Louis Gabriel Suchet
| Louis Gabriel Suchet | |
|---|---|
| 2 de març de 1770 – | |
 |
|
| Lloc de naixement: | Lió, França |
| Lloc de defunció: | Marsella, França |
| País: |  Regne de França Monarquia Constitucional Francesa Primera República Francesa Primer Imperi Francès Primera Restauració Imperi dels Cent Dies Segona Restauració |
| Arma/servei: | Grande Armée |
| Anys de servei: | 1791–1815 |
| Rang: | Mariscal de l'Imperi |
| Batalles/guerres: | Campanya d'Egipte Campanya d'Itàlia Batalla d'Austerlitz Batalla de Jena |
| Condecoracions: | Gran Àliga de la Legió d'Honor Duc d'Albufera Par de França |
Louis Gabriel Suchet (Lió, 2 de març del 1770 - Marsella, 3 de gener del 1826) fou Mariscal de l'Imperi Francès i primer Duc d'Albufera. És considerat un dels generals més brillants de Napoleó.
L'any 1791 ingressà a la Guàrdia Nacional i l'any següent ho feu a l'exèrcit, primer com a capità de voluntaris a Ardèche. Amb el grau de comandant prengué part en el Setge de Toló (1793), on feu presoner el general anglès O'Hara.
Destinat a Itàlia, participà en diferents combats. Fou ferit als combats d'Urca i Neumark. L'any 1799 ascendí a general de divisió Lluitant a les batalles de Novi i de Marengo (en aquesta última ajudà decisivament al general André Masséna, del qual era el segon en comandament).
En les campanyes de 1805 i 1806 la seva reputació augmentà notablement distingint-se en les batalles d'Austerlitz, Saalfeld, Jena, Pultusk i Ostrolenka.
L'any 1808 fou nomenat comte i traslladat a Espanya al front del Cinquè cos d'exèrcit, amb el qual intervingué en el setge de Saragossa. Fou nomenat general en cap de l'Exèrcit d'Aragó. Després es dirigí a Barcelona, on derrotà els generals Blake i O'Donnell, conquerí Lleida, Tortosa i Tarragona. Com a premi rebé, el 8 de juliol de 1811, la dignitat de Mariscal de França. El 25 de juliol del 1811 va retre la muntanya de Montserrat, que hom havia fortificat i es permeté el pillatge del patrimoni i l'anorreament dels edificis del Monestir de Montserrat. L'any 1812 entrà a València i rebé el títol de duc de l'Albufera.
Quan Josep I es retirà de Madrid, Suchet abandonà València i es desplaçà a Tarragona, on restà a l'espera d'esdeveniments. Finalment, Suchet es retirà cap el nord, unint-se a l'exèrcit de Soult, amb el que prengué part a la batalla de Tolosa.
Trobant-se als Pirineus, rebé la notícia de l'abdicació de l'emperador. Llavors, oferí els seus serveis a Lluís XVIII, que el recompensà nomenant-lo par de França. Tanmateix, quan Napoleó retornà durant els Cent Dies, es posà novament a les seves ordres, obtenint el comandament de l'Exèrcit de Savoia.
Durant la Restauració fou destituït i no tornà a tenir cap comandament important.
L'any 1823 va formar part dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, expedició que tenia per objectiu restaurar Ferran VII com a rei absolut a Espanya.
Morí al castell de Montredón, prop de Marsella, el 1826.
Curiositats [modifica]
Una de les sales del Museu Romàntic Can Papiol duu el seu nom, ja que la tradició diu que hi va dormir en aquella estança durant la Guerra del Francès.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Louis Gabriel Suchet |
