Borbotó

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Borboto
Localització

Dades estadístiques
Església de Santa Anna
País/Regió històrica	País Valencià
Estat • C. autònoma • Província • Comarca • Municipi • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de València Comarca de València Ciutat de València València
Superfície	nd km²
Altitud	22 msnm
Població (2009) • Densitat	742 hab. 742 hab/km²
Coordenades	39° 30′ 55.61″ N, 0° 23′ 26.82″ O / 39.5154472, -0.3907833(i) 39° 30′ 55.61″ N, 0° 23′ 26.82″ O / 39.5154472, -0.3907833
Distàncies	2'2 km de València 1,6 km de Godella
Dirigents: • Alcalde:	Rita Barberá Nolla (PP)
Web	http://www.ayto-valencia.es

Borbotó (oficialment Borboto), és una pedania de la ciutat de València, inclosa en el Districte de Poblats del Nord, que limita pel nord amb la pedania de Benifaraig, a l'est amb els municipis de Rocafort i Godella, al oest amb la pedania de Carpesa, i al sud amb la pedania de Poble Nou. La seua població censada el 2009 era de 742 habitants (IVE).^[1]

[modifica] Geografia

Borbotó es troba a l'Horta Nord, entre els nuclis de població de Godella a l'oest i Carpesa a l'est. A escassos metres a l'est passa la CV-315 o Camí de Montcada.

[modifica] Història

Borbotó prové d'una alqueria andalusí, que va ser presa per Jaume I durant la conquesta de València. El rei la donà a Guillem de Caportella en 1238, incloent els molins i forns, cosa bastant infreqüent ja que aquests solien reservar-se per a control regi. Caportella, no obstant això, la va cedir a l'Orde del Temple el 12 de novembre de 1238.

Va adquirir el títol de lloc el 30 d'agost de 1258 i es va convertir en capçalera de la Comanda de Borbotó. Després de la dissolució del Temple va romandre en la Batllia de Montcada (Ordre de Montesa) fins a l'extinció dels senyorius en 1811. En aquest moment es va constituir com municipi independent, contant amb una mica més de 100 cases i dues escoles a les quals acudien uns 60 alumnes. El 12 de desembre de 1888, i per decisió dels veïns, Borbotó va passar a formar part del municipi de València.

[modifica] Topònim

Segons Joan Corominas, el terme Borbotó prové de l'àrab "برّ أبو تر" (Barr Abū Tur), és a dir, "barri d'Abu Tur".

[modifica] Demografia

Evolució demogràfica de Borbotó
	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1986	2001	2005	2009
Població	655	631	604	765	927	806	697	758	772	800	791	742

[modifica] Política

Borbotó depèn de l'ajuntament de València en consideració de barri del districte de Poblats del Nord. No obstant això, donada la seua condició de poblament rural, compta, d'acord amb les lleis estatals i autonòmiques pertinents, amb un alcalde de barri que s'encarrega de vetllar pel bon funcionament del barri i de les relacions cíviques, signar informes administratius i elevar a l'ajuntament de la ciutat les propostes, suggeriments, denúncies i reclamacions dels veïns.

[modifica] Economia

Durant el segle XIX el principal motor de l'economia era la producció de seda, blat, cànem, i hortalisses.

[modifica] Monuments

Església de Santa Anna. Data del segle XVII i va dependre de l'església de Carpesa fins a 1942. De creu llatina, es compon de tres naus i cinc trams. Té una cúpula vidriada de mitja taronja i un campanar baix i punxegut. La decoració data principalment del segle XIX, destacant el retaule major del misteriós Mestre de Borbotó, de principis del segle XVI. Està compost per nou taules d'estil renaixentista, amb la imatge central de Santa Anna, que es completa amb altres personatges bíblics. Destaca així mateix l'anomenat "Quadre de les Ànimes", de finals del segle XV, que representa la ciutat celestial i el judici final.

[modifica] Cultura

En Borbotó hi ha una gran tradició de pilota valenciana, pel que compta amb una important pedrera de jugadors i amb l'única canxa de titularitat municipal per a la pràctica d'aquest esport a la ciutat de València.

Celebra les seues festes en honor de Santa Anna el 23 de setembre, ja que, segons la tradició, el 23 d'octubre de 1699 el poble es va lliurar d'una forta inundació per mediació de la seua patrona, que va dividir les aigües al seu pas pel lloc. La festa es va traslladar posteriorment a setembre per a coincidir amb el calendari agrícola.