Agost (Alacantí)

Agost

(En detall)
Localització
Municipi de l'Alacantí
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya País Valencià Província d'Alacant Alacantí Mancom. de l'Alacantí Novelda
Gentilici	Agoster, agostera
Predom. ling.	Valencià
Superfície	66,6 km²
Altitud	376 msnm
Població (2011)   • Densitat	4.831 hab. 72,54 hab/km²
Coordenades	38° 26′ 21″ N, 0° 38′ 22″ O
Distàncies	18 km de Alacant 164 km de València
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	4 5 PPCV, 4 PSPV i 2 AIA-Compromís Joan Josep Castelló Molina (PPCV)
Codi postal	03698
Festes majors	Sant Pere i els Moros i Cristians 29 de juny
Dies de mercat	Dimarts i dijous
Fira tradicional	9 d'octubre
Web	www.agost.es

Agost és una vila i municipi valencià que es troba a la zona més oriental de la comarca de l'Alacantí, al sud de la serra del Ventós (905 m.). Està situat a 18 km a l'oest de la ciutat d'Alacant, i actualment compta amb 4.766 habitants (INE 2007).

Geografia

Agost es troba als límits de la plana litoral que circumda la ciutat d'Alacant, on el terreny s'alça (Serra del Ventós, Maigmó).

Nuclis

• Agost
• les Llomes
• la Murta
• el Ventós)

Límits

Els seus límits són: al nord, Castalla; a l'est, Tibi i Alacant; a l'oest, Petrer i Montfort del Cid; i al sud, Alacant.

Història

Esfinx d'Agost

Els primers vestigis de poblament al terme d'Agost es troba a la "Coveta de Sant Martí", jaciment neolític. Més avant, durant l'Edat del Bronze l'hàbitat humà de la zona passa al cim de la "Serra del Negret", on es troba un poblat fortificat. També d'esta època s'han trobat restes al Castellet de la Murta, com un molí barquiforme.

Dins del casc urbà actual la part més antiga es distribueix per la zona més alta del tossal que ocupa, i sembla ser d'època ibera. Bona mostra de la presència d'estos pobladors són les Esfinxs d'Agost. Just al mateix lloc es troben les restes del Castell, que pot ser es va alçar després de la conquesta de Jaume II d'Aragó. També hi ha jaciments d'època romana com la Vila romana de l'Esperança. Després de l'entrada a la Península Ibèrica dels musulmans, la zona possiblement pertanyé al regne de Tudmir. D'època islàmica, es conserven les restes d'un poblat almohade dels segles XII-XIII, situat a la Serra dels Castellans, tot just damunt del paratge conegut com "El Rugló".

Amb la conquesta cristiana Agost va pertànyer durant un breu espai de tems al regne de Castella sota el regnat de Ferran III de Castella. Posteriorment, en 1296, Jaume II va adscriure Agost definitivament al València, integrat a la Corona d'Aragó. A l'any 1681 passà a propietat dels cavallers de Vallebrera. Es va segregar d'Alacant, al que pertanyia des de 1252 a finals del s. XVIII. Des d'aproximadament estes dates, ja es troba a Agost una protoindústria del fang, que a mitjans del segle XIX evolucionarà notablement convertint-se en una potent indústria canterera.

Durant els anys seixanta d'aquest segle, i amb l'auge del sector de la construcció, s'hi crearen diverses empreses orientades a l'esmentat sector.

Demografia

Estaven censats 386 agosters l'any 1715; el nombre d'habitants hi va augmentar als segles XVIII i XIX. Així l'any 1900 ja n'hi havien 2.958 que van baixar a 2.356 en 1950. A partir d'aquesta data es va recuperar i la població va augmentar: 3.369 a l'any 1970, 3.809 l'any 1986 , 4.451 el 2003, i 4.723 el 2006.

Economia

Fins els anys 60 del segle XX, l'economia d'Agost estava basada en la cantereria i l'agricultura. Hui moltes de les fàbriques tradicionals han tancat, o s'han convertit en grans empreses de fabricació de rajoles i teules. Queden encara 11 cantereries en funcionament, de les quals 3 encara empren els materials i mètodes tradicionals.

Són famosos els seus botijons, cànters, etc. Aquesta artesania i les fàbriques de rajoles juntament amb l'agricultura, vinya, especialitzada en raïm de taula, sobretot; ametlers i hortalisses són la base de l'economia.

Cantereria tradicional

La tradició de la cantereria d'Agost es remunta, com a mínim, al segle XVIII. La institució referent en aquest tema és el Museu de Cantereria d'Agost. Per falta d'estudis sistemàtics d'arqueologia i d'arxiu, en aquest moment no es pot precisar més. Com a testimoni d'aquells temps ens queda l'ermita, fundada en 1821 i dedicada a Santa Justa i Santa Rufina, les patrones de l'ofici.

Els primers tallers eren xicotets, pràcticament vivendes-tallers ubicades al carrer Cantereria, prop de la font per a abastir-se d'aigua.A finals del segle XIX, es van construir les primeres cantereries amb la vivenda familiar adossada. El Museu de Cantereria és un bon exemple d'aquest tipus de construcció. Hui, les fàbriques es troben en zones més àmplies en les carreteres principals. En l'actualitat hi ha 11 cantereries. El producte més conegut de la cantereria d'Agost és el botijó blanc. Més de 40 models diferents en diverses grandàries tenen el seu origen ací. Per tota la península queden clients que l'aprecien pel bon sabor que adquirix l'aigua.Dos de les onze cantereries encara utilitzen les tècniques tradicionals per a mantindre la seua qualitat. Empren les argiles locals per a la preparació del fang i couen als forns "moruns" o de llenya, a foc directe. En els últims temps s'ha generalitzat la utilització de pastes i esmalts comercials i forns de nova tecnologia.

Els records de viatge o "de diumenge", fa que es fabriquen peces com: porquets, tests, records de festes familiars. Aquests són alguns exemples dels nous productes d'Agost. Els canterers d'Agost tenen fama per la seua habilitat en el torn. Totes les peces fabricades en Agost estan modelades a torn amb una única ferramenta: les mans. Però hui en dia els que més exploten les bones argiles d'Agost són sens dubte les fàbriques de rajoles i teules, entre altres materials de construcció. Encara que no ho parega totes tenen els seus antecedents en les cantereries on els seus fundadors van rebre els primers coneixements fonamentals de la matèria primera: el fang. Muntanyes de terra de distints colors criden l'atenció al visitant que s'acosta a Agost siga venint des d'Alacant / Sant Vicent del Raspeig o des de Madrid / Novelda.

El producte més important que ha trobat mercat per tota la península, pel Nord d'Àfrica, el Sud de França i fins a Cuba, és el botijó per a beure aigua, realitzat amb ceràmica porosa blanca, típica d'Agost, que refresca l'aigua i li dóna un bon sabor a causa de la porositat del material. Encara que també hi ha producció de cànters, cantarelles, botelles, gerres, abeuradors, catúfols, canonades, ximeneres, etc. Productes envernissats com, gerres, llibrells, morters, gerres, munyidores, fonts, mesures per a oli, etc.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Josep Maria Brotons Martínez	PSPV-PSOE
1983 - 1987	Josep Maria Brotons Martínez	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Josep Maria Brotons Martínez	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Josep Maria Brotons Martínez	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Josep Maria Brotons Martínez	PSPV-PSOE
1999 - 2003	Felip Vicedo Pellín	AIA
2003 - 2007	Felip Vicedo Pellín	AIA
2007 - 2011	Joaquim Castelló Castelló (2007-2008) Antoni Pérez González (2008-2011)	PSPV-PSOE PSPV-PSOE
2011 - ara	Joan Josep Castelló Molina(*)	PP(*)

Resultats electorals de Agost (Alacantí), 2011

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers	% Vots
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana	Joan Josep Castelló Molina	1218	5
	Partit Socialista del País Valencià	Antoni Pérez González	866	4
	Agrupació d'Independents d'Agost-Coalició Compromís	Francisco Manuel Lozano Martínez	536	2
Total		2.819		11

(*) L'actual alcalde governa en minoria.

Tradicions

Entre les moltes tradicions cal destacar:

El dia de la vella

Se celebra 3 setmanes després de Dimecres de Cendra i és festa local. És una tradició molt antiga i consisteix bàsicament en instal·lar en la porta de casa i a les escoles, diferents ninots o "velles", les quals representen escenes i costums del poble. A més a més, solen incloure també cartells per fer "parlar" les velles, que normalment comenten coses referents al poble en un to satíric.

Danses del Rei Moro

Són un costum que encara perdura amb un gran arrelament entre la població. S'acompanyen amb la dolçaina i el tabalet i participen els joves que arriben a la majoria d'edat cada any (danseros). Es celebren del 26 de desembre a l'1 de gener (excepte el dia 31), per la vesprada a la plaça del poble. El dia gran de les danses és el dia del Rei Moro, qui les presidix ballant amb la resta de parelles.

El dia 27 per la nit es fa la Nit dels Coets, una altra tradició en la que participen joves i majors, que consistix en anar tirant "carretilles" al Rei Moro durant el seu viatge pels carrers del poble. Aquest va acompanyat pels danseros que deuen anar amb ell fins que es creme el palis, una estructura de fusta i canyes sota la qual va passejant el Rei Moro. En acabant, deuran penjar les taronges als balcons de la plaça, les quals es despenjaran el dia 1 de gener pels xics que seran danseros l'any següent.

Gastronomia

La gastronomia és basa en els productes del camp i és contundent. Hi destaquen el gaspatxo amb nyora, l'arròs amb caragols, migas, borreta de bacallà, la pericana; coques de sardina i de ceba. Sens oblidar-se del seu exquisit raïm de taula, amb denominació d'origen propi del Vinalopó.

Pilota valenciana

La pilota valenciana és l'esport més antic que es practica a Agost. Les modalitats de curta, llarga i galotxa són les preferides. El primer club d'Agost federat va ser el "Club de Pilota d'Agost", l'any 1982 que ha arribat a jugar en segona categoria.

Música

Una altra cosa que potser també es podria destacar del poble, perquè és important, és la gran cultura i afició musical que hi ha al poble. Hi ha dues bandes de música amb les respectives escoles. La Societat Filharmònica Unió Musical es va fundar l'any 1895 i en la dècada passada va celebrar el seu centenari; el Centre Artístic Cultural Verge de la Pau està celebrant enguany o ho va fer l'any passat el 25é aniversari. Estes bandes popularment tenen rivalitat entre si i són conegudes com "la vella" i "la nova" al poble. A banda d'això també hi ha una xaranga i dues orquestres (d'eixes d'anar a tocar als pobles en festes, no de cambra): la Ciudad de Alicante i la Clàssics. I fa uns pocs anys també està la colla de dolçainers.

Dolçainers

Agost sempre ha estat bressol de grans dolçainers. El costum i arrelament d'aquest instrument és molt gran al poble. De fet es conserva una dolçaina què té més de 250 anys. La dolçaina en Agost s'ha popularitzat, sobre tot en nombre de sonadors, amb la colla "La Taranina".

Llocs d'interés

• Museu de Cantereria, on es trobava una antiga cantereria, es pot contemplar el procés de creació artesanal de la cantereria. També hi ha peces de gran interés.
• Església de Sant Pere Apòstol, del s XVI.
• Un llenç de la muralla, que és l'única part que s'hi conserva en condicions, del castell d'Agost. Hi ha algunes restes més disseminades per les construccions de la població
• Restes del castell de la Murta, a 7 km del poble. Absolutament en ruïnes, el que roman no permet més que fer-se una idea de les seues dimensions. Fou una fortalesa de gran importància durant les sublevacions musulmanes posteriors a la conquesta castellana.
• Ermita de les santes Justa i Rufina construïda al 1821.
• Ermita de Sant Pere, junt al castell.
• L'Arc, aqüeducte d'origen àrab.
• Terrer dels pobres (jaciment d'argila) i les basses on es prepara el fang.

Festes

• 24 de gener, Mare de Déu de la Pau, patrona. Se li fa una serenata la vespra de la seua festa.
• 3 setmanes després de Dimecres de Cendra, dia de la Vella.
• 29 de juny, Sant Pere. Moros i cristians.
• 26 de desembre (tota la setmana), les danses del rei Moro. La vesprada d'any nou hi ha una batalla de "paperaes", que són uns cartutxos plens de caramels i boles d'anís. També té un paper molt destacat la dolçaina.

Curiositats

Per a la pel·lícula "El retorn dels 7 magnífics" (1966), tots els exteriors van ser rodats a aquesta localitat alacantina. La primera de les seqüeles de "Els 7 magnífics", on repeteix Yul Brinner junt actors i actrius espanyoles com Julián Mateos, Fernando Rey o Elisa Montes.

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Museu de Cantereria
• Pàgina web de la Colla de Dolçainers i Tabaleters "La Taranina"
• Bloc de l'associació "Mirem per Agost"
• Pàgina del "D'Axavo Festival"
• Pàgina web de l'associació d'internautes d'Agost