Cabdet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cabdet
Caudete
Escut de Cabdet
(En detall)
Localització
Localització de la província d'AlbaceteLocalització de Cabdet
Municipi de Castella-la Manxa
Vista panoràmica de la meitat nord de Cabdet des de la torre de l'Església de Santa Catalina
Vista panoràmica de la meitat nord de Cabdet des
de la torre de l'Església de Santa Catalina
Estat
• Comunitat
• Província
• Comarca
Espanya
Castella-la Manxa
Província d'Albacete
Monte Ibérico-Corredor de Almansa
Gentilici Cabdetà, cabdetana
Superfície 134,125 km²
Altitud 557 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
10.250 hab.
76,42 hab/km²
Coordenades 38° 44′ 23″ N, 1° 0′ 0″ O / 38.73972,-1.00000Coord.: 38° 44′ 23″ N, 1° 0′ 0″ O / 38.73972,-1.00000
Distàncies 30 km de Almansa
67 km de Alacant
111 km de València
Dirigents:
• Alcalde:

Jose Miguel Mollá Nieto (PP)
Codi postal 02660
Codi telefònic 965
Web

Cabdet (en castellà i oficialment Caudete) és un municipi de la província d'Albacete (Castella-la Manxa). Antigament pertanyia al Regne de València i actualment conserva tradicions típicament valencianes i influències del valencià (llengua d'ús habitual fins al segle XIX) en la parla popular.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El municipi de Cabdet està a mig camí entre Castella-la Manxa i la costa mediterrània, combinant la muntanya i la plana. El centre de la vila està a 557 msnm, en terreny pla i alguns barris antics en costera mitjana fins a Santa Anna i Los Caransos, mentre que la cota màxima del municipi abasta els 1150 metres de la Serra de Santa Bàrbara (també coneguda com a Serra d'Oliva). Aquesta serra ha sigut malparada a causa de les indústries (eòliques abusives, extraccions de materials: terrers, pedreres, etc.), tot i que gaudia de protecció ecològica i paisatgista.[2]

Municipis limítrofs[modifica | modifica el codi]

El seu terme municipal és fronterer entre el País Valencià i la Regió de Múrcia. Els municipis amb els quals limita de fet són:

  Nord: Almansa  
Oest: Iecla Rosa dels vents Est: Villena
  Sud: Iecla, Villena  

Fauna i flora[modifica | modifica el codi]

La vegetació típica és de muntanya mediterrània: pi, alzina, i matoll de muntanya baixa.[3]

Quant a la fauna, poden trobar-se rèptils com la sargantana, el fardatxo ocel·lat i el dragó, aus com el falcó, la puput, el mussol, la perdiu i el teuladí, i mamífers com el liró, la ratapenada, la rabosa, el teixó, el conill i el porc senglar.[3]

Clima[modifica | modifica el codi]

Cabdet pot ésser classificat com de clima continental però no obstant hi arriba bé la influència mediterrània, amb una temperatura mitjana anual de 14 graus i un règim de pluja escasa, amb pics a la primavera i tardor.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Dama ibèrica de Cabdet, segle IV a.C.

Antiguitat[modifica | modifica el codi]

Existeixen jaciments arqueològics de l'època neolítica (gran recipient de ceràmica cardial o montserratina, en forma d'olla mancada d'un fragment, peça principal del Museu Arqueològic d'Albacete, així manifestat pel qui havia estat director i conservador del susdit Museu, eminent Sr. Samuel de los Santos, atuells, utensilis,... i d'època ibèrica (Dama de Cabdet, cap de toro, Cèrvola de Cabdet, deixant funerari, etc) que es troben repartits als museus d'Albacete i Villena. L'any 1992 en el que és Barri del Reial es va trobar un poblat iber, proper al castell. Aquest poblat iber és el veritable antecedent del Cabdet actual, si bé la dolenta actuació de l'Ajuntament d'aquella època no va permetre de treure a la llum el poblat i mantenir-lo. Ara, al mateix lloc, s'aixequen uns carrers d'adossats. Més tard va ser un poblat romà i àrab.

Edat Mitjana[modifica | modifica el codi]

Durant el domini musulmà Cabdet estava formada per sis nuclis de població separats, entre si coneguts posteriorment com a Capdet o Als Capdets. El poblat més important era aquell que se situava al que avui dia és el Barri de la Vila, on residien les persones destacades de l'època, i on es trobava la mesquita major i el castell. Fora muralles de la vila s'aixecava un altre poblat al tossal de Santa Anna (es diu d'aquest poblat avui dia ocupat per l'ermita de Santa Anna, que va ser a l'època musulmana una mesquita de barri envoltada per muralles). Un tercer poblat se situava en el que es coneix com la "Rambla del Moto". Es pot considerar que els poblats de Santa Anna i del Moto eren els ravals de la vila. I ja més allunyats d'aquests tres nuclis es trobava un poblat situat en Serra d'Oliva, un altre a la Serra Làcera (conegut com a Almizra) i un sisè i últim poblat localitzat en les proximitats de l'actual Santuari de la Mare de Déu de Gràcia conegut com a Bogarra, sent aquestes tres poblacions últimes alqueries de la vila. Políticament, després de la separació del Califat de Còrdova, Cabdet va a passar al regne taifa de Dénia, després al de València i finalment al de Múrcia.

Les tropes almogàvers del Comendador d'Alcanyís van prendre els Capdets per a Jaume el Conqueridor a l'any 1240 en resposta a la reconquesta de Xàtiva per l'infant Alfons de Castella, futur Alfons X el Savi. Posteriorment, pel Tractat d'Almizra Cabdet va a passar a Castella sent senyor de la vila Sancho Sánchez de Mazuelo. A partir de l'any 1304 i després de la Sentència Arbitral de Torrelles i el Tractat d'Elx, Cabdet va a passar a formar part del Regne de València, on posteriorment es va nomenar Vila Reial amb dret de vot a les Corts Valencianes de l'època, augmentant la seva importància política, econòmica i militar. Una vegada dintre d'aquest regne, el poble va a estar governat per la família Lisón, entre els quals destaquen Ato de Lisón i García Jofré de Lisón, des de 1305 fins a 1422, any en què la vila és cedida als Senyors de la Governació Dellà Xúquer, la capital dels quals era Xàtiva. El 1429 amb la Guerra dels Dos Peres la població és ocupada pels castellans i el 1436 és retornada al Regne de València, passant llavors a ser possessió dels Senyors d'Ontinyent, els quals es van comprometre a defensar la situació fronterera de la vila. El 1440 el rei Alfons el Magnànim d'Aragó va incorporar Cabdet al patrimoni reial, separant-se de la protecció dels Senyors d'Ontinyent.

Aquesta localitat va protagonitzar, juntament amb Villena, un dels litigis territorials més llargs de la història dels regnes hispànics, entre les corones d'Aragó i Castella. Així, Cabdet era un enclavament del Regne de València en territori castellà de Villena (el terme cabdetà era conegut com a "Insula Valentina in Castellae Regione") i ambdues viles es disputaven la Vall dels Alforins. Aquesta vall va ser adquirida per Cabdet l'any 1355 per a aconseguir una continuïtat territorial amb el Regne de València mitjançant La Font de la Figuera, Biar i Ontinyent. Però Villena mai no va reconèixer la jurisdicció administrativa cabdetana, i va mantenir un complex i llarg litigi judicial, sense tot just èxit. Cabdet el va recórrer però no s'hi va dictar sentència.

Extensió del senyoriu castellà de Villena, on es pot observar l'enclavament de Cabdet, pertanyent al Regne de València

L'any 1356 va esclatar entre els regnes d'Aragó i Castella la Guerra dels Dos Peres, conflicte que va enfrontar el rei Pere el Cerimoniós d'Aragó amb Pere I el Cruel de Castella. Aquesta guerra va esclatar arran de l'enfrontament entre Pere de Castella i el seu germanastre Enric de Trastàmara, el qual aspirava al tron castellà. Aquesta guerra també va estar vinculada a la Guerra dels Cents Anys, ja que Anglaterra va donar a la Corona d'Aragó i a Enric de Trastàmara i França va donar a Castella. Però la veritable raó per la qual Aragó va entrar a la guerra entre Pere de Castella i Enric de Trastàmara van ser els límits d'ambdós regnes. Més concretament, van ser el límits marcats pel Regne de Múrcia, el qual Aragó pretenia per a ell. D'aquesta manera, les batalles més nombroses es van donar en les zones frontereres d'ambdós regnes, sent Cabdet una de les poblacions que més va patir els efectes de la guerra, arribant a estar un temps ocupada pels castellans. Finalment, l'any 1369 Enric de Trastàmara va assolir victòria sobre Pere el Cruel i va a ser coronat com a Enric II de Castella. Per aquesta raó, Castella va reconstruir tota la zona afectada per la guerra tant al seu regne com al d'Aragó, en senyal d'agraïment al monarca català pel seu suport durant el conflicte, sent el castell de Cabdet una d'aquestes reconstruccions portades a terme pel primer rei de la dinastia dels Trastàmara.

Edat Moderna[modifica | modifica el codi]

Durant el Renaixement, com a part integrant de la Governació del Xúquer, Cabdet va estar vinculada als Ducs de Gandia, la família Borja.

El 1707, però, després de la Guerra de la Successió, Felip V va declarar Cabdet com a rebel, basant-se en acusacions de Villena, que sempre ha estat més poderosa i important i partidària absoluta d'aquell rei borbó, i passà a ser terme municipal villener. Des d'aleshores, i després de quatre segles que era valenciana, Cabdet encara no ha tornat a formar part del territori històric del País Valencià tot i que l'any 1861, una comissió de cabdetans il·lustres encapçalats per l'alcalde, van votar respecte de passar a la província d'Alacant.

Edat Contemporània[modifica | modifica el codi]

Vista parcial de Cabdet l'any 1940.

Per part de Castella-la Manxa s'ha dut a terme una campanya, amb la col·laboració dels estaments oficials municipals, de manera continuada, respecte d'evitar en tots els àmbits allò més important que pugui ésser referit a la valenciania de Cabdet, (començant per l'ensenyament a les escoles on fan classes de geografia i història de Castella-la Manxa ¿?). Tot i això un caliu de valenciania roman subjacent, inconscient i de sentiment però amb un caràcter políticament incorrecte, amb dificultats per a fer-se present. Al contrari, tot el que prové de Castella-la Manxa és "legítim" i fortament reforçat, en un indret on la identificació amb aquest país ambigu, sortit artificialment, ha d'ésser feta creïble amb artifici, la qual cosa no deixa pas de constituir-se en colonització, acceptable aleshores com quelcom de normal i habitual de "tota la vida" per la població, que queda sense possibilitats de tenir identitat històrica expressa.[4][5][6]

Llengua[modifica | modifica el codi]

Fins al segle XIX al municipi es parlava el valencià farcit d'aragonesismes, i des d'aquell segle patí un procés de substitució lingüística pel castellà similar al de la comarca del Baix Segura. En l'actualitat el seu parlar castellà està ple de paraules valencianes, la majoria de les quals es troben en retrocés.[7]

Economia[modifica | modifica el codi]

Els cultius tradicionals són la vinya, l'olivera i l'ametler, encara que actualment han perdut part de la seua importància en favor de les explotacions extensives de regadiu i les noves produccions hortofrutícoles. La indústria, que ha anat augmentant la seua importància des de la dècada de 1990, està dedicada principalment a la construcció, els transports, els adobats de cuir, el cautxú, el tèxtil, el vidre i el calçat.[8]

Demografia[modifica | modifica el codi]

És la sisena població més gran en nombre d'habitants de la província, amb més de 10.000 cabdetans, per darrere d'Albacete, Hellín, Villarrobledo, Almansa, i La Roda.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2005 2006 2007 2009
5.913 6.807 6.917 7.552 7.442 7.862 7.544 7.322 7.570 8.157 8.765 9.069 9.553 9.744 10.003 10.330

Monuments[modifica | modifica el codi]

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

Església de Santa Caterina
  • Església de Santa Caterina, El seu origen data del segle XIV si bé la imponent torrassa de planta quadrada data de finals del segle XV. Aquesta església és, el monument més característic de Cabdet. S'hi pot observar una superposició dels estils gòtic i renaixentista, sense oblidar que part del seu emplaçament correspon al de l'antiga mesquita major de la Vila. El traçat arquitectònic principal consta d'una façana i una gran torrassa-campanar força desfigurades per les últimes modificacions que hi ha hagudes. El susdit campanar té un conjunt de cinc campanes de bronze, tres d'elles del segle XVIII. A l'interior del temple s'aprecia una planta de creu llatina amb la seua nau central esvelta i amb les laterals dividides en seccions. La mitja taronja blava de la cúpula és a sobre del creuer, en realitat solament evocat, (molt característic de les esglésies valencianes), car exempt de transsepte. Observem que la cúpula de Santa Caterina s'assembla en gran manera a la del monestir de la Santa Faç d'Alacant i fins i tot a la de l'església de Torreblanca en la província de Castelló. Les voltes, nervacions i cor daten d'entre 1556 i 1562, mentre que la Capella de la Comunió i la sagristia daten de 1752. Si quelcom caracteritza aquest edifici en tot el seu conjunt són les proporcions molt harmonioses.[9]
Santuari de la Mare de Déu de Gràcia
  • Santuari de la Mare de Déu de Gràcia. Església privilegiada amb incorporació a la Basílica de Santa Maria la Major de Roma. Es troba als afores de la Vila, sobre el què en època visigoda va ser un monestir benedictí. L'origen de l'actual construcció data del segle XV encara que la major ampliació del santuari va correspondre al segle XVIII, en 1741. El seu estil arquitectònic imita el grecoromà, però la seva actual planta rematada per una cúpula de llanterna barroca fa que ressalten encara més les seves grans dimensions. La façana principal de l'edifici, modernista, presenta decoracions simulant esgrafiats, realitzades pel pintor Espí en 1907, amb motiu del XIII Centenari de l'Arribada de la Mare de Déu de Gràcia a Cabdet i la seva coronació canònica. Una restauració posterior de la dècada dels 90 hi va resultar maldestra. Hi ha un parell d'escenes de la història de la Verge de Gràcia y Sant Blai, patrons de Cabdet. A l'interior s'hi troba un bell retaule a l'altar major, amb pintures a l'oli de Rodríguez San Clemente, que substitueix un de més antic barroc, cremat durant la Guerra Civil i sis quadres de Pérezgil, del 1960. És de destacar el cambril de la Verge, revestit amb "manises" valencians de L'Alcora, del segle XVIII. El Santuari conserva campanes de qualitat, en particular una de gótica, de finals segle XIV, inventariada per l'eminent campanòleg Dr. Francesc Llop,i una pintura també gòtica en taula: "Sant Martí compartint la seva capa amb el captaire". Altra pintura valuosa és una Sagrada Família fugint cap a Egipte. Hi ha un Museu dit de Mantells, alguns molt antics en estat deplorable, entre ells un del segle XVII, i alberga en les seues vitrines un important patrimoni artístic. És força absurd que unes bases conservades de pilars de forn romà, hagin donat creença al conegut com a miracle dels formatges ("el milagro de los quesos"), metamorfosats en pedra. També hom pot contemplar, sota el cambril, el buit en soterrani on segons la tradició van ser trobades les antigues imatges de la Mare de Déu de Gràcia i de Sant Blai en 1414, destruïdes l'any 1936. El santuari està obert tots el dies si bé el Museu dels Mantells de la Verge només obri en diumenge.
  • Església de Sant Francesc d'Assís, també inaugurada al 1910, la torre-campanar, sobre la porta principal, és rematada d'un bell bulb enrajolat de ceràmica blanca i blava, d'estil neobizantí (modernista). També les sepultures del Sr. Francisco Albalat, Comte de San Carlos,(qui va encarregar i proveir els honoraris de l'obra) i de la seva esposa, Mme. Hélène de Saint-Aymour, baronessa de Caix. Això no obstant, dels monumentals sepulcres-cenotafi en van fer fora les làpides on figuraven nom i referents d'ambdós difunts. Ornen el temple curioses pintures del Sr. Torres Cotarelo, amb escenes de la vida del "poverello" d'Assís.
  • Convent dels Pares Carmelites: Es va fundar a 1586 i alberga un bell claustre barroc del segle XVII, amb columnes toscanes de cadirat i arcs de mig punt.[10] Annexa al convent es troba l'església del Carme, reconstruïda parcialment al segle XX sobre la planta del segle XVII. Al seu interior hi ha pintures al fresc, entre les quals destaca la dedicada al profeta Elies.[10]
  • Església de Santa Anna: A la part alta del nucli urbà, és l'església més antiga de Cabdet. A dalt de la seva façana hi ha una estàtua del Sagrat Cor.
  • Ermita de San Antón: La seua existencia està atestiguada des de 1597, encara que la seua configuració actual és posterior.[11]

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

Façana i jardí del castell de Cabdet
Plaça de l'Església i Sala de la Vila
  • Plaça de Bous Les Arenes de Cabdet, plaça de bous inaugurada a 1910 d'estil neomudèjar, amb fama de ser una de les més boniques d'Espanya. Va ser destruïda durant la Guerra Civil i reconstruïda de manera incompleta, però utilitzable per a usos diversos, l'any 1986.
  • Castell àrab de Cabdet. Antiga fortalesa d'origen andalusí alçada sobre un menut tossal en el centre de l'actual població. La fortalesa original es va a alçar al segle XII en l'extrem nord-oest del que avui dia és el Barri de la Vila, en el temps que van arribar els almoràvits a Al-Andalus, els quals van a ordenar la construcció d'aquesta fortalesa, coneguda durant tota l'Edat Mitjana com "lo castell de Capdet". La primitiva fortalesa va a ser destruïda en gran part en el segle XIV durant la Guerra dels Dos Peres i va a ser reconstruïda al segle XV pel castellans. Aquesta nova construcció havia perdut les originals formes andaluses del castell, així com va veure reduïda la seva grandària original. El castell cada vegada tenia menor importància en la vida política cabdetana, fins que al segle XVII es va veure completament abandonat. Després va ser utilitzat com a cementeri municipal i posteriorment com a horta. Actualment se n'han restaurat amb desafortunades modificacions, dues de les muralles i les restes que hi havia de la torrassa són desaparegudes, sinó amagades.
  • Sala de la Vila: Construïda entre 1759 i 1764, va servir com a sala capitular fins a principis del segle XX,[10] funció que ha recuperat en les últimes dècades.[12] El vestíbul, obert mitjançant arcs, comunica una cruïlla de carrers amb la plaça de l'Església i constitueix la Llotja (en cast. la Lonja). Presenta estat desidiós, tot i haver-hi un gran retaule ceràmic de la Mare de Déu dels Desemparats i constituir actualment un edifici de l'alcaldia com queda expressat més a dalt. Està situat en l'emplaçament d'una de les portes de la vila medieval.[10] A la façana meridional destaquen l'escut de Caudete, ricament ornamentat a estil rococó i un rellotge de sol que corona la cornisa.[13]
  • Casa Consistorial: Va ser sala d'audiències de 1745 i posteriorment també sala capitular.[10] A la planta baixa se situava el magatzem de gra, celler i pes real de la farina. L'estructura actual data de 1912 i la façana de 1956.[10]

Museus[modifica | modifica el codi]

  • Centre d'Interpretació del Patrimoni Cultural de Caudete: Té com a missió informar sobre les característiques geogràfiques, històriques i culturals de Cabdet. Disposa d'un centre de recepció de visitants, una aula d'història, una col·lecció documental i arqueològica amb peces procedents dels diversos jaciments del seu terme municipal, compresos entre el neolític i l'edat contemporània. A l'exposició, destaca el fragment d'un «pilar deixant» d'origen iber i la reproducció a escala d'una casa ibera.[16]

Política[modifica | modifica el codi]

Partits polítics en l'Ajuntament de Cabdet

Partit polític Regidors
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSCLM/PSOE)
8
Partit Popular (PP)
7
Regidors no adscrits
2

Cultura[modifica | modifica el codi]

En la pintura han deixat obres reconegudes els Srs. Rafael Requena, Pedro Torres Cotarelo i José Pérez Gil, dit "Pérezgil". Cada any es convoca un certamen estatal d'aquarel·la.

En la música, entre d'altres, els Srs. Francisco i Benjamín Serrano, Luis Gil, Juan Ángel Amorós, Antonio Gilabert. (Directors i compositors). Actualment es manté la tradició de bandes de música de qualitat. Cal fer menció especial del molt alt nivell aconseguit pels components de la Societat "Unión Musical Santa Cecilia", (que posseeix seccions diverses). Havia estat dirigida darrerament pel Sr. Jorge Colom. També mereixen reconeixement la "Asociación Amigos de la Música" i "Asociación Musical Ntra. Sra. de Gracia", i diferents agrupacions corals.

En les lletres el Pare Elías Bañón (erudit), conegut com a "Padre Luquicas". En la història el Sr. Jesús Sánchez, també mestre d'escola.

Festes i tradicions[modifica | modifica el codi]

Moros i Cristians[modifica | modifica el codi]

Les festes majors del municipi són del 6 al 10 de setembre, festes dels Moros i Cristians. Són cèlebres, car compten amb una tradició de més de quatre-cents anys, per tant de les més antigues d'Espanya. Dintre dels actes que es realitzen aquest dies de festa destaca la representació dels Episodis Cabdetans, origen sense dubte de les festes (el seu origen data de 1588). La Processó de Pujada a la Vila de la Mare de Déu de Gràcia del dia 7 al matí, l'extraordinària Processó General del dia 8, i la de Baixada, de retorn al Santuari, la vesprada del dia 10. La del dia 8, dia de la Mare de Déu, és pels carrers antics que conformen la "Volta de la Processó", d'un nombre considerable d'hores de durada com les altres dues, totes amb participació de les comparses tradicionals amb magnífica indumentària i disparant llurs armes de foc: arcabussos, trabucs, espingardes mores, en un espectacle sonor i de lluïment únic, les Rodades de banderes que fan els Abanderats de les comparses, de gran dificultat i que realitzen amb molt de rigor i circumspecció, "els Volants", criatures vestides de gran gala que fan una "roda", girant molt lentament 360º quan són davant la Mare de Déu per a incorporar-se a les processons. Caminen acompanyats d'un Sergent de comparsa, el Capità a distància, que quan aquest fa un "tir", mantenint-se en la posició en què ve de disparar, el Volant de cara al seu Capità fa una breu "salutació" ritual i respectuosa. Hi ha disparada de tirs atronadors per a les tres processons i encara en escamots (guerrilles), i molts actes protocol·laris, com anar a rodar banderes en diferents llocs, acompanyar el Capità, etc. Altres actes, al contrari, estan desvirtuant l'essència de la festa i la fan semblar a un mena de Carnestoltes banals, com succeeix en la més gran part de poblacions que han volgut adoptar aquest tipus de festa, però treient-l'hi tot sentit històric.

Balls del Xiquet i Festes de Nadal[modifica | modifica el codi]

En segon lloc, estan les festes dels Balls del Xiquet (Infant Jesús), als dies de Nadal, en les quals parelles de cabdetans ballen danses a l'estil del País Valencià a la plaça del poble. Aquesta festa també posseeix gran antigor, se sap que la Confraria del Dolç Nom de Jesús (l'encarregada d'organitzar aquests esdeveniments) ja organitzava festes en honor al Xiquet a començaments del segle XVIII. Els "Bailes del Niño" estan en relació directa amb les danses de reis que trobem en distintes poblacions del sud valencià, com les danses de Tibi, les danses i ball del Virrei d'Ibi, les danses del Rei Moro d'Agost i els balls del Jesús i la Volteta de la Reina de Biar. Totes es fan en el període que va de Nadal a Reis i en totes apareix la figura del rei i la reina que fan de caps de dansa. A més a més en els casos d'Ibi i Biar s'hi feien en llaor al Dolç Nom de Jesús, igual que a Cabdet. El caire religiós era l'excusa per a poder fer balls públics en una època, la segona meitat del segle XVIII, plena de prohibicions. Pel que pertoca a Cabdet hi ha publicat un llibre : La Venerable Cofradía del Dulcísimo Nombre de Jesús de Juan Carlos Andrés i Francisco J. Domènech.

A banda d'aquesta festa, però també dins de l'època de Nadal, hi ha la representació tradicional dels pastorets, (Los pastores en Belén), escenificació teatral en què s'entrellacen escenes cantades amb acompanyament instrumental i d'altres declamades. Funció sempre concorreguda, molt de l'agrat tant de la gent menuda com dels majors. El text, en castellà, és de l'escriptor suecà Josep Bernat i Baldoví.

Mare de Déu del Carme[modifica | modifica el codi]

A l'estiu, el diumenge següent al 16 de juliol, Cabdet celebra la festa de la Mare de Déu del Carme. Aquesta festa consta d'una processó amb la imatge de la Mare de Déu del Carme i del cant de la pregària de l'"Escarcil" (Carxofa), en la qual un xiquet vestit d'àngel canta un himne a la Mare de Déu quan aquesta arriba a la seva plaça. Aquest cant és idèntic al de nombroses viles de l'Horta de València, (Silla, Picassent, etc.). Les festes del Carme a Cabdet van ser introduïdes pels pares carmelites que van a arribar al convent de la Vila al segle XVI.

Sant Antoni Abat i Sant Blai[modifica | modifica el codi]

A gener i febrer estan les festes populars de Sant Antoni Abat i Sant Blai. Aquestes festes es caracteritzen per llurs fogueres, pels jocs populars que es realitzen i processons amb el sant respectiu (naturalment, en la de Sant Antoni Abat, amb gran afluència i gresca d'animals, portats en desfilada i passant-los a rebre la Benedicció). Són les festes del Barri de Sant Francesc (la de Sant Antoni) i la del Barri de la Vila (la de Sant Blai).També la de Santa Anna, al davant de la seva església en la festivitat del mes de juliol.

Setmana Santa[modifica | modifica el codi]

Per a finalitzar amb el quadre festiu cabdetà cap destacar la Setmana Santa. La celebració de la Passió de Crist en Cabdet no té molt anys de tradició, si bé el seu origen es remunta a la fi del segle XIX amb la processó del Passos. Darrerament aquesta celebració ha pres força imitant quelcom de general al país. De les seves processons cal mencionar el Trasllat de Dimecres Sant,la del Silenci del Dijous Sant, els Passos i especialment la processó del Sant Enterrament de Divendres Sant.

Se celebren les Pasqües de Resurrecció i a la setmana següent les de Sant Vicent.

Agermanaments[modifica | modifica el codi]

Des de l'any 1988, Cabdet està agermanada amb Marseillan, Marselhan (França) i darrerament amb Valverde de Júcar (província de Conca, Espanya).[17]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Azorín Abellán, José (2008). Entre la nostalgia y la realidad d'una identidad rota: Caudete tras la Guerra de Sucesión (1707-1758), Albacete, Diputació d'Albacete. ISBN 8496189317

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. 2,0 2,1 Caudete: plano callejero (en castellà). Ajuntament de Cabdet: Regidoria de Turisme, 2000. 
  3. 3,0 3,1 «Cultivos, flora y fauna». A: Caudete: plano callejero (en castellà). Ajuntament de Cabdet: Regidoria de Turisme, 1997. 
  4. «Crisis provocada por una nota de prensa Caudetana sacada en TVE Valenciana» (en castellà). ABC, 12 d'octubre de 1977.
  5. «Cesan a un secretario por sentirse Valenciano» (en castellà). La Vanguardia, 1 de desembre de 1977.
  6. «Caudete valenciano: un grupo de caudetanos, no quieren que se ondee la bandera manchega» (en castellà). ABC, 29 d'agost de 1983.
  7. «Recull de valencianismes de Cabdet» (en castellà). Jccm.es.
  8. «La industria caudetana». A: Caudete: plano callejero (en castellà). Ayuntamiento de Caudete: Concejalía de Turismo, 2000. 
  9. «Informació al Gremi de Campaners Valencians». Campaners.com.
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 Oficina de Turismo. «Patrimonio arquitectónico». A: Caudete: en todos los sentidos. Ayuntamiento de Caudete: Concejalía de Turismo, 2000. 
  11. Oficina de Turismo. «Itinerario I». A: Caudete: itinerarios culturales. Ayuntamiento de Caudete: Concejalía de Turismo, 2005. 
  12. «Patrimonio histórico-arquitectónico de Caudete». A: Caudete: plano callejero. Ayuntamiento de Caudete: Concejalía de Turismo, 2000. 
  13. Oficina de Turisme. «Itinerari II». A: Caudete: itineraris culturals. Ajuntament de Caudete: Regidoria de Turisme, 2005. 
  14. Oficina de Turisme. «Arqueologia». A: Caudete. Ajuntament de Caudete: Regidoria de Turisme, 2004. 
  15. «Infraestructures culturals». A: Caudete: plànol de carrers. Ajuntament de Caudete: Regidoria de Turisme, 2000. 
  16. «Centre d'Interpretació del Patrimoni Cultural». Ajuntament de Cabdet, 1 juliol 2013.
  17. «Las fiestas hermanarán a Caudete con Valverde del Júcar» (en castellà). La tribuna de Albacete, 8/7/2011. [Consulta: 31/10/2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cabdet