Jordi Vendrell
Jordi Vendrell (Manlleu, 1947 – Barcelona, 8 de juliol de 2001) va ser un periodista radiofònic català. Productor de músics i de cantants, va començar davant d'un micròfon a Ràdio Joventut, al programa Al mil por mil, amb Jordi Estadella i José María Pallardó. Més tard, a Ràdio Club 25 va fer A tot rock, que va revolucionar la manera de plantejar els programes de música.
Va ser a Catalunya Ràdio des del 1983. Va fer el primer programa que va emetre l'emissora, la nit de Sant Joan d'aquell any. Al setembre va ser també al davant del primer programa que es va emetre de manera regular: El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico, en col·laboració amb Quim Monzó i Ramon Barnils, amb els quals formava La Mercantil Radiofònica, una de les propostes més creatives de la història del periodisme radiofònic a Catalunya. Després va venir El mínim esforç i, més tard, L’orquestra, desaparegut just abans dels Jocs Olímpics del 1992, per les declaracions políticament inconvenients que hi va fer un tertulià. Va ser un dels primers periodistes que, a Catalunya, van parlar d'internet de manera seriosa. El 1995 va iniciar, també a Catalunya Ràdio, el programa setmanal L'internauta. Va escriure articles a l'Avui, a Set Dies, a El Observador i a El Mundo.
Taula de continguts |
[modifica] Desaparició de L'orquestra
L'orquestra s'emetia de dilluns a divendres, de les 15 a les 16 hores, des de la temporada 1987/1988[1], i l'any 1992 era líder d'audiència.[2]
El 10 de juliol de 1992, poc abans de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona, es va fer el que havia de ser el penúltim programa de la temporada abans de les vacances. A la tertúlia habitual hi participaven Josep M. Terricabras, Josep Murgades i Modest Prats, apart d'en Jordi Vendrell.[3] Es va parlar sense embuts de les presumptes tortures de l'Operació Garzón[4], que havien estat ignorades per la majoria de mitjans de comunicació,[3] excepte el Punt Diari i el Temps.[5] En la tertúlia es va comparar l'actuació del govern amb la repressió franquista, i es va utilitzar el terme sociates.[4][5]
Un membre del consell d'administració de la CCRTV proposat pel PSC, va demanar el tancament del programa, i amb el vist i plau del govern de CiU, es va fer de forma fulminant.[3] Malgrat les protestes, amb manifestacions a la porta de Catalunya Ràdio, el programa no es va emetre més, i Jordi Vendrell no va tenir mai més un programa diari.
El 2004, tres anys després de la mort de Jordi Vendrell, el Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg va condemnar l'estat espanyol per no haver investigat de format efectiva i amb profunditat les denúncies de tortures a quinze independentistes catalans detinguts abans dels Jocs Olímpics de 1992.
[modifica] Bibliografia
- Barnils, Ramon; Monzó, Quim; Vendrell, Jordi. El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico. Barcelona: Editorial Empúries, 1987.
[modifica] Referències
- ↑ «La història de Catalunya Ràdio, any 1992». Catalunya Ràdio. [Consulta: 21 de desembre de 2010].
- ↑ «Censura a la llibertat». Llampec (setembre 1998), 5.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «"El darrer programa de L'Orquestra"». Vilaweb, 14 de juliol de 2006. [Consulta: 21 de desembre de 2010].
- ↑ 4,0 4,1 «1992. "L'orquestra" de Jordi Vendrell (últim programa)». Catalunya Ràdio. [Consulta: 21 de desembre de 2010].
- ↑ 5,0 5,1 Partal, Vicent. «de Vendrell a Bassas». Vilaweb, 21 de juliol de 2008. [Consulta: 22 de desembre de 2010].
