Quim Monzó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Quim Monzó
Quim Monzo 36.jpg
Quim Monzó en una imatge de 2010
Naixement: 24 de març de 1952 (1952-03-24) (59 anys)
Barcelona, Barcelonès
Activitat: Escriptor
Nacionalitat: Catalunya Catalunya
Lloc web: www.monzo.info

Joaquim Monzó i Gómez (Barcelona, 24 de març del 1952), conegut amb el nom de ploma Quim Monzó,[1] és un escriptor català, autor de novel·les, contes i articles d'opinió, aquests últims en català i en castellà.

Taula de continguts

[modifica] Biografia

És fill de mare andalusa immigrada a Catalunya.[2] Va estudiar disseny gràfic a l'Escola Massana de Barcelona. Va començar a publicar reportatges a començaments de la dècada del 1970. En col·laboració amb Albert Abril va escriure a Tele/eXpres reportatges sobre el Vietnam, Cambotja,Irlanda del Nord i l'Àfrica de l'Índic. Ha escrit columnes d'opinió en diversos diaris: Diari de Barcelona, Avui, El Periódico de Catalunya, El Correo Catalán i El País. Actualment escriu una columna diària a La Vanguardia. La seva primera novel·la és del 1976. El gener del 1982 va obtenir una beca per estudiar a Nova York, fins el 1983. Des de mitjan decenni del 1980 ha estat col·laborador de Catalunya Ràdio, TV3 i RAC1. Ha traduït Truman Capote, J.D. Salinger, Ray Bradbury, Thomas Hardy, Harvey Fierstein, Ernest Hemingway, John Barth, Roald Dahl, Mary Shelley, Javier Tomeo, Arthur Miller, Eric Bogossian... Ha escrit, amb Cuca Canals, els diàlegs de la pel·lícula Jamón, jamón, del director de cinema Bigas Luna. Ha escrit l'obra dramàtica per a teatre El tango de Don Joan, amb Jérôme Savary.

L'any 2007 va rebre l'encàrrec d'escriure i recitar el discurs inaugural[3] de la Fira del Llibre de Frankfurt, on la cultura catalana va ser la convidada. Monzó va acceptar i per a l'ocasió va dissenyar una aplaudida dissertació en forma de conte que diferia totalment dels discursos tradicionals.

Des de desembre del 2009 a l'abril del 2010 va tenir lloc a Arts Santa Mònica de Barcelona una gran exposició retrospectiva sobre la seva vida i la seva obra, que duia per títol Monzó.

[modifica] Obra literària

Ha publicat un bon nombre de novel·les, contes i reculls d'articles, i ha estat traduït a més de vint llengües. Al llarg de la seva carrera ha rebut diversos premis, entre ells el Premi Prudenci Bertrana de novel·la l'any 1976 per L'udol del griso al caire de les clavegueres; el Premi de la Crítica Serra d'Or el 1981, el 1986, el 1994 i el 1997 per Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury, L'illa de Maians, El perquè de tot plegat i Guadalajara respectivament; el Premi de Novel·la El Temps el 1989 per La magnitud de la tragèdia; el Premi Ciutat de Barcelona el 1993 per El perquè de tot plegat; el Premi Lletra d'Or i el Premi Nacional de Literatura el 2000 per Vuitanta-sis contes; i el Premi Maria Àngels Anglada el 2008 per Mil cretins.

« Monzó és un escriptor que barreja dos registres: un que podríem anomenar realista i líric; l'altre, fantàstic i grotesc. Com Nabokov, Monzó té una virtuositat que li permet de jugar desesperadament amb les paraules, i una dolorosa llança d'acer que perfora la màscara de les seves brillants plasenteries. »

Le Monde, París

[modifica] Reculls d'articles

Els articles periodístics de Monzó s'han anat recollint en llibres que inclouen també alguns relats publicats en premsa.

No plantaré cap arbre és una obra del 1994 que reuneix articles i algun conte publicats als diaris Avui i El Periódico de Catalunya publicats els anys 1991, 1992 i 1993.[4]

Del tot indefens davant dels hostils imperis alienígenes és una obra del 1998 que reuneix articles i algun conte apareguts als diaris Avui, El Periódico de Catalunya i La Vanguardia[5] des de l'any 1993 al 1997.

Tot és mentida és una obra del 2000 que reuneix cent tres articles i algun conte apareguts a La Vanguardia els anys 1997, 1998 i 1999.[6]

El tema del tema és una obra del 2003 que reuneix articles i algun conte publicats a La Vanguardia els anys 1999, 2000 i 2001.[7]

Esplendor i glòria de la Internacional Papanates és una obra del 2010 que recull cent-quinze articles i algun conte apareguts a La Vanguardia els anys 2001, 2002 2003 i 2004.

[modifica] Obra publicada

[modifica] Narrativa

[modifica] Reculls d'articles

[modifica] Bibliografia

  • Margarida Casacuberta i Marina Gustà (ed.): De Rusiñol a Monzó: humor i literatura. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996, ISBN 84-7826-695-X
  • Christian Camps i Jordi Gàlvez (ed.): Quim Monzó. Montpeller: Université Paul Valéry, 1998. ISBN 978-2-84269-186-8 LO
  • Antoni Mestres: Humor i persuasió: l'obra periodística de Quim Monzó. Alacant: Universitat d'Alacant, 2006. ISBN 84-611-1107-9
  • Julià Guillamon (ed.): Monzó. Com triomfar a la vida. Barcelona: Galàxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2009, ISBN 978-84-8109-847-1. Es tracta d'un llibre catàleg publicat amb motiu de l'exposició Monzó, dedicada a la vida i l'obra de l'autor, a Arts Santa Mònica inaugurada el desembre del 2009.

[modifica] Referències

  1. «Quim Monzó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Inmigrantes para siempre» (en castellà). La Vanguardia, 26 de gener 2011. [Consulta: 28/9/2011].
  3. «Discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt 2007» (PDF). VilaWeb, 9 d'octubre 2007. [Consulta: 28/9/2011].
  4. «Quim Monzó - No plantaré cap arbre». QuadernsCrema.com. [Consulta: 28/9/2011].
  5. «Quim Monzó - Del tot indefens davant dels hostils imperis alienígenes». QuadernsCrema.com. [Consulta: 28/9/2011].
  6. «Quim Monzó - Tot és mentida». QuadernsCrema.com. [Consulta: 28/9/2011].
  7. «Quim Monzó - El tema del tema». QuadernsCrema.com. [Consulta: 28/9/2011].

[modifica] Enllaços externs

Commons
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Quim Monzó
Eines personals
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües