Mutxamel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mutxamel
Escut de Mutxamel
(En detall)
Localització

Localització de Mutxamel respecte del País Valencià Localització de Mutxamel respecte de l'Alacantí


Municipi de l'Alacantí
Església del Salvador de Mutxamel
Església del Salvador de Mutxamel
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Alacantí
Mancom. de l'Alacantí
Sant Vicent del Raspeig
Gentilici Mutxameler, mutxamelera
Predom. ling. Valencià
Pressupost 27.905.520,64
Superfície 47,65 km²
Altitud 63 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
23.707 hab.
497,52 hab/km²
Coordenades 38° 24′ 49″ N, 0° 26′ 44″ O / 38.41361°N,0.44556°O / 38.41361; -0.44556Coord.: 38° 24′ 49″ N, 0° 26′ 44″ O / 38.41361°N,0.44556°O / 38.41361; -0.44556
Distàncies 150 km de València
9 km de Alacant
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
12 PP, 6 PSPV, 2 GEDAC i 1 EUPV
Sebastián Cañadas Gallardo (PP) (2011)
Codi postal 03110
Codi territorial 03090
Festes majors Moros i Cristians
Del 7 al 13 de setembre
Web

Mutxamel és una vila i municipi valencià situat a la comarca de l'Alacantí.

Història[modifica | modifica el codi]

El seu origen és musulmà i la seva etimologia és incerta. Contràriament amb el que es creia recentment, el seu nom no té res a veure amb la mel que produïen els cristians a l'edat mitjana, sinó que s'ha explicat que podria derivar de la composició del vocable àrab mujmâ (mercat) i del romànic el (lloc de reunió), donant a mujmâ-el o mujtamiâ-el, un topònim equivalent a "lloc d'aplec per al mercat". Però segurament era un nom anterior desconegut i desfigurat per la fonètica àrab. Està documentat al segle XVI com Muchamel, posteriorment adaptat a les Normes ortogràfiques de Castelló. La forma castellana Muchamiel és una traducció literal forçada sense relació etimològica i no arrelada a la població.[2]

Durant la colonització cristiana va pertànyer a Alacant. Romangué inclosa en la Corona de Castella fins al 1296, en què va passar a formar part del Regne de València. L'església parroquial fou construïda el 1580 quan se li va concedir el títol d'Universitat i per reial privilegi, el 1628, s'independitzà d'Alacant i aconseguí ser elevada a vila amb vot en Corts; voluntàriament passà a formar part d'Alacant el 1653, de la qual es va separar, definitivament, el 1736.

Durant la guerra de Successió fou saquejada per tropes austriacistes. Al seu terme el 1812 foren derrotades les tropes franceses de Louis Gabriel Suchet per les del general Philip Keating Roche,[3] governador d'Alacant. La seua proximitat a la capital ha resultat definitiva tant per a la seua economia com per a la seua demografia. De fet, fins fa poc estava unida per un tramvia i ja des del segle XVIII famílies acomodades d'Alacant hi tenien la seua segona residència.

Festes[modifica | modifica el codi]

El calendari fester de Mutxamel és el següent:

De totes, les més importants i assenyalades són les Festes de Moros i Cristians en honor a la Mare de Déu de Loreto, patrona de la vila. Els orígens d'estes festes es perden en la història i han evolucionat al llarg del temps. Tal com es coneixen ara daten de finals del s.XIX. Actualment, la festa està molt viva i es calcula que hi participen activament al voltant de 5000 festers repartits en 9 comparses ( quatre cristianes i cinc mores).

Política i administració[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Mutxamel, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular 5.334 12 49,09
Partit Socialista del País Valencià 2.774 6 25,53
Gent d'Ací 1.271 2 11,70
Esquerra Unida del País Valencià 720 1 6,63
Coalició Compromís 426 - 3,92
Esquerra Republicana del País Valencià 340 - 3,13
Total 10.865 21
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José Verdú Forner UCD
1983 - 1987 Fernando Ripoll Aracil PSPV-PSOE
1987 - 1991 Fernando Ripoll Aracil PSPV-PSOE
1991 - 1995 Fernando Ripoll Aracil PSPV-PSOE
1995 - 1999 Francisco Bernabeu Alberola PP
1999 - 2003 Asunció Llorens Ayela PSPV-PSOE
2003 - 2007 Asunció Llorens Ayela PSPV-PSOE
2007 - 2011 Asunció Llorens Ayela PSPV-PSOE
Des del 2011 Sebastián Cañadas Gallardo PP

Demografia[modifica | modifica el codi]

Encara que la base de la seua economia és fonamentalment l'agricultura, la proximitat a la capital ha fet que la seua població augmente considerablement al llarg del segle XX i, de manera especial, entre 1960 i 1994, dates en les que passà de tenir 4.010 a 11.329 habitants i 22.000 en l'actualitat, amb el desenvolupament d'urbanitzacions al seu terme municipal i l'actual ampliació del casc urbà.

Evolució demogràfica (des de 1842)
Censos de població[4]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[5]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Població 14.693 15.275 16.198 16.971 17.599 18.452 19.264 20.364 21.481 22.510 23.066 23.522 23.834 23.707

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

La Gastronomia típica del municipi de Mutxamel és un fidel reflex de l'aprofitament dels ingredients de l'horta d'Alacant, com ara les faves (un dels ingredient principal de l'arròs amb faves i bacallà) i la famosa tomaca de Mutxamel. Altres plats típics de la gastronomia mutxamelera són la "Pericana", el "Pa oli boix" i diferents tipus de coques típiques per esmorzars.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. «El topònim Mutxamel». Màster Assessorament Lingüístic i Cultura Literària. València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 6 juliol 1998. [Consulta: 25 abril 2009].
  3. (anglès) The Gentleman's magazine, Volum 99, Obituari:Sir Philip Keating Roche
  4. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1842-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE, a Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842.
  5. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mutxamel Modifica l'enllaç a Wikidata