vilar	PP

Resultats electorals de Beneixama, 2011

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers	% Vots
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana	Antonio Teodoro Valdés Vidal	664	5
	Partit Socialista del País Valencià	Vicente Ibañez Cruz	350	2
	Junts per Beneixama	Josep Antoni Mataix Rubio	234	2
Total		1248		9

Enllaços externs

• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.