Far de Camarinal

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Far de Camarinal
Imatge
Nom en la llengua original(es) Torre de Cabo de Gracia Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusFar, torre de sentinella i monument Modifica el valor a Wikidata
Mesura20 (alçària) m
Abast del far13 mn Modifica el valor a Wikidata
Altura focal75 m Modifica el valor a Wikidata
Il·luminació característica d'un farL 3 0 oc 0 5 L 1 0 oc 0 5 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaTarifa (Província de Cadis) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCabo de Gracia (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Banyat perGolf de Cadis Modifica el valor a Wikidata
Map
 36° 05′ 25″ N, 5° 48′ 38″ O / 36.09014°N,5.81046°O / 36.09014; -5.81046
Bé d'interès cultural
Data22 juny 1993
IdentificadorRI-51-0007634-00000
Bé d'interès cultural
Data29 juny 1985
IdentificadorRI-51-0007634-00000
Activitat
Utilització1989 Modifica el valor a Wikidata –

El Far de Camarinal, abans anomenat Torre Vieja o Torre del Cap de Gracia, era una torre de guaita que el 1990 es va convertir en far. Es troba al municipi de Tarifa (Cadis).[1] Està declarat Bé d'Interès Cultural, sota el nom 'Torre del Cap de Gracia'.

Localització[modifica]

El far se situa sobre el cap de Gracia, que pertany al parc natural de l'Estret i que es troba entre la platja de los Alemanes i la del Cañuelo. Tot i coincidir en el nom, la punta Camarinal es localitza a l'est, al costat de la platja de Bolonia. S'accedeix al far per un camí asfaltat que surt de la urbanització Atlanterra. La població més pròxima és Zahara de los Atunes.

Construcció[modifica]

A l'origen, el far de Camarinal era una torre alimara. Va ser una de les torres de vigilància costanera construïdes el segle XVI per ordre de Felip II per a protegir la costa gaditana enfront de les accions de pillatge dels pirates barbarescos.[2][3] Posteriorment, el 1990 va ser restaurada i habilitada com a far.

Referències[modifica]

  1. «Faro de Camarinal» (en castellà). El Faro de Luisu. Arxivat de l'original el 2013-02-18. [Consulta: 10 juny 2022].
  2. Aragón Fernández, A.: Asaltos de piratas berberiscos al litoral gaditano de La Janda. Tarifa, 2009
  3. Sancho de Sopranis, H.: El viaje de Luis Bravo de Laguna y su proyecto de fortificación de las costas occidentales de Andalucía de Gibraltar a Ayamonte. Archivo del Instituto de Estudios Africanos. Año IX. Núm. 42. Madrid, 1957.