Mutxamel

Mutxamel

(En detall)
Localització
Municipi de l'Alacantí
Església de Mutxamel
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província d'Alacant Alacantí Mancom. de l'Alacantí Sant Vicent del Raspeig
Gentilici	Mutxameler, mutxamelera
Predom. ling.	Valencià
Pressupost	27.905.520,64
Superfície	47,65 km²
Altitud	63 msnm
Població (2011)   • Densitat	23.522 hab. 493,64 hab/km²
Coordenades	38° 24′ 49″ N, 0° 26′ 44″ O
Distàncies	150 km de València 9 km de Alacant
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 12 PP, 6 PSPV, 2 GEDAC i 1 EUPV Sebastián Cañadas Gallardo (PP)
Codi postal	03110
Festes majors	Moros i Cristians Del 7 al 13 de setembre
Web	http://www.mutxamel.org

Mutxamel és una vila i municipi valencià situat a la comarca de l'Alacantí.

Història

El seu origen és musulmà i la seva etimologia és incerta. Contràriament amb el que es creia recentment, el seu nom no té res a veure amb la mel que produïen els cristians a l'edat mitjana, sinó que s'ha explicat que podria derivar de la composició del vocable àrab mujmâ (mercat) i del romànic el (lloc de reunió), donant a mujmâ-el o mujtamiâ-el, un topònim equivalent a "lloc d'aplec per al mercat". Però segurament era un nom anterior desconegut i desfigurat per la fonètica àrab. Està documentat al segle XVI com Muchamel, posteriorment adaptat a les Normes ortogràfiques de Castelló. La forma castellana Muchamiel és una traducció literal forçada sense relació etimològica i no arrelada a la població.

Durant la colonització cristiana va pertànyer a Alacant. Romangué inclosa en la Corona de Castella fins el 1296, en què va passar a formar part del Regne de València. L'església parroquial fou construïda el 1580 quan se li va concedir el títol d'Universitat i per reial privilegi, el 1628, s'independitzà d'Alacant i aconseguí ser elevada a vila amb vot en Corts; voluntàriament passà a formar part d'Alacant el 1653, de la qual es va separar, definitivament, el 1736.

Durant la guerra de Successió fou saquejada per tropes de l'arxiduc Carles d'Àustria. Al seu terme el 1812 foren derrotades les tropes franceses de Louis Gabriel Suchet per les del general Philip Keating Roche, governador d'Alacant. La seua proximitat a la capital ha resultat definitiva tant per a la seua economia com per a la seua demografia. De fet, fins fa poc estava unida per un tramvia i ja des del segle XVIII famílies acomodades d'Alacant hi tenien la seua segona residència.

Festes

El calendari fester de Mutxamel és el següent:

• 5 de gener: Cavalcada dels Reis d'Orient
• 17 de gener: Festivitat de Sant Antoni del Porquet
• 1-8 març: Commemoració del miracle de la llàgrima
• 1er dissabte de maig: Festa de la Vera Creu (Creus de Maig)
• 6 d'agost: Festa del Salvador
• 6-13 setembre: Festes de Moros i Cristians

De totes, les més importants i assenyalades son les Festes de Moros i Cristians en honor a la Mare de Déu de Loreto, patrona de la vila. Els orígens d'estes festes es perden en la història i han evolucionat al llarg del temps. Tal com es coneixen ara daten de finals del s.XIX. Actualment, la festa està molt viva i es calcula que hi participen activament al voltant de 5000 festers repartits en 9 comparses ( quatre cristianes i cinc mores).

Política i administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	José Verdú Forner	UCD
1983 - 1987	Fernando Ripoll Aracil	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Fernando Ripoll Aracil	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Fernando Ripoll Aracil	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Francisco Bernabeu Alberola	PP
1999 - 2003	Asunció Llorens Ayela	PSPV-PSOE
2003 - 2007	Asunció Llorens Ayela	PSPV-PSOE
2007 - 2011	Asunció Llorens Ayela	PSPV-PSOE
2011 - ara	Sebastián Cañadas Gallardo	PP

Demografia

Encara que la base de la seua economia és fonamentalment l'agricultura, la proximitat a la capital ha fet que la seua població augmente considerablement al llarg del segle XX i, de manera especial, entre 1960 i 1994, dates en les que passà de tenir 4.010 a 11.329 habitants i 22.000 en l'actualitat, amb el desenvolupament d'urbanitzacions al seu terme municipal i l'actual ampliació del casc urbà.

Evolució demogràfica de Mutxamel
1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	1996	2001	2006	2007
3.690	3.063	3.606	3.837	3.266	3.330	3.344	3.489	4.010	5.350	8.045	10.346	12.779	15.275	19.264	20.364

Gastronomia

La Gastronomia típica del municipi de Mutxamel és un fidel reflex de l'aprofitament dels ingredients de l'horta d'Alacant, com ara les faves (un dels ingredient principal de l'arròs amb faves i bacallà) i la famosa tomaca de Mutxamel. Altres plats típics de la gastronomia mutxamelera són la "Pericana", el "Pa oli boix" i diferents tipus de coques típiques per esmorzars.

Galeria

• 

  Desfilada del matí

• 

  Ambaixada mora

• 

  Castell de festes

Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Website oficial de l'ajuntament de Mutxamel.
• Website de l'IES Mutxamel.
• Website oficial de la Comissió de Festes de Moros i Cristians de Mutxamel.
• Website oficial de la Societat Musical La Alianza de Mutxamel