Russafa
| Localització | |
 |
|
 |
|
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Municipi • Districte |
Espanya País Valencià Província de València València València L'Eixample |
| Gentilici | russafí, russafina russafenc, russafenca russafer, russafera |
| Superfície | 0,88 km² |
| Població (2009) • Densitat |
25.134 hab. 28.561,36 hab/km² |
| Coordenades | 39° 27′ 57.06″ N, 0° 22′ 26.5″ O / 39.4658500,-0.374028 |
Russafa és un barri de la ciutat de València, inclòs en el districte de l'Eixample. Fou municipi independent fins el 1877, moment en el qual és annexionat a la ciutat. El seu nom és un arabisme que vol dir "jardí".
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
El barri de Russafa limita amb els de Sant Francesc (al districte de Ciutat Vella) pel nord; el Pla del Remei i Gran Via (al mateix districte de l'Eixample) per l'est; Montolivet, En Corts i Malilla (a Quatre Carreres) pel sud; i amb els barris de la Roqueta i Arrancapins (a Extramurs) per l'oest.
Amb una extensió de 87,8 hetàrees, el barri té una forma trapezoide la part estreta del qual es troba al nord, coincidint amb el sector més a l'oest del carrer de Xàtiva (on es troba la Plaça de Bous). El límit sud el marca l'avinguda de Peris i Valero i als laterals el carrer de Russafa i l'avinguda del Regne de València per l'est, i l'Estació del Nord per l'oest.
L'antic terme municipal de Russafa s'estenia per la zona sud-oest de l'actual terme de València, des de l'actual barri fins L'Albufera, englobant dins d'ell a pedanies i barris com Pinedo, Natzaret, el Saler, la Font de Sant Lluís, Malilla, Montolivet i la Punta.
Història [modifica]
L'origen de Russafa es troba en una finca d'esbarjo construïda per Abd Allah al-Balansi en el segle IX a uns 2 quilòmetres de la ciutat de València, a imitació de la qual edificara el seu pare, Abderraman I, en les proximitats de Còrdova.[1] Aquesta finca va haver de desaparèixer bastant prompte, ja que els fills d'Al-Balansi no van continuar residint a València, però la zona enjardinada de la seua al voltant es va conservar i va ser emprada com a lloc d'esplai i parc públic, com testimonien els poetes al-Russafi, al-Saqundi, Ibn Amira o Ibn al-Abbar, entre uns altres. Al voltant d'aquests jardins es va originar una alquería, que és el nucli del posterior poblat.
Russafa va constituir un municipi independent des de 1811 fins al 12 de desembre de 1877, que va tornar a formar part de l'Ajuntament de València. En 1860, comptava amb 13.013 habitants. Abans d'unir-se a la ciutat de València, estava composta per alqueries i jardins limítrofs amb l'entrada sud de la ciutat amurallada.
Durant molt temps la hi va conèixer com "la terra del ganxo", degut al fet que el poble de Russafa estava connectat per canals a l'Albufera i molts dels seus habitants treballaven en els camps d'arròs i hi anvaven en barca perxant; aquestes perxes terminaven en un ganxo.
Demografia [modifica]
| 1981 | 1986 | 1991 | 1996 | 2007 | 2008 | 2009 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 29.624 | 26.727 | 25.357 | 24.380 | 24.937 | 25.062 | 25.134 |
En els darrers trenta anys el barri a perdut vora un 15% de la seua població, tot i que darrerament s'ha invertit aquesta dinàmica gràcies a l'arribada d'habitants extrangers qu l'any 2009 representaven el 20% de la població total, sobretot originaris d'Amèrica del Sud.
Urbanisme[3] [modifica]
El barri fou incorporat a la trama urbana de la ciutat a finals del segle XIX quan és dissenya l'Eixample de València. La trama irregular dels carrers de Russafa fou incorporada al planol en quadrícula de l'Eixample de manera integrada, respectant la irregularitat de la parcelació el que encara és palés al plànol de la ciutat. Els successius plans d'Eixample (1887, 1912 i 1924), els dos darrers dissenyat per Francesc Mora, propicien la substitució de les antigues edificacions de l'antic poblat per nous edificis que hauran d'ajustar-se a les noves ordenances i a les noves alineacions, formant illes amb algunes limitacions en un intent de millorar la qualitat higiènica dels habitatges. La construcció de l'Eixample en aquesta zona es realitza fonamentalment, en les primeres dècades del segle XX, amb un notable increment de les altures a partir de 1925. La desaparició del traçat del Ferrocarril dóna lloc a l'Avinguda del Regne de València impulsant el creixement a l'entorn de l'antic poblat de Russafa, el traçat del qual es modificarà sota la pressió de la trama rectangular.
Al llarg del segle XX continuen les modificacions del plànol del barri amb l'apertura de carrers com la del Literat Azorin que modifica definitivament el traçat de la trama antiga seccionant-la, o la dels carrers Centelles i Francesc Sempere que donarà lloc a un espai regular on s'ubicarà el mercat de Russafa.
Monuments [modifica]
Monuments religiosos [modifica]
- Església Parroquial de Sant Valeri i Sant Vicent Màrtir Aquesta església s'alça sobre altra anterior incendiada en 1415. El seu traçat i l'adreça de la primera etapa de la seva construcció s'atribuïx a Tomás Leonardo Esteve, mentre que a Juan Bautista Pérez i al seu fill Juan Pérez Castella la decoració barroca, avui gairebé desapareguda, de l'interior. És de planta de creu llatina d'una sola nau i 6 capelles laterals entre contraforts. El campanar, possible obra de Josep Minguez, s'acaba en 1740. Incendiada en 1936, es reconstrueix en 1939 per Salvador i Manuel Pascual i José Luis Testor.
- Convent Nostra Senyora dels Àngels Altre monument religiós amb matisos històrics és el Convent de Nostra Senyora dels Àngels, que podem trobar en el carrer General Prim. El 22 d'abril de 1238, Jaume I va instal·lar el seu campament a Russafa, per a assetjar la ciutat de València; el 14 de setembre iniciava converses amb Zayyan, rei moro de València, culminant amb la rendició de València el 28 del mateix mes, signant aquesta rendició en el lloc que ocupa avui aquest convent. El rei Jaume I i el seu exèrcit van fer la seva entrada a València el 9 d'octubre. Es pot veure en la seva façana principal una placa commemorativa d'aquest esdeveniment històric.
Monuments civils [modifica]
- Mercat Municipal de Russafa Un altre dels monuments més característics d'aquest barri valencià, és el Mercat Municipal de Russafa. Va Ser projectat per Julio Bellot Senet, segons acord de l'Ajuntament de 1954 i iniciades les obres a fins de maig de 1957. Es troba situat en el nucli del barri, enfront de l'església barroca de Sant Valeri i Sant Vicent Màrtir.
- Edifici Navarro, obra de l'arquitecte valencià Enric Pecourt és una mostra de l'arquitectura moderna dels anys trenta del segle XX.
- Placa escultòrica de don Bernardino Landete Aragó Relleu escultòric en perfil amb els trets facials del pare de la estomatología espanyola instal·lada en la Plaça del doctor Landete. Aquest relleu va ser sufragat principalment pel col·lectiu d'odontòlegs valencians.
Referències [modifica]
- ↑ «Russafa». Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografia. Editorial Prensa Valenciana. 2009.
- ↑ Oficina d'Estadística de València
- ↑ Catàleg de Béns i Espais Protegits de València. Nucli Primitiu de Russafa, a la web de l'Ajuntament de València.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Russafa |
.svg){kind=small}
 |
Alguna de les imatges que s'estan fent servir en aquest article està en una altra llengua. Soluciona-ho fent-ne la traducció i posant-la en la categoria Images in Catalan language de Wikimedia Commons. |
