Contestans

De Viquipèdia

Els contestans foren un poble del sud-est de la Tarraconense, a l'est dels Bastetans. El país es deia Contestània i s'estenia per la costa des de la ciutat d'Urci (al nord-est de la Bètica) fins el riu Sucro avui Xúquer (és a dir ocupant part de Múrcia i del País Valencià).

Cartago Nova era al seu territori. Altres ciutats foren: Setabi (Xàtiva), Lucenti o Lucentum (L'Albufereta a Alacant), Alonis (La Vila Joiosa), Ilici (Elx), Menlaria, Valentia i Iaspis. A Sebati es va encunyar moneda ibèrica.

El poble dels contestans era hàbil treballant la pedra (un exemple és la famosa figura de la Dama d'Elx, però n'hi d'altres d'animals mitològics i altres treballs). Van comerciar amb els grecs als segles V i IV aC i al segle III aC van caure sota dependència de Cartago. No van oferir resistència als romans després del 219 aC.

Jaciments contestans s'han trobat al País Valencià i part oriental d'Albacete a La Serreta, El Puig (Alcoi), La illeta dels banyets de la reina del Campello, Lucentum (Tossal de Manises, Albufereta, Alacant), el Tossal de la Cala (Benidorm), La Alcudia de Elx, El Monastil d'Elda, El Oral i La Escuera, a Sant Fulgenci, Cabezo Lucero a Rojals i Guardamar, El Puntal de Salinas, El Xarpolar de Margarida, Benimàquia i Puig del Àliga a Dénia, La Covalta a Albaida, La Bastida de les Alcuses a Moixent, el Corral de Saus, el Castellar de Meca a Aiora, Amarejo a Bonete, Cerro de los Santos i LLano de la Consolación a Montealegre del Castillo, la necròpolis de los Villares a Hoya de Gonzalo, i El Tolmo de Minateda a Hellín. A Múrcia a Coimbra del Barranco Ancho a Jumella i al lloc de "El Cigarralejo" a Mula.