Contestans

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa que mostra la localització del poble dels Contestans.

Els contestans foren un poble iber del sud-est de la Tarraconense, a l'est dels Bastetans. El país es deia Contestània i s'estenia per la costa des de la ciutat d'Urci (al nord-est de la Bètica) fins al riu Sucro avui Xúquer (és a dir ocupant part de Múrcia i del País Valencià).

Cartago Nova era al seu territori. Altres ciutats foren: Setabi (Xàtiva), Lucenti o Lucentum (L'Albufereta a Alacant), Alonis (La Vila Joiosa), Ilici (Elx), Menlaria, Valentia i Iaspis. A Sebati es va encunyar moneda ibèrica.

El poble dels contestans foren un dels pobles ibèrics de cultura més rica i variada, era hàbil treballant la pedra (un exemple és la famosa figura de la Dama d'Elx, però n'hi d'altres d'animals mitològics i altres treballs). Van comerciar amb els grecs als segles V i IV aC i al segle III aC van caure sota dependència de Cartago amb les campanyes que va dur a terme Amílcar Barca i van acabar amb la seva mort a la Batalla d'Ilici. No van oferir resistència als romans després del 219 aC.

Origen[modifica | modifica el codi]

Entre el final de l'Edat del Bronze i la colonització romana (segle VIII aC fins al II-I aC) es va produir un important desenvolupament cultural a la península com a conseqüència, entre altres factors, dels contactes amb pobles mediterranis com fenicis i grecs. Aquests contactes culturals i comercials van permetre el desenvolupament del substrat indígena donant origen a un període orientalitzant (segles VIII-VI a. C.) que va determinar l'aparició de la cultura ibèrica a la fi del segle VI a. C. A l'àrea de l'actual província d'Alacant varen confluir al segle VI a. C. influxos culturals des de Tartessos i la seua àrea d'influència Mastiena, la capital dels quals (Mastia) es trobava situada en l'actual Cartagena, i pels ibers del Llevant peninsular, donant origen a un grup mal conegut anomenat Gimnetes. Amb la caiguda de Tartessos al voltant de finals del segle VI aC, van sorgir els turdetans i els oretans a Andalusia, i els bastetans en l'àrea dels mastiens.

Els constestans apareixen en les fonts escrites a partir del segle III aC. La Contestània pertanyia al món ibèric, i van ser els hereus d'un poble amb peculiaritats derivades del contacte comercial des dels seus costes amb fenicis i grecs foceus, i amb Tartessos a través de les comunicacions de l'interior. L'expansió de la cultura tartèsica pel sud-est es fa patent en jaciments del Bronze Final com Los Saladares (Oriola) i Penya Negra (Crevillent). Els poblats indígenes van mantenir més relacions comercials amb assentaments fenicis com 'La Fonteta' situat a les dunes de Guardamar, a la desembocadura del riu Segura, i que es reflecteix en els rics aixovars de tombes orientalitzants com les Casetes o Poble Nou, a la Vila Joiosa (segle VI a. C.). Aquest procés d'aculturació va determinar l'aparició a partir del segle VI a. C. de les característiques pròpies que defineixen la cultura ibèrica i el món contestà en particular.

Contestània és el nom que donen les fonts antigues (Estrabó, Plini, Ptolomeu) a aquesta regió de la península Ibèrica, que s'incloïa dins de la cultura ibèrica. Si bé els poblats contestans no van tenir les dimensions dels turdetans, la contestana va ser una de les cultures ibèriques més riques i variades, amb importants manifestacions artístiques (escultura, ceràmica), d'escriptura, i una gran varietat d'assentaments costaners que permetien el comerç i la importació de productes exòtics (Illeta del Campello, Albufereta, Tossal de la Cala) i poblats d'interior com la Serreta, Puig, Monastil, o la Bastida de Moixent, dedicats a l'agricultura i la ramaderia, relacionats gràcies a l'existència d'importants vies de comunicació.

Jaciments arqueològics[modifica | modifica el codi]

Jaciments contestans s'han trobat al País Valencià, a La Serreta i El Puig a Alcoi, la illeta dels Banyets del Campello, Lucentum (Tossal de Manises, l'Albufereta, Alacant), el Tossal de la Cala (Benidorm), El Camp de l'Escultor d'Agost, l'Alcúdia d'Elx, El Monastil d'Elda, El Oral i La Escuera, a Sant Fulgenci, Cabezo Lucero a Rojals i Guardamar, la Penya Negra i el Castellà Colorat a Crevillent, El Puntal de Salinas, El Xarpolar de Margarida, Benimaquia i Pic de l'Àguila a Dénia, el Castell del Castellar a Oliva (Safor), la Covalta a Albaida, la Bastida de les Alcusses i el Corral de Saus a Moixent, el Castellar de Meca a Aiora. De l'àrea més oriental d'Albacete, Amarejo a Bonete, Cerro de los Santos i Llano de la Consolación a Montealegre del Castillo, la necròpolis de los Villares a Hoya-Gonzalo, i El Tolmo de Minateda a Hellín. A Múrcia a Coimbra del Barranco Ancho a Jumella i al lloc de "El Cigarralejo" a Mula.

Museus arqueològics com el MARQ d'Alacant, el museu José María Soler de Villena, el museu Camil Visedo d'Alcoi, el museu arqueològic municipal d'Elda, el museu de l'Alcúdia (Elx), el museu arqueològic d'Elx, el museu arqueològic de Crevillent, el museu de la Vila Joiosa, i, a la Comunitat de Castella-la Manxa, el Museu Provincial d'Albacete, exposen materials fonamentals per entendre aquesta cultura.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • La Contestania Ibérica, treinta años después, Abad Casal, Lorenzo. Universitat d'Alacant. Servicio de Publicaciones, 2005. ISBN 84-7908-845-1
  • El mundo ibérico: una nueva imagen en los albores del año 2000, Consejería de Cultura, Educación y Ciencia de la Comunidad Valenciana. ISBN 84-482-1257-6
  • Economía y sociedad de Contestania ibérica, Uroz Sáez, José. Instituto de estudios alicantinos,1998. ISBN 84-0004-959-4

Enllaços[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Contestans