La Corunya

Aquest article tracta sobre la ciutat de La Corunya. Si cerqueu la província de La Corunya, vegeu Província de la Corunya.


(En detall)	(En detall)

Localització

La Corunya

Estat
• Comunitat
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial Espanya
Galícia
La Corunya
La Corunya
Municipis de l'Àrea de la Corunya
La Corunya

Gentilici corunyès, corunyesa

Predom. ling.

gallec

Pressupost 220.250.000 €

Superfície 37,83 km²

Altitud 0 a 200 msnm

Població (2012^[1])
• Densitat 246.146 hab.
6.506,63 hab/km²

Coordenades 43° 22′ N, 8° 23′ O / 43.367,-8.383Coord.: 43° 22′ N, 8° 23′ O / 43.367,-8.383

Distàncies 1.105 km km de Barcelona

Dirigents:
• Alcalde: Carlos Negreira (PPdeG)

Codi postal 15001 - 15011

Web

http://www.coruna.es/

La Corunya (oficialment, en gallec, A Coruña) és una ciutat gallega situada al nord-oest de Galícia, banyada per l'oceà Atlàntic. És la capital de la província de La Corunya i la principal ciutat de la seva comarca i la capital socioeconòmica de Galícia. El seu emplaçament és privilegiat: se situa a l'entrada de la badia del mateix nom. Una de les característiques més notables que identifiquen La Corunya són les galeries i els miradors de les nombroses cases del segle XIX, que van donar a La Corunya el sobrenom de Ciutat de Vidre.

Taula de continguts

1 Topònim
2 Símbols
3 Personatges cèlebres nascuts a la ciutat
4 Demografia
5 Galeria fotogràfica
6 Referències
7 Enllaços externs

Topònim [modifica]

Origen [modifica]

Hi ha moltes teories sobre això, des ètims indoeuropeus (incloent celtes) o llatins:

Diverses assenyalen un origen romà. D'una banda la possible evolució des del llatí acrunia = Península, que passaria com fals article a Crunia>la Crunia. Procés similar a Agrela (diminutiu d'Agra = terra de cultiu)> a grelos. En temps de Ferran II de Lleó (segle XII) apareix documentat el topònim Crunia, en un escrit de 1262 apareix en un escrit La Crunia. Els noms Curunia, Crunnia i Crunna són freqüents en l'edat mitjana.

Un altre possible origen llatí és corona = Lloc alt, amb nombroses variants en gallec: Curuto, Curota, Corot, cor. Hi ha correspondències toponímiques europees, en anglès, suec, txec, etc.

Per a altres (V. Caritat Arias) Corunya es basa en el nom de corono o Cronos, que també es va dir Açores, Grono, Goron, Gronwy en gal·lès, etc. Cal recordar que les Columnes d'Hèrcules van ser també anomenades Columnes de Cronos. Aquests noms es refereixen a la divinitat celest suprema que els grecs van anomenar Cronos, paraula el radical conté la idea de «l'alt», «l'elevat», «la muntanya», d'on procedeixen els noms d'Acre, Accra, i la acropolis, les ciutats a la part alta.

La forma celta del nom Cronos és cruinne, antiga divinitat suprema, equivalent al Saturn romà. Donada la tendència celta a l'anticipació de la "i" desinencial, aquest nom equival a Crunni, i pot ser la forma gaèlica més immediata del nom epònim de Crunia o Cruña.

Un topònim d'arrel celta és Clunia, que va poder derivar Crunnia, Cruña, Curuña i Corunya. Una localitat amb nom similar,Coruña del Conde (província de Burgos), era Clunia Sulpícia. A Portugal hi ha un lloc anomenat Quinta da Corunha l'origen sembla ser el d'una família de la Corunya gallega.

Una altra via suposa una derivació del topònim Corunya des Cornia atribuint a banya geogràfic, com la regió britànica de Cornwall, que té aquesta forma, procedeix del terme desfile (Kernyw en celta), molt semblant al nom del déu Kernunos. Autors grecs (Scylax, Diodor de Sicília ...) van parlar, a més, d'una illa o península (Nesos) a la costa atlàntica d'Àfrica anomenada igualment desfile. La paraula banya (llatí Cornus) es diu kerasos en grec, amb la mateixa arrel Ker-que el topònim desfile.

Una estesa teoria apunta a l'arrel preromana Cor- (també Car-) amb el significat «roca, duresa, pedra al costat del mar». Diverses paraules cèltiques i mediterrànies suggereixen l'arrel indoeuropea. La coincidència de topònims a la zona serveix de referent als defensors d'aquesta versió: Corcubión, Corme, Cariño, Carnota, Corrubedo, etc.

També hi ha les denominacions d'A Cruña/A Crunha, gairebé en desús.

Denominació oficial [modifica]

Localització en la mapa provincial

A Coruña és la denominació oficial acord amb la Llei 3/1983 ^[2] de la Xunta de Galicia. Per a la documentació oficial només és vàlida aquesta denominació.

La Coruña és la denominació tradicional en espanyol recomanada per la Reial Acadèmia Espanyola usada habitualment en documents no oficials i converses informals entre hispanoparlants.^[3]

Coruña és la forma del topònim sense l'article, d'ús freqüent i comú a ambdues llengües, d'ús col·loquial molt habitual entre corunyesos.

La Corunya, en català.

En el cas del municipi, el novembre de 2004 l'ajuntament va aprovar un acord plenari de pretenia emparar-se en la Llei de Grans Ciutats ^[4]^[5] per establir la cooficialitat de les dues formes toponímiques, incomplint l'esmentada llei de normalització lingüística. Aquesta decisió d'admetre la doble denominació «A Coruña / La Coruña» en l'àmbit municipal ha estat anul·lada pel Tribunal Superior per considerar que una norma municipal no pot derogar la Llei gallega 3/1983 de normalització lingüística que en el seu article número 10 especifica que «els topònims de Galícia tindran com a única forma oficial la gallega».

Actualment diversos sectors ^[6] segueixen defensant afegir La Coruña a la forma oficial, emparant-se en la Constitució espanyola de 1978. Denuncien que aquesta es vulnera en no permetre utilitzar l'espanyol, llengua oficial, per nomenar una ciutat i incloure en documents oficials, i que cap llei autonòmica pot estar per sobre de la Constitució.

El topònim de la ciutat és un dels pocs que té diverses formes segons les diferents llengües: en castellà Coruña (l'article gallec dels topònims no es traduït habitualment al castellà), en anglès Corunna, en francès La Corogne, en portuguès Corunha, etc. En esperanto se'n diu Korunjo.

Gentilici [modifica]

Els habitants de la Corunya són «corunyesos» i «corunyeses»; en gallec i castellà, coruñeses i coruñesas.

Símbols [modifica]

Escut de La Coruña.

El característic escut de la ciutat és molt present en el mobiliari públic, representat en fanals, papereres i fins i tot en el paviment urbà. L'escut està format per un fons atzur, sobre el qual apareix representada la Torre d'Hèrcules, assentada sobre unes penyes i acompanyada de set veneres d'or, posades tres a cada flanc i una a punta. Potser l'element més cridaner sigui la presència d'una calavera amb dues tíbies, simbolitzant en la mitologia el triomf de Hécules sobre Gerió, les restes soterraria en els fonaments del far.

Segons aquesta llegenda, Hèrcules va lluitar amb Gerió un rei vingut de Troia. Hèrcules, que li venia perseguint des de Cadis, al trobar a la península corunyesa, manté amb Gerió una lluita cruel de la qual surt vencedor Hèrcules, decapitant al vençut Gerió en una petita península plena de grans pedres, vora el mar. En honor de l'enemic vençut, va edificar sobre la famosa Torre, que figura en l'escut de la Corunya des de 1521.