Villena

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la ciutat de Villena. Vegeu altres significats a «Villena (desambiguació)».
Villena
Bandera de Villena Escut de Villena
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Villena respecte del País Valencià Localització de Villena respecte de l'Alt Vinalopó


Municipi de l'Alt Vinalopó
Vista de Villena amb el castell
Vista de Villena amb el castell
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Alt Vinalopó
Villena
Gentilici Villener, villenera
Predom. ling. Castellà[1] (i valencià a la Safra)
Superfície 345,37 km²
Altitud 505 msnm
Població (2013[2])
  • Densitat
34.834 hab.
100,86 hab/km²
Coordenades 38° 37′ 48″ N, 0° 51′ 42″ O / 38.63000°N,0.86167°O / 38.63000; -0.86167Coord.: 38° 37′ 48″ N, 0° 51′ 42″ O / 38.63000°N,0.86167°O / 38.63000; -0.86167
Distàncies 59 km de Alacant
Formació
Fundació
 
?
(Àrabs/segle VIII)[3]
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

16
10 PPCV, 5 Els Verds, 4 PSPV i 2 VCD
Francisco Javier Esquembre Menor (Els Verds) (2011)
Codi postal 03400-03191
Codi territorial 03140
Festes majors Del 4 al 9 de setembre,
Moros i Cristians
Dies de mercat dijous
Web
Plànol esquemàtic de la ciutat, amb les principals vies d'accés i comunicació.
  •   Zona urbana
  •   Centre històric
  •   Edifici d'interès
  •   Zona verda
  •   Zona industrial

Villena és un municipi valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó, al nord-oest de la província d'Alacant (País Valencià). Limita amb Castella-la Manxa i la Regió de Múrcia per l'oest i amb la província de València pel nord. Cap de partit judicial i de la comarca de l'Alt Vinalopó, es troba a una altitud de 504 m i el seu terme municipal inclou una extensió de 345,6 km2 (el segon més gran de la província). Compta amb 35.222 habitants (INE 2009) i és el 10é municipi més gran de la província i el 22é del País Valencià.

Hi ha constància de poblament en la zona des del Paleolític Mitjà.[4] No obstant això, està discutit si la ciutat actual data d'època visigoda o anterior, encara que amb total seguretat existia al segle XI, durant el període àrab[5] Després de la conquesta cristiana,[6] passa a ser Senyoriu, Principat, Ducat i finalment Marquesat,[7] fins que el poble, encoratjat pels Reis Catòlics, es rebel·la contra el marqués. El 1525 Carles V li concedix el títol de ciutat.[8] Este és el moment de major prosperitat econòmica, com proven els monuments que han arribat fins a l'actualitat. A partir del segle XVI s'obri un període de tranquil·litat, trencat només per les guerres en que es vorà immersa esta zona d'Espanya. Malgrat que el 1858 s'inaugurà una estació de ferrocarril,[9] l'economia continuà sent essencialment agrícola fins a l'èxode rural dels anys 60. A partir d'aleshores, el model econòmic canvià ràpidament i en l'actualitat l'economia es basa principalment en el sector terciari i la indústria, destacant les del calcer, la construcció i els mobles.[10]

La ciutat conserva un important conjunt històric,[11] compost pels seus dos castells i les diverses esglésies, ermites, palaus i places, així com un important patrimoni museístic, en el que destaca el Museu Arqueològic José María Soler. Entre els principals events culturals hi ha les festes de Moros i Cristians (amb el major nombre de fester de totes) i el Concurso de Jóvenes Intérpretes "Ruperto Chapí".

Geografia[modifica | modifica el codi]

Villena està situada al nord-oest de les Comarques del Sud, en la comarca de l'Alt Vinalopó. Es troba en una important cruïlla de camins entre València, Múrcia i Castella-la Manxa, a les quals s'accedeix en pocs minuts. El seu singular enclavament geogràfic, entorn de pobles com Biar, Saix, La Font de la Figuera, Iecla i Cabdet ha fet que, des de l'antiguitat, Villena siga un important nus de comunicacions conegut com el "Passadís de Villena". El seu ampli terme municipal (345,6 km2) és el segon amb major superfície de la província d'Alacant.

Localitats limítrofes[modifica | modifica el codi]

Localitats limítrofes

  Nord:, La Font de la Figuera, Fontanars, Cabdet, Almansa  
Oest: Iecla, Jumilla Villena Est: Biar, la Canyada de Biar, Camp de Mirra, Beneixama, Banyeres de Mariola.
  Sud: El Pinós, Monòver, Les Salines, Sax  
Serra de la Vila, en primer plànol la pinada, dalt a la dreta les ruïnes del castell de Salvatierra.

Relleu[modifica | modifica el codi]

La zona pot enquadrar-se dins de les àrees dels corredors intermontans o passadissos prebètics. Per la seua situació i configuració, es considera un altiplà amb trets de transició entre el paisatge manxec i el valentí.

Pel que fa a la seva gènesi, el relleu present en el terme de Villena i comarca està relacionat amb dos factors: les condicions climàtiques i la tipologia del rocam. La zona està sotmesa a l'acció d'un sistema erosiu mediterrani lloc de manifest en el ritme de precipitacions i en les temperatures, que afavoreix la formació de glacies, rambles i barrancs, potenciats per l'escassa cobertura vegetal que existeix en algunes zones. El predomini de calcàries, margues i argiles es manifesta en els cims amb un microkart i espais argilosos com els Cabezos.

Les principals unitats muntanyenques les constitueixen la Serra de Salines, on s'arriba a la màxima altura en el pic de la Capella amb 1.123 msnm d'altitud; els Picachos de Cabrera que és una formació aïllada i bastant abrupta; la Penya Rossa, el Morrón i la Serra de la Vila, a les faldes de la qual es troba la ciutat.

Clima[modifica | modifica el codi]

Villena presenta unes temperatures extremes que poden oscil·lar entre els -3 °C i els + 35 °C. Per la seua banda, la temperatura mitjana se situa en els 6 °C en el mes de gener, mentre que al juliol i agost està entorn dels 24 °C. Tèrmicament Villena presenta les característiques pròpies de la continentalització mesetària, que es manifesta en l'existència d'un veritable hivern, i un estiu en el qual es constata un augment de les temperatures en les hores centrals del dia amb nits molt refrescants.

El període de màximes pluges es registra durant els mesos de primavera i tardor amb cotes molt baixes: entre 350 i 380 mm. Així, el nombre de dies de pluja a la tardor a Villena és, de mitjana, de 11, mentre que la primavera es caracteritza per unes precipitacions de to més feble o moderat. Les altes temperatures i l'escassesa de precipitacions, juntament amb la irregularitat d'aquestes, il·lustren l'aridesa de la plana villenera, que va superant-se a mesura que ens aproximem cap a la part oriental de l'Alt Vinalopó.

Flora i fauna[modifica | modifica el codi]

A causa de la seua gran diversitat fisiogràfica i faunística, el patrimoni natural de Villena és de gran importància en el context de les Comarques del Sud.

En la Serra de Salines és on més abunda la vegetació boscosa -Bosc Mediterrani-, conservant àmplies zones de carrascal i denses pinedes. És la zona de major diversitat faunística del nostre territori, destacant la geneta, el gat salvatge i el senglar i, entre els animals de caça que habiten el camp, es troba el conill i la perdiu. Completen aquesta relació les aus rapaços diürnes i nocturnes. En altres serres, de menor vegetació arbòria com són la bajoca i Penya Rossa, predomina el matoll dominat per el romaní, el ginebre, la savina, el timó, plantes que estan àmpliament representades en aquestes latituds.

Dins del terme de Villena es troben també ambients subesteparis -zones de vegetació molt baixa i aclarida-, acompanyats normalment de cultius cerealistes, com succeeix en el paratge dels Alforins on s'ha reintroduit el xoriguer petit. En altres zones de l'ampli terme es troben dues espècies d'aus úniques en les Comarques del Sud l'Ortega i el Sisó.

Existeixen encara zones humides en l'horta de Villena, on apareixen amfibis i un peix conegut com a Fartet -molt escàs- l'únic hàbitat del qual és El Marroc i el sud-est de l'estat espanyol. Quant a la fauna, destaquen els animals de caça com el conill i la perdiu.

Història[modifica | modifica el codi]

Tresor de Villena, la major troballa àuria de la prehistòria a la península Ibèrica i la segona major de tota Europa.[12]

Lloc ja d'important poblament en l'antiguitat, com revelen les restes arqueològiques i les artístiques. Es pensa que la primera menció a la ciutat com a tal és la de Blntla al tractat d'Oriola, encara que no se sap amb seguretat. La reconquesta cristiana als àrabs és realitzada devers el 1240 per cavallers de l'orde de Calatrava, de manera autònoma respecte a Jaume I. El tractat d'Almizra del 1244 va suposar la cessió de Villena i la seua comarca a la corona de Castella. [Quan?]Ferran III de Castella va concedir aquest i altres llocs a son fill en Manel en senyoriu. El 1276 en Manel oferia als villeneros el fur de Lorca, amb tota una reglamentació de la vida civil i administrativa. Els senyors de Villena arribaren a ostentar amplis poders polítics i judicials, així com gran capacitat per a imposar tributs. A les primeries del segle XIV, quan hom produeix l'annexió al Regne de València de diverses terres en l'actual província d'Alacant, Villena com a part del senyoriu d'en Joan Manel, prosseguix vinculada a la corona de Castella. Enric II, concessor de diverses mercès, va convertir al senyoriu en marquesat en favor d'Alfons d'Aragó. El 1445 passà a mans de Joan Pacheco i el 1480, després de l'oposició mostrada per Didac López Pacheco, fou incorporat al Real Patrimonio pels Reis Catòlics, si bé va conservar diversos trets autònoms. Durant la Guerra de Successió entre Àustries i Borbons, Villena va lluitar a favor d'estos últims en la figura de Felip V, cosa que li féu guanyar el títol de: «Molt noble, molt leial i fidelíssima».[13] En la divisió provincial que estableixen els liberals en el segle XIX, Villena forma part d'Alacant (1836).

Llengua[modifica | modifica el codi]

Villena es troba dins de el predomini lingüístic oficial del castellà,[1] ja que la ciutat, malgrat haver estat conquistada per Jaume I, va pertànyer a Castella fins al 1836, any que va passar a formar part de la província d'Alacant arran de la divisió provincial. Per tant, i per les qüestions històriques que han embolicat la situació del valencià, la potenciació de l'ús d'aquesta a Villena no comença fins a la formació com a comunitat autònoma del País Valencià, el 1982.

Segons el cens de 1991, el 65,9% de la població de l'Alt Vinalopó pertanyia a Villena, i el grau de coneixement es distribuïa de la següent manera:

Grau de coneixement de valencià en l'Alt Vinalopó (1991)[14]
L'entenen Saben parlar-lo Saben llegir-lo Saben escriure'l
Villena 29,9% 5,1% 3,4% 1,0%

Les quantitats eren mínimes comparades amb les d'altres poblacions de la comarca com La Canyada de Biar o Biar, on quasi el 100% de la població l'entenia i aproximadament el 90% el sabia parlar, i eren menors fins i tot que les de Sax i les Salines, els altres dos municipis de predomini lingüístic castellà.

Degut al fet que des de 1991 han augmentat les mesures per a la difusió del valencià en tot el País Valencià, ha existit un augment de la presència del valencià a Villena. Així, en 2001 les xifres publicades per la Conselleria d'Educació per a tota la comarca eren sobre un 20% de mitjana majors que en les de 11 anys abans, tenint en compte que el 15,6% de la població pertany a municipis de predomini lingüístic valencià.

Grau de coneixement de valencià en l'Alt Vinalopó (2001)[15]
L'entenen Saben parlar-lo Saben llegir-lo Saben escriure'l
Alt Vinalopó 69,37% 24,47% 26,07% 12,41%

Toponímia[modifica | modifica el codi]

El primer topònim del qual es té constància és el Ad Turres que apareix als Vasos Apolinars, que ha sigut identificat amb alguna de les villes romanes o postes de l'itinerari de la Via Augusta, en algun punt entre Villena i la Font de la Figuerra.[16] Prop d'esta última es té constància d'una torre citada com ja en ruïnes al segle XIV.[17] Quant a l'origen del terme Villena, hi ha certa polèmica. Menéndez Pidal proposa que hauria evolucionat d'un hipotètic antropònim Bellius o Vellius i el sufix -ana, tal com Lucena (Lucius + -ana) o Maracena (Marcus + -ana), que donarien la forma romana Belliana o Velliana.[18] No osbtant això, ni Belliana ni Bellius s'han documentat en època romana, a més del fet que l'evolució de Belliana a Villena comporta certes dificultats fonètiques.[19] Per tant, Domene Verdú indica que l'origen del topònim seria el terme بليانة Bilyāna, netament àrab, i significaria "la omplida (per Al·là)[20] Esta forma àrab, documentada a partir del segle XI,[5] hauria evolucionat de dues maneres distintes. D'una banda, seguit les normes del castellà medieval, a Belliena, como apareix en la Historia Roderici (sobre 1180). Esta forma, però, hauria desaparegut arran de la conquesta cristiana de 1241 a favor de la forma Billena, segons les regles fonètiques pròpies de l'aragonés, que paralarien la major part dels repobladors cristians. A partir del segle XV, i atraiguda la grafia per la paraula villa (vila) degut a la ja majoritaria confusió de b i v entre els parlants de castellà, es consolida la forma Villena, que ha restat inalterada fins a l'actualitat.

Símbols[modifica | modifica el codi]

Títols[modifica | modifica el codi]

Villena ostenta la categoria històrica de ciutat, amb els títols de «Molt Noble, Molt Leial i Fidelíssima». Dels Manuels va obtindre el títol de «Vila» i els de «Molt Noble i Molt Leial» en data incerta.[13] Va ser Carles V el qui li va atorgar el títol de «Ciutat» el 1525, com a agraïment a l'ajuda que havia prestat la, llavors, vila als seus avis, els Reis Catòlics.[8] Després de la Guerra de Successió Espanyola, en la que Villena lluità a favor de Felip V, este li va atorgar el títol de «Fidelíssima».[13]

Escut[modifica | modifica el codi]

L'escut de Villena s'ha utilitzat de manera tradicional almenys des del 1477, encara que no va tindre la consideració d'oficial fins al 27 de novembre de 2010.[21][22] El disseny oficial, realitzat per professors en heràldica i catedràtics dirigits per Inocencio Galindo, té la següent descripció:

« Escut quadrilong quarterat en sautor amb un cinqué quarter circular sobre el tot. 1r, d'atzur, un castell d'or donjonat de tres torres, aclarit de gules i maçonat de sable; 2n, d'argent, un lleó rampant de porpra linguat i unglat de gules; 3r de gules, una mà d' argent alada d'or empunyant una espasa desembeinada d'argent; 4t, d'or, tres arbres arrencats i terrassats, del seu color; i 5é, d'atzur amb filiera d'argent, s'observen dos peixos encontrats d'argent. Per timbre una corona de marquès.[22] »

El lleó i la mà alada són herència de l'infant Joan Manuel, senyor de la ciutat. El castell recorda la pertinença històrica de la vila a la Corona de Castella, i els tres pins i l'estany fan referència al paratge natural de la llacuna de Villena, la seva major font de riquesa. La corona és en record del marquesat de Villena, títol nobiliari concedit per Joan II de Castella a Juan Pacheco.

Fins que no es va oficialitzar, hi hagué desacord en la posició de la figura del lleó: uns defensaven la figura tal com hi era a l'últim escut que utilitzà l'Ajuntament,[23] i altres consideraven que hauria hagut d'intercanviar-se l'ordre dels quarters segon i tercer, i que el lleó mirara a la destra, com es veu en el segell que feia servir el municipi des de, si més no, 1477 fins al 1918.[24]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica del municipi de Villena[25]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2006
Població 10.178 14.450 14.099 15.692 16.544 17.638 19.065 19.994 21.934 25.473 28.279 31.141 32.111 34.186

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

Estació de ferrocarril de Villena

Villena està situada en un enclavament estratègic conegut com a "Passadís de Villena", que ha afavorit el desenvolupament d'unes bones infraestructures en les xarxes de comunicació tant per ferrocarril com amb autovies modernes que la uneixen amb l'altiplà central i la Costa Alacantina, així com amb Andalusia i les Comarques del Xúquer-Túria.

A més, a través d'una sèrie de carreteres locals i comarcals, es comunica amb els pobles veïns que formen la comarca natural del riu Vinalopó i amb les de el Alcoià-Comtat, la Vall d'Albaida com també amb les poblacions limítrofes de les províncies de Múrcia i Albacete, com són Iecla i Cabdet.

En aquesta xarxa de comunicacions en 40 minuts per autovia s'arriba a Alacant i a l'aeroport de l'Altet, i en una hora, a ciutats com València, Múrcia i Albacete.

Panorámica de la ciudad desde la Serra de la Vila.
Panorámica de la ciudad desde la Serra de la Vila.

Patrimoni[modifica | modifica el codi]

Monuments[modifica | modifica el codi]

El Castell de la Talaia.
El Palau Municipal.
L'Esglèsia arciprestal de Sant Jaume.
Porta d'accés al teatre.
  • Castell de la Talaia: va ser edificat pels àrabs al voltant del segle XII.[26] Consta de dos línies de muralla, destacant en la interna la torre mestra, de planta quadrada i de dos cossos. Les cobertes de les dos primeres estances estan formades per voltes almohades, d'importància excepcional per ser, amb les del veí castell de Biar, les més antiges del seu estil a Espanya.[27] Va ser declaratat Monument Històric-Artístic el 1931.[28]
  • Castell de Salvatierra: es va construir al voltant del segle X sobre les ruïnes d'un antic poblat íber i va seguir en ús fins al segle XIV, quan fou substituït pel de la Talaia. En l'actualitat està, en quasi la seua totalitat, reduït a ruïnes, però encara pot apreciar-se la seua estructura àrab original i els afegits posteriors. Ha sigut de gran interès per a l'estudi de l'Edat Mitjana en la comarca.
  • Església Arxiprestal de Sant Jaume: la seua construcció començà el segle XIV i es tracta d'uns dels conjunts gòtic-renaixentistes més importants de la Comunitat Valenciana.[30] La seua planta de tres naus i les seues columnes torses es poden considerar típiques del gòtic català, si bé adquirixen ací una major monumentalitat, a més de ser les més antigues construïdes en un edifici religiós. Al segle XVI s'introduïxen els elements renaixentistes més destacats com ara la porta d'accés a la sagristia i l'aula capitular, les fonts baptismals i les dos finestres del primer pis de la torre. Va ser declarada Monument Històric-Artístic Nacional el 1931.[31]
  • Església de Santa Maria: es va alçar sobre una antiga mesquita musulmana el segle XVI. Té una sola nau i les seues voltes de creueria descàrreguen en pilars amb semicolumnes adossades amb relleus renaixentistes. La façana està emmarcada per un pòrtic barroc, mentres que la torre s'equipara a la de Sant Jaume.
  • Santuari de Nostra Senyora de les Virtuts: situat en la pedania de Las Virtudes (Les Virtuts), a uns 5 km de Villena, guarda la imatge de la patrona de la ciutat. S'advertixen diverses èpoques constructives. La primitiva ermita es remunta a la segona mitat del segle XV. La portada d'accés al temple és renaixentista. El claustre és molt senzill, amb arcs de mig punt recolzats sobre pilars de rajol. L'església ha sigut objecte de diverses intervencions, però el seu aspecte general la lliga a l'últim gòtic. Va ser declarat Conjunt Històric el 1976.[32]
  • Teatre Chapí: està dedicat a Ruperto Chapí Lorente. Les obres van començar el 7 de setembre de 1914 i s'inaugurà el 5 de desembre de 1925. Destaca la diversitat d'estils arquitectònics: les dos façanes laterals i la zona de la caixa de l'escenari guarden encara el sabor del modernisme historicista de vessants neoàrabs, mentres que la façana principal, construïda entre 1922 i 1923, és de tipus classicista, tractat amb una certa nuesa o fredor per l'escassa decoració. Va reobrir-se al públic l'abril de 1999. Actualmente és un dels teatres més actius de la Comunitat Valenciana, representant obres de qualitat a escala nacional i, a vegades, internacional.
  • Plaça de Bous de Villena: es va inaugurar el 1924 i va tindre capacitat per a 10.000 persones.[33] En l'actualitat es troba fora d'ús i en mal estat de conservació, encara que és una obra d'interès per les grans dimensions, el caràcter massís, la situació exempta i les característiques formals de la seua arquitectura: accés i finestres d'arcs neoàrabs apuntats, pilarets i alers metàlics a l'últim pis.[34] El día 7 de setembre de 1959 en la Plaça de Bous de Villena va estar present el premi Nobel Ernest Hemingway.[35] Des de 2007 existeix un pla de rehabilitació i conversió en edifici multiús.[36]
  • Cabezo Redondo: poblat argàric habitat entre els sigles XVI i X a.C. la importància cultural i econòmica del qual queda patent per importants troballes, com ara el Tresoret del Cabezo Redondo i probablement també el Tresor de Villena, trobat a uns 5 km del poblat.[37] Va ser inclòs en el Conjunt Històric-Artístic de Villena i declarat terreny d'utilitat pública el 1968.[38]

Places i jardins[modifica | modifica el codi]

Monument a Ruperto Chapí al passeig homònim.
  • Plaça de Sant Jaume: constituïx l'espai urbà més representatiu del centre històric de Villena. De traçat irregular, al seu voltant es troben l'església de Sant Jaume, d'estil gòtic; el Palau Municipal, renaixentista; la Casa Selva, decimonònica; i la Casa de la Cultura, postmodernista.
  • Plaça Major: seguix la tradició de les places majors espanyoles. Originalment fou un espai obert per a reunions del Consell Municipal, fins que el 1560 es decidix edificar a l'angle nord l'Almodí. Del segle XIX data la font i el safareig semiciruclar.[39] Està incoada com a monument pertanyent al Conjunt Històric-Artístic del Casc Antic de Villena, encara que el 1977 es començaren tràmits de desincoació per a declarar-la Monument Històric-Artístic.[40]
  • Monument a Ruperto Chapí: es troba al Passeig de Chapí i el va construir el 1947 l'escultor villener Antonio Navarro Santafé. Està presidida per una escultura sedent de Chapí, al que rodegen figures alegòriques de dos obres seues: "La bruja", a la seua esquerra i "La revoltosa", a la seua dreta. L'any 1998 i degut al notable deteriorament de la pedra, aquesta es va substituir per la rèplica actual en bronze. L'escultura original presidix el vestíbul del Teatre Chapí.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Museus[modifica | modifica el codi]

Entrada al Museu Arqueològic.

Economia[modifica | modifica el codi]

Segles XVIII i XIX[modifica | modifica el codi]

Durant l'Antic Règim, a Villena es desenvolupa una economia bàsicament agrària, amb forta desigualtat en la distribució de la propietat i progrés des de l'edat mitjana d'una classe de llauradors més acabalats. Aquesta economia es centrava en la ramaderia, que perd la tradició transhumant de l'edat mitjana, i en els conreus de secà, principalment cereals, que són objecte de comerç amb les veïnes terres de Castella i València. El desenvolupament del regadiu va arribar a les primeries del segle XVIII a la redacció de dues ordenances successives amb una exhaustiva reglamentació. El 1803, la dessecació de la llacuna augmentaria les possibilitats de comptar amb terres regades. Juntament a l'activitat agrària s'hi desenvolupen activitats industrials lligades a ella: molins fariners, tèxtil de fibres vegetals, destil·leries. El desenvolupament comercial hi fou facilitat per la concessió d'una sèrie de privilegis i per la celebració de fires. Els canvis del segle XIX, desvinculació de les desamortitzacions eclesiàstica i civil, principalment, dugueren a un important traspàs de terres del clergat, els municipis i la petita noblesa a elements de la burgesia autòctona i forastera. Aquest procés de concentració burgès de la propietat hi facilità en la segona meitat del segle XIX el desenvolupament capitalista de l'agricultura, amb el cultiu de productes comercials, com ara el cep, les hortalisses, els fruitals i, en menor mesura, l'olivera. Per a eixa expansió, també va jugar un important paper el ferrocarril Madrid-Alacant.

Segles XX i XXI[modifica | modifica el codi]

El fort pes que hi adquireix l'element assalariat i jornaler portarà a una important difusió de l'anarquisme i del socialisme amb una actuació clara en moments precisos com ara la vaga del 1917 i la segona República. Durant la guerra civil, a Villena es desenvolupa una experiència única en tot el País Valencià en crear-se un organisme econòmic, integrat per elements de la UGT i la CNT, que administrava la socialització de tots els béns intervinguts en les diverses activitats productives i de distribució. El període franquista va suposar una desmobilització general de la població obrera a través de l'Organización Sindical, que a Villena va comptar amb una de les seues seus comarcals i una gran activitat centrada en la formació professional, actuació d'Educación y Descanso, creació de diferents serveis.

El recent desenvolupament industrial de Villena s'ha centrat, a banda de les activitats de consum local, en el sector del calcer, en menor mesura el tèxtil i més endavant la construcció, la qual cosa ha contribuït a explicar el progressiu creixement demogràfic, amb una forta atracció immigratòria. El sector agrari, basat tradicionalmente en les abundants aigues, ha vist com estes disminuïen notablement degut a la sobreexplotació dels aqüífers. Tanmateix, continuen tenint una certa importànica els manreus de productes hortícoles: carlotes, espinacs, lletugues, cols, etc. i fruites: cireres, peres, pomes i prunes, entre d'altres.

Administració i política[modifica | modifica el codi]

L'actual alcalde de Villena és Francisco Javier Esquembre Menor (més conegut al municipi com Patxi Esquembre), d'Els Verds de Villena, que en 2011 va esdevenir el primer alcalde verd de tot l'estat espanyol.[46]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Ramón Navarro Díaz PSPV-PSOE
1983 - 1987 Salvador Mullor Menor PSPV-PSOE
1987 - 1991 Salvador Mullor Menor PSPV-PSOE
1991 - 1995 Salvador Mullor Menor PSPV-PSOE
1995 - 1999 Vicente Rodes Amorós PP
1999 - 2003 Vicente Rodes Amorós PP
2003 - 2007 Vicenta Tortosa Urrea PSPV-PSOE
2007 - 2011 Celia Lledó Rico PP
Des del 2011 Patxi Esquembre Menor Els Verds
Resultats electorals de Villena, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular Celia Lledó Rico 8.246 10 45,05
Els Verds de Villena Francisco Javier Esquembre Menor 4.061 5 22,18
Partit Socialista del País Valencià Carlos Beltrán Esteve 3.303 4 18,04
Villena Centro Democrático Juan Francisco Richart Forte 2.103 2 11,49
Altres 593 - 3,16
En blanc 431 - 2,3
Total 18.737 21

Personatges destacats[modifica | modifica el codi]

Cultura
  • Antonio Navarro Santafé (1906-1983). Va ser un escultor que destacà sobretot per les seues obres animalístiques. És autor, entre otres, de la Estátua de l'Ós i l'Arboç (Estatua del Oso y el Madroño), símbol de la ciutat de Madrid i del Monument al Cavall de Jerez de la Frontera.[51] A Villena va realitzar el Monument a Ruperto Chapí i la nova efígie de Nostra Senyora de les Virtuts.
Política
  • Joaquín María López (1798-1855). Va ser un polític, jurisconsult i escriptor. Arribà a ser Senador del Regne i Ministre togat del Tribunal de Guerra y Marina.
Exèrcit
Religió
Esport

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Llei d'ús i ensenyament del valencià. Títol V. Dels territoris predominantment valenciano-parlants i castellano-parlants», 24 de desembre de 2011.
  2. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  3. No existix consens sobre la data de fundació de la ciutat ni, per tant, qui la realitzà.
  4. SOLER GARCÍA, José María. «Historia de Villena: desde la Prehistoria hasta el siglo XVIII [Història de Villena:des de la Prehistòria fins al segle XVIII]» (pdf) (en castellà) p. 5. Villena: Digitalizado por la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2006. [Consulta: 1 de desembre de 2009].
  5. 5,0 5,1 5,2 SOLER GARCÍA, José María. «Historia de Villena: desde la Prehistoria hasta el siglo XVIII [Història de Villena:des de la Prehistòria fins al segle XVIII]» (pdf) (en castellà) p. 42. Villena: Digitalizado por la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2006. [Consulta: 1 de desembre de 2009].
  6. GARRIDO, David. «Reivindicación del Medioevo villenense [Reivindicació de l'Edat Mitjana villenera]». A: Moros y Cristianos · Villena (en castellà). Villena: Ayuntamiento de Villena, 2008. 
  7. SOLER GARCÍA, José María. «Historia de Villena: desde la Prehistoria hasta el siglo XVIII [Història de Villena:des de la Prehistòria fins al segle XVIII]» (pdf) (en castellà) p. 109. Villena: Digitalizado por la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2006. [Consulta: 1 de desembre de 2009].
  8. 8,0 8,1 SOLER GARCÍA, José María. «Historia de Villena: desde la Prehistoria hasta el siglo XVIII [Història de Villena:des de la Prehistòria fins al segle XVIII]» (pdf) (en castellà) p. 229. Villena: Digitalizado por la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2006. [Consulta: 1 de desembre de 2009].
  9. «La construcción de la red ferroviaria alicantina: Proceso de construcción [La construcció de la xarxa ferroviaria alacantina: Procés de construcció]» (en castellà). 150 años del ferrocarril de Alicante [150 anys del ferrocarril a Alacant]. [Consulta: 12 d'agost de 2009].
  10. Pateco. Cámaras de Comercio de la Comunidad Valenciana. «Análisis socioeconómico [Anàlisi socioeconòmica]» (en castellà). Plan de Acción Comercial de Villena [Pla d'Acció Comercial de Villena], 2002.
  11. 11,0 11,1 «Casco antiguo [Casc antic]» (pdf) (en castellà). Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura i Esport. Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. [Consulta: 12 d'agost de 2009].
  12. Ministerio de Cultura y Educación. «RESOLUCIÓN de 7 de enero de 2003, de la Dirección General de Patrimonio Artístico de la Consejería de Cultura y Educación, por la que se incoa expediente de declaración de bien de interès cultural a favor de la colección arqueológica del Tesoro de Villena» (pdf) (en castellà). BOE p. 7798-7802, 1 2003. [Consulta: 6 de desembre de 2009]. «Desde el punto de vista histórico, artístico y arqueológico, el Tesoro de Villena constituye un un depósito no normalizado, por su peso y contenido (A. Perea). De hecho, se trata del segundo tesoro de vajilla áurea más importante de Europa, tras el de las Tumbas Reales de Micenas en Grecia (A. Mederos). [Des del punt de vista històric, artístic i arqueològic, el Tresor de Villena constituïx un «unicum», un dipòsit no normalitzat, pel seu pes i contingut (A. Perea). De fet, es tracta del segon tresor de vaixella àuria més important d'Europa, darrere del de les Tombes Reials de Micenes a Grècia (A. Mederos).]»
  13. 13,0 13,1 13,2 Plantilla:Ref-publicació n
  14. Generalitat Valenciana. Conselleria d'Educació Anàlisi dels resultats del Cens d'Habitants de 1991. Grau de coneixement de valencià en els municipis de la Comarca de l'Alt Vinalopó.
  15. Generalitat Valenciana. Conselleria d'Educació Coneixement i ús social del valencià (2004).
  16. RUBIERA, María José. Villena en las calzadas romana y árabe [Villena a les calçades romana i àrab] (en castellà). Alacant: Universidad de Alicante, 1985. 
  17. «El marc territorial i els seus origens:Els antecedents ibero-romans». A: Juan Piqueras Haba. Geografia de les comarques valencianes. 1 (en valencià). València: Foro, 1995, p. 328. 84-8186-019-0. 
  18. MENÉNDEZ PIDAL, Ramón. Toponimia prerrománica hispana [Toponímia preromànica hispana] (en español). Madrid: Gredos, 1952. 
  19. Plantilla:Ref-publicació n
  20. Plantilla:Ref-publicació n
  21. «El auténtico escudo de la villa» (en español). Diario La Verdad, 27 de gener de 2008. [Consulta: 12 d'agost de 2009].
  22. 22,0 22,1 «Villena aprueba su nuevo y definitivo escudo oficial» (en español). Diario ABC, 27 de novembre de 2010. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  23. Escaño 22, anàlisi política de Villena
  24. Article a La Verdad, diari d'Alacant
  25. INE Evolució demogràfica del municipi de Villena des de 1857 fins a 2006.
  26. Plantilla:Ref-publicació n
  27. FERRE DE MERLO, Luis. «Bóvedas nervadas en el Castillo de Villena (Alicante) [Voltes nervades al Castell de Villena (Alacant)» (pdf) (en castellà). Actas del Tercer Congreso Nacional de Historia de la Construcción [Actes del Tercer Congrés Nacional d'Història de la Construcció], 2000. [Consulta: 14 d'octubre de 2009].
  28. «Castillo la Atalaya o de los Pacheco [Castell de la Talaia o dels Pacheco]» (pdf) (en castellà). Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura i Esport. Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. [Consulta: 12 d'agost de 2009].
  29. «Ayuntamiento (Palacio Municipal) [Ajuntament (Palau Municipal)]» (pdf) (en castellà). Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura i Esport. Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. [Consulta: 12 d'agost de 2009].
  30. SOLER GARCÍA, José María. «Monumentos: Vicisitudes del templo de Santiago [Monuments: Vicisituds del temple de Sant Jaume]». A: Villena : Prehistoria - Historia - Monumentos [Prehistòria - Història - Monuments]. 1a ed. (en castellà). Madrid: Imprenta Taravilla, 2002, p. 178. ISBN 84-95112-05-1. 
  31. «Iglesia Parroquial de Santiago Apóstol [Església Parroquial de Sant Jaume Apòstol]» (pdf) (en castellà). Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura i Esport. Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. [Consulta: 12 d'agost de 2009].
  32. «Santuario de Nuestra Señora de las Virtudes [Santuari de Nostra Senyora de les Virtuts]» (pdf) (en castellà). Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura i Esport. Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. [Consulta: 12 d'agost de 2009].
  33. «Plaza de Toros». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Sociedad. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  34. AA.VV.. Guía de Arquitectura de la Provincia de Alicante [Guia d'Arquitectura de la Província d'Alacant]. Alacant: Instituto de Cultura Juan Gil Albert y el Colegio Territorial de Arquitectos de Alicante, 1999, p. 284. 
  35. DOMENE VERDÚ, José Fernando; SEMPERE BERNAL, A.. Las Fiestas de Moros y Cristianos de Villena [Les festes de Moros i Cristians de Villena] (en castellà). Alacant i Villena: Instituto de Cultura Juan Gil Albert, M.I. Ayuntamiento de Villena i la Junta Central de Fiestas de Villena, 1989, p. 95. ISBN 84-7784-025-3. 
  36. Diario Información. «La plaza de toros de Villena será rehabilitada y tendrá carácter multiuso [La plaça de bous de Villena serà rehabilitada i tindrà caràcter multiús]» (en castellà), 23 d'agost de 2007. [Consulta: 26 d'octubre de 2009].
  37. 37,0 37,1 SOLER GARCÍA, José María. El tesoro de Villena: memoria redactada por José María Soler [El tresor de Villena: memòria redactada per José Maria Soler]. Editado por Alicante: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2005 (en castellà). [Madrid]: Otra ed.: [Madrid], Ministerio de Educación Nacional, Servicio Nacional de Excavaciones Arqueológicas, D.L. 196, 75p,[42]p. de lám : il; 25 cm (Excavaciones arqueológicas en España; 36), 1967. 
  38. SOLER GARCÍA, José María. El oro de los tesoros de Villena [L'or dels tresors de Villena]. Edición digital: Alicante: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2005 (en castellà). València: Servicio de Investigaciones Prehistóricas de la Diputación Provincial de Valencia, 22 p. (Serie de trabajos varios; 36), 1969 [Consulta: 18 d'octubre de 2009]. 
  39. Plantilla:Ref-publicació n
  40. «Plaza Mayor [Plaça Major]» (pdf) (en castellà). Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura i Esport. Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. [Consulta: 12 d'agost de 2009].
  41. Decreto 66/2005, de 1 de abril, por el que se declara Bien de Interés Cultural la Colección Arqueológica del Tesoro de Villena
  42. SOLER GARCÍA, José María. Los tesoros de Villena [Els tresors de Villena]. Editado por Alicante: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2005 (en castellà). [Madrid]: Otra ed.: Historia 16, Año VII, núm. 73 (mayo 1982), pp. 121-128., 1967. 
  43. SOLER GARCÍA, José María. «Prehistoria: Cabeza escultórica del Museo Arqueológico de Villena [Prehistòria: Cap escultòric del Museu Arqueológic de Villena]». A: Villena : Prehistoria - Historia - Monumentos [Villena: Prehistòria - Història - Monuments]. 1a ed. (en castellà). Madrid: Imprenta Taravilla, 2002, p. 178. ISBN 84-95112-05-1. 
  44. SOLER GARCÍA, José María. La "leona" ibérica del Zaricejo (Villena) y su contexto arqueológico [La "lleona" ibérica del Zaricejo (Villena) i el seu context arqueològic]. Editado por Alicante: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2005 (en castellà). [Madrid]: Otra ed.: Revista del Instituto de Estudios Alicantinos, núm. 7, 1969, p. 68-76. 
  45. Plantilla:Ref-publicació n
  46. El primer alcalde verde de España: “Convertiremos aparcamientos en jardines” notícia a El País del 10 de juny de 2011 (castellà)
  47. "Enciclopedia de la cultura andalusí", Fundación Ibn Tufayl
  48. SOLER GARCÍA, José María. «Historia de Villena: desde la Prehistoria hasta el siglo XVIII [Història de Villena:des de la Prehistòria fins al segle XVIII]» (pdf) (en castellà) p. 78. Villena: Digitalizado por la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2006. [Consulta: 1 de desembre de 2009].
  49. PALOMINO, Antonio. El museo pictórico y escala óptica III, El Parnaso español pintoresco laureado [El museu pictòric i escala òptica III, El Parnàs espanyol pintoresc laureat]. Madrid : Aguilar, 1988, p. 557. ISBN 84-03-88005-7. 
  50. Luis G. Iberni: Ruperto Chapí. Madrid, Instituto Complutense de Ciencias Musicales, 1995.
  51. «Museo del Escultor Antonio Navarro Santafé». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Cultura. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  52. Ressenya sobre Sebastián García Martínez
  53. «Personalidades: Sebastián García Martínez [Personalitats: Sebastián García Martínez]». A: Laura Hernández Alcaraz, José Ayelo Pérez. Villena ¡un tesoro!. 3a ed. (en español). M.I. Ayuntamiento de Villena, en colaboración con el ITVA, 2003. ISBN 84-920501-0-1. 
  54. «Antonio Pérez Torreblanca». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Personalidades. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  55. P. Pablo Menor, S.J. Hijo Fiel de tu Iglesia hasta la muerte. Autobiografía espiritual. 2003. Arcángel Publicaciones / Centro de Orientación Religiosa.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]