Amèrica del Sud

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Amèrica del Sud
Localització de l'Amèrica del Sud en el mapamundi
Superfície 17. 840.000 km²
Població 382.000.000 [1]
Densitat 21.4/km²
Estats 12
Dependències 3
Gentilici Sud-americà, sud-americana
Famílies lingüístiques Indoeuropees
Ameríndies
Ciutats més grans São Paulo, Buenos Aires, Rio de Janeiro, Bogotà, Lima, Santiago, Caracas
Zona horària De UTC-2 (Brasil) a UTC-5 (Equador)
Mapa antic del subcontinent

L'Amèrica del Sud o Sud-amèrica, segons el model continental ibèric, és un subcontinent d'Amèrica, travessat per l'equador terrestre. La major part de la seva superfície es troba a l'hemisferi sud, envoltat a l'oest per l'oceà Pacífic i a l'est per l'oceà Pacífic. S'estén, geopolíticament, des de la frontera entre Panamà i Colòmbia fins al cap d'Hornos al sud, tot i que, seguint un criteri estrictament geofisiogràfic, el límit entre Centreamèrica i Sud-amèrica pot ésser establert als relleus més septentrionals de la serralada de Bandó i a la vall inferior del riu Atrato, amb la qual cosa, una petita part del nord-oest colombià formaria part de l'Amèrica Central. La serralada dels Andes és a la vora occidental del subcontinent; al nord-est est troba una vasta regió de selves pluvials tropicals drenats pel riu Amazones. Des del segle XVI fins el segle XIX la major part del continent estava dividit en colònies governades pels països europeus, principalment per Espanya i Portugal. Aquestes colònies actualment són repúbliques independents, exceptuant-ne la Guaiana Francesa, les illes Malvines i altres illes menors.

Taula de continguts

[edita] Història del poblament d'Amèrica del Sud

Possible ruta migratòria dels primers pobladors d'Amèrica des de Beríngia

Sud-amèrica va ser habitada originalment per grups nòmades que, segons la teoria més acceptada, van creuar per mitjà del pont de gel a l'Estret de Bering, encara que altres investigadors suggereixen la possibilitat de migracions a través de la zona sud de l'Oceà Pacífic.

Segurament, el motiu que va empènyer a aquests homes a creuar el "pont de Bering" va ser seguir a les rajades d'animals, la seva font de proteïnes. Igual que l'Home de Neandertal, l'Home de Cromanyó era recol·lector, caçador i pescador indiferenciat, és a dir, no eren experts en cap de les activitats referides. L'organització social era la de la "comunitat primitiva", és a dir, s'agrupaven en bandes que reunien a diverses famílies amb fins de caça, recol·lecció i seguretat; l'extret, era repartit en parts iguals. La gegantesca aventura de creuar l'estret de Bering, acabà de deu a quinze generacions després.. Com més al sud avançaven, trobaven millors condicions climàtiques i majors facilitats per a la caça.

Els vestigis de l'emigració es troben sota l'aigua del Mar de Bering o encara no estan descoberts en el nord-est de Sibèria o a Alaska. Les evidències són escasses o no existeixen però aquesta teoria es comença a enunciar des del segle XVI pel cosmògraf, geògraf i cronista del Consell d'Índies, Juan López de Velasco, el 1574.

Al sud de Xile s'han trobat restes fòssils de recol·lecció i caça de fa 7000 anys (5000 aC). Si, com es diu al començament, el poblament d'Amèrica es va iniciar fa 36.000 anys i les restes oposades a Xile, que suposen la part més meridional del continent, tenen una data de 7000 anys, el poblament d'Amèrica va durar 29.000 anys.

[edita] Geografia

[edita] Geografia política

Països Superfície en km² Població
(dens.)[2]		 IDH[3] Governant (2008) Mapa polític d'Amèrica del Sud
Brasil 8.514.877 187,5 (22) 0.810 (70) Luiz Inácio Lula da Silva
Argentina 2.791.446 40,6 (14) 0.860 (46) Cristina Fernández
Xile 2.006.626 16,1 (20) 0.874 (40) Michelle Bachelet
Perú 1.285.220 28,3 (22) 0.773 (87) Alan García
Colòmbia 1.141.748 42,7 (36) 0.791 (75) Álvaro Uribe
Bolívia 1.098.581 8,4 (8) 0.692 (115) Evo Morales
Venezuela 916.445 27,2 (27) 0.792 (74) Hugo Chávez
Paraguai 406.750 5,8 (14) 0.755 (95) Fernando Lugo
Ecuador 283.560 13,4 (47) 0.772 (89) Rafael Correa
Guyana 214.970 0,69 (3) 0.750 (97) Bharrat Jagdeo
Uruguai 176.220 3,3 (19) 0.859 (46) Tabaré Vázquez
Surinam 163.270 0,43 (3) 0.774 (85) Ronald Venetiaan
Dependències
Guaiana Francesa[4] 91.000 0,18 (2) (10) Nicolas Sarkozy[5]
Illes Malvines[6] 12.173 0,003 Alan Huckle
Illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud [7] 3.093
Total 17.819.100

^ [1] Població= Nombre d'habitants en milions (densitat, habitants/km²), segons estimacions del 01/07/2002.
^ [2] Índex de Desenvolupament Humà, 2007. El IDH és mitjà a la majoria dels països del subcontinent amb l'excepció d'Argentina, Xile, Uruguai i Brasil, on és més alt.
^ [3] Regió ultraperifèrica de la Unió Europea.
^ [4] President de França
^ [5], [6] Administrat pel Regne Unit i reclamat per Argentina. És un Territori Britànic d'Ultramar.
Fotografia d'Amèrica del Sud
Vicunya (Vicugna vicugna)
coatí (Nasua nasua)
Camps de canya de sucre a Avaré (São Paulo, Brasil)
Grans de cafè torrats
Venda de verdures a un mercat de la ciutat de Sucre (Bolívia)

[edita] Dades geogràfiques rellevants

[edita] Clima

[edita] Hidrografia

[edita] Fauna i flora

Sud-amèrica (juntament amb Centreamèrica, les terres baixes de Mèxic i les Antilles) pertany a una sola regió zoogeogràfica o ecozona coneguda com a neotropical. La fauna es caracteritza per la seua varietat i la manca d'afinitat amb la d'altres continents (fins i tot amb aquella de la resta d'Amèrica) ja que les 4/5 parts de les espècies animals que l'habiten són originàries d'aquesta regió. Així, per exemple, hi trobem dues classes de micos totalment diferents dels del Vell Món, ratpenats xucladors de sang, una gran varietat de rosegadors, la vicunya (Vicugna vicugna), l'alpaca, el jaguar (Panthera onca), el pecarí (Tayassu sp.), l'ós d'ulleres (Ursus ornatus), el coatí (Nasua nasua), etc.[2]

La varietat d'aus és encara més gran a causa del seu relatiu aïllament i singularitat: s'hi troben al voltant de 23 famílies i 600 espècies exclusives d'aquesta zona, 500 espècies de colibrís, una gran varietat d'aus marines i grans aus com ara el còndor dels Andes (Vultur gryphus), el flamenc dels Andes i el nyandú(Rhea americana).[3]

Pel que fa als rèptils, hi trobem anacondes, iguanes, caimans i cocodrils.[4]

Els peixos d'aigua dolça[5], els insectes i altres invertebrats també són molt variats i abundants.[6]

L'arxipèlag de les Illes Galàpagos, l'Amazònia, la Terra del Foc i el Desert d'Atacama constitueixen els hàbitats més excepcionals pel que fa a la biodiversitat.[7]

[edita] Economia

L'economia sud-americana es basa principalment en l'exportació de béns i recursos naturals. Brasil (la setena economia més gran del planeta i la quarta de tot Amèrica) és el país capdavanter en exportacions (200.000.000.000 de dòlars estatunidencs l'any 2008), seguit de l'Argentina (73.000.000.000), Xile (69.100.000.000), Colòmbia (41.080.000.000) i Perú (33.270.000.000), entre d'altres.[8]

L'escletxa econòmica entre rics i pobres a la majoria dels estats sud-americans és més àmplia que en els altres continents. A Veneçuela, Paraguai, Bolívia i mols altres països del subcontinent, el 20% de la societat més rica pot posseir més del 60% de la riquesa nacional, mentre que el 20% més pobre pot posseir menys del 5%. Aquesta gran diferència es pot veure en moltes grans ciutats de l'Amèrica del Sud, on les barraques improvisades i els barris marginals es troben al costat dels gratacels i dels apartaments de luxe de la classe alta.

[edita] Agricultura i ramaderia

Gran part dels productes agrícoles i ramaders són destinats al consum local i al mercat intern. No obstant això, l'ingrés de divises per l'exportació de productes agrícoles és força important en alguns països sud-americans ja que el tractament, la comercialització interna i l'exportació de productes agrícoles ocupen una part destacada de l'activitat comercial i de la indústria manufacturera. L'agricultura, la pesca i la silvicultura representen el 12% del PBI del subcontinent.[9] Les activitats agrícoles utilitzen més del 30% de la mà d'obra a Bolívia, el Paraguai, el Perú i l'Equador; entre el 20% i 30% a Colòmbia, Brasil i Guaiana; i menys del 20% a Surinam, Xile, l'Uruguai, Veneçuela, l'Argentina i la Guaiana Francesa.[10]

Les formes més intensives del comerç agrícola es realitzen prop de les ciutats amb productes peribles com són les verdures, fruites i lactis. La producció d'altres aliments com tubercles, blat de moro o fesols està molt més dispersa. Aquests mateixos conreus són, a moltes regions, de subsistència i s'hi realitzen sobre terrenys i climes desfavorables.[11]

Pel que fa a la indústria de la carn de boví, aquesta es troba molt desenvolupada. Així, l'Argentina, l'Uruguai, el Paraguai i Colòmbia són països importants en la cria de bestiar boví per a l'exportació de carn. Pel que fa a la ramaderia ovina, l'Argentina, l'Uruguai i el Brasil van totalitzar 14 milions de caps de bestiar l'any 1999.[12]

Les regions tropicals i les de clima temperat es dediquen a l'agricultura orientada a l'exportació. El cafè hi és el conreu principal i la seua producció es concentra a les terres altes, principalment al sud-est del Brasil i a les regions centrals i occidentals de Colòmbia.[13] El cacau es conrea a l'est del Brasil, a l'Equador i a Colòmbia[14]. A més, a totes les regions tropicals es conreen bananes (Colòmbia i l'Equador en són els països més exportadors, tot i que Brasil és el país capdavanter en producció amb 3 milions de tones a l'any)[15] i canya de sucre (Brasil, Colòmbia i Argentina) amb destinació al mercat intern i a l'exportació.[16]

Des del 1970, la soia ha esdevingut un important conreu per a l'exportació a la regió meridional,[17] llevat de l'Argentina on les fèrtils praderies han estat quasi sempre el major graner del món i una zona idònia per a la cria de bestiar. Per a aquest darrer país, el blat, la dacsa, la llinosa, la carn de boví i de xai, el cuir i la llana han estat productes de comerç internacional.[18] Igual s'esdevé amb l'Uruguai i les seues exportacions de llana i cuir.[19]

[edita] Silvicultura i pesca

El 50% de la superfície de Sud-amèrica es troba coberta de boscos i envoltada de mars abundants en vida marina, però les indústries fusteres i pesqueres dels principals països sud-americans són petites i estan orientades als mercats interns. No obstant això, s'exporten fustes dures i fustes fines tropicals, principalment de l'Amazonia on es talan grans extensions de boscos per fer-les camps de bestiar i terrenys de conreu. A més, s'exporta fusta de pi del sud del Brasil i del sud i centre de Xile, així com també polpa de fusta. D'altra banda, a Xile i el Brasil s'han destinat zones considerables per plantar boscos destinats al comerç i, històricament, les grans extensions d'eucaliptus hi han estat importants per a llenya, fusta i la construcció.[20]

Pel que fa a la pesca, les aigües costaneres del Pacífic són les més importants de tot el subcontinent per a la pesca comercial. Així, i a tall d'exemple, la captura d'anxoves a les costes peruana i xilena representa milers de tones i la de crustacis a Xile, el Brasil i la Guaiana és també notable.[21] La caça de balenes hi va tindre presència en el passat.

[edita] Mineria

Gran part de la producció minera és destinada a l'exportació a gran escala. La llarga història de control de l'explotació minera a Sud-amèrica per part d'empreses estrangeres està minvant a causa de pressions polítiques nacionals. Els principals productes en valor i volum són el petroli, el coure, la bauxita i el mineral de ferro, tot i que les exportacions mineres són enormement diversificades ja que tots els països sud-americans tenen algun tipus de producció minera. Sud-amèrica és el major productor de plom, zinc, manganès i estany del món, i el petroli i el gas natural de Veneçuela representen la meitat del total del valor de la producció del subcontinent. Això suposa que la producció minera sigui de gran importància en l'economia nacional de diversos països ja que tals exportacions generen ingressos al tresor públic, però la mineria contribueix molt poc al PNB sud-americà i l'ocupació.[22][23]

[edita] Indústria manufacturera

A finals de la dècada de 1970 les manufactures van representar el 25% del PNB de Sud-amèrica (un 20% més que el 1956) i, per primer cop, va superar en importància a l'agricultura, el comerç i les finances. A finals de la dècada de 1980, el sector industrial va ingressar més del 30% del PNB a l'Argentina, Veneçuela, el Brasil, Xile, Colòmbia, el Perú, l'Uruguai i l'Equador.[24]

El tractament de productes agrícoles segueix sent, no obstant, l'activitat econòmica més estesa i important (fins i tot, a l'Argentina i el Brasil, els quals són els països més industrialitzats de tot el subcontinent). Les plantes refinadores de minerals són també importants, tot i que solen estar situades a prop dels jaciments miners. Tanmateix, altres indústries es localitzen properes a les grans ciutats, com ara les refineries de petroli, les plantes siderúrgiques de ferro i acer, ciment, manufactures i fàbriques de béns de consum (tèxtils, begudes, vehicles de motor, equips mecànics i elèctrics, i plàstics).[25]

El desenvolupament industrial als països sud-americans ha estat sota la protecció estatal (sobretot, des del 1930 en què els governs van intervindre directament en la indústria siderúrgica, la d'acoblament de vehicles de motor i les drassanes), encara que moltes indústries encara operen amb llicències o patents estrangeres, o com a subsidiàries de companyies multinacionals. En alguns països les indústries manufactureres són prou sofisticades com per produir eines, avions i vehicles militars per a l'exportació. Tanmateix, el desenvolupament industrial de la regió s'enfronta amb molts problemes: mercats nacionals reduïts, tecnologia inadequada i xarxes de transport i distribució insuficients.[26]

[edita] Turisme

El turisme ha esdevingut una font important d'ingressos per molts països sud-americans.[27][28] Els llocs històrics, l'arquitectura, la natura, i la diversitat cultural i gastronòmica atreuen milions de turistes cada any a l'Amèrica del Sud. Alguns dels indrets més visitats són Machu Picchu, la selva amazònica, Rio de Janeiro, Buenos Aires, São Paulo, Cuzco, el llac Titicaca, la Patagònia, Cartagena i les illes Galápagos.[29][30]

[edita] Producte Interior Brut

Producte Interior Brut (PIB) per habitant l'any 2008:

Rang mundial País PIB
per habitant[31]
49 Xile 15.800
54 Argentina 14.500
63 Uruguai 12.612
69 Brasil 9.976
80 Colòmbia 8.500
93 Veneçuela 8.512
95 Perú 6.883
96 Surinam 5.777
105 Paraguai 4.799
106 Guaiana 4.799
110 Equador 4.475
122 Bolívia 2.945

[edita] Índex de Desenvolupament Humà

Índex de Desenvolupament Humà l'any 2008:

Rang mundial[32] País
40 Xile
46 Argentina
47 Uruguai
61 Veneçuela
70 Brasil
72 Equador
79 Perú
80 Colòmbia
89 Surinam
98 Paraguai
110 Guaiana
111 Bolívia

[edita] Cultura

Els sud-americans es troben culturalment influïts per la relació històrica que han tingut i tenen amb Europa (especialment amb l'Estat espanyol i Portugal) i per l'impacte de la cultura de masses dels Estats Units d'Amèrica.

[edita] Idiomes

Mapa de les llengües romàniques parlades a Sud-amèrica i a la resta de l'Amèrica Llatina: castellà (verd), portuguès (taronja) i francès (blau).
Parella ballant un tango.
L'escriptor argentí Jorge Luis Borges l'any 1968

El portuguès i el castellà hi són els idiomes més parlats: el primer al Brasil (que té el 50% de la població total del subcontinent) i el segon a la majoria dels altres països. El neerlandès és la llengua oficial de Surinam, l'anglès de les Illes Malvines i de Guaiana (tot i que hi ha, si més no, altres dotze llengúes més al país, com ara l'hindi, el tàmil i l'àrab) i el francès de la Guaiana Francesa.[33]

Les llengües indígenes sud-americanes inclouent el quítxua (Equador, Perú, Xile, Argentina i Bolívia), el guaraní (Paraguai i Bolívia), l'aimara (Bolívia, Perú i Xile) i l'araucà (sud de Xile i, més rarament, a l'Argentina). Si més no, tres llengües ameríndies (quítxua, aimara i guaraní) són reconegudes, juntament amb el castellà, coma idiomes nacionals en els seus territoris respectius.[34]

Altres idiomes que s'hi parlen són el tàmil, l'hindi i l'indonesi a Surinam[35][36]; l'italià a l'Argentina, el Brasil, l'Uruguai, Veneçuela i Xile; i l'alemany a certes àrees de l'Argentina, Xile, Veneçuela, Brasil i Paraguai. El gal·lès continua essent parlat i escrit a les ciutats de Rawson i Trelew a la Patagònia argentina i hi ha petits grups de parlants de japonès al Brasil, Bolívia, Colòmbia, Paraguai, Perú i Equador. Pel que fa als parlants d'àrab (sovint d'origen libanès, sirians o palestins) s'hi poden trobar al Brasil, Equador, Perú, Xile, l'Argentina i, amb menys freqüència, a Colòmbia i el Paraguai.[37]

[edita] Música

Hom hi pot trobar una rica varietat musical producte de la fusió de les cultures africanes, europees i ameríndies: entre d'altres gèneres, hi ha la cúmbia de Colòmbia (combina elements melòdics d'origen hispànic, ritmes africans i components harmònics americans)[38], la bossa nova i la samba del Brasil[39], el tango de l'Argentina i Uruguai[40], etc. També hi és molt conegut el moviment de caràcter folk i no comercial anomenat Nueva Canción (Nova Cançó), el qual es va fundar a l'Argentina i Xile i es va estendre ràpidament a la resta de l'Amèrica Llatina.[41]

[edita] Literatura

La literatura sud-americana ha aconseguit un gran anomenada arreu del món, especialment després de l'auge de la literatura llatinoamericana a les dècades de 1960 i 1970, amb autors tals com a Mario Vargas Llosa, Gabriel García Márquez, Pablo Neruda i Jorge Luis Borges, entre d'altres.[42]

[edita] Gastronomia

A causa de l'àmplia barreja ètnica de l'Amèrica del Sud, la cuina sud-americana té influències d'Àfrica, Àsia, Europa i dels indígenes americans. Així, per exemple, l'estat de Bahia al Brasil és especialment famós per elaborar un tipus de cuina que té reminiscències de l'Àfrica Occidental. Per la seua banda, argentins, xilens, uruguaians, veneçolans i brasilers consumeixen regularment vi, mentre que Paraguai, Uruguai, l'Argentina i el sud de Xile i Brasil gaudeixen també del mate (una infusió feta amb les fulles del mate -Ilex paraguayensis- fetes assecar, torrades i capolades). Pel que fa la cuina peruana, aquesta és una amalgama de tècniques i ingredients culinaris xinesos, japonesos, espanyols, africans, andins i amazònics.[43]

[edita] Religió

La religió principal pel nombre de fidels és la catòlica (gairebé el 90% de la població total), la qual va ésser establerta i difosa pels conqueridors castellans i portuguesos.[44] Pel que fa al protestantisme sud-americà, aquest és un reflex de la immigració europea i de l'activitat missionera iniciada al segle XIX: els 11 milions de protestants es concentren la major part a Brasil i Xile, i la resta està molt repartit en els altres països, principalment en centres urbans.[45] També hi ha 750.000 jueus que també tendeixen a establir-se en centres urbans i es troben molt repartits: prop de 3/4 parts a l'Argentina[46] i Brasil, i més del 10% a l'Uruguai i Xile[47].[48][49][50] Entre la Guaiana i Surinam estan distribuits 550.000 hindús,[51] 400.000 musulmans[52] i 375.000 budistes.[53] A hores d'ara, les esglésies pentecostals (que hi van arribar el 1909) estan florint a tot el subcontinent.[54]

[edita] Referències

  1. ↑ Llista de continents per població
  2. ↑ The Free Dictionary (anglès)
  3. ↑ Birds of South America (anglès)
  4. ↑ Encyclopaedia Britannica (anglès)
  5. ↑ Fishing and Hunting in South America (anglès)
  6. ↑ South American Insects (anglès)
  7. ↑ Nature South América Fauna and Flora South América (anglès)
  8. ↑ The World FactBook - CIA (anglès)
  9. ↑ Agriculture, Forestry and Fishing in South America (anglès)
  10. ↑ Labor: Agricultural labor force as a percent of total labor force (anglès)
  11. ↑ www.infoplease.com (anglès)
  12. ↑ Encyclopedia of the Nations (anglès)
  13. ↑ Coffee Research Institute (anglès)
  14. ↑ Cocoa in Trinidad, Grenada and South America - The Worldwide Gourmet (anglès)
  15. ↑ www.hort.purdue.edu (anglès)
  16. ↑ NETAFIM (anglès)
  17. ↑ South American Soybeans Continue to Gain World Market Share (anglès)
  18. ↑ www.mibsasquerido.com (castellà)
  19. ↑ La ganadería en Uruguay. Contribución a su conocimiento (castellà)
  20. ↑ Pulp and Paper in South America (anglès)
  21. ↑ Agriculture, Forestry and Fishing in South America (anglès)
  22. ↑ Mining in South America (anglès)
  23. ↑ South America Mining Industry Sees Investment Boom (anglès)
  24. ↑ Haggett, Peter: Encyclopedia of World Geography. Editat per Marshall Cavendish, 2001, ISBN 0761472894
  25. ↑ Encyclopaedia Britannica (anglès)
  26. ↑ Nationalisation and Expropriation in South America (anglès)
  27. ↑ [1] (anglès)
  28. ↑ Latin American tourism growth
  29. ↑ Top 10 Most Visited South American Attractions - 2006 (anglès)
  30. ↑ Backpackers destination
  31. ↑ The World FactBook - CIA (anglès)
  32. ↑ Estadístiques de l'Índex de Desenvolupament Humà de l'Organització de les Nacions Unides (anglès)
  33. ↑ The Linguist - Eastern Michigan University (anglès)
  34. ↑ Introduction to the Indigenous Languages of Latin America (anglès)
  35. ↑ AbsoluteAstronomy.com (anglès)
  36. ↑ Ethnologue (anglès)
  37. ↑ The Linguist - Eastern Michigan University (anglès)
  38. ↑ La cumbia en Colombia (castellà)
  39. ↑ www.brasilalacarta.com (castellà)
  40. ↑ El Tango (castellà)
  41. ↑ Nueva Canción Chilena (castellà)
  42. ↑ Literatura en América Latina (castellà)
  43. ↑ Cuisine of South America (anglès)
  44. ↑ The History of the Catholic Church in Latin America and Liberation Theology (anglès)
  45. ↑ Protestantism in North and South America (anglès)
  46. ↑ Auhi, Haim (1991): Argentina and the Jews. Tuscaloosa: University of Alabama Press.
  47. ↑ Nes-El Moshe (1984): Historia de la comunidad israelita sefardí de Chile. Santiago de Xile: Editorial Nascimento.
  48. ↑ Beller, Jacob (1969): Jews in Latin America. Nova York: Jonathan David Publishers.
  49. ↑ Elkin, Judith L., i Gilbert W. Merkx (1987): The Jewish Presence in Latin America. Boston: Allen & Unwin.
  50. ↑ Jews of South America (anglès)
  51. ↑ Hindus of South America (anglès)
  52. ↑ Islam in the Caribbean and South America in Nineteenth and Twentieth Centuries (anglès)
  53. ↑ The Dhamma (anglès)
  54. ↑ Overview: Pentecostalism in Latin America (anglès)

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs

 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Amèrica del Sud


 
Estats de l'Amèrica del Sud
Argentina Argentina Bolívia Bolívia Brasil Brasil Colòmbia Colòmbia Equador Equador Guyana Guyana Paraguai Paraguai Perú Perú Surinam Surinam

Uruguai Uruguai Veneçuela Veneçuela Xile Xile
Dependències: Malvines Illes Malvines | França Guaiana Francesa


Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Am%C3%A8rica_del_Sud»
En altres llengües