Hieronymus Bosch
Amb el pseudònim de Hieronymus Bosch o El Bosch, fou conegut l'artista Hieronymus van Aken, reconegut pintor i dibuixant neerlandès de la zona de Flandes. Tot i que no existeix cap document precís que documenti el seu naixement, aquest es situa entre 1450 i 1455 a la ciutat de Hertogenbosch, una de les quatre capitals de província del ducat de Brabant, on va viure i desenvolupar la seva trajectòria artística.
El cognom van Aken és el nom, en dialecte centrealemany, de la ciutat d'Aquisgrà, d'on procedia la família del Bosch, establerta a Hertogenbosch des de feia moltes generacions. Hieronymus Bosch formava part d'una família pertanyent al gremi de pintors en què probablement va aprendre la tècnica i passió per la pintura i el dibuix.
Hieronymus Bosch va néixer en el si d'una família acomodada amb possessions (terres i cases). El seu pare, Antoni van Aken, va tenir tres fills (Hieronymus, Jan i Goosen) i una filla (Herberta). Amb la mort del pare el 1478, el fill gran, Goosen, fou l'únic que va poder heretar el cognom que li permetia formar part del gremi de pintors. Probablement per aquest motiu, Hieronymus va adaptar el nom toponímic de la seva ciutat (Hertogenbosch), abreviant-lo i convertint-lo en Bosch i llatinitzant el seu nom, així doncs va signar les seves obres sota el nom de Jeroen Bosch, tot i que trobem variants que el donen a conèixer també com a Den Bosch o Jeoren die maerle (Jerònim, el pintor).
No disposem de fonts que permetin traçar una trajectòria vital clara, sobretot en la seva infància i joventut i que ens ajudin a conèixer el seu procés d'aprenentatge i a entendre millor les influències vitals en la seva enigmàtica obra.
Segons els arxius jurídics, sembla que Hieronymus Bosch va casar-se als volts de 1480 amb Aleyt Goyarts Van der Meervenne, membre d'una família acomodada local amb qui no van tenir descendència. El matrimoni va compartir una important fortuna, Hieronymus podria haver viscut sense necessitat de treballar o desenvolupar cap activitat productiva, donat que els arxius testimonien que el matrimoni pertanyia al sector més ric de la seva ciutat.
Cal destacar que Hieronymus Bosch va formar part activament i va desenvolupar encàrrecs artístics, per a la confraria de Nostra Senyora, una organització religiosa fundada el 1318 que se centrava en el culte a l'estàtua de la Verge ("Zoete Lieve Vrouw)" ubicada en l'interior de la catedral gòtica de Sant Joan, símbol de la fe del període medieval i de la prosperitat comercial i orgull cívic de la ciutat. El seu nom figura com a confrare a partir de 1486 i fins la seva mort. Se sap també que va ser un dels membres notables de la confraria, l'únic artista dels notables que, tot i no tenir la formació teològica necessària, va accedir al lloc gràcies a la seva condició social. Aquesta posició li va permetre establir relacions amb persones d'alt nivell, com Felip, duc de Borgonya i posterior rei de Castella (Felip I el Bell).
No existeixen documents que confirmin que Hieronymus Bosch va viure sempre a la ciutat de Hertogenbosch, tot i que és la hipòtesi més probable. Alguns historiadors han publicat hipòtesis que situen el Bosch en un viatge per Espanya als volts de 1495-1505, seguint a escriptors i artistes espanyols i italians i influenciant-se per obres com l'Escorial, però no s'han presentat fonts documentals que puguin confirmar-ho.
Als voltants del mes d'agost de 1516 va morir Hieronymus Bosch. Uns anys més tard ho faria la seva dona, cap al 1522 aproximadament.
Taula de continguts |
Obres [modifica]
| Imatge | Dades | Atribucions | |
|---|---|---|---|
|
Autèntic segons Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet | ||
| Autèntic segons Friedländer; autoria discutida: podria ser del cercle del pintor[1] | |||
|
Autèntic segons Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt; anàlisis recents confirmen que la fusta és del començament del segle XVI i la pintura és obra d'un seguidor | ||
|
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet | ||
|
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet | ||
| Autèntic segons: Friedländer, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet; De Tolnay no el cita | |||
|
Autoria dubtosa segons Friedländer i Marijnissen (la resta no l'esmenten); probablement, és una còpia d'un original perdut del Bosch. N'hi ha altres versions al Noordbrabants Museum ('s-Hertogenbosch) i als Musées royaux des Beaux-Arts de Belgique (Brussel·les). | ||
| Autèntic segons Friedländer; autoria dubtosa segons Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet (la resta no l'inclouen); podria ser del taller. | |||
|
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet | ||
|
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet | ||
|
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet | ||
|
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet | ||
|
Autèntic segons De Tolnay (la resta no l'inclouen) | ||
|
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet; dubtós per a Marijnissen. | ||
|
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet | ||
|
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet | ||
|
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet | ||
|
Autèntic segons: Friedländer, Unverfehrt, Marijnissen; dubtós per a Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet | ||
|
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt i Marijnissen; dubtós per a Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet | ||
|
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet | ||
| Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet | |||
|
Friedländer, De Tolnay, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet el consideren d'autoria dubtosa. | ||
|
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet | ||
|
Autèntic segons Friedländer i De Tolnay; autoria dubtosa segons Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet; podria ésser obra d'un seguidor. | ||
|
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet | ||
|
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet | ||
|
Autèntic segons Friedländer i De Tolnay; dubtós per a Marijnissen. | ||
|
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet | ||
|
Probablement, còpies de la versió del Prado o d'un original perdut de Bosch. | ||
|
Autèntic per a Marijnissen; autoria dubtosa per a De Tolnay i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet; podria ésser còpia d'un original perdut de Bosch. | ||
| Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet | |||
|
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen; autoria dubtosa per a Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet | ||
|
|||
|
Autèntic per a De Tolnay; dubtós per a Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet. |
Còpies d'obres perdudes i obres de seguidors o imitadors [modifica]
| Imatge | Dades | Atribucions | ||
|---|---|---|---|---|
|
Còpia contemporània de l'original. | |||
|
Obra del taller de Bosch; Friedländer la considerava autèntica. | |||
|
Obra del taller de Bosch; Friedländer i De Tolnay la consideraven autèntica. | |||
|
D'un seguidor de Bosch, potser còpia d'un original perdut. | |||
|
Obra del taller o del cercle de Bosch, a partir de l'Adoració del Prado; Friedländer la considerà autèntica. | |||
|
Obra d'un seguidor de Bosch, imitant-ne l'estil. N'hi ha d'altres versions. | |||
|
D'un seguidor de Bosch, amb signatura falsificada; Friedländer va considerar-la dubtosa. | |||
|
Còpia posterior a 1555 d'una obra perduda de Bosch; Friedländer i De Tolnay l'havien considerat autògrafa, i Marijnissen, dubtosa. | |||
|
Obra d'un seguidor de Bosch. | |||
|
Obra d'un seguidor de Bosch, variant de l'anterior. | |||
|
Obra d'un seguidor de Bosch. | |||
|
Còpia per un seguidor de Bosch; Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt i Marijnissen el consideraven autèntic, però l'anàlisi dendrològica revela que la fusta és de 1527-1533. | |||
|
Obra d'un seguidor de Bosch; Friedländer la considerà autèntica. | |||
|
Obra d'un seguidor de Bosch, còpia o variant de l'anterior. | |||
|
Còpia de l'Ecce Homo de Frankfurt. | |||
|
Friedänder i De Tolnay el creien autèntic; l'anàlisi de la fusta demostra que fou pintada cap al 1557 per un seguidor de l'autor | |||
|
Còpia de l'anterior o d'un original perdut. | |||
|
Obra d'un seguidor de Bosch. | |||
|
Obra d'un seguidor de Bosch, còpia de l'anterior. |
Notes [modifica]
- ↑ See: Gallery Label Metropolitan Museum of Art Collection Database
Bibliografia [modifica]
- M. Gauffreteau-Sévy, Hieronymus Bosch, El Bosco. Editorial labor, 1969
- Walter Bosing, El Bosco, entre el cielo y el infierno. Editorial Benedikt Taschen, 1989
- Sintagma Realitzacions Editorials, El Bosco, dins la col·lecció Grandes Maestros de la Pintura, Edicions Altaya, 2001.
- Ingo F. Walther, Los maestros de la pintura occidental, Taschen,2002
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hieronymus Bosch |