8 de juliol

El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs. Queden 176 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

• 1240 - Mallorca: Jaume I hi crea la institució dels Jurats.
• 1421 - Nàpols: Alfons IV el Magnànim és reconegut hereu i lloctinent general del regne.
• 2004 - Barcelona: hi comença el Parlament de les Religions del Món que es desenvoluparà en el Fòrum Universal de les Cultures 2004 fins el dia 13 de juliol.
• 2007- Catalunya: Nova campanya Mulla't per l'Esclerosi Múltiple a més de 600 piscines, i amb més de 70.000 participants.

Món

• 1808 - Constitució de Baiona.
• 1889 - Nova York (Estats Units): Primer número del diari financer The Wall Street Journal
• 1949 - Roberto Rossellini estrena la seva pel·lícula El lladre de bicicletes

També es l'aniversari de Rubén Costarrosa Rodríguez.

Naixements

Països Catalans

• 1964, Palma de Mallorca: Joan Valent, músic mallorquí.

Resta del món

• 1048, Lieja, principat de Lieja: Wazon, príncep-bisbe
• 1895, Vladivostok, Imperi Rus: Ígor Tamm, físic soviètic, guardonat amb el Premi Nobel de Física de 1958.
• 1900, Nova Jersey, Estats Units: George Antheil, pianista i compositor estatunidenc.
• 1919, Solingen, República de Weimar: Walter Scheel, polític alemany.
• 1944, Deir Ghassana, Cisjordània: Mourid al-Barghouti, escriptor i poeta palestí.

Necrològiques

Països Catalans

• 1981, La Bisbal: Conrad Saló i Ramell, compositor de sardanes.
• 1982, Terrassa: Agustí Bartra, poeta, prosista i professor universitari.

Resta del món

• 1827, Lisboa: Francesc de Paula Martí Mora gravador i estenògraf espanyol, introductor de la estenografia a Espanya.
• 1979, Tòquio, Japó: Sin-Itiro Tomonaga, físic japonès, guardonat amb el Premi Nobel de Física de 1965.
• 1979 - Londres, Anglaterra: Michael Wilding, actor anglès.
• 1985, Cambridge (Massachusetts), Estats Units: Simon Kuznets, economista i professor universitari estatunidenc, d'origen rus, guardonat amb el Premi Nobel d'Economia de 1971.

Santoral

Església Catòlica

• Sants al Martirologi romà (2011): Àquila i Priscil·la, dos dels Setanta deixebles (ca. 60); Glicèria d'Heraclea, màrtir (s. I); Pancraç de Taormina, bisbe (s. I); Procopi de Cesarea, màrtir (s. III); Auspici de Toul, bisbe (ca. 475); Quilià, Colman i Totnan de Würzburg, màrtirs (689); Landrada de Munsterbilzen, abadessa (690); Disibod de Nahe, eremita (s. VII); Màrtirs del Monestir d'Abraham de Constantinoble (s. IX); Adrià III (885); Joan Wu Wenyin, màrtir (1900).
  • Beats Eugeni III, papa (1153); Manci Araki, màrtir (1626); Pierre Vigne, missioner (1626).
• Sants Palmeri d'Oristany, màrtir (303); Apol·loni de Benevent, bisbe (362); Llorenç de Farfa, abat (s. V); Ampeli de Milà, bisbe (s. VII) (a l'Església Ambrosiana); Grimbald de Winchester, abat (903); Edgard d'Anglaterra, rei (975); Sunniva de Selje, verge màrtir (980); Albert de Gènova, monjo eremita (1180); Il·luminat de Rieti, eremita (s. XIII); Urith de Chittlehampton, verge màrtir; traslació de les relíquies de Bàrbara de Nicomèdia. Hug d'Urgellès, sant llegendari.
• Beats Pere Cendra, dominic (m. 1244); Benet d'Alignan, bisbe de Marsella (1268); Juli de Montevergine, monjo (s. XVI).
• Venerable Pere l'Ermità (1115); Adolf IV de Schauenburg, comte i prevere (1261)
• Venerats a l'Orde de Sant Domènec: Hadrian Fortescue, màrtir (1539).
• Venerats a l'Orde de Sant Francesc: Gregorio Grassi, bisbe màrtir, i Marie-Ermelline Grivot, monja màrtir.

Església Copta

• 1 Abib: Afrònia, verge màrtir; Bioca i Banamó de Tuna, preveres.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 21 de juliol del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 25 de juny del calendari julià.

• Sants: Jasó de Xipre, deixeble dels Apòstols; Constantí i Teodor; Eufrosina i Teodora, màrtirs; Leònida, Lívia i Eutròpia de Síria, màrtirs; Febrònia de Nisibis, màrtir (304); Orenci i els seus germans, màrtirs; Gal·licià el Patrici, màrtir (362); Martiri, bisbe; Simó, monjo (s. V); Simeó del Sinaí (s. V); Barlaam Txutinskij, monjo (1192); Pere de Murom, príncep i monjo; Febrònia de Murom (1228); Teolept de Filadèlfia (1322); Giorgi d'Attalia, màrtir (1832); Heliodor de Glinsk, eremita; Dionisi i Domeci de l'Athos (ca. 1380); Procopi d'Athos (1810); Nikolaj i Vasilij, màrtirs (1918); Nikon d'Optina, monjo (1931); Vasilij, prevere màrtir (1940).

Església Evangèlica d'Alemanya

• Quilià de Würzburg, bisbe.

---