Terra del Foc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 54° 00′ S, 70° 00′ O / 54.000°S,70.000°O / -54.000; -70.000

Far de la fi del món o Les Éclaireurs, a l'arxipèlag de la Terra del Foc
Mapa de l'arxipèlag

La Terra del Foc (en espanyol Tierra del Fuego) és un arxipèlag de l'extrem sud d'Amèrica, continent del qual està separada per l'estret de Magallanes. L'arxipèlag està compost per una illa principal, anomenada l'illa Gran (en espanyol Isla Grande de Tierra del Fuego); i un bon nombre d'illes menors. L'illa Gran, que ocupa 48.100 km² d'un total de 73.753 km² de tot l'arxipèlag, té l'extrem nord situat aproximadament al paral·lel 52º sud. Les seves costes limiten al sud amb el canal de Beagle, a l'est amb l'oceà Atlàntic i a l'oest amb el Pacífic. Aquesta illa gegantina, la 29a més gran del món, és compartida per Xile i l'Argentina, als quals estats correspon la part occidental i l'oriental, respectivament.

El nom actual va ser oficialitzat després de la Guerra de Successió a causa que el rei d'Espanya volgué castigar la ciutat de Xàtiva que s'havia oposat a la seva persona. Abans, el rei Felip V havia oficialitzar el nom de l'illa de Xàtiva (Isla de Xátiva) posat pel geògraf i pilot valencià Diego Ramírez d'Arellano el 1602 en un viatge per encàrrec reial. El nom recuperat actual s'atribueix en origen a Magalhães, que deuria veure fogueres dels indígenes, que com indica el seu nom, no va ser fins a Ramírez d'Arellano que va quedar establert que efectivament era una illa.[1]

El sector xilè té com a capital la petita ciutat de Porvenir, d'uns 5.000 habitants. Ushuaia és la capital de la part argentina, considerada la ciutat més meridional del món. La població de l'arxipèlag és de més de 100.000 persones, la majoria de les quals residents en territori argentí (a Ushuaia sol ja n'hi vivien 57.198 l'any 2006).


Pobles originaris[modifica | modifica el codi]

Quant a la població aborigen, l'arxipèlag de la Terra del Foc és habitat per l'Homo sapiens sapiens des de fa uns 10.000 anys. El primer poblament fou obra de paleoamericans, els quals haurien estat els antecessors dels yagans o yámana, els haush o mánekenk i, potser parcialment, dels alacalufs o kawésqar. Els yagans habitaven principalment la regió oriental; els alcalufs, les abruptes costes occidentals. Al segle XIV, una ètnia del conjunt amerindi, del subconjunt pàmpid i del llinatge dels patagons, coneguts com a ones o selknam, va ingressar a la Terra del Foc. Aquesta nova població s'ha instal·lat principalment a la regió estèpica (aproximadament la meitat nord de l'arxipèlag); del conjunt ona un llinatge va accedir a l'extrem sud-est del territori, on es va barrejar amb els yagans i va originar, així, l'ètnia mánekenk, coneguda vulgarment com a "haush".

Mapa de Diego Ramírez de Arellano amb l'Illa de Xàtiva i part de la Patagònia

La majoria de la població aborigen va morir a la fi del segle XIX i inici del segle XX, víctima d'epidèmies portades per immigrants europeus, i per l'acció deliberada dels colons patagònics, essent-ne els croats arribats a aquestes zonas els principals protagonistes. En l'actualitat, tota la població amb algun llinatge aborigen de l'arxipèlag es troba en mestissatge amb llinatges europeus o caucàsics i forma part de la població criolla.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. José María López Piñero La tecnología de la navegación en la España renacentista Ajuntament de València, 2007.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Terra del Foc