Hermenegildo Sábat
 (2011)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Hermenegildo Mariano Sábat Garibaldi 23 juny 1933 Montevideo (Uruguai) |
| Mort | 2 octubre 2018 (85 anys) Buenos Aires (Argentina) |
| Causa de mort | Causes naturals (Infart de miocardi ) |
| Dades personals | |
| Activitat | |
| Ocupació | caricaturista, periodista, artista visual, professor d'art |
| Ocupador | Clarín (1973–2018) |
| Nom de ploma | Menchi Sábat |
| Família | |
| Pare | Juan Carlos Sábat Pebet |
Premis
| |
| Lloc web | hermenegildosabat.com.ar |
Hermenegildo Sábat (Montevideo, 23 de juny de 1933 - Buenos Aires, 2 d'octubre de 2018)[1] va ser un dibuixant uruguaià que visqué a Buenos Aires, conegut com a Menchi Sábat.[1]
Trajectòria[modifica]
Va publicar els seus primers dibuixos amb quinze anys al diari Acción de Montevideo. Va treballar com a fotògraf, impressor off-set, redactor, periodista, essent nomenat el 1965, redactor del diari uruguaià El País, ocasió en la qual va prendre la decisió de renunciar, perquè no desitjava assumir la tasca de dirigir un diari, i va abraçar la seva vocació d'artista plàstic.
Des de 1966 a l'Argentina, va desenvolupar la seva carrera de caricaturista als diaris La Opinión, Primera Plana, Atlántida i des de 1973 Clarín, on il·lustra la pàgina de política.
Nacionalitzat argentí el 1980, ha rebut nombrosos reconeixements i homenatges, va rebre el "premi Maria Moors Cabot", atorgat per la Universitat de Colúmbia (1988) -pel seu treball en temps de la dictadura militar argentina-, va ser declarat "Personalitat Emèrita de la cultura argentina" i "Ciutadà il·lustre de la ciutat de Buenos Aires" (1997). Va rebre el títol de "doctor honoris causa" de la Universitat de la República (Uruguai) i va ser declarat "Ciutadà Il·lustre" de Montevideo (2003).[2]
És el guanyador del Premi Nou Periodisme CEMEX+FNPI en la modalitat homenatge, atorgat per CEMEX i per la Fundació Nuevo Periodismo, presidida per Gabriel García Márquez.
El 2009 participa amb un original d'una caricatura d'El Dante, realitzat per al diari Clarín, en la mostra "Bicentenari: 200 anys d'Humor Gràfic" que el Museu del Dibuix i la Il·lustració realitza al Museu Eduardo Sívori de Buenos Aires, homenatjant als més importants creadors de l'Humor Gràfic a l'Argentina a través de la seva història.
Docència[modifica]
El 1982 va crear la Fundació Artes Visuales, la qual presideix, on el seu taller de San Telmo ensenya dibuix, pintura, gravat, il·lustració i procura infondre "respecte per l'art".
Crítiques des del poder[modifica]
Sábat, reconegut per la seva conducta "irreprotxable" davant el poder, va ser criticat per la presidenta de l'Argentina, Cristina Fernández de Kirchner, qui va manifestar el seu enuig Arxivat 2009-04-22 a Wayback Machine. amb una caricatura del dibuixant per a la secció "El País" del diari argentí Clarín (en la qual aquesta apareix amb la boca embenada), qualificant-la de "missatge quasimafiós".
Aquesta reacció de la primera mandatària va motivar un pronunciament d'ADEPA (entitat que uneix als principals editors i mitjans periodístics de l'Argentina), la qual va expressar la seva preocupació pel "creixent clima de suspicàcies oficials cap a la premsa" (vegeu comunicat en castellà) Arxivat 2010-04-14 a Wayback Machine.
Llibres publicats[modifica]
- Al troesma con cariño (1971), sobre Carlos Gardel.
- Yo Bix, Tú Bix, Él Bix (1972), sobre Bix Beiderbecke.
- Scat: una interpretación gráfica del jazz (1974).
- Una selección de dibujos públicados entre los años 1971 y 1975 (1975)
- Galería personal (1975).
- Dogor (1979), sobre Aníbal Troilo.
- Monsieur Lautrec (1980), amb Julio Cortázar, sobre Henri de Toulouse-Lautrec.
- Tango Mío (1981)
- Sentido pésame (1984)
- Una satisfacción tras otra (1990).
- Haberlo sabido antes (1992)
- Fotos (1996).
- Jazz a la carte (1996)
- Carta a Torres García (1996).
- Crónicas del Ángel Gris (1996), il·lustracions del llibre d'Alejandro Dolina.
- Adioses tardíos (1998).
- La casa sigue en orden: cuatro décadas d'història en dibujos (1999)
- Georgie Dear (1999), sobre Jorge Luis Borges.
- Imágenes latentes (2001). Fotografia.
- Abstemios abstenerse (2004), pròleg de Miguel Brascó.
- Dos dedos: una interpretación de Django Reinhardt (2004), sobre Django Reinhardt.
- Siguen las firmas: inventario apócrifo de falsedades, mentiras y algunas certidumbres (2006)
- El pájaro murió de risa (2007), sobre Charlie Parker.
- Anónimo Transparente (2007), sobre Fernando Pessoa.
- Que no se entere Piazzolla (2008) sobre Astor Piazzolla.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Hermenegildo "Menchi" Sábat en la última entrevista a GENTE: "Hace 80 años estoy aprendiendo a dibujar"». Infobae, 02-10-2018 [Consulta: 20 març 2022].
- ↑ «Murió el dibujante uruguayo Hermenegildo Sabat». El Observador, 02-10-2018 [Consulta: 20 març 2022].