Montevideo

De Viquipèdia

Montevideo (coneguda antigament en castellà com La Muy Fiel y Reconquistadora San Felipe y Santiago de Montevideo,^[1][2] i en portuguès com Montevidéu) és la capital, la ciutat més gran i el port principal de l'Uruguai. Amb 1,3 milions d'habitants, i essent dues vegades més gran que qualsevol altre ciutat del país, Montevideo és el centre econòmic, polític, cultural i financer del país. Segons un report del Mercer Human Consulting, Montevideo va ser la primera ciutat de l'Amèrica Llatina en qualitat de vida el 2006.^[3][4] És situada a la zona sud del país, sobre el Riu de la Plata dins del departament homònim.

Encara que existeixen discrepàncies amb Buenos Aires, Montevideo és habitualment considerada la capital d'estat sobirà més austral d'Amèrica^[5] - i la tercera al món, després de Wellington i Canberra, les capitals de Nova Zelanda i Austràlia, respectivament. És la seu administrativa del Mercosur (organisme comercial, cultural i social format per l'Argentina, Brasil, Paraguai, Uruguai i Veneçuela) i de l'ALADI (Associació Llatinoamericana d'Integració). La seva població és de 1.325.968 habitants (2004) però, considerant la seva àrea metropolitana, Montevideo arriba als 1.668.335 habitants, aproximadament la meitat de la població total del país.

Taula de continguts 1 Geografia i clima 1.1 Emplaçament 1.2 Límits 1.3 Clima 2 Història 2.1 Origen del nom 2.2 Del segle XIX al XX 2.3 Primera meitat del segle XX 2.4 Dictadura i tornada a la democràcia 2.5 Esdeveniments 3 Evolució demogràfica 4 Política 5 Economia 6 Paisatge urbà 6.1 Barris 6.2 Passejos 7 Arquitectura 7.1 Gratacels 8 Cultura i espectacles 9 Turisme 10 Agermanaments 11 Fills il·lustres 12 Referències 13 Galeria fotogràfica 14 Enllaços externs

[edita] Geografia i clima

[edita] Emplaçament

Situada a la costa del Riu de la Plata, sobre el nivell del mar, Montevideo s'assenta en una plana formada entre els deltes de les desembocadures dels rius Santa Lucía, a l'oest, i dels Paranà, Paraguai i Uruguai, al sud i sud-est, que formen la conca del Riu de la Plata. Es troba limitada per l'oest pel departament de San José; pel nord, nord-est i est pel departament de Canelones, i pel sud i sud-est per la línia de la costa.

El Cerro de Montevideo (132 metres) és el punt més alt de la ciutat i del departament. Allí es va construir una fortalesa el 1717, que el fundador de Montevideo i llavors governador de Buenos Aires, el colonitzador basc Bruno Mauricio de Zabala, va anomenar Fuerte de San Miguel. Aquest fort va servir per a protegir els dominis espanyols dels invasors portuguesos en temps de l'època colonial. Montevideo té, a més, rius subterranis i alguns rierols com el Miguelete, el principal curs fluvial de la ciutat.

[edita] Límits

Només el 40% de la superfície total del departament es troba urbanitzada, és a dir, 240 km². El terme municipal de la ciutat limita, de sud a nord-est i en el sentit de les agulles del rellotge, amb els municipis i barris rurals de Casabó-Pajas Blancas, Paso de la Arena, Los Bulevares, Rincón del Cerro, Santiago Vázquez, Lezica, Melilla, Colón, Abayubá, Manga, Toledo Chico, Villa García, Punta de Rieles, Bella Italia, Bañados de Carrasco, Carrasco Norte i Carrasco.

[edita] Clima

Montevideo té un clima temperat amb hiverns curts, frescos i humits (als mesos de juliol i agost les temperatures ronden els 10 °C) i estius secs, llargs i càlids (al gener i al febrer les temperatures acostumen a superar els 25 °C). La màxima temperatura registrada a la ciutat va ser de 36,4 °C,^[6] a l'Estació Carrasco, i la temperatura mínima va ser de -5 °C, registrada al mateix observatori.^[7] Per la seva situació geogràfica sobre el mar, Montevideo és una ciutat humida, a diferència d'altres punts del país amb un clima semi-tropical i temperatures que superen els 40º C.

Temperatures i precipitacions mitjanes de Montevideo
Mes	Gen	Feb	Mar	Abr	Mai	Jun	Jul	Ago	Set	Oct	Nov	Des
Mitjana més altes °C (°F)	28 (82)	26 (79)	25 (77)	22 (72)	18 (64)	15 (59)	14 (57)	16 (61)	17 (63)	20 (68)	23 (73)	26 (79)
Mitjana més baixes °C (°F)	19 (66)	17 (63)	15 (59)	14 (57)	12 (54)	10 (50)	7 (45)	9 (48)	11 (52)	14 (57)	16 (61)	17 (63)
Precipitació mm (inches)	79.0 (3.11)	75.5 (2.97)	58.8 (2.31)	110.4 (4.35)	38.6 (1.52)	40.7 (1.6)	44.6 (1.76)	39.1 (1.54)	52.6 (2.07)	64.4 (2.54)	88.0 (3.46)	83.5 (3.29)
Font: Servicio de Oceanografía, Hidrografía y Meteorología de la Armada. 2008

[edita] Història

Abans de la creació de la ciutat i de l'arribada dels europeus, la zona es trobava habitada per petites tribus nòmades d'amerindis, probablement en la seva majoria pels charrúas. Entre 1680 i 1683, per tal de desafiar la sobirania espanyola de la regió, els colonitzadors portuguesos de Brasil van establir diversos assentaments a les costes del Riu de la Plata, enfront de Buenos Aires, com la Nova Colonia do Sacramento. Malgrat tot, els espanyols no van intentar desallotjar els portuguesos fins el 1723, quan aquests van reforçar les alçades que envoltaven la badia de Montevideo. Una expedició espanyola provinent de Buenos Aires i organitzada pel governador espanyol en aquella ciutat, Bruno Mauricio de Zabala, va obligar als portuguesos a desallotjar la zona, en la que els espanyols, finalment, començaren a poblar la nova ciutat. El 20 de desembre de 1726 es va confeccionar un cens d'habitants i, finalment, el 24 de desembre es va confeccionar un plànol delineatori de la ciutat a la que es va anomenar "San Felipe y Santiago de Montevideo", nom que posteriorment va ser abreujat. El 1828, la ciutat va ser designada com la capital de l'Uruguai.^[8]

[edita] Origen del nom

Existeixen, al menys, dues explicacions al voltant de l'origen del nom "Montevideo". La primera diu que el nom prové de l'expressió portuguesa "Monte vide eu", que vol dir "jo veig la muntanya". La segona diu que els espanyols anotaren la situació geogràfica del lloc com "Monte VI De Este a Oeste". El nom complet de la ciutat és San Felipe y Santiago de Montevideo.^[9]

• Monte Vidi. - Origen documental.- Prové del "Diari de Navegació" del mariner portuguès de l'expedició de Fernão de Magalhães, Francisco de Albo, qui va escriure: Dimarts de la dita (mes de gener de 1520) estàvem en dret del Cap de Santa María (Punta del Este), d'allí corre la costa "leste" (est) oest i la terra és sorrenca (i) en dret del cap "aí" (hi ha) una muntanya feta com un barret al com vam posar nomeni "Montevidi". Aquest és el més antic document espanyol que s'esmenta al promontori amb un nom similar al que designa a la ciutat però en ell no es fa cap esment al suposat crit del "vigía".

• "Monte Yvity Deus". Origen nadiu i documental.- Prové del llibre Yumaranei del jesuïta Lucas Marton (1746). Després d'explicar l'interès dels invasors en esborrar els noms nadius, exposa l'encert d'alguns historiadors a camuflar o interpolar expressions d'origen nadiu amb les llengües europees. Després diu: Sabut és, que els primers homes que fa mil·lennis van arribar a aquest continent, van detenir el seu camí en la forest que ells van cridar "Forest de Déu", i ho van prendre per sagrat. Avui els nadius li diuen Yvy’ty (del guaraní) "La Forest de l'Esperit". No va faltar avesat traductor portuguès, qui amant de la veritat i destriant la posteritat, s'avancés a vetllar tan sagrat nom de tan sant lloc, en Munti-Yviti/-Deus, en perfecta combinació de portuguès i guaraní. Resultés així sent Montevideo, la senzilla forma de nomenar a la forest que avui dóna nom a la ciutat que es gesta als seus peus".

• "Monte vide eu". (Jo vaig veure una muntanya, en castellà monte). - Origen espontani.- La més difosa, però descartada per la majoria dels experts per considerar-la insostenible per la barreja de diferents dialectes que l'expressió tanca. Segons aquesta versió el nom provindria de l'expressió en portuguès que significa "Jo vaig veure una muntanya" (Yo vi un monte), frase pronunciada per un marí anònim pertanyent a l'expedició de Fernando de Magallanes a l'albirar el Cerro de Montevideo.

• "Monte-VI-D-E-O". (Monte VI De Este a Oeste).- Origen acadèmic.- Aquesta versió diu que els espanyols van anotar la situació geogràfica en un mapa o carta portulana, ja que el turó és la VI forest (he visto) que es veu sobre la costa navegant el Riu de la Plata d'est a oest. Amb l'esdevenir del temps es van unificar aquestes paraules i vaig ser Montevideo. No s'han trobat proves contundents que permetin corroborar aquesta hipòtesi acadèmica, tampoc es pot assegurar amb certesa quins eren les cinc forests que s'albiraven abans que el Turó.

• "Monte Ovidio". (Monte Santo Ovidio; en català, Muntanya de Sant Ovidi).- Origen religiós.- Aquesta tercera hipòtesi mai va contar amb massa adherents. Sorgeix d'una interpolació que apareix en el ja esmentat "Diari de Navegació" de Fernando de Albo, on s'establix que "corruptament anonenan ara Sant Vidio" quan es refereixen a la muntanya com un barret a la qual van posar per nom Munti Vidi, és a dir, al Turó de Montevideo, Ovidio havia estat el tercer bisbe de la ciutat portuguesa de Braga, on va anar per sempre venerat, i a qui se li va erigir un monument en l'any 1505. Donada la relació que els portuguesos van tenir sempre amb els orígens de la ciutat de Montevideo –descobriment, fundació- i, malgrat que aquesta hipòtesi com les anteriors, manca d'una documentació contundent, va haver qui van relacionar el nom del Sant Ovidi o Vidio que apareix en alguns mapes de l'època i, la conseqüent derivació del vocable "Montevideo" per a designar a la regió des d'aquells primers anys del segle XVI.

[edita] Del segle XIX al XX

El 1807 els anglesos van indavir Montevideo i van lluitar contra els espanyols i els revolucionaris de Buenos Aires que, al costat dels habitants de la ciutat i de la resta de la llavors Banda Oriental, aconseguiran expulsar als britànics i desallotjar Montevideo després de vuit mesos de guerra. Tres anys després, quan les Províncies Unides del Riu de la Plata lluiten per la seva independència d'Espanya, el govern de Montevideo roman submís i lleial a les tropes espanyoles que van aconseguir refugi i asil en la seva fortalesa, amb l'empara i protecció de les autoritats locals. Per a aquesta època la ciutat s'estenia des de la Ciutat Vella (Ciudad Vieja), passant per la Porta de la Ciutadella, fins a la franja portuària i la fortalesa armada del turó, només ocupada per tropes militars.^[10]

El 1816 les tropes portugueses van invadir el territori i van proclamar la Província Cisplatina, amb el suport de França i d'Anglaterra, i la van annexar a la seva corona, la del Regne de Portugal, Brasil i l'Algarve. Montevideo és, doncs, governada pels portuguesos fins a l'any 1822, quan el Brasil s'independitza. No obstant això, la revolució dels trenta-tres orientals, amb Juan Antonio Lavalleja com el seu líder, que provenia des de la ja independent Argentina, va enderrocar als invasors brasilers i va assetjar la ciutat, creant un front de guerra entre exèrcits revolucionaris i els lleials a Brasil. Amb la independència de l'Uruguai, el 1828, Montevideo va ser triada com la seva capital, la seu de govern i el port comercial del nou país.

El 1839 va començar la Guerra Gran, un conflicte bèl·lic que va involucrar als dos partits polítics tradicionals de l'Uruguai (el Colorado i el Nacional) i als seus respectius capdavanters i representants, Fructuoso Rivera i Manuel Oribe. Durant el conflicte, que es va estendre fins a 1852, la ciutat va ser escenari de sagnants disputes entre bàndols enfrontats i entre dos governs aleatoris i simultanis, encapçalats per Joaquín Suárez i el propi Manuel Oribe, que desafiava la seva autoritat. La guerra va involucrar més tard a faccions del govern argentí, als brasilers i a francesos, anglesos i italians, sota el seguiment de Giuseppe Garibaldi.

El 1888 es va registrar un terratrèmol que va afectar part de l'arquitectura de Montevideo. Cap a l'any 1900 va començar a arribar una onada d'immigrants europeus, sobretot espanyols i italians, però també alemanys, francesos i d'altres pobles del país i de la regió. La ciutat va començar a créixer estrepitosament, fins a superar tres vegades el seu límit original.

[edita] Primera meitat del segle XX

Montevideo va tenir el seu període de major creixement econòmic durant les primeres tres dècades del segle XX. L'arribada d'immigrants europeus va ocasionar que la ciutat s'expandís i quintupliqués la seva població. La construcció, l'edificació i la instal·lació de bancs, empreses i indústries tèxtils i portuàries, va assegurar una època de prosperitat financera. Políticament, Montevideo també va recobrar la pau després dels enfrontaments del passat segle, i va albergar a nombrosos col·lectius d'immigrants que arribaven amb vaixell a través del port. S'estima que la població estrangera, de diversos països europeus, va arribar a ésser del 30%, la més alta registrada en tota la història de la ciutat i del país.

El 1925, l'urbanisme va començar a projectar noves construccions a semblança de les europees. Va arribar l'asfalt i la senyalització de carrers i avingudes. Es van construir places i col·legis. L'any va acabar amb la inauguració de l'emblemàtic Palau Legislatiu (seu del parlament nacional), per a commemorar els cent anys de la primera declaració d'independència.

El 1930 es va crear l'Estadio Centenario que, com el seu nom indica, va reflectir el centenari de la independència de l'Uruguai, i va albergar el primer mundial de futbol de la història, amb una final entre les seleccions de l'Argentina i Uruguai, i amb victòria d'aquest últim equip.

Montevideo es va mantenir neutral durant les primeres dues guerres mundials. No obstant això, els aliats, encapçalats pels Estats Units, van utilitzar en algunes ocasions el port de Montevideo i van combatre contra bucs alemanys en aigües del Riu de la Plata, després de la negativa argentina de concedir el seu port a les flotes en conflicte.

[edita] Dictadura i tornada a la democràcia

El país va travessar diverses dictadures des de la seva independència, com la de Gabriel Terra, Lorenzo Latorre o Máximo Santos, entre d'altres. La més important, no obstant això, va ser la qual va tenir lloc entre els anys 1970 i 1980. La dictadura de Bordaberry i els seus successors, fins al retorn a la democràcia el 1985, amb el president Julio María Sanguinetti, va provocar un clima d'inestabilitat social, endarreriment econòmic i persecució civil. Montevideo va ser escenari d'enfrontaments entre guerrillers tupamaros i militars. Va haver molts detinguts i milers de desapareguts i afusellats. Els moviments d'esquerra van començar a ressorgir de forma clandestina i centenars de persones van fugir i van buscar exili en països veïns o a Europa. La ciutat va veure truncat el seu creixement i no va poder recuperar-se fins a recentment. La immigració es va detenir i va començar l'emigració. La universitat va ser clausurada durant algun temps i el panorama econòmic de prosperitat es va veure seriosament afectat.

Amb el retorn de la democràcia, el 1985, la ciutat es va anar recuperant i van començar a ressorgir partits polítics i grups radicals, tals com el Partit Socialista de l'Uruguai (PSU). La població es va mantenir en la seva línia regular i no va haver major creixement. D'altra banda, els immigrants que havien arribat al començament de segle ja havien deixat la seva empremta en la ciutat, en la seva gent i en la seva arquitectura i estil de vida.

En els instituts va començar a ensenyar-se la llengua dels avantpassats europeus. L'italià va cobrar força i el francès era llengua de curs obligatori durant els primers tres anys d'ensenyament secundari obligatori.

[edita] Esdeveniments

• 1726 Bruno Mauricio de Zabala, colonitzador espanyol i governador de Buenos Aires, funda el primer assentament amb famílies de Buenos Aires i les Illes Canàries.^[11]
• 1751-1814 Es crea la Governació de Montevideo, pel Tractat de Madrid de 1750. El militar i polític espanyol José Joaquín de Viana es proclama com el primer governador de la ciutat.
• 1764 Neix José Gervasio Artigas, heroi nacional.
• 1778 Es crea el Correu Ultramarí Montevideo-La Corunya.
• 1807 Els anglesos, al comandament de Sir Samuel Auchmuty, envaïxen Montevideo.
• 1810 Durant la Revolució de Maig, a l'Argentina, les autoritats de Montevideo són fidels a Espanya. Les tropes espanyoles, amb el suport de les forces locals, ataquen a Buenos Aires des del port de Montevideo.
• 1816-1822 Els portuguesos invadeixen Montevideo. Es crea la Província Cisplatina.
• 1828 Es crea la primera Constitució de l'Uruguai a Montevideo, després de la seva independència. Montevideo es converteixe en la capital del nou país.
• 1843-1852 La Guerra Gran i la lluita entre els dos primers partits polítics del país.
• 1849 Dámaso Antonio Larrañaga crea la Universitat de la República.
• 1866 Arriba el telègraf.
• 1867 Epidèmia de febre groga.
• 1888 Es registra un fort terrotrèmol.
• 1889 Fundació del barri Reus.
• 1894 Es crea el nou port de Montevideo.
• 1897 El llavors president Juan Idiarte Borda és assassinat.
• 1900 Comença l'arribada d'immigrants europeus (espanyols, italians, alemanys i francesos, entre d'altres).
• 1901 Fundació de la Rambla.
• 1908 Es crea l'Intendència Municipal de Montevideo, l'ajuntament de la ciutat.
• 1925 Es crea el Palau Legislatiu, seu del Parlament de l'Uruguai.
• 1930 Es crea l'Estadi Centenario, seu del primer mundial de futbol de la història, amb victòria de l'Uruguai sobre l'Argentina per 2-1.
• 1960 Es crea l'ALALC (Associació Llatinoamericana de Lliure Comerç), pel Tractat de Montevideo.
• 1972-1984 La dictadura militar deixa milers de desapareguts i morts.
• 1980 Se signa el Tractat de Montevideo. Es crea l'ALADI, formada pels països de Llatinoamèrica, amb seu a Montevideo.
• 1985 Tornada a la democràcia.
• 1991 Es crea el Mercosur, amb seu diplomàtica a Montevideo.
• 1994-1995 Es celebra el torneig ATP de tennis de Montevideo. Des d'aquesta data fins a l'actualitat se celebra el Torneig Challenger.
• 1995 Es celebra la final de la Copa Amèrica de futbol, amb victòria de l'Uruguai sobre el Brasil per 2-1.
• 2003 Es crea la Torre Antel, obra de l'arquitecte Carlos Ott.
• 2006 Es celebra la XVI Cimera Iberoamericana: Migracions, un desafiament global.

[edita] Evolució demogràfica

El 1860 Montevideo contava amb 57.913 habitants, passant abans de 1880 a tenir quatre vegades més, principalment per la gran immigració d'europeus. Per aquest temps, el comerç era la principal font d'ingressos de la ciutat, sent el seu principal rival en aquest sentit Buenos Aires.^[12]

A principis del segle XX molts europeus, sobretot d'Espanya i Itàlia però, a més, diversos milers de centreeuropeus van immigrar a la ciutat i, abans de 1908, el 30% de la població era estrangera.

Després de mitjan del segle XX la dictadura militar (1973-1985) i l'estancament econòmic van causar una declinació dels efectes residuals de la qual àdhuc avui continuen. Molts pobres de les zones rurals van immigrar a la ciutat.

Recentment, la recuperació econòmica i llaços comercials més forts amb els veïns d'Uruguai han conduït al desenvolupament econòmic i a les esperances renovades de major prosperitat futura.

A l'abril de 2006, Montevideo va ser qualificada per la consultora Mercer Human Resources Consulting com la ciutat a Amèrica Llatina amb la millor qualitat de vida, al lloc 76 en el món sobre un total de 350 ciutats.^[13]

[edita] Política

A Montevideo hi ha presents dues administracions polítiques, amb diferents nivells de responsabilitat i competències:

• La Presidència, el Parlament (amb seu al Palau Legislatiu) i la Suprema Cort de Justícia. Els ministeris també funcionen a Montevideo, així com altres organismes nacionals i internacionals (ALADI, Mercosur, etc). Aquests primers organismes tenen competències a nivell nacional, per ser l'Uruguai un Estat unitari.
• L'Intendència Municipal de Montevideo (IMM), govern departamental de Montevideo, amb seu al Palau Municipal, té àmplies competències sobre la gestió de la ciutat, en diferents àmbits, des d'educació, assumptes socials, trànsit, determinació de polítiques econòmiques i de comerç, etcètera. L'Intendència és també la responsable de l'urbanisme de la ciutat i del departament. Montevideo és la capital de l'Uruguai, i seu de totes les seves institucions i organismes. Al barri de l'Aguada hi ha el Parlament de l'Uruguai, i al Prado hi ha la residència presidencial. El govern de Montevideo s'escull per sufragi universal en eleccions celebrades cada quatre anys en tots els municipis del departament.

Des de les primeres eleccions democràtiques, l'any 1984, després de la caiguda de la dictadura, l'Intendència de Montevideo ha estat dirigida per intendents del Partit Colorado i el Front Ampli (FA) en diferents coalicions amb d'altres partits quan no ha obtingut una majoria suficientment àmplia. Els seus intendents en aquest darrer període democràtic han estat Aquiles Lanza, Juan José Elizalde, Julio Iglesias Álvarez, Tabaré Vázquez (actual president del país), Tabaré González, Mariano Arana, Adolfo Pérez Piera i l'actual Ricardo Ehrlich.

[edita] Economia

Montevideo va ser durant molt temps una ciutat industrial, dedicada a la tasca portuària per la seva condició de port natural sobre el Riu de la Plata. Els sectors industrials més representatius de Montevideo són la indústria agropecuària, tèxtil, farmacèutica, electrònica, i d'impremta. En serveis Montevideo destaca per les activitats informàtiques i culturals.

La badia de Montevideo és el seient del port de la ciutat i una de les raons per les quals es va fundar la mateixa. Dóna resguard natural a les embarcacions, encara que avui existeixen dues esculleres que protegeixen l'entrada del port de l'onatge. Aquesta característica de port natural ho fa molt competitiu amb l'altre gran port del Riu de la Plata, que és el port de Buenos Aires.

La proximitat del port ha afavorit la instal·lació de diverses indústries en l'àrea de la badia, especialment exportadors/importadors o relacionades a l'activitat portuària o naval. Es troba en aquesta zona la central termoelèctrica José Batlle y Ordóñez, la refineria de petroli de La Teja, frigorífics, molins de grans, dipòsits navals, etc. Aquesta concentració d'indústries ha generat la situació que, si bé des del punt de vista paisatgístic és un àrea amb gran potencial, els habitants de la ciutat no la tenen entre els seus llocs preferits per a viure. Així, certes zones del barri de L'Aguada, a pocs minuts del centre de la ciutat, amb tots els serveis urbans (il·luminació, transport, etc.) tenen una densitat de població relativament baixa.

[edita] Paisatge urbà

[edita] Barris

Montevideo té 60 barris. Els nombres entre parèntesis es corresponen amb el nombre de la situació geogràfica en el mapa. Alguns dels més importants són:

• Zona Sud:

• • Ciudad Vieja (1): comprèn els límits de l'antic establiment colonial. Acaba en la Porta de la Ciutadella. Posseïx l'arquitectura més antiga de la ciutat, amb carrers estrets, llambordes, i construccions dels segles XVIII i XIX. L'Iglesia Matriz, així com el Registre Civil i altres oficines governamentals, operen en aquest barri.
  • Centro (2): és el barri comercial, cultural i empresarial per excel·lència de Montevideo. Les principals marques, diversos instituts, centres recreatius, restaurants, cinemes, hotels, bancs, places i residències se situen en aquest barri que té a l'Avenida 18 de Julio com el seu eix principal.
  • Barrio Sur (3): és un barri residencial, amb edificis i antigues construccions. Té l'índex més elevat de població d'origen africà del departament. Té costes marítimes i desemboca en la Rambla. Moltes celebracions associades amb la cultura africana (candombe) tenen lloc en aquest barri.
  • (La) Aguada (4): és un barri comercial i residencial, amb gratacels i habitatges familiars. Posseïx diverses avingudes i carrers importants. Destaca l'Avenida Libertador. Alberga al Palau Legislatiu, seu del Parlament, les facultats de Química i Medicina, algunes entitats bancàries, un canal de televisió, places i diverses institucions. És humit i té un dipòsit d'aigua subterrani. També és la seu del club de bàsquet del mateix nom, rellevant en la lliga esportiva nacional.
  • Cordón (6): igual que el Centro, té oficines, comerços i residències. És un barri urbanitzat, cèntric, i que serveix de nexe entre la zona residencial i la industrial.
  • Parque Rodó (8): és un petit barri que es troba al costat de Punta Carretas. Té habitatges, platges, una zona boscosa i parcs de diversions. Rep el seu nom de l'escriptor José Enrique Rodó.
  • Tres Cruces (9): és un barri cèntric i ampli. Alberga la terminal d'autobusos i el centre comercial del mateix nom.
  • La Comercial (10): és un barri pròxim al centre de la ciutat. Té residències i mercats artesanals. Alberga l'església on es venera a Sant Pancracio.
  • Parque Batlle, Villa Dolores (13): posseïx una àmplia zona residencial, amb molts arbres i passatges comercials. Alberga el zoològic de Montevideo, alguns hospitals, i s'estén fins a la zona de l'Estadi Centenario. Destaca l'avenida de Cataluña. Rep el seu nom del dues vegades president del país, José Batlle y Ordóñez.
  • Pocitos (14): és un barri residencial, un dels més cars de la ciutat, i amb àmplies costes sobre la Rambla, amb platges sobre el Riu de la Plata. Aquí funcionen hotels, restaurants i algunes oficines.
  • Punta Carretas (15): és gran en extensió i té un ampli centre comercial, avingudes i habitatges. És un dels barris més poblats de Montevideo. Antigament funcionava un centre penitenciari que va ser suprimit i substituït per un centre comercial.
• Zona Est:

• • Unión (16): o La Unión, és un barri comercial amb rellevància històrica. Va ser escenari de nombroses batalles durant la Guerra Gran del segle XIX. Destaca l'Avenida 8 de Octubre.
  • Buceo (17): té una àmplia zona portuària, una costa marítima amb platges, edificacions, comerços, instituts i un dels cementiris més importants de la ciutat. És un barri molt transitat.
  • Malvín (18): representa una vasta zona residencial amb parcs i places. Posseïx una costa marítima amb unes de les platges més freqüentades del departament, i es troba a deu minuts del centre de Montevideo.
  • Punta Gorda (21): barri costaner que serveix de nexe entre Carrasco i la zona edificada de Montevideo. Destaca la Rambla.
  • Carrasco (22): s'estén sobre el litoral sud-est del departament i limita amb una sèrie de balnearis del departament de Canelones. Posseïx una àmplia franja costanera amb platges, terrenys verges, residències i un centre comercial. Destaca l'Avenida Italia i la seva proximitat a l'aeroport internacional del mateix nom.
  • Maroñas (26): barri obrer i rural amb petites urbanitzacions i un important hipòdrom.
• Zones Nord i Oest:

• • Sayago (46): és important des del punt de vista del transport per ferrocarril, no sol per la seva estació sinó perquè aquí se situa l'entroncament entre les vies fèrries que es dirigeixen al nord i litoral oest de l'Uruguai i les quals es dirigeixen a la zona est i nord-est.
  • (El) Prado (35): és un dels barris més verds de la ciutat. Té nombrosos parcs, places, residències i museus.
  • La Teja (39): és un barri obrer i industrial, amb habitatges humils. Aquí opera la refineria petrolífera Ancap.

[edita] Passejos

Existeixen passejos, sortides, llocs d'entreteniment i diverses atraccions. Com amplis passejos verds, tant dintre de la ciutat com en la perifèria, es destaquen el barri Parque Rodó que conta amb un ampli parc de 25 hectàrees; el Parc Batlle, amb diversos quilòmetres d'extensió situat a la zona de Villa Dolores, on es troben l'Estadio Centenario (seu de partits clàssics com els de Peñarol i Nacional), lloc on es va realitzar el primer mundial de futbol de la història; dos estadis de futbol més i el velòdrom de la ciutat, així com la pista d'atletisme; el barri del Prado també oferix amplis espais verds i naturals; al barri del Cerro, mirant a la costa està el Parque Dr. Carlos Vaz Ferreira juntament amb el club de golf del Cerro; en la zona de Santiago Vázquez, en el límit oest amb el departament de San José, està el Parc Zoològic Lecocq i al sud del mateix el Parc Artigas.

A més, la ciutat té importants museus, entre els quals es destaquen el Museu Torres García,^[14] el Museu José Gurvich, el Museu Nacional d'Arts Visuals i el Museu Juan Manuel Blanes. En l'exterior del Museu Juan Manuel Blanes es pot visitar un pintoresc jardí japonès amb un estany on s'aprecien més de cent carpes (peixos).

Els centres comercials s'han convertit en una important atracció per als habitants locals i els turistes, els quals fan les seves visites i compres de tot tipus d'articles i artesanies nacionals i importades.

Diverses fires desperten l'interès dels visitants: Tristán Narvaja (diumenges), en el cèntric barri de Cordón; Villa Biarritz i La Teja (dissabtes i dimarts), Parque Rodó (diumenges), Piedras Blancas i Belvedere (també els diumenges), on es poden trobar des d'obres d'art originals fins a "aquella" rosca que necessitem per al rellotge antic.

Diverses signatures multinacionals també tenen la seva participació a Montevideo. Entre elles, per només esmentar algunes, es troben: cases de menjar ràpid (Burger King, Mc Donald's, Il Mondo della Pizza), botigues de roba i calçats (Zara, Hush Puppies, Dolce & Gabani), hipermercats (cadena comercial USA, Corte Inglés), centrals informàtiques (Starmedia), companyies de mitjans de comunicació (Telefónica, Movistar), hostaleria catalana (Barceló), etcètera.

La majoria dels comerços importants i del moviment empresarial es concentra en l'avinguda principal de la ciutat: la 18 de Julio (que rep el seu nom de l'aniversari del Jurament de la Constitució Nacional), i és considerada una de les avingudes més cares i elitistes de Sud-amèrica. No obstant això, existeixen altres passejos com el de l'avinguda 8 de Octubre (al barri de la Unión), la Rambla (declarada monument històric nacional), el Mercado del Puerto, Boulevard Artigas, Plaça Independencia (on descansen les restes del cabdill i heroi nacional, José Gervasio Artigas, cabdill de les Províncies Unides del Riu de la Plata (avui Argentina i Uruguai) amb l'entrada al barri històric o Ciudad Vieja, mitjaçant la Puerta de la Ciudadela, Plaza Cagancha, Plaza del Entrevero, Bulevar España, Avenida Italia, Avenida Libertador Juan Antonio Lavalleja, Avenida Rivera, i Avenida General Venancio Flores, entre d'altres.

Entre els monuments històrics més rellevants es troben: la Fortalesa del Turó de Montevideo, escenari de batalles entre governs provisoris, rebels, i realistes espanyols i portuguesos durant els segles XVIII i XIX, es manté fidel a l'època, amb murs improvisats de pedra, armes, un mirador de la costa de la ciutat, i documents d'ampli valor antropològic; la Ciudad Vieja, que abasta el que era la ciutat de Montevideo durant l'època colonial, amb cases de pedra, carrers estrets i empedrades, fanals, etcètera.

D'altra banda, també destaquen la ja esmentada Plaça Independencia, el Mausoleu d'Artigas, l'Església Matriz (on va ser batejat Artigas, i on jeuen les restes mortals d'alguns líders de la independència), la Catedral de la Sagrada Família, el Palau Legislatiu (fundat el 1925, al complir-se cent anys de la independència del país, i que funciona actualment com seu del Parlament), el Palau Salvo, el Teatre Solís (el més antic i extens de l'Uruguai, ha estat sempre l'escenari de les obres teatrals més importants de la regió, al costat del Teatre Colón, de Buenos Aires. En ell va debutar l'actriu uruguaianocatalana Margarida Xirgu, i va fer del teatre Solís el seu punt de partida per a transformar la comèdia nacional durant els seus llargs anys d'exili en territori uruguaià); i, finalment, i a menor escala, el Jardí d'Infants núm. 260, fundat el 1892 per la també pedagoga uruguaianocatalana Enriqueta Compte y Riqué, i que avui és considerat el més antic de Sud-amèrica.

[edita] Arquitectura

Montevideo conta amb una valuosa col·lecció d'arquitectura, que va des d'ho neoclàssic fins a ho post-modern de la Torre de les Telecomunicacions (també coneguda com Torre d'ANTEL l'altura de la qual arriba a els 162 metres, sent el gratacel més alt del país) o de les torres bessones del World Trade Center Montevideo.

En aquesta extensa ciutat es pot situar el qual va anar el gratacel més alt d'Amèrica Llatina quan va ser aixecat, el Palau Salvo, edifici que domina l'horitzó de la Badia de Montevideo juntament amb l'abans nomenada Torre de les Telecomunicacions. Viatjant en el temps, les dues primeres grans obres, després d'aixecat el Fort de San Miguel, són la Catedral Metropolitana i l'antic Ajuntament, ambdós amb façana a la Plaza Matriz, ara situada en un dels passejos més agradables de la ciutat, la Ciudad Vieja, abans Ciudadela, compresa entre les muralles. Al barri de Pocitos, entorn de la platja del mateix nom, van florir molts habitatges, realitzades pels constructors Bell i Reboratti entri 1920 i 1940, amb la seva rúbrica i la seva barreja d'estils. No obstant això, l'auge de la construcció dels anys 1970 i 1980 va transformar la cara d'aquest barri, convertint-lo en un conglomerat d'edificis d'apartaments de classe alta i mitjana alta.

[edita] Gratacels

Tot i que Montevideo no és una ciutat coneguda per tenir grans gratacels, és cert que en els darrers anys, sobretot després de la tornada a la democràcia, se n'han construït alguns.

Edifici	Any d'inauguració
Palau Salvo	1925
Palau Legislatiu	1925
Palau Lapido	1929
Palau Díaz	?
Castillo Pittamiglio	?
World Trade Center de Montevideo	1998
Torre Antel	2003

[edita] Cultura i espectacles

La ciutat de Montevideo és, al costat de Buenos Aires, el bressol del tango, el candombe i la murga uruguaiana, i compte amb diverses activitats relacionades amb aquests estils musicals. A Montevideo existeixen moltes opcions en aquest sentit. La ciutat conta amb un nombre important de sales amb una gran oferta d'espectacles que van des de cinema experimental fins a les pel·lícules comercials que s'exhibeixen en tot el món.

La Biblioteca Nacional, fundada pel cura Dámaso Antonio Larrañaga a comanda de José Gervasio Artigas, alberga milers de volums i importants col·leccions. Montevideo és, a més, l'única ciutat universitària del país. És la seu de la Universitat de la República (UdelaR),^[15] de caràcter públic i laic, de la qual es desprenen nombroses facultats i escoles tècniques per alguns dels seus barris principals. Malgrat que s'han portat a terme projectes per a estendre campus universitaris a altres ciutats uruguaianes, només Salto ho ha aconseguit, en menor mesura. També es poden trobar universitats i escoles privades (Universitat de Montevideo, Univesitat Catòlica de Montevideo, Dickens Institute, Centro Anglo-Uruguayo, etcètera), centres de formació docent (IPA) i entitats governamentals, totes elles operatives a Montevideo.

En la gastronomia predominen els plats sobre la base de carn bovina, les pastes italianes, i alguns plats locals com el chivito al pan (pa amb carn bovina, pernil, tomàquet, formatge, bacon, ou fregit, etcètera). Des de fa uns anys la "moguda nocturna" de Montevideo s'ha traslladat a la Ciudad Vieja, on es troba una gran concentració de locals.

Existeixen nombrosos vincles culturals, socials, polítics i comercials que Uruguai manté amb altres països del món, principalment d'Europa, Llatinoamèrica, Xina i Japó.

Del vell continent, i degut al fet que la població de Montevideo es compon principalment d'immigrants espanyols i italians, la ciutat ha establert vincles molt estrets amb aquests dos països. La llengua italiana s'ensenya en batxillerat d'humanitats, i existeixen, a tal extrem, nombroses cases de menjar típic d'Itàlia. Hi ha una àmplia avinguda que duu el seu nom, i un hospital públic que rep el nom d'Ospidale Italiano Re Umberto I (1890).^[16] A més, nombrosos presidents uruguaians van dur cognoms italians, i diverses marques i empreses d'aquest país tenen seu a l'Uruguai.

Respecte a Espanya, l'Asociación Española de Socorros Mutuos, Casa Galícia, i altres centres hospitalaris i culturals deixen entreveure la influències dels immigrants espanyols en la ciutat. El Centre Gallec, que amb més de 35.000 gallecs associats i 125 anys des de la seva fundació, és el més antic del món en relació als immigrants d'aquesta comunitat autònoma en l'exterior;^[17] Casal Català de Montevideo, amb festivitats, activitats culurals i cursos de català en tres nivells (bàsic, mitjà, avançat) i amb 40 alumnes,^[18] Centre Basc (Eusko Sare)^[19] i Centre Asturià,^[20] segueixen sent, actualment, centres d'acollida d'immigrants i les seves descendents, i lloc on es porten a terme activitats culturals pròpies d'aquestes terres.

Alguns de les comeses més importants per part dels immigrants catalans va ser la fundació de la Plaça Lluís Companys i Jover, on s'erigeix un monument a la seva memòria, i enfront del com tots els anys se li rendeix tribut en la data de mort^[21]

Altres països amb els quals existeix un vincle important són Alemanya, Argentina, Brasil, França i Anglaterra.

[edita] Turisme

El turisme és molt important a l'Uruguai i també a la seva capital, Montevideo. Compte amb una variada oferta que inclou passejos històrics, centres nocturns, platges i turisme agropecuari (estades turístiques, cellers) en els seus afores.

La major part dels turistes que rep són argentins, brasilers i xilens, encara que el nombre de visitants europeus i d'altres orígens creix any a any, gràcies a l'arribada de creuers de luxe al port de Montevideo.

[edita] Agermanaments

La ciutat té un pacte d'agermanament amb Barcelona i amb les seguents ciutats:

• Badalona Catalunya
• Bogotà Colòmbia
• Buenos Aires Argentina
• Cadis Espanya
• Còrdova Espanya
• Madrid Espanya
• Melilla Espanya^[22]
• Montevideo, Minnesota Estats Units
• Miami Estats Units
• La Plata Argentina
• Quebec Canadà
• Qingdao Xina
• Sant Petersburg Rússia
• Berlín Alemanya

[edita] Fills il·lustres

• Gabriela Acher.
• Amanda Berenguer.
• Fernando Flores Morador.
• Gustavo Penadés Etchebarne.
• Carlos Sabat Ercasty.
• Joaquim Torres-Garcia.
• Carlos Vaz Ferreira.
• María Eugenia Vaz Ferreira.

[edita] Referències

[edita] Galeria fotogràfica

Font de la Plaza Matriz.	Edifici London-Paris	Monument de José Belloni, Prado.	Museu de Joaquim Torres-Garcia.
Palau Lapido.	Ciudad Vieja.	Castillo Pittamiglio.	Nit a Montevideo.
Plaza Independencia.	Palau Salvo.	Estàtua de la Llibertat.	Platja de Montevideo.

[edita] Enllaços externs

Més informació de Wikimedia:
	Commons
	Commons
	Viccionari
	Viquidites
	Viquiespècies.
	Viquillibres
	Viquinotícies
	[[:{{{w}}}:|Viquipèdies]]
	Viquitexts
	Viquiversitat

• Ajuntament de Montevideo (castellà)
• Informació general sobre Montevideo (castellà)
• Fotos de Montevideo, 360°
• Unió Llatina
• Més fotos de Montevideo (castellà)
• Universitat de Montevideo (castellà)
• Diari de Montevideo (castellà)
• Periòdic uruguaià El País, amb seu a Montevideo (castellà)
• Administració Nacional de Ports de l'Uruguai: Montevideo (castellà)
• Casal Català de Montevideo