Celtibers

De Viquipèdia

Els celtibers eren un dels grups de pobles celtes que habitaven la Península Ibèrica. Les fonts clàssiques gregues i romanes ens transmeten dues interpretacions del nom amb el que són identificats. Per una banda, Posidoni, Diodor de Sicília i Marc Valeri Marcial incideixen en què els celtibers són una mescla de celtes i d'ibers, mentre que Apià i Estrabó indiquen que són celtes que viuen entre ibers. La historiografia actual reconeix unànimement la predominança del component cèltic, la llengua per exemple, tot i reconèixer les influències culturals ibèriques, l'escriptura per exemple.

Taula de continguts 1 Territori 2 Llengua i Escriptura 3 Estructura política 4 Societat 5 Religió 6 Història 7 Bibliografia

[edita] Territori

El territori en el que habitaven els celtibers s'anomena Celtibèria i comprèn bàsicament la vora occidental de la meseta: capçaleres del Tajo, Jalón, Duero, Túria, Xúquer i Cabriol) i la riba dreta del curs mitjà de l'Ebre. Territori que correspon a les actuals províncies de Sòria, Guadalajara, Conca, Saragossa i Terol.

[edita] Llengua i Escriptura

La llengua dels celtibers està documentada per escrit fonamentalment en escriptura celtibèrica, però també en llatí. Els textos en llengua celtibèrica es poden llegir sense dificultats i tot i que aquesta llengua pertany al grup de llengües cèltiques de la família indoeuropea, la interpretació dels textos en aquesta llengua és encara controvertida.

[edita] Estructura política

L'estructura política nuclear dels celtibers eren els oppida o ciutats fortificades que tenien control sobre els nuclis habitats de la seva àrea d'influència: Numància, Segobriga, Contrebia, Bilbilis, etc. En els oppida hi residia el consell d'ancians o de nobles, que les fonts clàssiques identifiquen com a senat. Per sobre dels oppida hi havia els col·lectius que les fonts clàssiques identifiquen com a populi, tot i que les notícies no sempre coincideixen, els populi celtibèrics serien els arevacs, els lusons, els tits, els bels i els pelendons. En cas de necessitat, com en el seu enfrontament contra els romans, els populi celtibèrics es confederaven sota el comandament únic d'un cap militar.

[edita] Societat

Vestien una espècie de túnica monocroma de lli i a sobre el vestit el sagum o capa negra sense mànigues oberta per davant i subjecta al pit amb una fíbula. Usaven també una mena de pantalons estrets. En el calçat s'introdueix la sandàlia ibèrica i en tota la zona s'usa una espècie de polaines de llana. El cabell es portava llarg i el cap descobert. De vegades es lligaven el cabell amb una cinta. El bestiar proveïa de matèria primera per als teixits com el sagum. Les dones teixien el lli i se celebraven certàmens per elegir la millor teixidora. Es creu que els celtibers usaven en els combats els senyals de trompetes i banderes i també usaven els senyals amb focs. Els seus cavalls anaven ferrats i amb sella.

L'espasa era l'arma principal dels celtibers, que també usaven el punyal. Entre els celtibers considerava una sort morir en combat i una gran desgràcia morir de malaltia. Les espases s'havien escurçat (sota influència de la Cultura de La Tène) i eren agudes i de dos talls. Les espases que s'han trobat han perdut les antenes típiques, que han derivat en dos botons. Es troben altres armes (llances, punyals...) i objectes d'adorn (fíbules, agulles, sivelles de cinturó...).

Les cases celtiberes eren de tres cambres baixes de sostre: el celler, al qual s'accedia des del carrer i en el que les dones filaven, contenia els recipients d'ús diari i sovint una sitja a terra de rebost algunes sitges eren fondes i es baixava per una escala; la cuina, a la part central; i el dormitori, a la part posterior. L'edifici es construïa de pedra i tova i les parets interiors de maó o de fang. A les cases s'ubicava un aixovar de vasos i recipients en els quals es conservaven líquids, grans, farinas i altres productes. També hi havia molins manuals i estris de ferro.

Un costum curiós dels celtibers, d'origen gal, és l'anomenada covada que consistia en què el marit se n'anava a dormir quan la seva dona donava a llum.

Existia entre els celtibers el dot matrimonial, l'òscul i el Consell de Família. Algunes d'aquests institucions han deixat rastre en el dret civil aragonès.

[edita] Religió

El druïdisme no va penetrar entre els grups indoeuropeus de la Península i els celtibers adoraven diverses divinitats: Epona, Matrona, Logoves i potser la deessa britànica Brigantia; també a Endovélic, Atecina (després Prosèrpina), Bardua, Bormànic, Derceti (déu de les muntanyes) i els turolics (probablement genis de les muntanyes); també adoraven les muntanyes, els boscos i els rius. En cada pleniluni es celebraven als llogarrets danses rituals nocturnes i s'adorava la Lluna. Sembla acreditada l'existència de sacerdots i endevins (mags o auguris) i les pràctiques de sacrificis humans. Aparentment la religió celtibèrica guarda relació amb la practicada pels primitius gals.

[edita] Història

Durant la conquesta d'Hispania foren derrotats per la República de Roma el 133 aC després del Setge de Numància.

[edita] Bibliografia

• Burillo, F. (1998): Los Celtíberos, Barcelona.
• Burillo, F. (2006): «Celtiberians: Problems and Debates», e-keltoi 6.
• Lorrio, A. J., Ruíz Zapatero, G. (2005): «La Celtiberia: entre la complejidad y la afinidad cultural», Palaeohispanica 5, pp. 657-684.
• Lorrio, A. J., Ruíz Zapatero, G. (2006): «The Celts in Iberia: An Overview», e-keltoi 6.
• Lorrio, A. J. (1997), Los Celtíberos, Murcia, Universidad Complutense de Madrid.