Villena

De Viquipèdia

Villena és una ciutat del País Valencià situat al nord-oest de la província d'Alacant, limitant amb Castella-la Manxa i Múrcia per l'oest. Cap de partit judicial i de la comarca de l'Alt Vinalopó, es troba a una altitud de 504 m i el seu terme municipal inclou una extensió de 345,6 km². Compta amb 34.523 habitants (INE 2007). Al terme de Villena hi han dos pedanies: Estació de la Encina i la Safra.

Taula de continguts 1 Història 2 Situació geogràfica 2.1 El relleu 2.2 El clima 2.3 Flora i fauna 2.4 Comunicacions 3 Demografia 4 Economia 4.1 Segles XVIII i XIX 4.2 Segles XX i XXI 5 Administració i política 6 Edificis singulars 7 Referències 8 Enllaços externs

[edita] Història

Lloc ja d'important poblament en l'antiguitat, com revelen les restes arqueològiques i les artístiques. La reconquesta cristiana als àrabs és realitzada devers el 1240 per cavallers de l'orde de Calatrava, de manera autònoma respecte a Jaume I. El tractat d'Almizra del 1244 va suposar la cessió de Villena i la seua comarca a la corona de Castella. ^{[cal citació]}

Ferran III va concedir aquest i altres llocs a son fill en Manel en senyoriu. El 1276 en Manel oferia als villeneros el fur de Lorca, amb tota una reglamentació de la vida civil i administrativa. Els senyors de Villena arribaren a ostentar amplis poders polítics i judicials, així com gran capacitat per a imposar tributs. A les primeries del segle XIV, quan hom produeix l'annexió al Regne de València de diverses terres en l'actual província d'Alacant, Villena com a part del senyoriu d'en Joan Manel, prosseguix vinculada a la corona de Castella. Enric II, concessor de diverses mercès, va convertir al senyoriu en marquesat en favor d'Alfons d'Aragó. El 1445 passà a mans de Joan Pacheco i el 1480, després de l'oposició mostrada per Didac López Pacheco, fou incorporat al Real Patrimonio pels Reis Catòlics, si bé va conservar diversos trets autònoms. Durant la guerra de Successió va lluitar a favor del Borbó. En la divisió provincial que estableixen els liberals en el segle XIX, Villena forma part d'Alacant (1836).

[edita] Situació geogràfica

Villena està situada al nord-oest de les Comarques del Sud, en la comarca de l'Alt Vinalopó. Es troba en una important cruïlla de camins entre València, Múrcia i Castella-la Manxa, a les quals s'accedeix en pocs minuts. El seu singular enclavament geogràfic, entorn de pobles com Biar, Saix, La Font de la Figuera, Iecla i Caudete ha fet que, des de l'antiguitat, Villena siga un important nus de comunicacions conegut com el "Passadís de Villena". El seu ampli terme municipal (345,6 km²) és el segon amb major superfície de la província d'Alacant.

Localitats limítrofes

	Nord: La Canyada, La Font de la Figuera, Fontanars, Cabdet Almansa
Oest: Iecla, Jumilla	Villena	Est: Biar
	Sud: Pinoso, Monòver, Les Salines, Sax

[edita] El relleu

La zona pot enquadrar-se dins de les àrees dels corredors intermontans o passadissos prebètics. Per la seua situació i configuració, es considera un altiplà amb trets de transició entre el paisatge manxec i el valentí.

Pel que fa al seu gènesi, el relleu present en el terme de Villena i comarca està relacionat amb dos factors: les condicions climàtiques i la tipologia del roquedo. La zona està sotmesa a l'acció d'un sistema erosiu mediterrani lloc de manifest en el ritme de precipitacions i en les temperatures, que afavoreix la formació de glacies, rambles i barrancs, potenciats per l'escassa cobertura vegetal que existeix en algunes zones. El predomine de calcàries, margues i argiles es manifesta en els cims amb un microkart i espais argilos com els Cabezos.

Les principals unitats muntanyenques les constitueixen la Serra de Salines, on s'arriba a la màxima altura en el Bec de la Capella amb 1.123 msnm d'altitud; els Picachos de Cabrera que és una formació aïllada i bastant abrupta; la Penya Rossa, el Morrón i la Serra de la Vila, a les faldilles de la qual es troba la ciutat.

[edita] El clima

Villena presenta unes temperatures extremes que poden oscil·lar entre els -3 °C i els + 35 °C. Per la seua banda, la temperatura mitja se situa en els 6 °C en el mes de gener, mentre que al juliol i agost està entorn dels 24 °C. Tèrmicament Villena presenta les característiques pròpies de la continentalització mesetària, que es manifesta en l'existència d'un veritable hivern, i un estiu en el qual es constata un augment de les temperatures en les hores centrals del dia amb nits molt refrescants.

El període de màximes pluges es registra durant els mesos de primavera i tardor amb cotes molt baixes: entre 350 i 380 mm. Així, el nombre de dies de pluja a la tardor a Villena és, de mitjana, de 11, mentre que la primavera es caracteritza per unes precipitacions de to més feble o moderat. Les altes temperatures i l'escassesa de precipitacions, juntament amb la irregularitat d'aquestes, il·lustren l'aridesa de la plana villenera, que va superant-se a mesura que ens aproximem cap a la part oriental de l'Alt Vinalopó.

[edita] Flora i fauna

A causa de la seua gran diversitat fisiogràfica i faunística, el patrimoni natural de Villena és de gran importància en el context de les Comarques del Sud.

En la Serra de Salines és on més abunda la vegetació boscosa -Bosc Mediterrani-, conservant àmplies zones de carrascal i denses pinedes. És la zona de major diversitat faunística del nostre territori, destacant la geneta, el gat salvatge i el senglar i, entre els animals de caça que habiten el camp, es troba el conill i la perdiu. Completen aquesta relació les aus rapaços diürnes i nocturnes. En altres serres, de menor vegetació arbòria com són la bajoca i Penya Rossa, predomina el matoll dominat per el romaní, el ginebre, la savina, el timó, l'argelaga, etc., plantes que estan àmpliament representades en aquestes latituds.

Dins del terme de Villena es troben també ambients subesteparis -zones de vegetació molt baixa i aclarida-, acompanyats normalment de cultius cerealistes, com succeeix en el paratge dels Alforins on s'ha reintroduit el xoriguer petit. En altres zones de l'ampli terme es troben dues espècies d'aus úniques en les Comarques del Sud l'Ortega i el Sisó.

Existeixen encara zones humides en l'horta de Villena, on apareixen amfibis i un peix conegut com Fartet -molt escàs- l'únic hàbitat del qual és El Marroc i el Sud-est de l'estat espanyol. Quant a la fauna, podem destacar els animals de caça com el conill i la perdiu.

[edita] Comunicacions

Villena està situada en un enclavament estratègic conegut com "Passadís de Villena", que ha afavorit el desenvolupament d'unes bones infraestructures en les xarxes de comunicació tant per ferrocarril com amb autovias modernes que la uneixen amb l'altiplà central i la Costa Alacantina, així com amb Andalusia i Xúquer-Túria.

A més, a través d'una sèrie de carreteres locals i comarcals, es comunica amb els pobles veïns que formen la comarca natural del riu Vinalopó i amb les de el Alcoià-Comtat, la Vall d'Albaida com també amb les poblacions limítrofes de les províncies de Múrcia i Albacete, com són Iecla i Cabdet.

En esta xarxa de comunicacions en 40 minuts per autovia s'arriba a Alacant i a l'aeroport de l'Altet, i, en una hora, a ciutats com ciutat de València, Múrcia i Albacete.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica del municipi de Villena[1]
	1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2001	2006
Població	10.178	14.450	14.099	15.692	16.544	17.638	19.065	19.994	21.934	25.473	28.279	31.141	32.111	34.186

[edita] Economia

[edita] Segles XVIII i XIX

Durant l'Antic Règim, a Villena es desenvolupa una economia bàsicament agrària, amb forta desigualtat en la distribució de la propietat i progrés des de l'edat mitjana d'una classe de llauradors més acabalats. Aquesta economia es centrava en la ramaderia, que perd la tradició transhumant de l'edat mitjana, i en els conreus de secà, principalment cereals, que són objecte de comerç amb les veïnes terres de Castella i València. El desenvolupament del regadiu va arribar a les primeries del segle XVIII a la redacció de dues ordenances successives amb una exhaustiva reglamentació. El 1803, la dessecació de la llacuna augmentaria les possibilitats de comptar amb terres regades. Juntament a l'activitat agrària s'hi desenvolupen activitats industrials lligades a ella: molins fariners, tèxtil de fibres vegetals, destil·leries. El desenvolupament comercial hi fou facilitat per la concessió d'una sèrie de privilegis i per la celebració de fires. Els canvis del segle XIX, desvinculació de les desamortitzacions eclesiàstica i civil, principalment, dugueren a un important traspàs de terres del clergat, els municipis i la petita noblesa a elements de la burgesia autòctona i forastera. Aquest procés de concentració burgès de la propietat hi facilità en la segona meitat del segle XIX el desenvolupament capitalista de l'agricultura, amb el cultiu de productes comercials, com ara el cep, les hortalisses, els fruitals i, en menor mesura, l'olivera. Per a eixa expansió, també va jugar un important paper el ferrocarril Madrid-Alacant.

[edita] Segles XX i XXI

El fort pes que hi adquireix l'element assalariat i jornaler portarà a una important difusió de l'anarquisme i del socialisme amb una actuació clara en moments precisos com ara la vaga del 1917 i la segona República. Durant la guerra civil, a Villena es desenvolupa una experiència única en tot el País Valencià en crear-se un organisme econòmic, integrat per elements de la UGT i la CNT, que administrava la socialització de tots els béns intervinguts en les diverses activitats productives i de distribució. El període franquista va suposar una desmobilització general de la població obrera a través de l'Organización Sindical, que a Villena va comptar amb una de les seues seus comarcals i una gran activitat centrada en la formació professional, actuació d'Educación y Descanso, creació de diferents serveis.

El recent desenvolupament industrial de Villena s'ha centrat, a banda de les activitats de consum local, en el sector del calcer, en menor mesura el tèxtil i més endavant la construcció, la qual cosa ha contribuït a explicar el progressiu creixement demogràfic, amb una forta atracció immigratòria. El sector agrari, basat tradicionalmente en les abundants aigues, ha vist com estes disminuien notablement degut a la sobreexplotació dels aquífers. Tanmateix, continuen tenint una certa importànica els manreus de productes hortícoles: carlotes, espinacs, lletugues, cols, etc. i fruites: cireres, peres, pomes i prunes, entre d'altres.

[edita] Administració i política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979-1983	Ramón Navarro Díaz	PSPV-PSOE
1983-1987	Salvador Mullor Menor	PSPV-PSOE
1987-1991	Salvador Mullor Menor	PSPV-PSOE
1991-1995	Salvador Mullor Menor	PSPV-PSOE
1995-1999	Vicente Rodes Amorós	PP
1999-2003	Vicente Rodes Amorós	PP
2003-2007	Vicenta Tortosa Urrea	PSPV-PSOE
2007-2011	Celia Lledó Rico	PP

[edita] Edificis singulars

Villena té importants monuments, com ara l'Ajuntament (segle XVI); l'església de Santiago (S. XV) obra capital del gòtic del país; la de Santa Maria, també gòtica, però amb portalada posterior barroca. Sens oblidar l'impressionant castell de l'Atalaya, o dels Pacheco, que és la peça arquitectònica més important que hi roman i que va ser declarat monument històrico-artístic el 1931. També cal destacar el tresor iber trobat a Villena el 1963 per l'arqueòleg José María Soler García i que es pot visitar al Museu Arquològic "José María Soler", situat a l'Ajuntament.

[edita] Referències

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Villena

• Ajuntament de Villena (castellà)
• Museu Arqueològic "José María Soler" (castellà) (anglès)
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.

v • d • e Municipis de l'Alt Vinalopó Beneixama  •  Biar  •  el Camp de Mirra  •  la Canyada  •  Saix  •  les Salines  •  Villena