Comte de Lautréamont
De Viquipèdia
El Comte de Lautréamont (Montevideo, Uruguai, 4 d'abril de 1846 – † París, França, 24 de novembre de 1870) és el pseudònim de Isidore Lucien Ducasse, poeta francès d'origen uruguaià.
Poeta desconegut durant la seva curta vida, Lautréamont va usar el seu geni per portar fins a extrems inèdits el culte romàntic al mal.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Fill del diplomàtic francès François Ducasse, assignat al consolat general de França de Montevideo, Isidore Ducasse va ser enviat com a intern al Liceu imperial de Tarbes, i després a Pau. En aquella època, el seu tutor, Jean Dazet, va ser un reconegut literat d'aquesta ciutat. Se sap que després d'un viatge a l'Uruguai el 1867, va tornar a París i es va instal·lar en una casa del carrer Notre-Dame-des-Victoires.
Va haver de començar estudis superiors, la naturalesa del qual tanmateix resulta desconeguda (sovint se suposa el seu concurs d'ingrés a l'École polytechnique). Publica a les seves expenses el primer de Les Chants de Maldoror el 1868 (l'obra completa serà impresa a Bèlgica un any més tard). Tanmateix, l'editor Lacroix es va negar a vendre el llibre perquè temia ser acusat de blasfèmia o obscenitat. El 1870 habita al carrer Vivienne i publica les Poésies, la publicitat del qual apareixerà a la Revue populaire de París.
El 24 de novembre, alhora que s'enfonsa el Segon Imperi Francès, mor al seu domicili del número 7 del carrer Faubourg-Montmartre en circumstàncies encara no aclarides (hi ha qui suposen que a causa d'una sobredosi de drogues). A la seva partida de defunció està escrit: «Sans autres renseignements» («Sense més informació»).
[edita] Les Chants de Maldoror
En Les Chants de Maldoror enalteix l'assassinat, el sadomasoquisme, la violència, la blasfèmia, l'obscenitat, la putrefacció i la deshumanització. Els surrealistes el van rescatar de l'oblit i van fer de el un dels precursors del seu moviment.
El personatge central de Les Chants de Maldoror (en francès «Mal d'Aurore», «Dolent de l'aurora») és una figura que renega ferotgement de Déu i del gènere humà. En un llibre en el qual ressonen «els cascavells de la bogeria», la crueltat i la violència, Maldoror encarna la rebel·lió adolescent i la victòria de l'imaginari sobre el real: el seu odi envers la realitat (això que anomena «El Gran Objecte Exterior») el separa dels seus congèneres, i per aquest motiu sofreix. Tot i així, el seu orgull (diríem "miltoniano") és més poderós.
El grotesc, l'espant i el ridícul en Les Chants recorden a l'obra d'un altre gran antecedent del surrealisme, El Bosco. No per casualitat va ser Lautréamont motiu d'inspiració per a escriptors com Alfred Jarry, Louis Aragon o André Breton, i artistes plàstics com René Magritte, Salvador Dalí i Man Ray. La seva famosa comparació «bell com la trobada fortuïta, sobre una taula de dissecció d'una màquina de cosir i un paraigua» configura un dels trets més distintius de l'irracionalisme surrealista: la conjunció de realitats inconnexes, dislocades o fins i tot contradictòries.
[edita] Lautréamont a Espanya
Rubén Darío va dedicar una breu semblança a Lautréamont al seu llibre Los raros. Després del seu descobriment pels surrealistes, els germans Gómez de la Serna van publicar una versió de Les Chants, amb pròleg de Ramón i text de Julio. La lectura del llibre va servir d'inspiració directa per a Pasión de la tierra, de Vicente Aleixandre.
[edita] Bibliografia
- Lautréamont, Gaston Bachelard
- Lautreamont et les chants magnétiques, Louis Janover
- Lautréamont, l'identité culturelle, Leyla Perrone-Moisés i Emir Rodríguez Monegal
- Lautréamont et Sand, Peter Dayan
- Quatre Lectures de Lautreamont, Fedy P.
- Lautreamont: Vers l'Autre Etude Sur la Creation, Hara Taichi
- Lectures de lautreamont, Philip
- Lautreamont-Ducasse, Robert Pickering
- Lautréamont, ou les violences du narcisse, Paul Zweig
- Lautréamont et le style homérique, Rochon
- Lautréamont et Sade, Maurice Blanchot
- Lautréamont: Névrose et christianisme dans l'œuvre du poète, Michel Teston
- Lautréamont : Éthique à Maldoror, Michel Pierssens
- Logiques, Philippe Sollers
- Ducasse et Lautréamont : L'envers et l'endroit, Michel Pierssens
- Les Inventeurs de Maldoror, Maurice Saillet
- Lautréamont par lui-même ", Marcelin Pleynet
[edita] Enllaços externs
- Maldoror : Le site. Tout sur Isidore Ducasse et Lautréamont. Textes, Documents, Actualités, Bibliographie (francès)
- Lautréamont / Ducasse. Œuvres complètes (Universitat de la Sorbonne Nouvelle - París III) (francès)
- Suite «Les Chants de Maldoror», per Salvador Dalí (25 ilustracions, 1934)
- El Comte de Lautréamont, per Rubén Darío (1893, però publicat el 1896) (castellà)
