Tango

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tango.
Benito Bianquet, malnomenat El Cachafaz, un conegut ballarí de tango (ballant en Carmen Calderón).

El tango és la música i el ball més popular i internacional de l'Argentina[1][2] i l'Uruguai, mundialment associat a la passió i a l'amor.

Història[modifica | modifica el codi]

El tango sorgeix dels suburbis de les ciutats de Buenos Aires i Montevideo a finals del segle XIX, en mig d'un ambient en el qual la ciutat argentina es transformava en una gran metròpolis a causa de la immigració i el progrés econòmic. La barreja dels immigrants, negres i gautxos que arribaven a la ciutat han fet del tango un producte cultural únic al món i capaç de fer-hi notar totes les característiques dels habitants de Buenos Aires.

Al començament, les cançons eren únicament instrumentals, tocades amb guitarra, violí, clarinet, "organito" (típic en la música d'eixa època a l'Argentina) i flauta, i les parelles ballaven entrellaçades. A més, n'hi ha indicis que els afroargentins tocaven els candombes-tangos amb tambors, com "el merenguengué", cançó que va ser un èxit en els carnavals afroargentins de l'any 1876. Més tard, s'hi van incorporar el piano i el bandoneó, el qual donaria al tango el seu so característic, pel qual és reconegut a tot el món. L'últim instrument en sumar-s'hi va ser el contrabaix, el 1917.

En els primers anys, es tocava i ballava en prostíbuls i, per aquesta raó, moltes de les primeres lletres, quan n'hi ha, eren vulgars i grotesques. Els grans poetes d'aquesta música, amb lletres que evoquen l'amor que no va poder ser i el raval que ja no és el mateix entrarien en escena a partir de la segona dècada del segle XX, quan Pascual Contursi escriu Mi noche triste, narrant els sentiments d'un home abandonat per la seva dona. Carlos Gardel, cantant per excel·lència del tango, va gravar aquesta peça en 1917 i va néixer d'aquesta manera el que es va conèixer més endavant com el "tango cançó".

D'entre el gran nombre d'autors d'aquesta disciplina, cal destacar, a més de Carlos Gardel, Roberto Firpo, Roberto Polaco Goyeneche, Domingo Rey, Luis Teisseire, Juan D'Arienzo, Edmundo Rivero, Lucio Demare, Arturo de Bassi i Juan de Dios Filiberto.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Norese, María Rosalía: Contextualizació y anàlisi del tango. Els seus orígens fins l'aparició de la avantguarda. Universitat de Salamanca, 2002 (restricted online copy a Google Books)
  2. [1]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tango Modifica l'enllaç a Wikidata