Far

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Far (desambiguació)».
Far de punta Moscarté, a l'Illa d'Eivissa
El Far de Pilsum (Krummhörn, Alemanya)

El far consisteix en una edificació en forma de torre amb un aparell lluminós a la part més alta que emet senyals de llum, per mitjà d'un conjunt de llums i lents en un interval de temps determinat. Serveixen com a ajuda a la navegació marítima i per avisar de perills en la costa o entrades de ports.[1]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

L'origen de la paraula far es deu a la construcció en l'illa de Pharos enfront de la ciutat d'Alexandria a l'antic Egipte d'una torre d'uns 134 metres d'alçada amb un foc al damunt per guiar a les naus.

Característiques[modifica | modifica el codi]

La concentració eficient de la llum des d'una font omnidireccional com la del tipus usada en els fars requereix unes lents d'un diàmetre molt gran. Això comportava unes lents molt gruixudes i pesants fins a l'aparició de les lents fresnel, el disseny de les quals va permetre la construcció de grans lents i d'un punt focal més curt sense el pes i el volum de les anteriors.

Per conservar l'energia la llum és concentrada de dues maneres

  • verticalment la llum és concentrada en un feix horitzontal
  • horitzontalment la llum és concentrada en una o dues direccions, però la rotació de la làmpada fa que es vegi en tot l'horitzó.

Història dels fars[modifica | modifica el codi]

A l'entrada dels ports, construïts pels romans solia haver altes torres que servien de far a imitació del cèlebre d'Alexandria erigit per Ptolomeu II i el qual recordant les pires d'apoteosi, estava format per piràmides truncades posades en disminució una sobre unes altres. De vegades, també s'empraven com fars figures colossals. Tal era el Colós de Rodes.

Durant l'Edat Mitjana, els fars no van ser objecte de cap perfeccionament excepte en el seu decorat que de vegades va ser molt notable. En el segle XVII no eren encara els fars més que fogueres de fusta de carbó que cremaven o bé bells llums tancades dins de llanternes de vidre fins que en 1782 l'enginyer Teulère va reemplaçar tan imperfectes mitjans per llums de reflectors parabòlics.

Al segle XIX, la il·luminació dels fars va donar un pas immens amb la invenció per part de Fresnel dels lents de graons, composts per un vidre central de forma ordinària envoltat per una sèrie d'anells de poc espessor el perfil del qual és de tal manera que tots tenen el mateix focus principal. Al mateix temps va inventar Fresnel amb Arago les llums de tortes concèntriques que produeixen una intensa llum equivalent a molts llums Presó.

A èpoques anteriors, els fars tenien un guardador de fars que acostumava a viure en el mateix far, i que havia d'ocupar-se del manteniment i de la neteja del far, sobretot de les instal·lacions lumíniques. Actualment, els fars que segueixen en ús són operats majoritàriament de forma automàtica, i vigilats a distància.

Regulacions[modifica | modifica el codi]

Els fars són codificats nacional i internacionalment amb un número als llibres de fars, als quals es descriuen el seu nom, la seva situació i posició en latitud i longitud, l'alçada del focus lluminós sobre el nivell del mar, la seva forma i color, el tipus de llum: color, agrupacions, intensitat i duració en el temps de les llampades; i la longitud nominal de la llampada.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Far». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Far Modifica l'enllaç a Wikidata