Quim Monzó

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Quim Monzó fotografiat el 2006.

Joaquim Monzó i Gómez, conegut amb el nom artístic Quim Monzó,[1] és un narrador, traductor i periodista en català nascut a Barcelona l'any 1952. Té també obra periodística en castellà.

Taula de continguts

[edita] Biografia

Va estudiar disseny gràfic a l'Escola Massana de Barcelona. Va començar a publicar reportatges a principis de la dècada del 1970. La seva primera novel·la és del 1976. El gener del 1982 va anar becat a Nova York, fins el 1983. Des de mitjan anys vuitanta ha estat col·laborador de Catalunya Ràdio i TV3. L'any 2007 va rebre l'encàrrec d'escriure i recitar el discurs inaugural[2] de la Fira del Llibre de Frankfurt on la cultura catalana era la convidada llavors. Monzó va acceptar i per la ocasió va dissenyar un aplaudit escrit en forma de conte que diferia totalment dels discursos tradicionals. Escriu una columna diària a La Vanguardia.

[edita] Obra literària

Ha publicat un bon nombre de novel·les, contes i reculls d'articles, ha estat traduït a més de vint idiomes i ha guanyat diversos premis literaris. Les seves col·laboracions als mitjans de comunicació han contribuït a fer-lo un dels autors catalans més populars.

« Monzó és un escriptor que barreja dos registres: un que podríem anomenar realista i líric; l'altre, fantàstic i grotesc. Com Nabokov, Monzó té una virtuositat que li permet jugar desesperadament amb les paraules, i una dolorosa llança d'acer que perfora la màscara de les seves brillants plasenteries.  »

Le Monde, París

Ha traduït Truman Capote, J.D. Salinger, Ray Bradbury, Thomas Hardy, Harvey Fierstein, Ernest Hemingway, John Barth, Roald Dahl, Mary Shelley, Javier Tomeo, Arthur Miller, Eric Bogossian...

Ha escrit, amb Cuca Canals, els diàlegs de la pel·lícula Jamón, jamón, del director de cinema Bigas Luna. Ha escrit l'obra dramàtica per a teatre El tango de Don Joan, amb Jérôme Savary.

Quim Monzó va escriure reportatges sobre el Vietnam, Cambotja, Irlanda del Nord i l'Àfrica de l'Índic a Tele/eXprés, a principis dels anys 70. Ha escrit articles per diversos diaris, entre ells Diari de Barcelona, Avui, El Periódico de Catalunya, El Correo Catalán o El País, i actualment és col·laborador habitual de La Vanguardia.

Al llarg de la seva carrera ha rebut diversos premis, entre ells el Premi Prudenci Bertrana de novel·la l'any 1976 per L'udol del griso al caire de les clavegueres, el Premi de la Crítica Serra d'Or l'any 1981, 1986, 1994 i 1997 per Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury, L'illa de Maians, El perquè de tot plegat i Guadalajara respectivament, el Premi de Novel·la El Temps l'any 1989 per La magnitud de la tragèdia, el Premi Ciutat de Barcelona l'any 1993 per El perquè de tot plegat, el Premi Lletra d'Or i el Premi Nacional de Literatura l'any 2000 per Vuitanta-sis contes i el Premi Maria Àngels Anglada l'any 2008 per Mil cretins.

[edita] Obra publicada

[edita] Narrativa

[edita] Reculls d'articles

[edita] Referències

  1. Quim Monzó a la GEC.
  2. Discurs Inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt 2007 en format PDF.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Quim Monzó