Lusitània

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pel vaixell, vegeu RMS Lusitania
Províncies romanes. Lusitània ressaltada

Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans. La regió estava limitada al país dels lusitans, mentre la província va tenir uns límits més amples.

El país dels lusitans o la primera Lusitània ocupava el territori entre el Tajo i el Duero. Estrabó diu que algunes terres al nord del Duero eren abans part de Lusitània però després en foren separades.

La província en canvi ocupava la part occidental de la península a l'oest del riu Anas (Guadiana) i cap al nord, ocupant dos terços de la costa occidental, arribant al nord fins al Durius (Duero) tenint al nord als callaici bracarii. Cap a l'est incloïa la província de Salamanca i la regió d'Extremadura, on vivien els vètons. Tenia a l'est als carpetans, vètons o vèttons, vacceus i callaici (gallecs); i al sud als turdetans.

Capital i divisions administratives[modifica | modifica el codi]

La capital era Emèrita o Emèrita Augusta (Mèrida). Judicialment es dividia en 3 convents jurídics:

Estava formada per 46 ciutats, de les que 5 eren colònies, 1 municipium civium Romanorum (ciutat amb ple dret de ciutadania romana), 3 amb dret de ciutadania llatina, i 36 estipendiaries (tributaries). Vespasià va donar a totes les ciutats el dret llatí.

Història[modifica | modifica el codi]

Lusitània es va crear com a província el 27 aC separada de la Hispània Ulterior. La resta de la província va agafar el nom de Bètica (tot i que el nom d'Ulterior fou usat per algun temps informalment). Lusitània fou província imperial, i fou governada per propretors. Les finances eren administrades per un procurador imperial (procuratores caesaris).

El poble lusità va oferir ferotge resistència als romans, destacant com a gran líder nacional el cabdill Viriat.

A partir del segle V i fins al segle VIII fou una província visigoda.

Muntanyes i rius de Lusitània[modifica | modifica el codi]

  • Riu Tagus (Tajo) i els seus afluents el Callipis (Καλλίπους, Sadao o Salo), i el Vacua (Vouga)
  • Riu Durios (Duero)
  • Riu Munda (Mondego)
  • Avus o Avo Celandus (Riu Ave)

Pobles[modifica | modifica el codi]

Al país hi havia cinc grans pobles i moltes petites tribus, probablement quasi totes o totes part[Aclariment necessari] d'algun dels cinc pobles. Estrabó esmenta 30 tribus, però totes són subdivisions dels callaici o dels lusitans. Com a gran pobles de la província Estrabó esmenta els conis, celtes i lusitans; Pomponi Mela als lusitans i túrduls; Plini el Vell a lusitans i túrduls; i Claudi Ptolemeu als lusitans, turdetans i celtes.

Els cinc pobles principals foren:

  • Els lusitans (lusitani), a la costa oest entre el Duero i el Tajo
  • Els vètons (vettones), a l'est entre el Duero i el Anas
  • El turduls vells (turduli vetere), al sud-est
  • Els turdetans (turdetani) al sud entre l'Anas i la costa oest
  • Els celtes (celtici), distribuïts arreu de la província però principalment al sud i sud-est del Tajo fins l'Anas, barrejats amb els turduls i turdetans

El districte mes al sud s'anomenava Cuneus (avui Algarve) i una de les principals tribus de la zona eren els conis (conii).

Ciutats[modifica | modifica el codi]

  • Olisipo (Lisboa), antiga capital dels lusitans
  • Scalabis o Praesidum Iuli (Santarém) primera capital sota els romans, colònia
  • Emerita Augusta (Mèrida), colònia, segona i definitiva capital
  • Pax Iulia (Beja)
  • Contosolia (Alange?)
  • Mirobriga (Capilla)
  • Sisapo (Almadén)
  • Carcuvium (Caracuel)
  • Ad Turres (Calatrava)
  • Salmantice (Salamanca)
  • Cecilionicum (Baños?)
  • Capara (las Ventas de Capara),
  • Sentice (prop de Los Santos)
  • Cottaeobriga (Almeida)
  • Augustobriga (Talavera la Vieja)
  • Plagiaria (Raposera ?)
  • Ad VII Aras (Codesera ?)
  • Metellinum (Medellin)
  • Montobriga (Mundobriga o Marvao)
  • Fraxinus (Amieira)
  • Tubucci (Abrantes)
  • Turgalium (Trujillo)
  • Caurium (Coria)
  • Jerabriga (Arabriga)
  • Budua (Santa Maria de Bedoya)
  • Matusaro (Ponte do Sora)
  • Abelterium (Alter de Chao)
  • Aritium Praetorium (Salvatierra o Benavente)
  • Evandriana
  • Dipo
  • Ad Adrum Flumen
  • Ebora (Evora)
  • Salacia o Urbs Imperitoria (Alcácer do Sal)
  • Malececa (Marateca?)
  • Caeciliana (Agnalva o Pinheiro o Seixola? )
  • Catobriga (Cetobriga)
  • Equabona (Coyna)
  • Esuris (prop d'Ayamonte)
  • Balsa (Tavira)
  • Ossonoba (Estoy, prop de Faro)
  • Aranni o Arandis (Ourique)
  • Serpa
  • Fines
  • Arucci
  • Myrilis (Mértola)
  • Seliium (Pombal)
  • Conembrica o Conímbriga (Condeixa-a-Nova)
  • Eminium (Agueda, Mintro, o Carvalhos?)
  • Talabriga (Aveiro)
  • Langobriga (prop de Feira)
  • Calem (Porto) (antiga ciutat lusitana transferida als callaici bracarii)
  • Bracara (Braga) (antiga ciutat lusitana transferida als callaici bracarii)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lusitània