Blai de Sebaste

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Blai, o
Blasi

Sant Blai i el governador romà, vitrall del s. XIII provinent de l'àrea de Soissons (París, Louvre)
bisbe, màrtir; Hieromàrtir, sant auxiliador
Nom secular en armeni: Բարսեղ, Barsegh; en grec: Βλάσιος, Vlásios; en llatí: Blasius
Naixement Segle III
Sebaste (Petita Armènia), actual Sivas (Turquia)
Defunció ca. 316
Sebaste (Petita Armènia)
Enterrament Basílica de Maratea (Basilicata, Itàlia); crani a Sw. Vlaho (Dubrovnik, Croàcia)
Commemoració en Tota la cristiandat, especialment l'Església Apostòlica Armènia
Canonització Antiga, venerat des del s. V
Festivitat 3 de febrer (occident); 11 de febrer (orient)
Fets destacables Bisbe de Sebaste
Iconografia Robes de bisbe, amb una espelma o uns ciris creuats; amb una pinta de cardar; amb un porc
Patronatge Dubrovnik (Croàcia), Dalmàcia; cardadors de llana, otorinolaringòlegs; advocat contra el mal de gola; Bot (Terra Alta), Cabacés, Bocairent, Altea, Torrent (València); Orde de Sant Blai

Sant Blai o Blasi (de Blasius Βλάσιος, armeni: Սուրբ Բարսեղ) va ser un metge i bisbe de Sebaste (antiga capital de la Petita Armènia i actual Sivas, Turquia), considerat sant per diverses confessions del cristianisme.

Hagiografia[modifica | modifica el codi]

El sant amb una pinta de cardar, al Gradual de Murano, 1440 (Los Angeles, P. Getty Museum)
Escultura a la Columna de la Trinitat d'Olomouc, s. XVII
Sant Blai, obra de Pere Fernández conservada al MNAC

Segons les actes (tardanes i probablement falses) del seu martiri (316 pel governador Agrícola de Capadòcia, durant el regnat de Licini I), va ser colpejat amb un bastó, torturat amb instruments de cardar la llana i finalment decapitat.[1] La seva santedat es va manifestar en nombrosos miracles: es diu que va salvar la vida d'un nen que s'havia escanyat amb una espina de peix i que la seva mare ja li va portar mort mentre conduïen Blai a la presó; per això és considerat l'advocat del mal de coll. En una altra ocasió, Sant Blai digué a un llop que deixés un porc que estava atacant. El llop li va fer cas i l'amo del porc, en agraïment va donar menjar a Sant Blai, que estava reclòs sense poder menjar.

Veneració[modifica | modifica el codi]

El seu culte es va estendre per Europa als segles XI i XII, essent un dels Catorze Sants Auxiliadors. Sant Blai és el patró dels treballadors de la llana en general, i en particular dels cardadors de llana, a causa dels instruments utilitzats en el seu martiri.

Relíquies[modifica | modifica el codi]

El cos del bisbe va ser sebollit a la catedral de Sebaste. En 732, durant els conflictes iconoclastes, part de les seves restes van ser embarcades per portar-les a Roma, però una tempesta detingué el vaixell a Maratea (Basilicata), on van quedar-se les relíquies (l'anomenat Sacro torace) a la Basílica de San Biagio, al Monte San Biagio de Maratea.

La tradició assenyala altres llocs que conserven relíquies del sant: a Carosino (Taranto) hi ha una part de la llengua; a Caramagna Piemonte (Cuneo) part del crani; a Penne (Abruços), el crani, etc.

A Dubrovnik, la tradició dàlmata diu que hi ha el crani del sant en un ric reliquiari en forma de corona.

Iconografia[modifica | modifica el codi]

Se'l representa amb un porc, ciris entrecreuats (la seva festa és just l'endemà de la Candelera), banya, mitra o pinta de cardar.

Tradicions[modifica | modifica el codi]

Sant Blai és invocat per al mal de gola o de coll (un refrany popular diu "San Blai gloriós, lleva'm la tos", amb variants) i en aquest dia és costum la benedicció d'aliments (pans, pastissos, pomes, cristines, cócs i blaiets, etc.), destinats a guarir persones i animals.

Com a la Candelera, és una festivitat que es fa servir per a augurar el temps que farà la resta de l'hivern: "Sant Blai mullat, cigonyes aviat; Sant Blai eixut, cigonyes no han vingut" o el refrany castellà "Por San Blas, la cigueña verás, i si no la vieres, año de nieves".

  • A La Fatarella (Terra Alta) se celebra la primera setmana del mes de febrer. Acabada la Missa Major en honor al Sant els majorals subhasten la llenya a la Plaça. És tradició que per la tarda els Majorals i la resta del poble ballin la jota amb la tortada.
  • Al poble de Bot (Terra Alta) se celebra el seu patronatge el dia 3 de febrer. És tradició donar pastes beneïdes, ja que tenen el miracle de curar el mal de gola. Aquest dia s'hi fa una missa major i dels diners recollits es fa un donatiu a les monges del convent de Tortosa. És una festa molt arrelada per a tots els botencs i botenques.
  • A Bocairent (Vall d'Albaida) el veneren com a patró des del 1632, quan el poble patí una epidèmia de diftèria.[2] Des de l'1 fins al 6 de febrer s'hi celebren les festes de Moros i Cristians.
  • Al barri de Russafa de la ciutat de València se celebra el dia 3 de febrer, ja que Sant Blai és patró del barri. S'hi formen llargues cues per a venerar el sant i comprar les típiques galetes de Sant Blai. Sobre les 17h una processó recorre els carrers pròxims a l'església.
  • És patró d'Altea (Alacant) on en el seu honor se celebren les festes de moros i cristians, sent l'últim cap de setmana de setembre, però el cap de setmana més proper al 3 de febrer se celebra el mig any fester.
  • També és patró del poble de Cabacés (Tarragona), en el seu honor hi celebren les festes majors al voltant del 3 de febrer.
  • L'Ermita de Sant Blai a Pedreguer (Marina Alta): Del segle XVIII però reconstruïda recentment per culpa d'un incendi, en aquesta ermita se celebra el 3 de febrer el "Porrat" en les festes de Sant Blai, on es troben moltes paradetes en què es poden comprar dàtils, canya de sucre i molts més productes.
  • A Torrent (l'Horta) es fa la Fira del Porrat (amb parades de nous, ametlles, quicos, cacau, castanyes...). També hi fan festa a Albal, l'Alcúdia, Estivella, Llaurí, la Pobla del Duc, Potries i Sueca.
  • A Alginet (Ribera Alta del Xúquer), el dia de sant Blai és el dia del rotllo, un dolç elaborat amb farina, sucre, ous i oli, al qual s'afegeix sagí (o ametlla, taronja, carabassa, anís, mistela); també n'hi ha de carats, amb merenga o xocolata. Antigament se'n feien d'escaldats, i també del sequillo, uns panellets en forma de rosca o llarguera.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Saint Blaise» (en anglès). Encyclopædia Britannica Online. [Consulta: 02-09-08].
  2. Bocairent inicia amb febrer les festes de Sant Blai, patró de la localitat des del segle XVII

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]