Miquel Calçada i Olivella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Radio-Tower.png
Text-x-generic with pencil.svg
Miquel Calçada i Olivella
Miquel Calçada el 2009
Miquel Calçada el 2009
Nom complet: Miquel Calzada i Olivella
Naixença: 13 d'agost de 1965 (1965-08-13) (49 anys)
Sabadell
Mitjans: Catalunya Ràdio, TVC, Flaix FM i Ràdio Flaixbac
Fitxa sobre Miquel Calçada i Olivella a IMDb

Miquel Calçada i Olivella (Sabadell, 13 d'agost de 1965)[1] també conegut com a Mikimoto, és un periodista català, empresari de la comunicació i comissari de la Generalitat per a l'organització dels actes commemoratius dels 300 anys dels fets de 1714. És cofundador, juntament amb Carles Cuní, del Grup Flaix, que inclou les emissores Flaix FM i Ràdio Flaixbac i, anteriorment, el canal de televisió Flaix TV.[1]

Trajectòria[modifica | modifica el codi]

Als 15 anys va començar a col·laborar a Ràdio Terrassa. Als 18 va ésser la veu de la primera emissió de Catalunya Ràdio, la primera ràdio pública catalana des de la guerra del 1936.[2] És creador de continguts i presentador de programes de ràdio i televisió. El 1987 va presentar a TV3 el programa setmanal Oh, Bongònia, en un format de sessió contínua de videoclips musicals amb comentaris enginyosos entre vídeo i vídeo, que gairebé mai no tenien res a veure amb la música, del mateix Mikimoto o del seu col·laborador el Doctor Soler, amb seccions esbojarrades com les Vides Exemplars. El primer programa diari que va presentar a TV3 va ser Mikimoto Club (1989), un talk-show que, després d'una temporada a la vesprada, va passar a horari de màxima audiència en directe amb el nom de Persones humanes. Va ésser el primer talk-show a la televisió catalana. Persones humanes es va fer famós pel seu humor absurd, irònic i incisiu. Tota una generació recorda els monòlegs que adreçava al públic, i les aparicions de l'escriptor Quim Monzó. Després de tres temporades va deixar la televisió per centrar-se en els estudis universitaris i en les emissores de ràdio que havia creat: Flaix FM i Ràdio Flaixbac englobades en el Grup Flaix. Aquestes emissores han esdevingut dues de les tres cadenes de ràdio musical més escoltades del país.

Calçada va reprendre la carrera televisiva l'any 2003, amb grans èxits d'audiència i de reconeixement amb el programa Afers exteriors, un projecte sociològic que l'ha dut a viatjar a través de més de 60 països. En aquests programes ha reflectit la vida, les esperances i les inquietuds de compatriotes que viuen a l'estranger i s'hi han integrat.[3]

Com a productor independent va realitzar una sèrie de 70 episodis anomenada Les aventures del Capità Enciam. El 2005 va deixar de fumar i va voler compartir l'experiència amb els espectadors de TVC a través d'un mètode propi per deixar de fumar: El mètode Larson. Ha estat columnista de l'Avui i La Vanguardia. És membre fundador del Club Riva de Catalunya, que pertany a la Riva Historical Society. El 2010 es traslladà a Siracusa (Estats Units), on va estudiar dos màsters: un d'administració pública i un altre de relacions internacionals.[4]

L'any 2000 rebé, conjuntament amb Carles Cuní, el Premi Nacional de Radiodifusió de la Generalitat de Catalunya per l'emissora Flaix FM.[1][5] El 2010 durant els Premis Ràdio Associació de Catalunya li fou concedit el guardó 1924 pel programa Afers exteriors. El mateix any rebé el premi del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals de defensa dels drets dels pobles.[6]

Programes[modifica | modifica el codi]

Entrevista a Miquel Calçada a Televisió de Cardedeu de 1985.

Com a periodista radiofònic, destaquen els programes a Catalunya Ràdio:

  • Catalunya DX
  • En pijama el cap de setmana
  • Mikimoto Club
  • Per la cara
  • Pasta gansa[1]

En el món de la televisió, ha presentat i dirigit diversos programes:

  • Oh, Bongònia, TV3 (1987)
  • Mikimoto Club, TV3 (1989 – 1990)
  • Mikimoto Clip, La 2 (1991 – 1992)
  • Persones humanes, TV3 (1993 – 1996)
  • Solvència contrastada, TV3 (1996)
  • Afers exteriors, TV3 (2003 – 2009/2014)[7][8]
  • El mètode Larson, TV3 (2005)
  • Prohibit als tímids, TV3 (2006)

També ha participat com a actor a la pel·lícula Les aparences enganyen de Carles Balagué (1991).[9] El 2007 va presentar la Marató de TV3 contra les malalties cardiovasculars.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Miquel Calçada i Olivella». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Miquel Calçada i Olivella, Universitat de Lleida.
  3. Montferrer, Òscar. «La cinquena de Calçada». El Punt Avui, 17/ setembre 2009.
  4. Entrevista a la fundació Catdem
  5. «Veredicte del jurat dels Premis Nacionals de Radiodifusió, Televisió, Internet i Telecomunicacions 2000». Gencat.cat. [Consulta: 3 d'octubre de 2011].
  6. Miquel Calçada, premiat pel Ciemen, Avui.
  7. Busquets, Gemma. «El nou curs de TV3». Presència, 2161, 28 juliol 2013, pp. 18 – 19.
  8. Juanico, Núria. «Miquel Calçada torna amb nous 'Afers exteriors' després de quatre anys». Ara, 16 gener 2014.
  9. «Fitxa de la pel·lícula». CatalanFilmsDB. [Consulta: 3 d'octubre de 2011].