Cabacés
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|||
| Municipi del Priorat | |||
 |
|||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Tarragona Camp de Tarragona Priorat |
||
| Gentilici | cabasserol, cabasserola | ||
| Superfície | 31,3 km² | ||
| Altitud | 358 m | ||
| Població (2007) • Densitat |
343 hab. 10,96 hab/km² |
||
| Coordenades | 41° 14′ 57″ N 0° 44′ 5″ E | ||
| Sistema polític Entitats de població |
1 |
||
Cabacés és un municipi de la comarca del Priorat, situat al nord-oest de la comarca, al límit amb la Ribera d'Ebre. Al nord, hi ha el terme de la Bisbal de Falset, al nord-est, el de Margalef, a llevant, el de la Morera de Montsant, al sud-est el de la Vilella Alta, i al sud els de la Vilella Baixa i la Figuera, tots ells del Priorat. El costat de ponent és el que limita amb la Ribera d'Ebre: la Torre de l'Espanyol al sud-oest i oest, Vinebre a l'oest i la Palma d'Ebre a l'oest i nord-oest.
Taula de continguts |
[edita] Etimologia
Cabacés és el topònim oficial, però l'IEC ha defensat sempre la forma Cabassers, nom que va ser oficial fins el 1989. Aquesta és, de fet, l'única forma correcta en català.
Les raons per al manteniment de la forma Cabacés han de buscar-se en la voluntat del mateix ajuntament de la població, que va preferir la forma gràfica pròpia d'una relativa tradició moderna, malgrat que aquesta fos la imposada pel govern franquista amb la seua política de desnaturalitzar la llengua catalana, ja fa unes quantes dècades.
Al segle XIII apareix, per a aquesta població, la denominació aràbiga d'"Abincabacer". La primera part del mot aràbig és clarament àrab, i significa "fill de"; la segona part, segurament és l'arabització d'una paraula llatina (la inexistència en àrab antic de cap arrel d'aquestes característiques aixi ho fa pensar), que ens remetria a l'arrel que en català donaria les paraules "cabassa" i "cabassers", tot i que en forma d'antropònim (nom de persona).
Una cabassa, en català actual, i també en català antic, és un cabàs gros que servia per a contenir blat, ordi o altres cereals, o una estora d'espart rodona que es feia servir per a mesurar olives, o altres funcions semblants. Atesa la producció agrícola de la comarca, tant una com l'altra donarien peu al nom de l'ofici de qui teixia amb espart aquests estris. Era habitual en èpoques antigues que els noms d'ofici donessin els apel·latius amb què es coneixien les persones.
[edita] Descripció
Com altres termes del sector oriental del Priorat, Cabassers es vertebra a l'entorn del riu de Montsant. Tot el que queda al nord-est del riu Montsant constitueix la part més muntanyosa del terme. Es tracta de quatre serralades principals que baixen de la Serra del Montsant i de les tres valls principals que enclouen. Aquesta meitat nord-oriental del terme es troba dins del Parc Natural del Montsant.
La meitat sud-occidental del terme està constituïda per la plana a l'entorn del riu de Montsant i les serres, de menys alçada, que separen les comarques del Priorat i de la Ribera d'Ebre.
El Riu de Montsant entra en el terme pel nord-oest, procedent de la Bisbal de Falset, i després de rebre per l'esquerra el torrent del Racó de les Pinedes, s'obre en una vall més ampla, en el lloc conegut com el Molí de l'Estudiant, i entra en una zona on hi ha la majoria dels masos cabasserencs. Després d'un parell de meandres, el riu pren la direcció de llevant per adreçar-se cap a la Vilella Baixa. Rep nombrosos torrents per la dreta i per l'esquerra, entre els quals podem destacar el torrent del Racó de la Coma, el barranc del Montsant, que baixa del poble de Cabassers, el barranc de la Cavaloca, amb el seu afluent del barranc del Racó del Cacarro, i el del Racó. El Montsant surt del terme pel seu sud-est.
La Vall del Barranc del Montsant és l'altra unitat de territori significativa del terme. Al bell mig es troba el poble de Cabassers, i és una vall prou marcada, que baixa directament de la Serra del Montsant. El Barranc del Montsant té l'origen, en plena Serra de Montsant, en el Barranc Tancat i al cap de poc rep els torrents del Racó de Boca d'Infern i del Racó del Ponet. El tram a ponent del poble rep el nom de l'Aubereda. Justament a ran del poble se li ajunta el torrent del Racó de les Valls.
Prop del Barranc Tancat discorre també el Barranc dels Colls Baixos, que s'adreça cap a la Bisbal de Falset, on s'aboca en el riu de Montsant.
L'orografia de Cabassers és complexa. Des del nord-est baixen les estribacions de la Serra del Montsant, amb la Punta del Salomó (582 m.) i la Punta del Bep (896) (al límit amb Margalef), aquesta darrera, la Punta del Llorito (881 m.), la Punta de la Canaleta (703) i el Grau de la Vilella, cinglera al damunt d'aquell poble (646) (al límit amb la Morera de Montsant). El límit amb la Vilella Baixa el forma la cinglera del Grau de la Vilella, que va baixant gradualment a buscar la plana del riu de Montsant. Durant un bon tros el mateix riu fa de límit termenal, amb la Figuera, fins que s'alça en direcció sud-oest per anar a trobar el turó de Sant Pau, de 628 m. d'alçària. Prop d'aquest darrer turó, a 528 m. d'altitud, comença el termenal amb la Torre de l'Espanyol, que discorre per un serrat al voltant de la cota 500. davallant progressivament. Quan ja és a prop dels 450, comença el límit amb Vinebre, que discorre per una carena a la mateixa alçada. Quan comença el termenal amb la Palma d'Ebre, ressegueix uns serrats cap al nord-est que van guanyant lleugerament d'alçada.
El poble es troba a 357 metres d'alçària.
A l'interior del terme es troben d'altres contraforts de la Serra del Montsant, entre les quals destaquen la Punta del Llebreta, de 859 m., el cim de l’Aixaragall, de 627, a llevant del poble, la Serra de Cantacorbs, de 615 m, més a migdia, i la Serra dels Solans, de 562. A ponent, la Punta del Lloro, de 464 m., la Serra de la Calçada, entre 450 i 515 m., i la Punta de la Cogullada, de 447. Al nord, la Punta de Sant Roc, de 516 m., rere el qual hi ha l'ermita homònima i el Serrall de les Roques, de 618. La llera del Montsant és a l'entorn dels 300 metres.
El poble de Cabassers és l'únic nucli de població agrupada, però hi ha l’ermita de la Foia, l’ermita de Sant Roc i alguns masos, la major part abandonats. El terme municipal conté una sèrie de sectors i partides molt marcats, entre els quals destaquen les Forcades, el Molí de l'Estudiant, los Ponts (el Pont del Manescal i el Pont del Sentís), lo Racó del Cuero, Emborrianes, les Vinyes, los Burgans, lo Racó de Mestre Jaume, Boixos, los Comellassos, los Esclots, les Pinedes, les Cavaloques... El cens de masos és important, tot i que la majoria són avui dia deshabitats, i alguns rònecs.
[edita] Comunicacions
Dues són les carreteres que solquen el terme de Cabassers: la T-702 (C-242, a Cornudella de Montsant-la Palma d'Ebre), i la T-714 (T-702 a Cabassers-Vinebre).
Discorre pel terme el GR-171 (Santuari de Pinós-Refugi del Caro), en el tram entre Escaladei i la Figuera.
[edita] Demografia
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Inventari Arquitectònic de Cabassers
- Institut Cartogràfic de Catalunya
- Enciclopèdia Catalana en línia
|
|||||||
| Aquest article sobre el Priorat és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
