Joaquín Blake

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joaquín Blake y Joyes
19 d'agost de 1759

27 d'abril de 1827 (als 67 anys)

Joaquín Blake y Joyes
Joaquín Blake y Joyes
Lloc de naixement: Màlaga
Lloc de defunció: Valladolid
Lleialtat: Imperi espanyol Regne d'Espanya
Anys de servei: 1789–1823
Rang: Capità general
Batalles/guerres: 1808 : Medina del Rio Seco
1808 : Pancorbo
1808 : Valmaseda
1808 : Espinosa de los Monteros
1808 : Alcanyís
1809 : Defensa de Múrcia
1811 : Albuera
1812 : Sagunt

Joaquín Blake y Joyes (Màlaga, 19 d'agost de 1759 - Valladolid, 27 d'abril de 1827) Fou un aristòcrata i militar espanyol d'origen irlandès.

Entre el 1779 i el 1783, quan Espanya va prendre a part a la Guerra d'Independència dels Estats Units com a conseqüència dels Pactes de Família entre els Borbons, Joaquín Blake participà com a tinent de granaders en el fracassat setge de Gibraltar i a la reconquesta de Menorca per part del duc de Crillon.

Entre el 1793 i 1795, a la Guerra Gran participà amb el "Cuerpo de Voluntarios de Castilla" a les ordres del general Ricardos, en la campanya del Rosselló contra la República francesa. El novembre de 1794 fou ferit a la batalla del Roure (Sant Llorenç de la Muga).

El 1808, durant la Guerra del Francès, fou derrotat a les batalles de Medina de Rioseco per Bessières i Pancorbo, aconseguí una victòria a Valmaseda per ser novament derrotat a Espinosa de los Monteros.

El 23 de maig de 1809, derrotà al mariscal Suchet a Alcanyís i va defensar Múrcia. Poc després fou nomenat capità general de Catalunya per la Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya en morir Teodoro Reding, substituint a l'interí Marques de Coupigny. El seu mandat va ser sempre discutit per la Junta Superior i les discrepàncies d'opinió en les accions que es dugueren a terme per tal d'aixecar el setge de Girona foren motiu de friccions i els polítics l'acusaren de la caiguda de la ciutat. El 21 de gener de 1810 fou al seu torn substituït per Enrique José O'Donnell.

El 1811 junt amb als anglesos del general Beresford va vèncer a La Albuera. Sofrí la important derrota de Puçol i Morvedre. En la seva retirada, les seves tropes fou desfetes un cop més pel mariscal Suchet a la batalla de Sagunt. Es refugià a València amb les seves tropes i al llarg de l'hivern de 1811, defensà la ciutat de les tropes franceses que l'assetjaven, fins a la seva rendició el 8 de gener de 1812. La seva actuació fou objecte de dures crítiques.

Un cop caiguda València fou dut presoner al castell de Vincennes i no hi retornà fins al 1814. Fou president del consell d'estat el 1810. Ferran VII d'Espanya l'encarregà la “Dirección General de Ingenieros”. Publicà diversos estudis de fortificació i tàctica militar. Durant el període del Trienni Constitucional, fou nomenat capità general de València. El 1823, quan es produí la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, a causa de les seves idees liberals hagué de retirar-se. Morí a Valladolid el 1827.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joaquín Blake Modifica l'enllaç a Wikidata