Agost (Alacantí)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Agost
Escut d'Agost
(En detall)
Localització

Localització d'Agost respecte del País Valencià Localització d'Agost respecte de l'Alacantí


Municipi de l'Alacantí
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Alacantí
Mancom. de l'Alacantí
Novelda
Gentilici Agoster, agostera
Predom. ling. Valencià
Superfície 66,64 km²
Altitud 376 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
4.787 hab.
71,83 hab/km²
Coordenades 38° 26′ 21″ N, 0° 38′ 22″ O / 38.43917°N,0.63944°O / 38.43917; -0.63944Coord.: 38° 26′ 21″ N, 0° 38′ 22″ O / 38.43917°N,0.63944°O / 38.43917; -0.63944
Distàncies 18 km de Alacant
164 km de València
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

4
5 PPCV, 4 PSPV i 2 AIA-Compromís
Joan Josep Castelló Molina (PPCV) (2011)
Codi postal 03698
Codi territorial 03002
Festes majors Sant Pere i els Moros i Cristians
29 de juny
Dies de mercat Dimarts i dijous
Fira tradicional 9 d'octubre
Web

Agost és una vila i municipi valencià que es troba a la zona més oriental de la comarca de l'Alacantí, al sud de la serra del Ventós (905 m.). Està situat a 18 km a l'oest de la ciutat d'Alacant, i actualment compta amb 4.766 habitants (INE 2007).

Geografia[modifica | modifica el codi]

Agost es troba als límits de la plana litoral que circumda la ciutat d'Alacant, on el terreny s'alça (Serra del Ventós, Maigmó).

Nuclis[modifica | modifica el codi]

Límits[modifica | modifica el codi]

Els seus límits són: al nord, Castalla; a l'est, Tibi i Alacant; a l'oest, Petrer i Montfort del Cid; i al sud, Alacant.

Història[modifica | modifica el codi]

Esfinx d'Agost

Els primers vestigis de poblament al terme d'Agost es troba a la "Coveta de Sant Martí", jaciment neolític. Més avant, durant l'Edat del Bronze l'hàbitat humà de la zona passa al cim de la "Serra del Negret", on es troba un poblat fortificat. També d'esta època s'han trobat restes al Castellet de la Murta, com un molí barquiforme.

Dins del casc urbà actual la part més antiga es distribueix per la zona més alta del tossal que ocupa, i sembla ser d'època ibera. Bona mostra de la presència d'estos pobladors són les Esfinxs d'Agost. Just al mateix lloc es troben les restes del Castell, que potser es va alçar després de la conquesta de Jaume II d'Aragó. També hi ha jaciments d'època romana com la Vila romana de l'Esperança. Després de l'entrada a la península Ibèrica dels musulmans, la zona possiblement pertanyé al regne de Tudmir. D'època islàmica, es conserven les restes d'un poblat almohade dels segles XII-XIII, situat a la Serra dels Castellans, tot just damunt del paratge conegut com "El Rugló".

Amb la conquesta cristiana Agost va pertànyer durant un breu espai de tems al regne de Castella sota el regnat de Ferran III de Castella. Posteriorment, en 1296, Jaume II va adscriure Agost definitivament al València, integrat a la Corona d'Aragó. L'any 1681 passà a propietat dels cavallers de Vallebrera. Es va segregar d'Alacant, al que pertanyia des de 1252 a finals del s. XVIII. Des d'aproximadament estes dates, ja es troba a Agost una protoindústria del fang, que a mitjans del segle XIX evolucionarà notablement convertint-se en una potent indústria canterera.

Durant els anys seixanta d'aquest segle, i amb l'auge del sector de la construcció, s'hi crearen diverses empreses orientades a l'esmentat sector.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Estaven censats 386 agosters l'any 1715; el nombre d'habitants hi va augmentar als segles XVIII i XIX. Així l'any 1900 ja n'hi havia 2.958 que van baixar a 2.356 en 1950. A partir d'aquesta data es va recuperar i la població va augmentar: 3.369 a l'any 1970, 3.809 l'any 1986, 4.451 el 2003, i 4.723 el 2006.

Economia[modifica | modifica el codi]

Fins als anys 60 del segle XX, l'economia d'Agost estava basada en la cantereria i l'agricultura. Hui moltes de les fàbriques tradicionals han tancat, o s'han convertit en grans empreses de fabricació de rajoles i teules. Queden encara 11 cantereries en funcionament, de les quals 3 encara empren els materials i mètodes tradicionals.

Són famosos els seus botijons, cànters, etc. Aquesta artesania i les fàbriques de rajoles juntament amb l'agricultura, vinya, especialitzada en raïm de taula, sobretot; ametlers i hortalisses són la base de l'economia.

Cantereria tradicional[modifica | modifica el codi]

La tradició de la cantereria d'Agost es remunta, com a mínim, al segle XVIII. La institució referent en aquest tema és el Museu de Cantereria d'Agost. Per falta d'estudis sistemàtics d'arqueologia i d'arxiu, en aquest moment no es pot precisar més. Com a testimoni d'aquells temps ens queda l'ermita, fundada en 1821 i dedicada a Santa Justa i Santa Rufina, les patrones de l'ofici.

Els primers tallers eren xicotets, pràcticament vivendes-tallers ubicades al carrer Cantereria, prop de la font per a abastir-se d'aigua.A finals del segle XIX, es van construir les primeres cantereries amb la vivenda familiar adossada. El Museu de Cantereria és un bon exemple d'aquest tipus de construcció. Hui, les fàbriques es troben en zones més àmplies en les carreteres principals. En l'actualitat hi ha 11 cantereries. El producte més conegut de la cantereria d'Agost és el botijó blanc. Més de 40 models diferents en diverses grandàries tenen el seu origen ací. Per tota la península queden clients que l'aprecien pel bon sabor que adquirix l'aigua.Dos de les onze cantereries encara utilitzen les tècniques tradicionals per a mantindre la seua qualitat. Empren les argiles locals per a la preparació del fang i couen als forns "moruns" o de llenya, a foc directe. En els últims temps s'ha generalitzat la utilització de pastes i esmalts comercials i forns de nova tecnologia.

Els records de viatge o "de diumenge", fa que es fabriquen peces com: porquets, tests, records de festes familiars. Aquests són alguns exemples dels nous productes d'Agost. Els canterers d'Agost tenen fama per la seua habilitat en el torn. Totes les peces fabricades en Agost estan modelades a torn amb una única ferramenta: les mans. Però hui en dia els que més exploten les bones argiles d'Agost són sens dubte les fàbriques de rajoles i teules, entre altres materials de construcció. Encara que no ho parega totes tenen els seus antecedents en les cantereries on els seus fundadors van rebre els primers coneixements fonamentals de la matèria primera: el fang. Muntanyes de terra de distints colors criden l'atenció al visitant que s'acosta a Agost siga venint des d'Alacant / Sant Vicent del Raspeig o des de Madrid / Novelda.

El producte més important que ha trobat mercat per tota la península, pel Nord d'Àfrica, el Sud de França i fins a Cuba, és el botijó per a beure aigua, realitzat amb ceràmica porosa blanca, típica d'Agost, que refresca l'aigua i li dóna un bon sabor a causa de la porositat del material. Encara que també hi ha producció de cànters, cantarelles, botelles, gerres, abeuradors, catúfols, canonades, ximeneres, etc. Productes envernissats com, gerres, llibrells, morters, gerres, munyidores, fonts, mesures per a oli, etc.

Política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Josep Maria Brotons Martínez PSPV-PSOE
1983 - 1987 Josep Maria Brotons Martínez PSPV-PSOE
1987 - 1991 Josep Maria Brotons Martínez PSPV-PSOE
1991 - 1995 Josep Maria Brotons Martínez PSPV-PSOE
1995 - 1999 Josep Maria Brotons Martínez PSPV-PSOE
1999 - 2003 Felip Vicedo Pellín Agrupació d'Independents d'Agost
2003 - 2007 Felip Vicedo Pellín Agrupació d'Independents d'Agost
2007 - 2011

Joaquim Castelló Castelló (2007-2008)
Antoni Pérez González (2008-2011)

PSPV-PSOE
PSPV-PSOE

Des del 2011 Joan Josep Castelló Molina(*) PP(*)
Resultats electorals de Agost (Alacantí), 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Joan Josep Castelló Molina 1218 5
Partit Socialista del País Valencià Antoni Pérez González 866 4
Agrupació d'Independents d'Agost-Coalició Compromís Francisco Manuel Lozano Martínez 536 2
Total 2.819 11

(*) L'actual alcalde governa en minoria.

Independents[modifica | modifica el codi]

L'Agrupació d'Independents d'Agost és un partit d'àmbit municipal d'Agost. Als comicis locals del 2007, l'AIA queda en segon lloc, amb el 30,88% dels vots i tres regidors. ls independents van romandre a l'oposició junt el PP, front el govern en minoria del PSPV.[2] A les eleccions municipals del 2011, entra sota el paraigües de la marca electoral Coalició Compromís, (AIA-Compromís per Agost), on aconsegueix el 19,96% dels vots i dos regidors. El gener del 2013, l'AIA pren part de l'executiva de Compromís a la comarca de l'Alacantí, junt el Bloc, Iniciativa i Els Verds.[3]

Tradicions[modifica | modifica el codi]

Entre les moltes tradicions cal destacar:

El dia de la vella[modifica | modifica el codi]

Se celebra 3 setmanes després de Dimecres de Cendra i és festa local. És una tradició molt antiga i consisteix bàsicament a instal·lar en la porta de casa i a les escoles, diferents ninots o "velles", les quals representen escenes i costums del poble. A més a més, solen incloure també cartells per fer "parlar" les velles, que normalment comenten coses referents al poble en un to satíric.

Danses del Rei Moro[modifica | modifica el codi]

Són un costum que encara perdura amb un gran arrelament entre la població. S'acompanyen amb la dolçaina i el tabalet i participen els joves que arriben a la majoria d'edat cada any (danseros). Se celebren del 26 de desembre a l'1 de gener (excepte el dia 31), per la vesprada a la plaça del poble. El dia gran de les danses és el dia del Rei Moro, qui les presidix ballant amb la resta de parelles.

El dia 27 a la nit es fa la Nit dels Coets, una altra tradició en la qual participen joves i majors, que consistix a anar tirant "carretilles" al Rei Moro durant el seu viatge pels carrers del poble. Aquest va acompanyat pels danseros, que han d'anar amb ell fins que es creme el palis, una estructura de fusta i canyes sota la qual va passejant el Rei Moro. En acabant, han de penjar les taronges als balcons de la plaça, les quals es despenjaran el dia 1 de gener pels xics que seran danseros l'any següent.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Cuina de l'Alacantí

La gastronomia es basa en els productes del camp i és contundent. Hi destaquen el gaspatxo amb nyora, l'arròs amb caragols, migas, borreta de bacallà, la pericana; coques de sardina i de ceba. Sens oblidar-se del seu exquisit raïm de taula, amb denominació d'origen propi del Vinalopó.

Pilota valenciana[modifica | modifica el codi]

La pilota valenciana és l'esport més antic que es practica a Agost. Les modalitats de curta, llarga i galotxa són les preferides. El primer club d'Agost federat va ser el "Club de Pilota d'Agost", l'any 1982 que actualment compta amb dos equips, un d'ells en la màxima categoria de la Lliga de Palma de la Diputació d'Alacant.

Música[modifica | modifica el codi]

Una altra cosa que potser també es podria destacar del poble, perquè és important, és la gran cultura i afició musical que hi ha al poble. Hi ha dues bandes de música amb les respectives escoles. La Societat Filharmònica Unió Musical es va fundar l'any 1895 i en la dècada passada va celebrar el seu centenari; el Centre Artístic Cultural Verge de la Pau està celebrant enguany o ho va fer l'any passat el 25é aniversari. Estes bandes popularment tenen rivalitat entre si i són conegudes com "la vella" i "la nova" al poble. A banda d'això també hi ha una xaranga i dues orquestres (d'eixes d'anar a tocar als pobles en festes, no de cambra): la Ciudad de Alicante i la Clàssics. I fa uns pocs anys també està la colla de dolçainers.

Dolçainers[modifica | modifica el codi]

Agost sempre ha estat bressol de grans dolçainers. El costum i arrelament d'aquest instrument és molt gran al poble. De fet es conserva una dolçaina què té més de 250 anys. La dolçaina en Agost s'ha popularitzat, sobretot en nombre de sonadors, amb la colla "La Taranina".

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • Museu de Cantereria, on es trobava una antiga cantereria, es pot contemplar el procés de creació artesanal de la cantereria. També hi ha peces de gran interés.
  • Església de Sant Pere Apòstol, del s XVI.
  • Un llenç de la muralla, que és l'única part que s'hi conserva en condicions, del castell d'Agost. Hi ha algunes restes més disseminades per les construccions de la població
  • Restes del castell de la Murta, a 7 km del poble. Absolutament en ruïnes, el que roman no permet més que fer-se una idea de les seues dimensions. Fou una fortalesa de gran importància durant les sublevacions musulmanes posteriors a la conquesta castellana.
  • Ermita de les santes Justa i Rufina construïda el 1821.
  • Ermita de Sant Pere, junt al castell.
  • L'Arc, aqüeducte d'origen àrab.
  • Terrer dels pobres (jaciment d'argila) i les basses on es prepara el fang.

Festes[modifica | modifica el codi]

Curiositats[modifica | modifica el codi]

Per a la pel·lícula El retorn dels 7 magnífics (1966), tots els exteriors van ser rodats a aquesta localitat valenciana. La primera de les seqüeles de "Els 7 magnífics", on repeteix Yul Brinner junt actors i actrius espanyoles com Julián Mateos, Fernando Rey o Elisa Montes.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agost (Alacantí)